Taula de continguts
265 les relacions: Abadessa, Abadia de Castres, Abadia de Corbie, Abadia de la Grassa, Abadia de Montoliu, Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abadia de Sant Tiberi, Abat, Adrià II, Agde, Albi, Albigès, Aleran de Troyes, Angoumois, Aquitània, Arle, Astúries, Attigny (Ardenes), Austràsia, Avrieux, Æthelwulf, Balduí I de Flandes, Banu Qassi, Barcelona, Basilea, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat I d'Alvèrnia, Bernat II de Tolosa, Bernat Plantapilosa, Berric, Besalú, Besançon, Besiers, Bordeus, Borgonya, Bosó de Provença, Bourges, Bretanya, Brides-les-Bains, Cabardès, Camarga, Capitular de Quierzy, Carcassona, Carcassonès, Carlemany, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, ... Ampliar l'índex (215 més) »
- Ducs de Suàbia
- Persones de Frankfurt del Main
Abadessa
En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.
Veure Carles el Calb і Abadessa
Abadia de Castres
L'abadia de Castres, també anomenada Catedral de Castres, fou un establiment religiós fundat a la vora de la ciutat de Castres, al sud d'Albi.
Veure Carles el Calb і Abadia de Castres
Abadia de Corbie
L'abadia de Corbie és un monestir benedictí situat a Corbie.
Veure Carles el Calb і Abadia de Corbie
Abadia de la Grassa
L'abadia de la Grassa (Santa Maria d'Orbieu, o de la Grassa) és una antiga abadia benedictina de l'estat francès, situada al poble de la Grassa (en francès, Lagrasse), a la comarca del Termenès del departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, dintre del districte de Carcassona.
Veure Carles el Calb і Abadia de la Grassa
Abadia de Montoliu
L'abadia de Montoliu (Montolieu en francès) fou un establiment religiós fundat en temps de Carlemany, a la diòcesi de Carcassona, fundat sota advocació de Sant Joan Baptista per Olemond al costat d'un castell anomenat Castrum Mallasti que fou el nom inicial del monestir després canviat per Montoliu perquè als turons veïns es començaven a veure les oliveres.
Veure Carles el Calb і Abadia de Montoliu
Abadia de Saint-Germain-des-Prés
XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.
Veure Carles el Calb і Abadia de Saint-Germain-des-Prés
Abadia de Sant Tiberi
L'abadia de Sant Tiberi (Saint-Thibéry en francès) és una abadia del, situada al municipi de Sant Tibèri (Llenguadoc-Rosselló, França), inscrita com a monument històric.
Veure Carles el Calb і Abadia de Sant Tiberi
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa.
Veure Carles el Calb і Abat
Adrià II
Adrià II (Roma, 792 – 14 de desembre de 872) fou Papa de Roma des del 867 fins al 872.
Veure Carles el Calb і Adrià II
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Carles el Calb і Agde
Albi
* L'Albi, municipi català de la comarca de les Garrigues.
Veure Carles el Calb і Albi
Albigès
L'Albigès (en occità Albigés, en francès Albigeois) és una comarca històrica d'Occitània (i de França), a l'entorn de la ciutat d'Albi.
Veure Carles el Calb і Albigès
Aleran de Troyes
Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.
Veure Carles el Calb і Aleran de Troyes
Angoumois
L'Angoumois o Angolemès (en francès Angoumois, en peitaví-saintongès Engoumaes, en occità Engolmés) és una regió històrica del centre-oest de França que correspon bàsicament amb l'actual departament de Charanta i amb les antigues entitats polítiques del comtat d'Angulema i del ducat d'Angulema.
Veure Carles el Calb і Angoumois
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Carles el Calb і Aquitània
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Veure Carles el Calb і Arle
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Veure Carles el Calb і Astúries
Attigny (Ardenes)
Attigny és un municipi francès situat al departament de les Ardenes i a la regió del Gran Est.
Veure Carles el Calb і Attigny (Ardenes)
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Carles el Calb і Austràsia
Avrieux
Avrieux és un municipi francès situat al departament de la Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Carles el Calb і Avrieux
Æthelwulf
Ethelwulf, també escrit Æthelwulf, Aethelwulf, o Æþelwulf, que vol dir «llop noble» en anglès antic, fou rei de Wessex des del 839 fins a la seva mort el 858.
Veure Carles el Calb і Æthelwulf
Balduí I de Flandes
Balduí I de Flandes, dit també Balduí I Braç de Ferro, o Balduí I el Bó (Laon ? - † abadia de Saint-Bertin, 879), fou marquès o comte de Flandes del 863 al 879.
Veure Carles el Calb і Balduí I de Flandes
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p.
Veure Carles el Calb і Banu Qassi
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Carles el Calb і Barcelona
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Veure Carles el Calb і Basilea
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Veure Carles el Calb і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Veure Carles el Calb і Bernat de Gòtia
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Veure Carles el Calb і Bernat de Septimània
Bernat I d'Alvèrnia
Bernat d'Alvèrnia conegut com el Vell, fou comte d'Alvèrnia i abat laic de Brioude vers 846-863 i 864 a una data posterior al 866.
Veure Carles el Calb і Bernat I d'Alvèrnia
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Veure Carles el Calb і Bernat II de Tolosa
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Veure Carles el Calb і Bernat Plantapilosa
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Veure Carles el Calb і Berric
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Carles el Calb і Besalú
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Veure Carles el Calb і Besançon
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Carles el Calb і Besiers
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Veure Carles el Calb і Bordeus
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Carles el Calb і Borgonya
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Veure Carles el Calb і Bosó de Provença
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Carles el Calb і Bourges
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Veure Carles el Calb і Bretanya
Brides-les-Bains
Brides-les-Bains és un municipi francès situat al departament de la Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Carles el Calb і Brides-les-Bains
Cabardès
El castell de Lastours El Cabardès, en occità Cabardés, és una regió o un país del departament de l'Aude a França.
Veure Carles el Calb і Cabardès
Camarga
La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.
Veure Carles el Calb і Camarga
Capitular de Quierzy
La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise.
Veure Carles el Calb і Capitular de Quierzy
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Carles el Calb і Carcassona
Carcassonès
El Carcassonès, també conegut com a Carcassès (Carcassés) és una regió històrica occitana situada al cor de l'Aude, a la regió francesa d'Occitània.
Veure Carles el Calb і Carcassonès
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Carles el Calb і Carlemany
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Veure Carles el Calb і Carles de Provença
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Carles el Calb і Carles el Calb
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Veure Carles el Calb і Carles el Gras
Carles l'Infant
Carles l'Infant (llatí Karolus pudir, segons els Annales Bertiniani (Annals de Saint-Bertin; Frankfurt del Main 847/848 - Buzançais) 29 de setembre del 866) fou rei d'Aquitània del 15 d'octubre de 855 a la seva mort el 866. Era el segon fill de Carles II el Calb, que també fou rei d'Aquitània efímerament el 833, del 839 al 845, del 848 al 855 (les dues vegades en disputa amb Pipí II d'Aquitània), i de fet del 864 al 865.
Veure Carles el Calb і Carles l'Infant
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Veure Carles el Calb і Carles Martell
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Veure Carles el Calb і Carloman de Baviera
Chartres
Chartres és un municipi francès, capital del departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.
Veure Carles el Calb і Chartres
Clarmont d'Alvèrnia
Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.
Veure Carles el Calb і Clarmont d'Alvèrnia
Coblença (Alemanya)
Coblença (en alemany, Koblenz) és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Renània-Palatinat.
Veure Carles el Calb і Coblença (Alemanya)
Compiègne
Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Veure Carles el Calb і Compiègne
Comtat d'Usès
El comtat d'Usès fou una jurisdicció feudal iniciada en temps dels visigots i que el 751 el rei dels francs va deixar en mans d'un got.
Veure Carles el Calb і Comtat d'Usès
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Carles el Calb і Comtat de Barcelona
Comtat de Bordeus
El comtat de Bordeus fou una jurisdicció feudal d'Aquitània i Gascunya centrada a la ciutat de Bordeus.
Veure Carles el Calb і Comtat de Bordeus
Comtat de Bourges
El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.
Veure Carles el Calb і Comtat de Bourges
Comtat de Brienne
El Comtat de Brienne era un comtat medieval de França centrat a Brienne-le-Château.
Veure Carles el Calb і Comtat de Brienne
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Veure Carles el Calb і Comtat de Carcassona
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Veure Carles el Calb і Comtat de Gavaldà
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Carles el Calb і Comtat de Girona
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Veure Carles el Calb і Comtat de Melguer
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Veure Carles el Calb і Comtat de Poitiers
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Veure Carles el Calb і Comtat de Tolosa
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Veure Carles el Calb і Comtat de Viena
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Carles el Calb і Comte
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Carles el Calb і Conflent
Dieta de Coulaines (843)
La dieta de Coulaines fou una reunió general del regne Franc Occidental celebrada a Coulaine al Maine el setembre del 843.
Veure Carles el Calb і Dieta de Coulaines (843)
Dordonya
La Dordonya (24) (en francès: Dordogne; i en occità: Dordonha) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Veure Carles el Calb і Dordonya
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Veure Carles el Calb і Ducat de Gascunya
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Veure Carles el Calb і Emirat de Qúrtuba
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure Carles el Calb і Empúries
Ermentruda d'Orleans
fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).
Veure Carles el Calb і Ermentruda d'Orleans
Ethelbald de Wessex
Ethelbald, fill d'Ethelwulf de Wessex fou rei de Wessex i avantpassat dels reis d'Anglaterra.
Veure Carles el Calb і Ethelbald de Wessex
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Carles el Calb і Feudalisme
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Carles el Calb і França
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Veure Carles el Calb і França Occidental
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Veure Carles el Calb і Frankfurt del Main
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Veure Carles el Calb і Frèdol de Tolosa
Fulcoald de Roergue
Fulcoald (Fugald o Fulguald) fou comte de Roergue, mort abans de 849.
Veure Carles el Calb і Fulcoald de Roergue
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Veure Carles el Calb і Gascunya
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Veure Carles el Calb і Gòtia
Gerard d'Alvèrnia
Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.
Veure Carles el Calb і Gerard d'Alvèrnia
Girard del Rosselló
Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).
Veure Carles el Calb і Girard del Rosselló
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Carles el Calb і Girona
Golf del Lleó
El golf del Lleó (en occità golf del/dau Leon) és una petita part de la mar Mediterrània que se situa vora el litoral sorrenc empordanès, rossellonès, llenguadocià i provençal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Toló, segons la majoria de la cartografia consultable.
Veure Carles el Calb і Golf del Lleó
Guerí de Provença
Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.
Veure Carles el Calb і Guerí de Provença
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Carles el Calb і Guifré el Pilós
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Veure Carles el Calb і Guillem de Septimània
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Veure Carles el Calb і Guillem I de Tolosa
Hug l'Abat
Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).
Veure Carles el Calb і Hug l'Abat
Humfrid
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).
Veure Carles el Calb і Humfrid
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Carles el Calb і Illes Balears
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Carles el Calb і Imperi Romà d'Orient
Isembard de Borgonya
Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.
Veure Carles el Calb і Isembard de Borgonya
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Carles el Calb і Itàlia
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Veure Carles el Calb і Judit de Baviera
Juraments d'Estrasburg
Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.
Veure Carles el Calb і Juraments d'Estrasburg
Laon
Laon és un municipi francès, capital del departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Veure Carles el Calb і Laon
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Carles el Calb і Lió
Limós
Limós (pronunciat en occità; el nom oficial francès és Limoux) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Carles el Calb і Limós
Lionès
El Lionès (en francès Lyonnais) fou un govern i una província del regne de França centrada a Lió.
Veure Carles el Calb і Lionès
Llegenda de les quatre barres de sang
La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.
Veure Carles el Calb і Llegenda de les quatre barres de sang
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Veure Carles el Calb і Llemotges
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Carles el Calb і Llista de comtes de Provença
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Carles el Calb і Llista de reis de França
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Veure Carles el Calb і Lluís el Germànic
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Carles el Calb і Lluís el Pietós
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Veure Carles el Calb і Lluís el Tartamut
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Veure Carles el Calb і Lluís II d'Itàlia
Lluís III d'Alemanya
Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Veure Carles el Calb і Lluís III d'Alemanya
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Veure Carles el Calb і Loira
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Veure Carles el Calb і Lotari I
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Veure Carles el Calb і Lotari II de Lotaríngia
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Veure Carles el Calb і Maastricht
Maine (França)
El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.
Veure Carles el Calb і Maine (França)
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Carles el Calb і Mar Mediterrània
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Veure Carles el Calb і Marca de Bretanya
Marca llemosina
Un dels primers escuts de la Marca és el de la casa dels Lusignan. La Marca llemosina (en occità: la Marcha, en francès la Marche) és un territori històric d'Occitània, al nord, en una zona de llengua occitana que és veïna de la zona de llengua d'oïl.
Veure Carles el Calb і Marca llemosina
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Carles el Calb і Marsella
Mauriena
La Mauriena (en francès Maurienne, en savoià Môrièna) és una vall intra-alpina de França del departament de la Savoia, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps on hi flueix el riu Arc.
Veure Carles el Calb і Mauriena
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Carles el Calb і Mâcon
Medòc
Mapa de la Gironda El Medòc, és una regió vinícola del Bordelès, al nord de la Gascunya.
Veure Carles el Calb і Medòc
Meerssen
Meerssen (limburguès Meersje) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Veure Carles el Calb і Meerssen
Menerbès
El Menerbès (en occità Menerbés, en francès Minervois) és una regió històrica i comarca natural dins l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló (França), als departaments de l'Aude i l'Erau, formada pels antics territoris del vescomtat de Menerba.
Veure Carles el Calb і Menerbès
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Veure Carles el Calb і Metz
Miró Eutili
Miró Eutili o Eutilius va ser comte de Rasès, de Conflent i de Carcassona (ca. 849-850).
Veure Carles el Calb і Miró Eutili
Missi dominici
Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.
Veure Carles el Calb і Missi dominici
Monestir d'Aniana
El monestir d'Aniana o Abadia d'Aniana fou un monestir benedictí del, situat a Aniana (Llenguadoc-Rosselló, França), que està catalogat com a monument històric.
Veure Carles el Calb і Monestir d'Aniana
Monestir de Sant Hilari
El monestir de Sant Hilari és una abadia benedictina situada al municipi occità de Sant Ilari (França), a 13 km de la ciutat de Limós, catalogada com a monument històric.
Veure Carles el Calb і Monestir de Sant Hilari
Monestir de Sant Volusià
Monestir de Sant Volusià El monestir de Sant Volusià o del Màrtir Sant Volusià fou un establiment religiós situat a la vila de Foix.
Veure Carles el Calb і Monestir de Sant Volusià
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Veure Carles el Calb і Mosa
Mussa ibn Mussa ibn Fortun
Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.
Veure Carles el Calb і Mussa ibn Mussa ibn Fortun
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Veure Carles el Calb і Nadal
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Carles el Calb і Narbona
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Veure Carles el Calb і Nèustria
Nevers
Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Veure Carles el Calb і Nevers
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Carles el Calb і Nimes
Nominoe
Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).
Veure Carles el Calb і Nominoe
Odalric
Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).
Veure Carles el Calb і Odalric
Odó d'Orleans
Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.
Veure Carles el Calb і Odó d'Orleans
Oliba I de Carcassona
Oliba I de Carcassona (? - 837) fou comte de Carcassona (821-837).
Veure Carles el Calb і Oliba I de Carcassona
Oliba II de Carcassona
Oliba II de Carcassona (? - 879) fou comte de Carcassona i Rasès (865 - 872) i (872 - 877).
Veure Carles el Calb і Oliba II de Carcassona
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Carles el Calb і Orleans
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Carles el Calb і Osona
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Veure Carles el Calb і Pallars
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Veure Carles el Calb і Papa Joan VIII
Pas del Mont Cenis
El pas del Mont Cenis o coll del Mont Cenis (en francès col du Mont-Cenis) (en italià, colle del Moncenisio) és un port de muntanya dels Alps, situat a 2.083 msnm al cantó de Cantó de Lanslebourg-Mont-Cenis, al departament de la Savoia, regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, a França.
Veure Carles el Calb і Pas del Mont Cenis
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Veure Carles el Calb і Pasqua de Resurrecció
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Carles el Calb і Pavia
Perigús
Perigús (en occità Peireguers o Periguers '; en francès Périgueux) és una comuna francesa, situada al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània, i capital històrica de la regió del Perigord.
Veure Carles el Calb і Perigús
Perigord
El Perigord (en occità Peiregòrd o Perigòrd; en francès Périgord) és una comarca del nord-est d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació.
Veure Carles el Calb і Perigord
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Veure Carles el Calb і Piacenza
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Veure Carles el Calb і Pipí I el Breu
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Veure Carles el Calb і Pipí II d'Aquitània
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Veure Carles el Calb і Poitiers
Província de Brescia
La província de Brescia (en llengua llombarda Provinça de Bressa, pronunciat o; en Italià Provincia di Brescia, pronunciat) és una província que forma part de la regió de Llombardia, a Itàlia.
Veure Carles el Calb і Província de Brescia
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Carles el Calb і Provença
Quierzy
Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.
Veure Carles el Calb і Quierzy
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Veure Carles el Calb і Rasès
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Veure Carles el Calb і Regne d'Aquitània
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Veure Carles el Calb і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Carles el Calb і Regne de França
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Veure Carles el Calb і Regne de Provença
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Veure Carles el Calb і Rei d'Itàlia
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Carles el Calb і Reims
Revolta de Bernat de Septimània
La Revolta de Bernat de Septimània fou un conflicte armat entre el duc Bernat de Septimània, aliat de Pipí II d'Aquitània contra Carles el Calb durant el.
Veure Carles el Calb і Revolta de Bernat de Septimània
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord.
Veure Carles el Calb і Ribagorça
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Carles el Calb і Rin
Riquilda de Provença
Riquilda d'Ardenes. Imatge extreta del llibre ''Grandes chroniques de France'', segles XIV-XV (Bibliothèque Nationale de France) Riquilda d'Ardenes, també coneguda com a Riquilda de Provença (cap al 845 – 910/14) fou una dama de la noblesa franca, casada amb Carles el Calb, rei dels Francs occidentals,.
Veure Carles el Calb і Riquilda de Provença
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou.
Veure Carles el Calb і Robert el Fort
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Veure Carles el Calb і Roergue
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Carles el Calb і Roine
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Carles el Calb і Rosselló
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Veure Carles el Calb і Rouen
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Veure Carles el Calb і Sacre emperador romanogermànic
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Carles el Calb і Sacre Imperi Romanogermànic
Saintonge
La Saintonge o Santonja (pronunciació en francès: /sɛ̃tɔ̃ʒ/, antigament escrit Xaintonge i Xainctonge, Sintonjhe / Séntunjhe en peitoví-saintongès) és una regió de la costa atlàntica de França dins de la regió administrativa de la Nova Aquitània, compresa a l'actual departament francès de Charente Marítim.
Veure Carles el Calb і Saintonge
Santa Maria d'Alaó
Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca (Aragó).
Veure Carles el Calb і Santa Maria d'Alaó
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Carles el Calb і Sarraïns
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Veure Carles el Calb і Sena
Sens
Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Carles el Calb і Sens
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Carles el Calb і Septimània
Setge de Tolosa (844)
El setge de Tolosa són les operacions militars contra la ciutat de Tolosa, en mans de Pipí II d'Aquitània des del 842, fetes pel rei Carles II el Calb, Guerí de Provença i Egfrid (Acfred ?).
Veure Carles el Calb і Setge de Tolosa (844)
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Veure Carles el Calb і Soissons
Sunyer I d'Empúries-Rosselló
Sunyer I d'Empúries-Rosselló (?- 848) fou comte d'Empúries i de Rosselló (834-848), pare, probablement, dels comtes Delà i Sunyer II.
Veure Carles el Calb і Sunyer I d'Empúries-Rosselló
Teutberga
Teurberga (+ abans de 875), fou reina, esposa de Lotari II.
Veure Carles el Calb і Teutberga
Thionville
Thionville (en alemany Diedenhofen, en luxemburguès Diedennuewen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Carles el Calb і Thionville
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Carles el Calb і Tolosa de Llenguadoc
Toul
Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Veure Carles el Calb і Toul
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Veure Carles el Calb і Tours
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Veure Carles el Calb і Tractat de Meerssen
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Veure Carles el Calb і Tractat de Verdun
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Veure Carles el Calb і Trento
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Veure Carles el Calb і Tudela
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Veure Carles el Calb і Urgell
Velai
Velai (en occità Velai, en francès Velay) és un territori històric d'Occitània, que actualment forma el departament d'Alt Loira.
Veure Carles el Calb і Velai
Verberie
Verberie és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Veure Carles el Calb і Verberie
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Veure Carles el Calb і Vescomtat de Narbona
Vescomtat del Rosselló
El vescomtat del Rosselló fou una jurisdicció feudal del comtat del Rosselló encarregada a un vescomte.
Veure Carles el Calb і Vescomtat del Rosselló
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Carles el Calb і Viena del Delfinat
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Veure Carles el Calb і Vikings
Vivarès
Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.
Veure Carles el Calb і Vivarès
Viviers
* Viviers o Vivièrs (Ardecha), municipi francès al departament de l'Ardecha (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).
Veure Carles el Calb і Viviers
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 1 d'abril
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 1 d'agost
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 1 de juliol
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 1 de setembre
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 11 d'agost
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 11 d'octubre
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 11 de juny
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 12 d'agost
12 de novembre
El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 12 de novembre
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 13 de juny
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 14 de desembre
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Carles el Calb і 14 de febrer
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 14 de juliol
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 14 de juny
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 19 de setembre
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 20 de juliol
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 20 de juny
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Carles el Calb і 21 de gener
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 21 de juny
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 22 de juny
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 25 d'octubre
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 25 de juny
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 26 de juliol
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 27 de maig
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 28 d'agost
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 28 de maig
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 30 de juliol
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 30 de juny
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 5 de juny
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 6 d'octubre
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 7 de juliol
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 8 d'agost
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 8 d'octubre
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 8 de juny
823
El 823 (DCCCXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 823
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 840
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Carles el Calb і 842
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 847
849
El 849 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 849
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 850
851
El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 851
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 854
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 855
856
El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 856
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 858
861
El 861 (DCCCLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 861
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Veure Carles el Calb і 862
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 863
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 864
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 865
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 870
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 873
874
El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 874
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 875
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 876
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Carles el Calb і 877
9 de novembre
El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Carles el Calb і 9 de novembre
Vegeu també
Ducs de Suàbia
- Bertold I de Suàbia
- Bertold II de Zähringen
- Burcard I de Suàbia
- Burcard II de Suàbia
- Burcard III de Suàbia
- Carles el Calb
- Carles el Gras
- Conrad I de Suàbia
- Conrad II de Suàbia
- Conrad IV d'Alemanya
- Conradí de Sicília
- Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric VII d'Alemanya
- Erchanger I de Suàbia
- Ernest I de Suàbia
- Ernest II de Suàbia
- Felip de Suàbia
- Frederic I de Suàbia
- Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Frederic II de Suàbia
- Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Frederic IV de Suàbia
- Frederic V de Suàbia
- Frederic VI de Suàbia
- Herman I de Suàbia
- Herman II de Suàbia
- Herman III de Suàbia
- Herman IV de Suàbia
- Liudolf de Suàbia
- Lluís III d'Alemanya
- Otó I de Suàbia
- Otó II de Suàbia
- Otó III de Schweinfurt
- Rodolf de Suàbia
Persones de Frankfurt del Main
- Carles el Calb
- Ernst von Rath
- Eugen Weidmann
- Hans-Joachim Klein
- Margot Frank
- Paul de Scherff
També conegut com Carles II de França, Carles II el Calb.
, Carles l'Infant, Carles Martell, Carloman de Baviera, Chartres, Clarmont d'Alvèrnia, Coblença (Alemanya), Compiègne, Comtat d'Usès, Comtat de Barcelona, Comtat de Bordeus, Comtat de Bourges, Comtat de Brienne, Comtat de Carcassona, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Melguer, Comtat de Poitiers, Comtat de Tolosa, Comtat de Viena, Comte, Conflent, Dieta de Coulaines (843), Dordonya, Ducat de Gascunya, Emirat de Qúrtuba, Empúries, Ermentruda d'Orleans, Ethelbald de Wessex, Feudalisme, França, França Occidental, Frankfurt del Main, Frèdol de Tolosa, Fulcoald de Roergue, Gascunya, Gòtia, Gerard d'Alvèrnia, Girard del Rosselló, Girona, Golf del Lleó, Guerí de Provença, Guifré el Pilós, Guillem de Septimània, Guillem I de Tolosa, Hug l'Abat, Humfrid, Illes Balears, Imperi Romà d'Orient, Isembard de Borgonya, Itàlia, Judit de Baviera, Juraments d'Estrasburg, Laon, Lió, Limós, Lionès, Llegenda de les quatre barres de sang, Llemotges, Llista de comtes de Provença, Llista de reis de França, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís II d'Itàlia, Lluís III d'Alemanya, Loira, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Maastricht, Maine (França), Mar Mediterrània, Marca de Bretanya, Marca llemosina, Marsella, Mauriena, Mâcon, Medòc, Meerssen, Menerbès, Metz, Miró Eutili, Missi dominici, Monestir d'Aniana, Monestir de Sant Hilari, Monestir de Sant Volusià, Mosa, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Nadal, Narbona, Nèustria, Nevers, Nimes, Nominoe, Odalric, Odó d'Orleans, Oliba I de Carcassona, Oliba II de Carcassona, Orleans, Osona, Pallars, Papa Joan VIII, Pas del Mont Cenis, Pasqua de Resurrecció, Pavia, Perigús, Perigord, Piacenza, Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Poitiers, Província de Brescia, Provença, Quierzy, Rasès, Regne d'Aquitània, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de França, Regne de Provença, Rei d'Itàlia, Reims, Revolta de Bernat de Septimània, Ribagorça, Rin, Riquilda de Provença, Robert el Fort, Roergue, Roine, Rosselló, Rouen, Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Saintonge, Santa Maria d'Alaó, Sarraïns, Sena, Sens, Septimània, Setge de Tolosa (844), Soissons, Sunyer I d'Empúries-Rosselló, Teutberga, Thionville, Tolosa de Llenguadoc, Toul, Tours, Tractat de Meerssen, Tractat de Verdun, Trento, Tudela, Urgell, Velai, Verberie, Vescomtat de Narbona, Vescomtat del Rosselló, Viena del Delfinat, Vikings, Vivarès, Viviers, 1 d'abril, 1 d'agost, 1 de juliol, 1 de setembre, 11 d'agost, 11 d'octubre, 11 de juny, 12 d'agost, 12 de novembre, 13 de juny, 14 de desembre, 14 de febrer, 14 de juliol, 14 de juny, 19 de setembre, 20 de juliol, 20 de juny, 21 de gener, 21 de juny, 22 de juny, 25 d'octubre, 25 de juny, 26 de juliol, 27 de maig, 28 d'agost, 28 de maig, 30 de juliol, 30 de juny, 5 de juny, 6 d'octubre, 7 de juliol, 8 d'agost, 8 d'octubre, 8 de juny, 823, 840, 842, 847, 849, 850, 851, 854, 855, 856, 858, 861, 862, 863, 864, 865, 870, 873, 874, 875, 876, 877, 9 de novembre.