Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta de Navarra
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta de Navarra tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Borgonya, Carles I de Borgonya, Catolicisme, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Ducat de Milà, Elionor d'Àustria, Enric II de Navarra, Ferran el Catòlic, Flandes, França, Francesc I de França, Francisco Jiménez de Cisneros, Germana de Foix, Isabel I de Castella, Itàlia, Joan el Sense Fe, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Joana I de Castella, Luxemburg, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Navarra, Papa, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de França, Regne de Lleó, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, ..., Reis Catòlics, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolta de les Germanies, Senyoria de Biscaia, Sevilla, Tractat de Madrid (1526). Ampliar l'índex (6 més) »
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra і Conquesta de Navarra ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Borgonya і Conquesta de Navarra ·
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Carles I de Borgonya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles I de Borgonya і Conquesta de Navarra ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Catolicisme · Catolicisme і Conquesta de Navarra ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó · Conquesta de Navarra і Corona d'Aragó ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona de Castella i Lleó · Conquesta de Navarra і Corona de Castella i Lleó ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Conquesta de Navarra і Ducat de Milà ·
Elionor d'Àustria
Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Elionor d'Àustria · Conquesta de Navarra і Elionor d'Àustria ·
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II de Navarra · Conquesta de Navarra і Enric II de Navarra ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran el Catòlic · Conquesta de Navarra і Ferran el Catòlic ·
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Flandes · Conquesta de Navarra і Flandes ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і França · Conquesta de Navarra і França ·
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I de França · Conquesta de Navarra і Francesc I de França ·
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Francisco Jiménez de Cisneros · Conquesta de Navarra і Francisco Jiménez de Cisneros ·
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Germana de Foix · Conquesta de Navarra і Germana de Foix ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Isabel I de Castella · Conquesta de Navarra і Isabel I de Castella ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia · Conquesta de Navarra і Itàlia ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan el Sense Fe · Conquesta de Navarra і Joan el Sense Fe ·
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Conquesta de Navarra і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba ·
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joana I de Castella · Conquesta de Navarra і Joana I de Castella ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Luxemburg · Conquesta de Navarra і Luxemburg ·
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Conquesta de Navarra і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Navarra · Conquesta de Navarra і Navarra ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa · Conquesta de Navarra і Papa ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Aragó · Conquesta de Navarra і Regne d'Aragó ·
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Castella · Conquesta de Navarra і Regne de Castella ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França · Conquesta de Navarra і Regne de França ·
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Lleó · Conquesta de Navarra і Regne de Lleó ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Navarra · Conquesta de Navarra і Regne de Navarra ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols · Conquesta de Navarra і Regne de Nàpols ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Reis Catòlics · Conquesta de Navarra і Reis Catòlics ·
Revolta de les Comunitats de Castella
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Revolta de les Comunitats de Castella · Conquesta de Navarra і Revolta de les Comunitats de Castella ·
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Revolta de les Germanies · Conquesta de Navarra і Revolta de les Germanies ·
Senyoria de Biscaia
XIV. La seva composició ha passat a nombrosos municipis de Biscaia Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Senyoria de Biscaia · Conquesta de Navarra і Senyoria de Biscaia ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sevilla · Conquesta de Navarra і Sevilla ·
Tractat de Madrid (1526)
Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Madrid (1526) · Conquesta de Navarra і Tractat de Madrid (1526) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta de Navarra
- Què tenen en comú Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta de Navarra
- Semblances entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta de Navarra
Comparació entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta de Navarra
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic té 205 relacions, mentre que Conquesta de Navarra té 507. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 5.06% = 36 / (205 + 507).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Conquesta de Navarra. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
