Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294)
Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294) tenen 67 coses en comú (en Uniopèdia): Agullana, Alfons el Franc, Batalla de Benevent, Batalla del coll de Panissars, Blanes, Cadaqués, Calàbria, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Castelló d'Empúries, Cavaller, Climent IV, Coll de Panissars, Conradí de Sicília, Constança de Sicília, Constantinoble, Corona d'Aragó, Elna, Felip III de França, Figueres, Güelfs i gibel·lins, Girona, Golf de Nàpols, Gozo, Hohenstaufen, Illa de Malta, Imperi Llatí, Imperi Romà d'Orient, Joan de Pròixida, Juny, ..., Llista de Reis d'Albània, Llista de reis de Jerusalem, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís IX de França, Manfred I de Sicília, Maria d'Antioquia, Nàpols, Palerm, Papa, Papa Martí IV, Peralada, Pere el Gran, Perpinyà, Pesta, Reggio de Calàbria, Regne de França, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, República de Venècia, Roger de Llúria, Roma, Roses, Rosselló, Sant Feliu de Guíxols, Setge de Messina (1282), Sicília, Trapani, Vall d'Aran, 1 d'octubre, 27 d'agost, 3 de setembre, 30 de març, 30 de setembre, 4 de setembre, 5 d'octubre, 5 de juny, 7 de setembre. Ampliar l'índex (37 més) »
Agullana
Agullana és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, Catalunya.
Agullana і Carles I d'Anjou · Agullana і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Carles I d'Anjou · Alfons el Franc і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Batalla de Benevent і Carles I d'Anjou · Batalla de Benevent і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Batalla del coll de Panissars
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Batalla del coll de Panissars і Carles I d'Anjou · Batalla del coll de Panissars і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Blanes і Carles I d'Anjou · Blanes і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Cadaqués
Cadaqués és un municipi de l'Alt Empordà, a la costa del cap de Creus.
Cadaqués і Carles I d'Anjou · Cadaqués і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Calàbria і Carles I d'Anjou · Calàbria і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Carles I d'Anjou і Carles I de Valois · Carles I de Valois і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Carles I d'Anjou і Carles II d'Anjou · Carles II d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Carles I d'Anjou і Castelló d'Empúries · Castelló d'Empúries і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Carles I d'Anjou і Cavaller · Cavaller і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Carles I d'Anjou і Climent IV · Climent IV і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Coll de Panissars
El Coll de Panissars és un coll de la Serra de l'Albera, a 568 m alt, que comunica les comarques del Rosselló i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera.
Carles I d'Anjou і Coll de Panissars · Coll de Panissars і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Conradí de Sicília
Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).
Carles I d'Anjou і Conradí de Sicília · Conradí de Sicília і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Carles I d'Anjou і Constança de Sicília · Constança de Sicília і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Carles I d'Anjou і Constantinoble · Constantinoble і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Carles I d'Anjou і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Carles I d'Anjou і Elna · Elna і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Carles I d'Anjou і Felip III de França · Felip III de França і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Carles I d'Anjou і Figueres · Figueres і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Carles I d'Anjou і Güelfs i gibel·lins · Güelfs i gibel·lins і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Carles I d'Anjou і Girona · Girona і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Golf de Nàpols
Mapa del golf de Nàpols El golf de Nàpols (italià: Golfo di Napoli) en una gran badia a la costa sud-oest d'Itàlia a la mar Tirrena.
Carles I d'Anjou і Golf de Nàpols · Golf de Nàpols і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Gozo
Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.
Carles I d'Anjou і Gozo · Gozo і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Carles I d'Anjou і Hohenstaufen · Guerra de Sicília (1282-1294) і Hohenstaufen ·
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Carles I d'Anjou і Illa de Malta · Guerra de Sicília (1282-1294) і Illa de Malta ·
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Carles I d'Anjou і Imperi Llatí · Guerra de Sicília (1282-1294) і Imperi Llatí ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Carles I d'Anjou і Imperi Romà d'Orient · Guerra de Sicília (1282-1294) і Imperi Romà d'Orient ·
Joan de Pròixida
Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.
Carles I d'Anjou і Joan de Pròixida · Guerra de Sicília (1282-1294) і Joan de Pròixida ·
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Carles I d'Anjou і Juny · Guerra de Sicília (1282-1294) і Juny ·
Llista de Reis d'Albània
Ensenya reial albanesa.
Carles I d'Anjou і Llista de Reis d'Albània · Guerra de Sicília (1282-1294) і Llista de Reis d'Albània ·
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Carles I d'Anjou і Llista de reis de Jerusalem · Guerra de Sicília (1282-1294) і Llista de reis de Jerusalem ·
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Carles I d'Anjou і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Guerra de Sicília (1282-1294) і Llista de reis de Sicília i Nàpols ·
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Carles I d'Anjou і Lluís IX de França · Guerra de Sicília (1282-1294) і Lluís IX de França ·
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Carles I d'Anjou і Manfred I de Sicília · Guerra de Sicília (1282-1294) і Manfred I de Sicília ·
Maria d'Antioquia
Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient.
Carles I d'Anjou і Maria d'Antioquia · Guerra de Sicília (1282-1294) і Maria d'Antioquia ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Carles I d'Anjou і Nàpols · Guerra de Sicília (1282-1294) і Nàpols ·
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Carles I d'Anjou і Palerm · Guerra de Sicília (1282-1294) і Palerm ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Carles I d'Anjou і Papa · Guerra de Sicília (1282-1294) і Papa ·
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Carles I d'Anjou і Papa Martí IV · Guerra de Sicília (1282-1294) і Papa Martí IV ·
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Carles I d'Anjou і Peralada · Guerra de Sicília (1282-1294) і Peralada ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Carles I d'Anjou і Pere el Gran · Guerra de Sicília (1282-1294) і Pere el Gran ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Carles I d'Anjou і Perpinyà · Guerra de Sicília (1282-1294) і Perpinyà ·
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Carles I d'Anjou і Pesta · Guerra de Sicília (1282-1294) і Pesta ·
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Carles I d'Anjou і Reggio de Calàbria · Guerra de Sicília (1282-1294) і Reggio de Calàbria ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Carles I d'Anjou і Regne de França · Guerra de Sicília (1282-1294) і Regne de França ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Carles I d'Anjou і Regne de Nàpols · Guerra de Sicília (1282-1294) і Regne de Nàpols ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Carles I d'Anjou і Regne de Sicília · Guerra de Sicília (1282-1294) і Regne de Sicília ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Carles I d'Anjou і República de Venècia · Guerra de Sicília (1282-1294) і República de Venècia ·
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Carles I d'Anjou і Roger de Llúria · Guerra de Sicília (1282-1294) і Roger de Llúria ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Carles I d'Anjou і Roma · Guerra de Sicília (1282-1294) і Roma ·
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Carles I d'Anjou і Roses · Guerra de Sicília (1282-1294) і Roses ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Carles I d'Anjou і Rosselló · Guerra de Sicília (1282-1294) і Rosselló ·
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Carles I d'Anjou і Sant Feliu de Guíxols · Guerra de Sicília (1282-1294) і Sant Feliu de Guíxols ·
Setge de Messina (1282)
El Setge de Messina de 1282 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Carles I d'Anjou і Setge de Messina (1282) · Guerra de Sicília (1282-1294) і Setge de Messina (1282) ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Carles I d'Anjou і Sicília · Guerra de Sicília (1282-1294) і Sicília ·
Trapani
Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).
Carles I d'Anjou і Trapani · Guerra de Sicília (1282-1294) і Trapani ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Carles I d'Anjou і Vall d'Aran · Guerra de Sicília (1282-1294) і Vall d'Aran ·
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
1 d'octubre і Carles I d'Anjou · 1 d'octubre і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
27 d'agost і Carles I d'Anjou · 27 d'agost і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
3 de setembre і Carles I d'Anjou · 3 de setembre і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
30 de març і Carles I d'Anjou · 30 de març і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
30 de setembre і Carles I d'Anjou · 30 de setembre і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
4 de setembre і Carles I d'Anjou · 4 de setembre і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
5 d'octubre і Carles I d'Anjou · 5 d'octubre і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
5 de juny і Carles I d'Anjou · 5 de juny і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
7 de setembre і Carles I d'Anjou · 7 de setembre і Guerra de Sicília (1282-1294) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294)
- Què tenen en comú Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294)
- Semblances entre Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294)
Comparació entre Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294)
Carles I d'Anjou té 295 relacions, mentre que Guerra de Sicília (1282-1294) té 176. Com que tenen en comú 67, l'índex de Jaccard és 14.23% = 67 / (295 + 176).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Carles I d'Anjou і Guerra de Sicília (1282-1294). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
