Similituds entre Capitalisme і Socialisme
Capitalisme і Socialisme tenen 72 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Anarcosindicalisme, Anarquisme, Anglaterra, Benefici econòmic, Bolxevisme, Burgesia, Cambridge University Press, Capitalisme d'estat, Charles Fourier, Comunisme, Creixement econòmic, Desigualtat econòmica, Ecologia social, Economia, Economia de mercat, Economia mixta, Economia participativa, Economia planificada, Eduard Bernstein, Elit, Empresa, Escola Austríaca, Estat del benestar, Estat sobirà, Estat socialista, Exèrcit, Feudalisme, Friedrich Engels, Globalització, ..., Govern, Gremi, Il·lustració, Indústria, Individu, Interès, John Maynard Keynes, John Stuart Mill, Joseph Schumpeter, Justícia social, Karl Marx, Lenin, Liberalisme, Liberalisme econòmic, Llibertat, Lliure comerç, Ludwig von Mises, Manifest Comunista, Mikhaïl Bakunin, Mitjans de producció, Neoliberalisme, Partit Laborista (Regne Unit), Pierre Leroux, Pierre-Joseph Proudhon, Política, Proletariat, Propietat privada, Reformisme, Regne Unit, Revolució, Revolució Industrial, Revolució Russa, Richard D. Wolff, Robert Owen, Segona Guerra Mundial, Sindicat, Sistema econòmic, Socialdemocràcia, Socialisme, Socialisme utòpic, Tecnologia, Teoria. Ampliar l'índex (42 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Capitalisme · Alemanya і Socialisme ·
Anarcosindicalisme
Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.
Anarcosindicalisme і Capitalisme · Anarcosindicalisme і Socialisme ·
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Capitalisme · Anarquisme і Socialisme ·
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Anglaterra і Capitalisme · Anglaterra і Socialisme ·
Benefici econòmic
A la teoria neoclàssica microeconòmica el benefici refereix a un de dos conceptes diferents però relacionats.
Benefici econòmic і Capitalisme · Benefici econòmic і Socialisme ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Capitalisme · Bolxevisme і Socialisme ·
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Burgesia і Capitalisme · Burgesia і Socialisme ·
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Cambridge University Press і Capitalisme · Cambridge University Press і Socialisme ·
Capitalisme d'estat
El terme capitalisme d'estat és multívoc i la seua utilització ha variat històricament.
Capitalisme і Capitalisme d'estat · Capitalisme d'estat і Socialisme ·
Charles Fourier
Charles Fourier (Besançon, 7 d'abril de 1772 — París, 10 d'octubre de 1837) fou un filòsof i economista francès, socialista utòpic i un dels pares del cooperativisme.
Capitalisme і Charles Fourier · Charles Fourier і Socialisme ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Capitalisme і Comunisme · Comunisme і Socialisme ·
Creixement econòmic
El creixement econòmic és un increment en el valor total dels béns i serveis produïts per una economia.
Capitalisme і Creixement econòmic · Creixement econòmic і Socialisme ·
Desigualtat econòmica
Diferències en la igualtat d'ingrés nacional mundial per països, segons el que determina el coeficient de Gini. El coeficient de Gini és un nombre entre 0 i 1, on 0 correspon amb la perfecta igualtat (on tots tenen els mateixos ingressos) i 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (on una persona té tots els ingressos i totes les altres tenen zero ingressos). La desigualtat econòmica és la diferència trobada en diverses mesures de benestar econòmic entre els individus d'un grup, entre els grups en una població, o entre països.
Capitalisme і Desigualtat econòmica · Desigualtat econòmica і Socialisme ·
Ecologia social
Lecologia social és un corrent filosòfic creat pel geògraf anarquista Elisée Reclus al tombant del i reapropiada pel filòsof Murray Bookchin en la dècada de 1960.
Capitalisme і Ecologia social · Ecologia social і Socialisme ·
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Capitalisme і Economia · Economia і Socialisme ·
Economia de mercat
L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda.
Capitalisme і Economia de mercat · Economia de mercat і Socialisme ·
Economia mixta
LEconomia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat.
Capitalisme і Economia mixta · Economia mixta і Socialisme ·
Economia participativa
Leconomia participativa -freqüentment abreujada com a parecon- és un sistema econòmic proposat que usa una presa de decisions participativa com a mecanisme econòmic en una societat donada.
Capitalisme і Economia participativa · Economia participativa і Socialisme ·
Economia planificada
Leconomia planificada o centralitzada és aquella en què les decisions de les autoritats (generalment les dels governs), determinen l'assignació dels recursos escassos i disponibles en tal economia.
Capitalisme і Economia planificada · Economia planificada і Socialisme ·
Eduard Bernstein
Eduard Bernstein (Berlín, 6 de gener de 1850 - Berlín, 18 de desembre de 1932), teòric i dirigent socialista marxista alemany, forjador de les teories socialistes reformistes en el si de la socialdemocràcia de la II Internacional i el Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD).
Capitalisme і Eduard Bernstein · Eduard Bernstein і Socialisme ·
Elit
Una elit és un grup social minoritari dins una societat que resulta privilegiat per la seva preminència en aspectes tan diversos com pot ser l'economia, la institucionalitat, la cultura… i que manté una situació de superioritat respecte a la resta de grups que formen part del col·lectiu.
Capitalisme і Elit · Elit і Socialisme ·
Empresa
Empresa alemanya de producció de calçat (any 1958). Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat.
Capitalisme і Empresa · Empresa і Socialisme ·
Escola Austríaca
LEscola Austríaca es considera que fou fundada per Carl Menger i va néixer lligada a l'Escola Neoclàssica.
Capitalisme і Escola Austríaca · Escola Austríaca і Socialisme ·
Estat del benestar
L'estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles en l'àmbit econòmic per al sector privat.
Capitalisme і Estat del benestar · Estat del benestar і Socialisme ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Capitalisme і Estat sobirà · Estat sobirà і Socialisme ·
Estat socialista
Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.
Capitalisme і Estat socialista · Estat socialista і Socialisme ·
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Capitalisme і Exèrcit · Exèrcit і Socialisme ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Capitalisme і Feudalisme · Feudalisme і Socialisme ·
Friedrich Engels
Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.
Capitalisme і Friedrich Engels · Friedrich Engels і Socialisme ·
Globalització
La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.
Capitalisme і Globalització · Globalització і Socialisme ·
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Capitalisme і Govern · Govern і Socialisme ·
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Capitalisme і Gremi · Gremi і Socialisme ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Capitalisme і Il·lustració · Il·lustració і Socialisme ·
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Capitalisme і Indústria · Indústria і Socialisme ·
Individu
L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.
Capitalisme і Individu · Individu і Socialisme ·
Interès
L'interès o interés és la quantitat econòmica percebuda/pagada per una inversió/préstec d'un capital en una unitat de temps.
Capitalisme і Interès · Interès і Socialisme ·
John Maynard Keynes
John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial.
Capitalisme і John Maynard Keynes · John Maynard Keynes і Socialisme ·
John Stuart Mill
Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.
Capitalisme і John Stuart Mill · John Stuart Mill і Socialisme ·
Joseph Schumpeter
, economista austro-estatunidenc, ministre de Finances d'Àustria entre 1919 i 1920.
Capitalisme і Joseph Schumpeter · Joseph Schumpeter і Socialisme ·
Justícia social
"Justícia social", foto de Gilberto Santa Rosa simbolitzant la desigualtat. Justícia social és un concepte aparegut a mitjan, referit a les situacions de desigualtat social, que defineix la recerca d'equilibri entre parts desiguals, per mitjà de la creació de proteccions o desigualtats de signe contrari, a favor dels més febles.
Capitalisme і Justícia social · Justícia social і Socialisme ·
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Capitalisme і Karl Marx · Karl Marx і Socialisme ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Capitalisme і Lenin · Lenin і Socialisme ·
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Capitalisme і Liberalisme · Liberalisme і Socialisme ·
Liberalisme econòmic
298x298px El liberalisme econòmic és una teoria política i d'economia desenvolupada a l'època de la Il·lustració (segle XVIII) i formulada per Adam Smith segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'Estat i que reclama, doncs, que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la.
Capitalisme і Liberalisme econòmic · Liberalisme econòmic і Socialisme ·
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Capitalisme і Llibertat · Llibertat і Socialisme ·
Lliure comerç
El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.
Capitalisme і Lliure comerç · Lliure comerç і Socialisme ·
Ludwig von Mises
Ludwig Heinrich Edler von Mises (Lviv, 29 de setembre de 1881 - Nova York, 10 d'octubre de 1973), va ser un economista i filòsof social austrohongarès, considerat el degà de l'Escola Austríaca d'Economia i un dels economistes més influents del.
Capitalisme і Ludwig von Mises · Ludwig von Mises і Socialisme ·
Manifest Comunista
El Manifest Comunista (també Manifest del Partit Comunista, a partir del seu títol original en alemany, Manifest der Kommunistischen Partei) fou el programa teòric i pràctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional.
Capitalisme і Manifest Comunista · Manifest Comunista і Socialisme ·
Mikhaïl Bakunin
va ser un pensador i activista anarquista rus, socialista, fundador de l'anarquisme col·lectivista.
Capitalisme і Mikhaïl Bakunin · Mikhaïl Bakunin і Socialisme ·
Mitjans de producció
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.
Capitalisme і Mitjans de producció · Mitjans de producció і Socialisme ·
Neoliberalisme
Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política.
Capitalisme і Neoliberalisme · Neoliberalisme і Socialisme ·
Partit Laborista (Regne Unit)
La denominació Partit Laborista (de l'anglès Labour Party, partit del treball o dels treballadors) s'aplica a partits polítics de diversos països, especialment els quals han pertangut a l'imperi Britànic, generalment socialistes.
Capitalisme і Partit Laborista (Regne Unit) · Partit Laborista (Regne Unit) і Socialisme ·
Pierre Leroux
Pierre-Henri Leroux (París, França, 7 d'abril de 1797 - París, 12 d'abril de 1871) va ser un editor, periodista, filòsof i polític francès.
Capitalisme і Pierre Leroux · Pierre Leroux і Socialisme ·
Pierre-Joseph Proudhon
va ser un dels pares de l'anarquisme modern.
Capitalisme і Pierre-Joseph Proudhon · Pierre-Joseph Proudhon і Socialisme ·
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Capitalisme і Política · Política і Socialisme ·
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Capitalisme і Proletariat · Proletariat і Socialisme ·
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Capitalisme і Propietat privada · Propietat privada і Socialisme ·
Reformisme
El reformisme és una tendència política partidària de la transformació progressiva de la societat capitalista dins el marc de les institucions vigents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la violència.
Capitalisme і Reformisme · Reformisme і Socialisme ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Capitalisme і Regne Unit · Regne Unit і Socialisme ·
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Capitalisme і Revolució · Revolució і Socialisme ·
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Capitalisme і Revolució Industrial · Revolució Industrial і Socialisme ·
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Capitalisme і Revolució Russa · Revolució Russa і Socialisme ·
Richard D. Wolff
Richard D. Wolff (Youngstown, Ohio, EUA, 1 d'abril de 1942) és un economista marxista estatunidenc, conegut pel seu treball en economia marxista, metodologia econòmica i anàlisi de classe.
Capitalisme і Richard D. Wolff · Richard D. Wolff і Socialisme ·
Robert Owen
Robert Owen (Newtown, Powys, 14 de maig de 1771 - 17 de novembre de 1858) era un gal·lès socialista utòpic, considerat el pare del cooperativisme i de l'owenisme.
Capitalisme і Robert Owen · Robert Owen і Socialisme ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Capitalisme і Segona Guerra Mundial · Segona Guerra Mundial і Socialisme ·
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Capitalisme і Sindicat · Sindicat і Socialisme ·
Sistema econòmic
Un sistema o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular.
Capitalisme і Sistema econòmic · Sistema econòmic і Socialisme ·
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Capitalisme і Socialdemocràcia · Socialdemocràcia і Socialisme ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Capitalisme і Socialisme · Socialisme і Socialisme ·
Socialisme utòpic
El socialisme utòpic o socialisme premodern és un concepte vague i ambigu, dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals.
Capitalisme і Socialisme utòpic · Socialisme і Socialisme utòpic ·
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Capitalisme і Tecnologia · Socialisme і Tecnologia ·
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Capitalisme і Socialisme
- Què tenen en comú Capitalisme і Socialisme
- Semblances entre Capitalisme і Socialisme
Comparació entre Capitalisme і Socialisme
Capitalisme té 190 relacions, mentre que Socialisme té 454. Com que tenen en comú 72, l'índex de Jaccard és 11.18% = 72 / (190 + 454).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Capitalisme і Socialisme. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: