Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Alta edat mitjana, Andreu d'Albalat, Aragonès, Ars Dictandi, Article salat, Arxidiòcesi de València, Arxiu de la Corona d'Aragó, Avinyó, Bartomeu Sirvent, Berenguer de Palou II, Bernat Metge, Canceller, Català, Ciceró, Conquesta feudal hispànica, Consell Insular de Mallorca, Corona d'Aragó, Dalmau de Mur i de Cervelló, Elionor de Sicília, Ferrer Saiol, Francesc Sevillano Colom, Gastó de Montcada (bisbe de Girona), Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Gonzalo Fernández de Heredia, Gramàtica, Grec koiné, Hel·lenisme, Illes Balears, Imperi Carolingi, Iodització, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Jaume III de Mallorca, Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan de Pròixida, Joan Margarit i Pau, Llatí, Llatí vulgar, Lleis Palatines, Llista de bisbes de Barcelona, Monestir, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Orpesa, País Valencià, Pere de Clasquerí, Pere de Sagarriga i de Pau, Pere el Cerimoniós, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Ramir II d'Aragó, ..., Ramon d'Escales, Ramon Despont, Recurs literari, Regne de València, Rutili Taure Emilià Pal·ladi, Sacerdot, Violant de Bar, 1137, 1257, 1373, 1381. Ampliar l'índex (11 més) »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Cancelleria Reial і Alta edat mitjana · Veure més »
Andreu d'Albalat
Andreu d'Albalat, el seu nom en llatí medieval eclesiàstic va ser Andreas Albalatus fou bisbe de València des de 1248 a 1276.
Nou!!: Cancelleria Reial і Andreu d'Albalat · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Cancelleria Reial і Aragonès · Veure més »
Ars Dictandi
Lars dictandi ('art de dir') sorgeix al gràcies a. Mostrava com utilitzar la retòrica, posava regles i exemples sobre com escriure el pròleg de les cartes i altres mètodes d'escriptura catalana.
Nou!!: Cancelleria Reial і Ars Dictandi · Veure més »
Article salat
Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.
Nou!!: Cancelleria Reial і Article salat · Veure més »
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Nou!!: Cancelleria Reial і Arxidiòcesi de València · Veure més »
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Nou!!: Cancelleria Reial і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Cancelleria Reial і Avinyó · Veure més »
Bartomeu Sirvent
Bartomeu Sirvent fou un funcionari de la Cancelleria Reial i autor d'epístoles en llatí humanístic, segons l'estil que inicià Bernat Metge.
Nou!!: Cancelleria Reial і Bartomeu Sirvent · Veure més »
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Nou!!: Cancelleria Reial і Berenguer de Palou II · Veure més »
Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.
Nou!!: Cancelleria Reial і Bernat Metge · Veure més »
Canceller
El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.
Nou!!: Cancelleria Reial і Canceller · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Cancelleria Reial і Català · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Cancelleria Reial і Ciceró · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Cancelleria Reial і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Consell Insular de Mallorca
El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Cancelleria Reial і Consell Insular de Mallorca · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Cancelleria Reial і Corona d'Aragó · Veure més »
Dalmau de Mur i de Cervelló
Dalmau de Mur i de Cervelló (Cervera, ? - Saragossa, 1456) fou un eclesiàstic català que ostentà els càrrecs de bisbe de Girona (1415-1418), posteriorment fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1419-1431) i finalment arquebisbe de Saragossa (1431-1456).
Nou!!: Cancelleria Reial і Dalmau de Mur i de Cervelló · Veure més »
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Nou!!: Cancelleria Reial і Elionor de Sicília · Veure més »
Ferrer Saiol
Ferrer Saiol (o Ferrer Sayol) fou un membre de la Cancelleria Reial durant l'època del rei Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Cancelleria Reial і Ferrer Saiol · Veure més »
Francesc Sevillano Colom
Francesc Sevillano Colom (Orpesa, la Plana Alta, 5 de setembre de 1909 - Barcelona, 17 de febrer de 1976), fou un arxiver i historiador valencià.
Nou!!: Cancelleria Reial і Francesc Sevillano Colom · Veure més »
Gastó de Montcada (bisbe de Girona)
Gastó de Montcada (? - 12 d'agost del 1334) era fill de Pere de Montcada, del llinatge de Montcada, fou Canceller del Regne, privat i cunyat del rei Jaume II perquè estigué casat amb la reina Elisenda de Montcada germana de Gastó.
Nou!!: Cancelleria Reial і Gastó de Montcada (bisbe de Girona) · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Cancelleria Reial і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Cancelleria Reial і Generalitat Valenciana · Veure més »
Gonzalo Fernández de Heredia
Gonzalo Fernández de Heredia i de Bardají (Móra de Rubiols, Regne d'Aragó, 1450 - Valls, 21 de novembre de 1511) fou Bisbe de Barcelona (1478 - 1490); Arquebisbe de Tarragona (1490 - 1511) i President de la Generalitat de Catalunya (1504 - 1506).
Nou!!: Cancelleria Reial і Gonzalo Fernández de Heredia · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Cancelleria Reial і Gramàtica · Veure més »
Grec koiné
El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.
Nou!!: Cancelleria Reial і Grec koiné · Veure més »
Hel·lenisme
L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.
Nou!!: Cancelleria Reial і Hel·lenisme · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Cancelleria Reial і Illes Balears · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Cancelleria Reial і Imperi Carolingi · Veure més »
Iodització
La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.
Nou!!: Cancelleria Reial і Iodització · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Cancelleria Reial і Itàlia · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Cancelleria Reial і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Cancelleria Reial і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Nou!!: Cancelleria Reial і Joan d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Joan de Pròixida
Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.
Nou!!: Cancelleria Reial і Joan de Pròixida · Veure més »
Joan Margarit i Pau
Joan Margarit i Pau (Girona, 1422 - Roma, 21 de novembre de 1484) fou bisbe d'Elna entre 1452 i 1462, després de Girona fins al 1484 i també des de 1483 cardenal.
Nou!!: Cancelleria Reial і Joan Margarit i Pau · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Cancelleria Reial і Llatí · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Cancelleria Reial і Llatí vulgar · Veure més »
Lleis Palatines
Leges Palatinae Iacobi III Regis Maioricarum Les Lleis Palatines són el corpus legislatiu publicat per Jaume III de Mallorca el 9 de maig de 1337.
Nou!!: Cancelleria Reial і Lleis Palatines · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Cancelleria Reial і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Cancelleria Reial і Monestir · Veure més »
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Nou!!: Cancelleria Reial і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Orpesa
Orpesa (oficialment Orpesa/Oropesa del Mar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Cancelleria Reial і Orpesa · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Cancelleria Reial і País Valencià · Veure més »
Pere de Clasquerí
Pere de Clasquerí (? - Agde, Llenguadoc, 10 de gener de 1380) fou Bisbe d'Osca (1351-1357), arquebisbe de Tarragona (1357-1380) i canceller de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Cancelleria Reial і Pere de Clasquerí · Veure més »
Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).
Nou!!: Cancelleria Reial і Pere de Sagarriga i de Pau · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Cancelleria Reial і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.
Nou!!: Cancelleria Reial і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Cancelleria Reial і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon d'Escales
Sepulcre del bisbe Escales Ramon d'Escales Ros d'Ursino (? - † 1398, Barcelona) fou bisbe de Barcelona i Elna.
Nou!!: Cancelleria Reial і Ramon d'Escales · Veure més »
Ramon Despont
Làpida sepulcral de Ramon Despont a la capella de sant Donís i santa Margarida de la catedral de València. Ramon Despont (Fraga, - Tarragona, 13 de novembre de 1312) fou un religiós i teòleg, bisbe de València des de 1289 a 1312.
Nou!!: Cancelleria Reial і Ramon Despont · Veure més »
Recurs literari
Un recurs literari és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text perquè aquest guanyi densitat literària.
Nou!!: Cancelleria Reial і Recurs literari · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Cancelleria Reial і Regne de València · Veure més »
Rutili Taure Emilià Pal·ladi
Rutili Taure Emilià Pal·ladi (Rutilius Taurus Aemilianus Palladius), conegut també només com a Pal·ladi va ser un escriptor romà, autor d'un tractat d'agricultura conegut com a Opus agriculturae (a voltes conegut com a De Re Rustica, no confondre amb el De Re Rustica de Luci Juni Moderat), a manera d'un calendari de pagès, amb totes les operacions connectades amb l'agricultura i la vida rural arranjades en ordre regular i per estacions.
Nou!!: Cancelleria Reial і Rutili Taure Emilià Pal·ladi · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Cancelleria Reial і Sacerdot · Veure més »
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Nou!!: Cancelleria Reial і Violant de Bar · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Cancelleria Reial і 1137 · Veure més »
1257
Sense descripció.
Nou!!: Cancelleria Reial і 1257 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Cancelleria Reial і 1373 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Cancelleria Reial і 1381 · Veure més »
