Taula de continguts
572 les relacions: Abrasiu, Aflorament, Aigua, Aigua de mar, Aigua dolça, Aigua subterrània, Aiguafreda, Alabastre (mineral), Alacant, Alacantí, Al·luvió, Alcalatén, Alcalinoterri, Alemany, Alemanya, Alforja, Alga, Algues brunes, Algues verdes, Algues vermelles, Almenara, Alstonita, Alt Àneu, Alt Camp, Alt Empordà, Alt Maestrat, Alt Millars, Alt Palància, Alt Penedès, Alt Urgell, Alt Vinalopó, Alta Ribagorça, Ammonits, Anèl·lids, Ancilita-(Ce), Andorra, Anglaterra, Anglès, Angle, Animals, Ankerita, Antropocè, Apatita, Aragonita, Argila, Arizona, Arqueociats, Arqueologia, Arquitectura, Arrasate, ... Ampliar l'índex (522 més) »
Abrasiu
Un abrasiu és un material, sovint un mineral, que té com a finalitat actuar sobre altres materials amb diferents classes d'esforç mecànic.
Veure Calcita і Abrasiu
Aflorament
Aflorament de roca mare a les illes Malvines En geologia, un aflorament és un tall horitzontal i/o vertical d'una secció de roques mare, que són visibles a ull nu, amb algun interès pel seu estudi.
Veure Calcita і Aflorament
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Calcita і Aigua
Aigua de mar
Composició de l'aigua de mar. L'aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra.
Veure Calcita і Aigua de mar
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Veure Calcita і Aigua dolça
Aigua subterrània
Aflorament d'aigua subterrània en un pou. Laigua subterrània representa una fracció important de la massa de aigua present en els continents, sota la superfície de la Terra, tant en el sòl com en el subsòl ja que, convencionalment, el terme superfície terrestre inclou cert espessor com s'assenyala en l'article respectiu, en ser un concepte tridimensional.
Veure Calcita і Aigua subterrània
Aiguafreda
Aiguafreda és un poble i municipi de la comarca d'Osona, si bé adscrit administrativament i temporalment a la del Vallès Oriental, Catalunya, a l'extrem nord de la comarca vallesana.
Veure Calcita і Aiguafreda
Alabastre (mineral)
Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.
Veure Calcita і Alabastre (mineral)
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Calcita і Alacant
Alacantí
L'Alacantí és una comarca que es troba al sud del País Valencià amb capital a Alacant.
Veure Calcita і Alacantí
Al·luvió
Secció d'al·luvió a la mina Blue Ribbon a Alaska Al·luvió (del llatí, alluvius, del verb alluere, 'fregar'), aiguadeix o aigualleix és un sòl o sediment solt, sense consolidar (és a dir, sense cementar dins d'una roca sòlida), erosionat, dipositat, i tornat a formar per l'aigua en un lloc que no sigui el mar.
Veure Calcita і Al·luvió
Alcalatén
Mapa municipal de l'Alcalatén abans de la reforma de 2023 L'Alcalatén és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a l'Alcora.
Veure Calcita і Alcalatén
Alcalinoterri
Els metalls alcalinoterris són els elements metàl·lics del grup segon de la taula periòdica, caracteritzats per tenir una configuració electrònica ns².
Veure Calcita і Alcalinoterri
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Calcita і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Calcita і Alemanya
Alforja
Alforja (de l'àrab Alfurg o al-furga "obertura" o "separació", a causa de la seva situació en el coll que uneix Reus i el Camp amb el Priorat) és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Calcita і Alforja
Alga
pmc.
Veure Calcita і Alga
Algues brunes
Les algues brunes, algues marrons o feòfits (Phaeophyceae) són una classe d'algues que es distingeixen bé de la resta d'algues pel seu color, sempre dins una gamma de bruns, des del daurat fins al negre.
Veure Calcita і Algues brunes
Algues verdes
Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.
Veure Calcita і Algues verdes
Algues vermelles
Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a que poden ser unicel·luars i pluricel·luars.
Veure Calcita і Algues vermelles
Almenara
Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Calcita і Almenara
Alstonita
La alstonita és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Alstonita
Alt Àneu
Alt Àneu és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Calcita і Alt Àneu
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Veure Calcita і Alt Camp
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Veure Calcita і Alt Empordà
Alt Maestrat
L'Alt Maestrat és una comarca valenciana del nord i muntanyosa, amb capital a Albocàsser.
Veure Calcita і Alt Maestrat
Alt Millars
L'Alt Millars, o la Conca del Millars, és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat.
Veure Calcita і Alt Millars
Alt Palància
L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.
Veure Calcita і Alt Palància
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Veure Calcita і Alt Penedès
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Veure Calcita і Alt Urgell
Alt Vinalopó
Vies de comunicació de l'Alt Vinalopó (2008). L'Alt Vinalopó és una comarca del sud del País Valencià, situada al nord-est de la província d'Alacant.
Veure Calcita і Alt Vinalopó
Alta Ribagorça
L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà.
Veure Calcita і Alta Ribagorça
Ammonits
Els ammonoïdeus (Ammonoidea) són una subclasse extinta de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a ammonits.
Veure Calcita і Ammonits
Anèl·lids
Els anèl·lids (Annelida) són un gran embrancament d'animals invertebrats que conté més de 22.000 espècies vivents, entre les quals hi ha els nerèidids, els cucs de terra i les sangoneres.
Veure Calcita і Anèl·lids
Ancilita-(Ce)
Lancilita-(Ce) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de l'ancilita.
Veure Calcita і Ancilita-(Ce)
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Veure Calcita і Andorra
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Calcita і Anglaterra
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Calcita і Anglès
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Veure Calcita і Angle
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Calcita і Animals
Ankerita
Lankerita és un mineral del grup dels carbonats.
Veure Calcita і Ankerita
Antropocè
La Terra de nit, segons una simulació, durant l'antropocè. Antropocè és el nom d'una possible nova era geològica que s'ha proposat que comença o bé amb la revolució industrial iniciada el, o bé amb l'explosió de la primera bomba nuclear, el 16 de juliol del 1945 al desert de Nou Mèxic.
Veure Calcita і Antropocè
Apatita
Apatita és el nom genèric que reben els minerals: clorapatita, fluorapatita i hidroxilapatita, i que s'empra també per als minerals del grup de l'apatita que no s'han diferenciat en espècies específiques a través dels mètodes d'anàlisi, i n'és aquest el nom usat comunament en el passat.
Veure Calcita і Apatita
Aragonita
Laragonita és un mineral de la classe dels carbonats, una de les formes cristal·lines del carbonat de calci (CaCO₃) més comunes, juntament amb la calcita.
Veure Calcita і Aragonita
Argila
Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.
Veure Calcita і Argila
Arizona
Arizona és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud-oest de país.
Veure Calcita і Arizona
Arqueociats
Els arqueociats (Archaeocyatha) són un grup extint d'animals, considerats dins la classe de Demospongiae-Porifera (esponges).
Veure Calcita і Arqueociats
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Veure Calcita і Arqueologia
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Calcita і Arquitectura
Arrasate
Arrasate (Mondragón en castellà i oficialment Arrasate/Mondragón) és un municipi de Guipúscoa, el més poblat de la comarca de Debagoiena.
Veure Calcita і Arrasate
Arres
Arres és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, de 11,53 km² d'extensió, es troba al sector NW de la vall, en la gran major part estès a la dreta de la Garona, i comprèn el poble d'Arres, dividit en dos nuclis pròxims, Arres de Jos i Arres de Sus.
Veure Calcita і Arres
Arts decoratives
Les arts decoratives es defineixen tradicionalment com el conjunt d'arts ornamental i funcional de les obres en ceràmica, fusta, vidre, metall, tèxtil.
Veure Calcita і Arts decoratives
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Veure Calcita і Astúries
Asteroïdeus
Els asteroïdeus (Asteroidea) són una classe d'equinoderms amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc o més braços, i amb els conductes ambulacrals amb dues o quatre files de pedicels a través de llur superfície oral.
Veure Calcita і Asteroïdeus
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Calcita і Atmosfera terrestre
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Calcita і Austràlia
Autopista de la Mediterrània
Punt Miriamètric de l'AP-7 Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.
Veure Calcita і Autopista de la Mediterrània
Índex de refracció
refracta en un bloc de plàstic En òptica, l'índex refractiu o índex de refracció n d'un material és un nombre adimensional que descriu com es propaga la llum a través d'aquest mitjà.
Veure Calcita і Índex de refracció
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Calcita і Índia
Àcid
Un àcid (del llatí acidus, 'agre') és considerat tradicionalment com qualsevol compost químic que, quan es dissol en aigua, produeix una solució amb una activitat de catió oxidani o oxoni, H3O^+, major que l'aigua pura, és a dir, un pH menor que 7.
Veure Calcita і Àcid
Àcid sulfhídric
Estructura química de l'àcid sulfhídric Làcid sulfhídric o sulfur d'hidrogen és un compost químic de fórmula química H₂S.
Veure Calcita і Àcid sulfhídric
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Calcita і Àfrica
Àngstrom
Un ångström o àngstrom (Å) és una unitat de longitud equivalent a 0,1 nanòmetres o 1 × 10−10 metres.
Veure Calcita і Àngstrom
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Calcita і Àtom
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Calcita і Àustria
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Veure Calcita і Bages
Bahames
Les Bahames, oficialment The Commonwealth of The Bahamas són un estat insular de l'Amèrica Central, situat a l'oceà Atlàntic, al sud-est de la península de Florida, al nord-est de Cuba, al nord d'Haití i a l'oest de les illes Turks i Caicos.
Veure Calcita і Bahames
Baix Camp
El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Veure Calcita і Baix Camp
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Veure Calcita і Baix Llobregat
Baix Segura
El Baix Segura (en castellà, la Vega Baja del Segura i oficialment el Baix Segura / la Vega Baja) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola.
Veure Calcita і Baix Segura
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Veure Calcita і Barcelonès
Bari (element)
El bari és l'element químic de símbol Ba i nombre atòmic 56.
Veure Calcita і Bari (element)
Barita
La barita o baritina és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la barita juntament amb altres minerals com la celestina o l'anglesita.
Veure Calcita і Barita
Baritocalcita
La baritocalcita és un mineral de la classe dels carbonats que rep el seu nom de la seva composició química (bari i calcita).
Veure Calcita і Baritocalcita
Barri de Rabassa
Situació del barri de Rabassa dins Alacant Rabassa és un barri de la ciutat d'Alacant, al País Valencià.
Veure Calcita і Barri de Rabassa
Barxeta
Barxeta és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.
Veure Calcita і Barxeta
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Veure Calcita і Basalt
Base química
En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.
Veure Calcita і Base química
Bellmunt del Priorat
Bellmunt del Priorat, Bellmunt de Ciurana o simplement Bellmunt és un municipi de la comarca del Priorat.
Veure Calcita і Bellmunt del Priorat
Benafer
Benafer és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància (Castelló).
Veure Calcita і Benafer
Benstonita
La benstonita és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Benstonita
Bentos
Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.
Veure Calcita і Bentos
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Veure Calcita і Berguedà
Betxí
Betxí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Calcita і Betxí
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Calcita і Biologia
Birefringència
Birefringència en un cristall de calcita Un cristall de calcita vist a través d'un filtre polaritzat La birefringència o doble refracció és una propietat de la matèria anisòtropa transparent que consisteix en el desdoblament d'un feix de llum incident en dos feixos polaritzats linealment en direccions perpendiculars entre si com si el material tingués dos índexs de refracció diferents.
Veure Calcita і Birefringència
Bivalves
Els bivalves (Bivalvia) són una classe de mol·luscs exclusivament aquàtics caracteritzats per tenir una conquilla formada per dues peces anomenades valves, l'absència de cap i la presència d'un peu excavador.
Veure Calcita і Bivalves
Borriol
Borriol és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Veure Calcita і Borriol
Bossòst
Bossòst és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.
Veure Calcita і Bossòst
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Veure Calcita і Bou
Boundstone
El boundstone, calcària construïda o calcària bioconstruïda és com es coneixen les roques carbonàtiques els elements de les quals ja estaven units o formaven un tramat o carcassa des del moment en què el dipòsit es realitzava.
Veure Calcita і Boundstone
Bretxa
Bretxa de basalt La bretxa (derivat de l'italià breccia) és una roca sedimentària composta de fragments trencats de minerals o roques cimentades per una matriu geològica de gra fi, que pot ser similar o bé diferent de la composició dels seus fragments.
Veure Calcita і Bretxa
Briozous
Els briozous (Briozoa) o ectoproctes són un embrancament d'animals invertebrats aquàtics petits, caracteritzats per la presència d'un lofòfor i tentacles ciliats que serveixen per capturar aliment.
Veure Calcita і Briozous
Bunyol
Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Veure Calcita і Bunyol
Busot
Busot és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, en la comarca històrica de la Foia de Xixona.
Veure Calcita і Busot
Calç
Calç La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva, però també els seus derivats.
Veure Calcita і Calç
Calcarenita
Les calcarenites són roques sedimentàries detrítiques carbonàtiques, formades per la consolidació de sorres calcàries.
Veure Calcita і Calcarenita
Calcedònia (mineral)
La calcedònia és un mineral varietat del quars, d'estructura microcristal·lina, amb fórmula química SiO₂.
Veure Calcita і Calcedònia (mineral)
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Veure Calcita і Calci
Calcita
La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.
Veure Calcita і Calcita
Camí
Camí de carro al "Pas de Sant Gotard", per Rudolf Koller. Un camí o pista és una via amb un ferm de terra o pedra utilitzada per al transport, que creua zones de terreny pla o muntanyós.
Veure Calcita і Camí
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Calcita і Cambrià
Cambrils
Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.
Veure Calcita і Cambrils
Camp de Morvedre
El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.
Veure Calcita і Camp de Morvedre
Camp de Túria
El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.
Veure Calcita і Camp de Túria
Camporrobles
Camporrobles és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.
Veure Calcita і Camporrobles
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Calcita і Camprodon
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Veure Calcita і Canadà
Carbocernaïta
La carbocernaïta és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Carbocernaïta
Carbonat
Els carbonats, en química inorgànica, són sals de l'àcid carbònic (H2CO3) o èsters amb el grup R-O-C(.
Veure Calcita і Carbonat
Carbonat de calci
El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Veure Calcita і Carbonat de calci
Carbonatita
Lava carbonatítica al volcà Ol Doinyo Lengai de Tanzània. Les carbonatites són roques ígnies intrusives o extrusives definides per la seva composició mineralògica amb més d'un 50% de minerals carbonatats.
Veure Calcita і Carbonatita
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Calcita і Carboni
Carretera
Carretera actual a Niigata, Japó Una carretera o ruta (els dos termes respectivament a banda i banda de la frontera política essent manlleus per als termes desusats estrada i via) és una via de comunicació destinada a facilitar el desplaçament de vehicles amb rodes entre poblats.
Veure Calcita і Carretera
Carst
Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.
Veure Calcita і Carst
Castellví de Rosanes
Castellví de Rosanes és un municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.
Veure Calcita і Castellví de Rosanes
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Calcita і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Calcita і Catalunya
Catió
Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.
Veure Calcita і Catió
Caudete de las Fuentes
Caudete de las Fuentes o Capdet de les Fonts és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel.
Veure Calcita і Caudete de las Fuentes
Caudiel
Caudiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Veure Calcita і Caudiel
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Calcita і Cèl·lula
Cúmbria
Cúmbria (pron.) és un comtat de la zona nord-oest d'Anglaterra.
Veure Calcita і Cúmbria
Celrà
Celrà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès i emplaçat a la plana del Ter un cop ha depassat Girona, la capital provincial, al norest.
Veure Calcita і Celrà
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Veure Calcita і Cenozoic
Ceratarges
Ceratarges és un gènere de trilobits de l'ordre Lichida.
Veure Calcita і Ceratarges
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Veure Calcita і Cerdanya
Cerussita
La cerussita és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Cerussita
Cianobacteris
Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.
Veure Calcita і Cianobacteris
Ciment
El ciment (del llatí caementum) és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix dins l'aigua).
Veure Calcita і Ciment
Circulació hidrotermal
Emissions hidrotermals al fons de l'oceà. L'hidrotermalisme o circulació hidrotermal en geologia és el pas d'aigua calenta per l'interior de la Terra.
Veure Calcita і Circulació hidrotermal
Classificació de Dana
La Classificació de Dana és una classificació dels minerals desenvolupada per James Dwight Dana.
Veure Calcita і Classificació de Dana
Classificació de Nickel-Strunz
La classificació de Nickel-Strunz és un sistema de classificació fet servir universalment en mineralogia, que es basa en la composició química dels minerals.
Veure Calcita і Classificació de Nickel-Strunz
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Veure Calcita і Clima
Clima tropical
Àrees o regions de clima tropical del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima tropical és un tipus de clima que correspon a l'estat mitjà de l'atmosfera en les zones tropicals.
Veure Calcita і Clima tropical
Cobalt
El cobalt és l'element químic de símbol Co i nombre atòmic 27.
Veure Calcita і Cobalt
Cogombres de mar
Els holoturoïdeus (Holothuroidea) són una classe d'equinoderms coneguts popularment com a cogombres de mar,Altaba, C. R., 1991.
Veure Calcita і Cogombres de mar
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Calcita і Comunitat Autònoma del País Basc
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Veure Calcita і Conca de Barberà
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Calcita і Conflent
Conglomerat
Conglomerat amb bauxita En geologia, el conglomerat és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques units per un ciment.
Veure Calcita і Conglomerat
Conquilla
Col·lecció de diverses conquilles Una conquilla o carculla és la closca o cobertura dura, rígida i exterior que posseeixen els exoesquelets dels mol·luscs.
Veure Calcita і Conquilla
Consell Insular de Mallorca
El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.
Veure Calcita і Consell Insular de Mallorca
Construcció
València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.
Veure Calcita і Construcció
Coralls
Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Veure Calcita і Coralls
Coralls tabulats
Els corals tabulats (Tabulata) són un ordre extint d'antozous hexacoral·laris que visqueren durant gran part del Paleozoic; s'extingiren al final del Permià.
Veure Calcita і Coralls tabulats
Cornualla
Cornualla (en còrnic: Kernow, en anglès: Cornwall) és un comtat d'Anglaterra, situat a l'extrem sud-oest del país, en la península homònima.
Veure Calcita і Cornualla
Costabona
El Costabona, o Pic de Costabona, és un massís de 2.465 m alt de la zona axial pirinenca del límit dels termes municipal de Setcases, a la comarca del Ripollès, i comunal de Prats de Molló i la Presta, de la del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Calcita і Costabona
Costera
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.
Veure Calcita і Costera
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Veure Calcita і Coure
Crinoïdeus
Els crinoïdeus o lliris de mar (Crinoidea, del grec krinon, 'lliri', i eidos, 'forma') són una classe de l'embrancament Echinodermata (equinoderms).
Veure Calcita і Crinoïdeus
Cristal·lografia
Sòlid cristal·lí imatge de resolució atòmica del titanat d'estronci. Els àtoms més brillants són d'estronci i els més foscos de titani. La cristal·lografia és la ciència que estudia el creixement, la forma i la geometria dels cristalls minerals i la resolució d'estructures cristal·lines.
Veure Calcita і Cristal·lografia
Cristal·lografia de raigs X
La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.
Veure Calcita і Cristal·lografia de raigs X
Cristall
Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
Veure Calcita і Cristall
Crom
El crom és un element químic de nombre atòmic 24 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements.
Veure Calcita і Crom
Cromita
La cromita és un mineral de la classe dels òxids.
Veure Calcita і Cromita
Crustacis
Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.
Veure Calcita і Crustacis
Cuc
Un cuc o verm és qualsevol animal petit, tou, de forma allongada i amb apèndixs locomotors poc destacats o absents.
Veure Calcita і Cuc
Cutícula (artròpodes)
Pèl sensorial; '''12''': Pèl; '''13''': Porus glandular. En els artròpodes, la cutícula és la capa més exterior del tegument, immediatament per sobre de l'epidermis i segregada per aquesta.
Veure Calcita і Cutícula (artròpodes)
Darnius
Darnius és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Calcita і Darnius
Demosponges
''Acarnus erithacus'' Les demosponges (Demospongiae) són la classe més gran de l'embrancament dels porífers.
Veure Calcita і Demosponges
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Calcita і Densitat
Devonià
Il·lustració artística d'una escena natural del Devonià. El Devonià és un període geològic del Paleozoic.
Veure Calcita і Devonià
Diabasa
La diabasa (del grec diábasis) o dolerita és una roca ígnia holocristal·lina, amb textura ofítica, que consisteix principalment de plagiòclasis bàsiques, piroxè, magnetita i d'ilmenita.
Veure Calcita і Diabasa
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Calcita і Diòxid de carboni
Diòxid de silici
El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO₂, que es troba més freqüentment a la natura com el quars i en diversos organismes vius.
Veure Calcita і Diòxid de silici
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Veure Calcita і Dinàmica
Dissolució saturada
S'anomena dissolució saturada a la dissolució que està en equilibri amb un excés de solut.
Veure Calcita і Dissolució saturada
Dolomita
La dolomita és un mineral de carbonat de calci i magnesi.
Veure Calcita і Dolomita
Dolomites
Les Dolomites (en italià Dolomiti, en alemany Dolomiten, en ladí Dolomites, en friülès Dolomitis) són una secció dels Alps.
Veure Calcita і Dolomites
Dorsal oceànica
Formació d'una dorsal Les dorsals oceàniques són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 m d'altitud; normalment, presenten un solc central anomenat rift per on surt magma procedent de l'astenosfera i que es diposita als dos costat, creant més sòl oceànic.
Veure Calcita і Dorsal oceànica
Dosaigües
Dosaigües (en castellà i oficialment, Dos Aguas, i en la parla xurra, Dosauguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.
Veure Calcita і Dosaigües
Drenatge àcid de roques
Riu amb aigua procedent del drenatge àcid d'una mina de carbó El drenatge àcid de roques (ADR de l'anglès: acid rock drainage), drenatge àcid de mines o drenatge àcid metàl·lic (AMD, de l'anglès: acid and metalliferous drainage) és un terme utilitzat per a referir-se als fluxos d'aigua àcida produïda a partir de drenatges de mines.
Veure Calcita і Drenatge àcid de roques
Duresa
La duresa és una propietat d'un material sòlid que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per força causada per un altre cos en contacte directe; una definició similar és que la duresa mesura la resistència que oposa una substància a ser ratllada.
Veure Calcita і Duresa
Durham (Anglaterra)
Durham (pronunciat /ˈdʌrəm/ i també /ˈdɜːrəm/) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat homònim comtat de Durham, del qual n'és la capital.
Veure Calcita і Durham (Anglaterra)
Echinolampas ovata
Echinolampas ovata és una espècie de garota o eriçó de mar irregular.
Veure Calcita і Echinolampas ovata
Ediacarià
El període Ediacarià és l'últim període geològic de l'era Neoproterozoica.
Veure Calcita і Ediacarià
Edifici
Torre Glòries, a Barcelona. Un edifici és una construcció d'una certa grandària destinada a habitatge o a d'altres usos.
Veure Calcita і Edifici
Edifici bioclimàtic
Un edifici bioclimàtic, o construcció bioclimàtica, és una edificació que per les seues característiques específiques de disseny i orientació faciliten un nivell adequat de confort amb una aportació mínima o nul·la d'energia suplementària.
Veure Calcita і Edifici bioclimàtic
Efervescència
Efervescència en química és l'alliberament de gas des d'una solució aquosa i la formació de bombolles o escuma que en resulta.
Veure Calcita і Efervescència
Eflorescència
Eflorescència de salnitre a una paret. Eflorescència secundària. Eflorescència és la propietat que posseeixen alguns minerals i substàncies químiques (hidrats) de reduir-se a pols per si mateixos per pèrdua d'aigua de cristal·lització en ser exposats a l'aire.
Veure Calcita і Eflorescència
Egremont (Massachusetts)
Egremont és una població dels Estats Units a l'estat de Massachusetts.
Veure Calcita і Egremont (Massachusetts)
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Veure Calcita і Eivissa
El Masroig
El Masroig és un municipi de la comarca del Priorat.
Veure Calcita і El Masroig
El Molar
El Molar és un municipi de la comarca del Priorat, situat a l'extrem occidental de la comarca.
Veure Calcita і El Molar
El Papiol
El Papiol és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, que s'estén entre els darrers contraforts de la serra de Collserola, el riu Llobregat i la riera de Rubí.
Veure Calcita і El Papiol
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Calcita і Energia
Eocè
L'EocèEn els parlars orientals.
Veure Calcita і Eocè
Equilibri químic
En una reacció química, lequilibri químic és l'estat en què tant els reactius com els productes estan presents en concentracions que no tenen més tendència a canviar amb el temps, de manera que no hi ha cap canvi observable en les propietats del sistema.
Veure Calcita і Equilibri químic
Equinoderms
Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos 'eriçó'; i δέρμα derma 'pell') són un embrancament d'animals deuteròstoms.
Veure Calcita і Equinoderms
Erasmus Bartholin
Erasmus o Rasmus Bartholin (llatinitzat: Erasmus Bartholinus) (Roskilde, Dinamarca, 13 d'agost de 1625 - Copenhaguen, Dinamarca, 4 de novembre de 1698), va ser un matemàtic, físic i metge danès, del, conegut per haver descrit minuciosament la doble refracció de la llum.
Veure Calcita і Erasmus Bartholin
Eriçons de mar
Els equinoïdeus (Echinoidea) són una classe d'equinoderms, coneguts de manera genèrica com a eriçons de mar, però amb moltes denominacions populars, car són animals ben coneguts.
Veure Calcita і Eriçons de mar
Ernst Haeckel
Ernst Haeckel Ernst Heinrich Philipp August Haeckel (Potsdam, 16 de febrer del 1834 — Jena, 8 o 9 d'agost del 1919), també conegut com a von Haeckel i que signava com a Ernst Haeckel fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista.
Veure Calcita і Ernst Haeckel
Escala de Mohs
Maletí amb els 10 minerals de l'escala Mohs i els estris necessaris per a determinar la duresa Placa dedicada a la memòria de Friedrich Mohs a Viena L'escala de Mohs de la duresa de minerals caracteritza la resistència al ratllat de diversos minerals a partir de la capacitat d'un material dur per a ratllar-ne un de més tou.
Veure Calcita і Escala de Mohs
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Veure Calcita і Escorça terrestre
Escull
Illa Pamalican amb l'escull que l'envolta, Mar Sulu, Filipines. Un escull envoltant un illot. Un escull és una roca o grup de roques a la superfície de l'aigua o a molt poca profunditat.
Veure Calcita і Escull
Escull de corall
Els esculls de corall són formacions coral·lines de grans dimensions.
Veure Calcita і Escull de corall
Esferocobaltita
L'esferocobaltita és un mineral de la classe dels minerals carbonats i nitrats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la calcita”.
Veure Calcita і Esferocobaltita
Espat d'Islàndia
Lespat d'Islàndia, en islandès: silfurberg; literalment «plata-roca», és una varietat transparent de calcita, o carbonat de calci cristal·litzat, originàriament provenia d'Islàndia, i es feia servir en demostracions de la polarització de la llum, (vegeu polarimetria).
Veure Calcita і Espat d'Islàndia
Espícula (esponja)
Espícules al microscopi Les espícules són estructures microscòpiques de naturalesa inorgànica que es presenta en l'endoesquelet de les esponges.
Veure Calcita і Espícula (esponja)
Espígol
L'espígol, espígol ver, espic, espígol d'estiu, espigola, barballó, lavanda o llavanda (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica) és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades, reconeguda com a planta medicinal.
Veure Calcita і Espígol
Espeleotema
Anemolita Un espeleotema és un dipòsit mineral secundari que es forma per precipitació química a partir d'un mineral primari en una cova, generalment en terrenys càrstics, en els quals les aigües d'infiltració, degoteig i escorriment tenen un paper fonamental.
Veure Calcita і Espeleotema
Espinel·la
Lespinel·la és un mineral que pertany a la classe dels òxids.
Veure Calcita і Espinel·la
Esponges calcàries
Les esponges calcàries o calcarisAltaba, C. R., 1991.
Veure Calcita і Esponges calcàries
Esquelet
Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.
Veure Calcita і Esquelet
Esquist
Els esquists són roques metamòrfiques en què els constituents originals foren argiles o fangs.
Veure Calcita і Esquist
Estat de Chihuahua
LEstat de Chihuahua és un dels trenta-un estats de Mèxic, situat al nord d'aquest país.
Veure Calcita і Estat de Chihuahua
Estat de Guanajuato
Guanajuato és un estat de l'Altiplà Mexicà.
Veure Calcita і Estat de Guanajuato
Estat de Nova York
Nova York és un dels cinquanta estats dels Estats Units d'Amèrica, a cavall entre les regions del Nord-est i l'Atlàntic Mitjà.
Veure Calcita і Estat de Nova York
Estat de Querétaro
Querétaro (oficialment: Estado Libre y Soberano de Querétaro, fins al 2010: Querétaro de Arteaga) és un dels 31 estats que, conjuntament amb la Ciutat de Mèxic, constitueixen Mèxic.
Veure Calcita і Estat de Querétaro
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Calcita і Estats Units d'Amèrica
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Veure Calcita і Estònia
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Veure Calcita і Estómac
Estopanyà
Estopanyà (Estopiñán del Castillo en castellà) és una vila i municipi de la Ribagorça.
Veure Calcita і Estopanyà
Estromatoporoïdeus
Els estromatoporoïdeus (Stromatoporoidea) són una classe extinta d'esponges.
Veure Calcita і Estromatoporoïdeus
Estronci
Lestronci és l'element químic de símbol Sr i nombre atòmic 38.
Veure Calcita і Estronci
Estroncianita
Lestroncianita (en anglès strontianita) és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Estroncianita
Estructura cristal·lina
Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.
Veure Calcita і Estructura cristal·lina
Estructura química
Estructura de la molècula d'àcid nítric, que mostra angles i enllaços. L'estructura química d'una substància química aporta informació sobre la manera com s'enllacen els diferents àtoms o ions que formen una molècula, o agregat atòmic.
Veure Calcita і Estructura química
Exfoliació (mineralogia)
Làmina de biotita (mica negra) L'exfoliació és la tendència d'un mineral a trencar-se per plans paral·lels, a causa de l'existència de plans amb enllaços febles.
Veure Calcita і Exfoliació (mineralogia)
Exoesquelet
Cap de formiga LexoesqueletAbans de l'Ortografia de l'IEC del 2017 s'escrivia exoesquelet.
Veure Calcita і Exoesquelet
Extraclast
Els extraclasts són elements clàstics de roques carbonàtiques, procedents de roques preexistents (carbonàtiques o no), i que no pertanyen a la conca sedimentària.
Veure Calcita і Extraclast
Falset
Falset és un municipi, capital de la comarca del Priorat.
Veure Calcita і Falset
Fangolita
La fangolita o mudstone (en anglès: mudstone o mudrock), és una roca sedimentària de gra fi els constituents originals de les quals són argiles o fangs.
Veure Calcita і Fangolita
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Veure Calcita і Fòssil
Fórmula química
Formula semidesenvolupada de l'Alanina Una fórmula química és una forma de presentar informació sobre les proporcions químiques d'àtoms que constitueixen un compost químic o molècula en particular, utilitzant símbols d'elements químics, nombres i, de vegades, també altres símbols, com parèntesis, guions, claudàtors, comes i signes de més (+) i menys (-).
Veure Calcita і Fórmula química
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Calcita і Ferro
Ficopomatus enigmaticus
Ficopomatus enigmaticus és una espècie d'anèl·lid de la classe del poliquets.
Veure Calcita і Ficopomatus enigmaticus
Fil·lita
Fotomicrografia d'una secció fina de fil·lita Fil·lita (en anglès: phyllite) és una paraula derivada del grec φύλλον ('fulla') amb la qual es denomina un tipus de roca metamòrfica foliada.
Veure Calcita і Fil·lita
Floatstone
Un floatstone és una roca calcària constituïda per elements al·lòctons calcaris de mida superior als 2 mm.
Veure Calcita і Floatstone
Flogopita
La flogopita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que pertany al grup de la biotita.
Veure Calcita і Flogopita
Fluorescència
Pintures fluorescents i llum ultraviolada de l'artista Beo Beyond. La fluorescència és la propietat d'una substància d'emetre llum quan és exposada a radiacions del tipus ultraviolat, rajos catòdics o raigs X. Les radiacions absorbides (invisibles a l'ull humà), són transformades en llum visible, o sigui, d'una longitud d'ona major a la incident.
Veure Calcita і Fluorescència
Fluorita
La fluorita és un mineral de la classe dels halurs compost per fluorur de calci, CaF₂.
Veure Calcita і Fluorita
Foia de Bunyol
La Foia de Bunyol és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Xiva.
Veure Calcita і Foia de Bunyol
Foidosienita
La foidosienita, sienita amb foids o sienita foidífera, és una roca plutònica, varietat de la sienita que conté una proporció baixa de feldespatoides (F El feldespat potàssic representa més del 90% del feldespat total.
Veure Calcita і Foidosienita
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Veure Calcita і Fongs
Font termal
Deildartunguhver, Islàndia: el major flux d'aigües termals a l'Europa. Una font termal, deu termal o font calenta és una font que es produeix per l'emergència d'aigües subterrànies geotermals de l'escorça terrestre.
Veure Calcita і Font termal
Fontanals de Cerdanya
Fontanals de Cerdanya, sovint també Queixans i Urtx (perquè l'IEC en rebutja la denominació oficial per impròpia), és un municipi de la comarca de la Cerdanya.
Veure Calcita і Fontanals de Cerdanya
Foraminífers
Els foraminífers (Foraminifera, llatí "portador de forats") són un subfílum de protozous rizaris que segreguen una closca de carbonat de calci dins la qual viu l'animal, constituït per una sola cèl·lula que emet pseudopodis.
Veure Calcita і Foraminífers
Formació del Cairn
La Formació Cairn és una formació geològica del Devonià superior (Frasnià) de la Conca Sedimentària de l'Oest del Canadà Occidental.
Veure Calcita і Formació del Cairn
Formació geològica
grups de formacions i els números blancs corresponen a formacions. Salta, Argentina Una formació geològica o unitat geològica és un conjunt de roques o minerals que s'han dipositat en un lloc durant el mateix període geològic.
Veure Calcita і Formació geològica
Formentera
Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.
Veure Calcita і Formentera
Fosforescència
Pigments fosforescents en la foscor La fosforescència és el fenomen en el qual certes substàncies tenen la propietat d'absorbir energia i emmagatzemar-la, per emetre-la posteriorment en forma de llum.
Veure Calcita і Fosforescència
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Calcita і Fotosíntesi
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Veure Calcita і Franja de Ponent
Freiberg
Mercat de Nadal a Freiberg Freiberg és una ciutat universitària i minera situada a l'estat de Saxònia, entre Dresden i Chemnitz a Alemanya.
Veure Calcita і Freiberg
Fumarola hidrotermal
Fumaroles hidrotermals prop de les illes Marianes Una fumarola hidrotermal és una fissura en la superfície de la Terra per on surt aigua escalfada geotèrmicament.
Veure Calcita і Fumarola hidrotermal
Gall
El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.
Veure Calcita і Gall
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Veure Calcita і Garrotxa
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Calcita і Gas
Gaspeïta
La gaspeïta és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la calcita.
Veure Calcita і Gaspeïta
Gastròpodes
Els gastròpodes o gasteròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més abundant i diversificat dels mol·luscs.
Veure Calcita і Gastròpodes
Gaylussita
La gaylussita és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Gaylussita
Geoda
Geoda d'ametista Una geoda és una estructura geològica que ocorre en certes roques volcàniques i sedimentàries.
Veure Calcita і Geoda
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Calcita і Geologia
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Calcita і Geometria
Gironès
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
Veure Calcita і Gironès
Grainstone
El grainstone és una roca carbonatada sense ciment micrític i amb textura de suport de grans.
Veure Calcita і Grainstone
Granat (mineral)
Granat és com es coneix un grup de minerals nesosilicats amb la mateixa estructura.
Veure Calcita і Granat (mineral)
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Calcita і Grau Celsius
Gréixer (Guardiola de Berguedà)
Gréixer és un poble que pertany al municipi de Guardiola de Berguedà.
Veure Calcita і Gréixer (Guardiola de Berguedà)
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Veure Calcita і Gres
Grup de la calcita
El grup de la calcita és un grup de minerals format per vuit espècies de minerals carbonats i nitrats, de cations relativament petits, entre els quals trobem liti (Li), sodi (Na), magnesi (Mg), calci (Ca), ferro (Fe2+), zinc (Zn), cobalt (Co2+) i cadmi (Cd).
Veure Calcita і Grup de la calcita
Gualba
Gualba és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Calcita і Gualba
Guèiser
381x381px Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra.
Veure Calcita і Guèiser
Guix
Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Veure Calcita і Guix
Halimeda
Halimeda és un gènere d'algues verdes de la família Halimedaceae.
Veure Calcita і Halimeda
Halita
Lhalita, també coneguda com a sal gemma o sal comuna, és un mineral format per cristalls de clorur de sodi, que forma part de la classe dels halurs.
Veure Calcita і Halita
Harz
El Harz (A.F.I.) és la serralada més alta del nord d'Alemanya.
Veure Calcita і Harz
Hàbit cristal·lí
Pirita en forma de dodecàedre Lhàbit cristal·lí descriu l'aspecte macroscòpic que presenten els minerals.
Veure Calcita і Hàbit cristal·lí
Hematites
Lhematites o oligist és un mineral compost d'òxid de ferro (Fe₂O₃) que constitueix un important mineral metal·lífer de ferro, ja que en estat pur conté el 70% d'aquest metall; també pot presentar titani i manganès substituint part del ferro.
Veure Calcita і Hematites
Hexactinèl·lides
Les esponges hexactinèl·lides són una classe del fílum Porifera i tenen un esquelet espicular silícic que els dóna un aspecte vitri.
Veure Calcita і Hexactinèl·lides
Hidrogencarbonat
Model de l'anió hidrogencarbonat, HCO₃- L'hidrogencarbonat (antigament anomenat bicarbonat), és un anió de fórmula HCO3-, intermedi de la desprotonació de l'àcid carbònic, H2CO3.Té un paper biològic crucial en el sistema de regulació del pH fisiològic.
Veure Calcita і Hidrogencarbonat
Hidrogencarbonat de calci
L'hidrogencarbonat de calci és una sal de calci amb fórmula química Ca(HCO₃)₂ que només existeix en dissolució aquosa, la qual conté cations calci (Ca2+), i anions hidrogencarbonat (HCO₃−) i carbonat (CO₃2−) conjuntament amb diòxid de carboni (CO₂) dissolt.
Veure Calcita і Hidrogencarbonat de calci
Història de la Terra
La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.
Veure Calcita і Història de la Terra
Huelva
Huelva (tradicionalment en català, Olva) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província homònima.
Veure Calcita і Huelva
Huntita
La huntita és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Huntita
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Calcita і Ió (àtom)
Ijolita
L'Ijolita (nom derivat del finès Iijoki, nom comú en algunes localitats de Finlàndia), és una roca ígnia formada principalment per nefelina i augita.
Veure Calcita і Ijolita
Ikaïta
La ikaïta és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Ikaïta
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Calcita і Illes Balears
Ilmenita
La ilmenita és un mineral de la classe dels òxids.
Veure Calcita і Ilmenita
Incandescència
Espurnes en una flama d'un encenedor de Bunsen. Radiació del cos negre comparada amb la del mantell de ceri-tori (CeO2/ThO2).Fuente de datos: R. W. Pohl, "Optik und Atomphysik". La incandescència és una emissió de llum per la calor.
Veure Calcita і Incandescència
Indústria farmacèutica
Fàrmacs dosificats, comprimits i càpsules. La indústria farmacèutica és el sector dedicat al desenvolupament, la fabricació i la preparació de productes químics utilitzats per prevenir o tractar malalties.
Veure Calcita і Indústria farmacèutica
Indústria química
Refineria de petroli a Louisiana - un exemple d'índústria química La indústria química comprèn les empreses que produeixen industrialment productes químics.
Veure Calcita і Indústria química
Intraclast
Els intraclasts en sedimentologia són grans de forma irregular que es formen per erosió sindeposicional de sediments parcialment litificats..
Veure Calcita і Intraclast
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Veure Calcita і Invertebrats
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Veure Calcita і Islàndia
Isotropia
Isotropia vol dir "independent de la direcció".
Veure Calcita і Isotropia
Juangodoyita
La juangodoyita és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Juangodoyita
Juràssic
El Juràssic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Calcita і Juràssic
Kansas
Kansas és un estat de l'Oest Mitjà dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Calcita і Kansas
Katanga
Katanga és una regió de la República Democràtica del Congo que fou un estat independent del 1960 al 1963.
Veure Calcita і Katanga
Kimberlita
La kimberlita és un tipus de roca volcànica potàssica ultramàfica (rica en magnesi).
Veure Calcita і Kimberlita
Kunstformen der Natur
Discomedusae. Les imatges del centre són ''Desmonema annasethe''. Kunstformen der Natur (en català, 'Formes artístiques de la Natura') és un llibre amb litografies a color i en blanc i negre escrit en alemany pel biòleg Ernst Haeckel.
Veure Calcita і Kunstformen der Natur
Kutnohorita
La kutnohorita és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Kutnohorita
L'Albiol
L'Albiol (del llatí alveolus, diminutiu dalveus, 'conca') és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Calcita і L'Albiol
L'Alfàs del Pi
L'Alfàs del Pi és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa.
Veure Calcita і L'Alfàs del Pi
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Veure Calcita і L'Alguer
L'Espluga de Francolí
L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.
Veure Calcita і L'Espluga de Francolí
La Bastida
La Bastida (de vegades dita La Bastida dels Aspres o del Vallespir, i oficialment en francès La Bastide) és un poble de 79 habitants, cap de la comuna del mateix nom, de la Catalunya del Nord, a la comarca del Rosselló, tot i que segons quins autors la situen al Conflent o al Vallespir.
Veure Calcita і La Bastida
La Canyada de Beric
La Canyada de Beric és una vila i municipi del Baix Aragó, però històrica, cultural i lingüísticament, pertany a la comarca del Matarranya.
Veure Calcita і La Canyada de Beric
La Morera de Montsant
La Morera de Montsant és un municipi de la comarca del Priorat, situat més o menys en el centre de la meitat nord de la comarca.
Veure Calcita і La Morera de Montsant
La Torre d'en Besora
La Torre d'en Besora és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.
Veure Calcita і La Torre d'en Besora
La Torre de Cabdella
La Torre de Cabdella és un poble i municipi de la comarca del Pallars Jussà.
Veure Calcita і La Torre de Cabdella
La Vajol
La Vajol és un municipi emplaçat a l'extrem nord de la comarca de l'Alt Empordà, en un replà granític, i limita amb els municipis de les Illes, al Vallespir, i els alt-empordanesos Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys.
Veure Calcita і La Vajol
La Vila Joiosa
La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.
Veure Calcita і La Vila Joiosa
Lampròfir
Les roques lamprofíriques o lampròfirs són un grup de roques filonianes o hipabisals de textura porfiritica. Els lampròfirs es caracteritzen per tenir de fenocristalls només minerals ferromagnèsics, normalment biotita i anfíbol encara que també pot haver-hi augita i olivina.
Veure Calcita і Lampròfir
Lapil·li
El lapil·li (del llatí lapilli, «pedretes») són tefra, petits fragments sòlids de lava que expulsen amb violència els volcans durant les erupcions.
Veure Calcita і Lapil·li
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Calcita і Latitud
Làmina prima
Secció fina d'un gra de sorra volcànica, vista en els dos filtres del microscopi petrogràfic. Secció fina muntada al microscopi Una làmina prima, en mineralogia òptica i petrografia, és una preparació de laboratori d'una mostra de roca, mineral, sòl, ceràmica, ossos o fins i tot un metall per a ser usada en llum polaritzada, microscopi petrogràfic, microscopi electrònic o microsonda electrònica.
Veure Calcita і Làmina prima
Lent
Lent Una lent és un dispositiu, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.
Veure Calcita і Lent
Litoral
El litoral és la part del mar, llac o riu que està pròxima a la costa.
Veure Calcita і Litoral
Llac
Llac Titicaca. Puno. Perú Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.
Veure Calcita і Llac
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Calcita і Llatí
Llívia
Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.
Veure Calcita і Llívia
Llista de topònims de Santa Coloma de Gramenet
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès.
Veure Calcita і Llista de topònims de Santa Coloma de Gramenet
Lluïssor
Lluïssor metàl·lica de la pirita. La lluïssor o llustre és la mesura de la intensitat de reflexió de la llum incident sobre la superfície d'un mineral o metall.
Veure Calcita і Lluïssor
Llucena
Llucena (cooficialment en castellà: Lucena del Cid) és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Veure Calcita і Llucena
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Calcita і Llum
Lumaquel·la
La lumaquel·la o coquina és una roca sedimentària bioquímica carbonàtica formada per l'acumulació de les closques dels mol·luscs, generalment conquilles de lamel·libranquis i gasteròpodes unides per ciment.
Veure Calcita і Lumaquel·la
Maçanet de la Selva
Maçanet de la Selva és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.
Veure Calcita і Maçanet de la Selva
Macla
Macla de Quars. Una macla és una associació de diversos cristalls d'un mateix mineral que presenten relacions cristal·logràfiques entre ells.
Veure Calcita і Macla
Magma
El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).
Veure Calcita і Magma
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Veure Calcita і Magnesi
Magnesita
La magnesita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la calcita.
Veure Calcita і Magnesita
Magnetita
La magnetita és un mineral ferrimagnètic de fórmula química Fe₃O₄, és un dels òxids de ferro i membre del grup de l'espinel·la.
Veure Calcita і Magnetita
Magnitud física
Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.
Veure Calcita і Magnitud física
Malaquita
La malaquita és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Malaquita
Malgrat de Mar
Malgrat de Mar és una vila i el municipi més oriental del Maresme; i fa frontera amb la comarca de la Selva i la Tordera.
Veure Calcita і Malgrat de Mar
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Calcita і Mallorca
Manganès
El manganès o manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.
Veure Calcita і Manganès
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Calcita і Manresa
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Veure Calcita і Mar
Mar Roja
La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.
Veure Calcita і Mar Roja
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Veure Calcita і Marbre
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Veure Calcita і Maresme
Marga
Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita), o bé d'hidrogencarbonat de magnesi i calci (dolomita). Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita.
Veure Calcita і Marga
Marina Baixa
La Marina Baixa és una comarca del centre del País Valencià.
Veure Calcita і Marina Baixa
Matèria orgànica
Cicle de la matèria orgànica. Mineralització i humificació ''(en francès)'' Matèria orgànica. Bolet de bedoll ''(Piptoporus betulinus)'' sobre una branca morta. Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (Biologia, Ecologia) és la matèria o substància que prové d’éssers vius.
Veure Calcita і Matèria orgànica
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Calcita і Mèxic
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Veure Calcita і Múscul
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Calcita і Medicina
Medusa
Les meduses són un grup informal, sense valor taxonòmic, constituït per cnidaris gelatinosos del subembrancament dels medusozous.
Veure Calcita і Medusa
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Calcita і Menorca
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Veure Calcita і Mesozoic
Metamorfisme
El metamorfisme és un dels principals processos geològics interns implicats en el cicle de les roques i en la formació de relleu.
Veure Calcita і Metamorfisme
Metamorfisme de contacte
Diagrama que mostra un plutó (1) amb la roca encaixant, que no ha patit metamorfisme (3) i l'aurèola de contacte (2). El metamorfisme de contacte és un conjunt d'alteracions mineralògiques i estructurals induïdes en les roques per la proximitat o contacte amb cossos intrussius de roques ígnies, produint-s'hi un augment en el grau de metamorfisme a mesura que s'aproxima al contacte.
Veure Calcita і Metamorfisme de contacte
Metasomatisme
Metasomatisme o procés metasomàtic és l'alteració química de la roca per hidrotermalisme i altres fluids.
Veure Calcita і Metasomatisme
Meteorització
oxidat com ho denota el color vermellós (meteorització química) i, a més, s'ha trencat en dues segurament per gelifracció (meteorització física) La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics, processos físics, biològics o bioquímics que provoquen el trencament, l'esmicolament i la disgregació de roques.
Veure Calcita і Meteorització
Michigan
Michigan és un estat dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Calcita і Michigan
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Veure Calcita і Microscopi
Mineral
quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.
Veure Calcita і Mineral
Minerals carbonats
Calcita, un mineral carbonat de calci Els minerals carbonats són tots aquells minerals que contenen l'ió carbonat: CO₃2-.
Veure Calcita і Minerals carbonats
Minrecordita
La minrecordita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la dolomita.
Veure Calcita і Minrecordita
Miriàpodes
Els miriàpodes (Myriapoda, del grec míria, 'deu mil', i podos, 'peu') són un subembrancament d'artròpodes similars als insectes en alguns aspectes, però amb força caràcters que els diferencien d'aquests.
Veure Calcita і Miriàpodes
Missouri
Missouri és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a la regió del Mig Oest.
Veure Calcita і Missouri
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Calcita і Molècula
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Veure Calcita і Mol·luscs
Molló
Terres de Girona Molló és un municipi situat al nord-est de la comarca del Ripollès, està situat a l'extrem nord de la regió de l'Alt Ter.
Veure Calcita і Molló
Montagut (Montagut i Oix)
Montagut és un poble (276 m alt.) i capital del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
Veure Calcita і Montagut (Montagut i Oix)
Montcada i Reixac
Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.
Veure Calcita і Montcada i Reixac
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Veure Calcita і Montjuïc (Barcelona)
Montseny
Montseny és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Calcita і Montseny
Montsià
El Montsià, amb capital a la ciutat d'Amposta, és la comarca més meridional del principat de Catalunya.
Veure Calcita і Montsià
Moralet
El Moralet és una pedania de la ciutat d'Alacant (País Valencià).
Veure Calcita і Moralet
Morter (construcció)
Morter entre maons, unint-los Morter en la construcció és una mescla de ciment (o calç), aigua i àrids fins (sorra) que serveix per a unir els maons o altres materials de construcció.
Veure Calcita і Morter (construcció)
Namíbia
Namíbia és un estat de l'Àfrica meridional situat a la costa atlàntica, al nord de Sud-àfrica, al sud d'Angola i Zàmbia i a l'oest de Botswana.
Veure Calcita і Namíbia
Nanòmetre
Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.
Veure Calcita і Nanòmetre
Natrolita
La natrolina és un mineral que pertany a les zeolites, a dins de la classe dels silicats.
Veure Calcita і Natrolita
Naut Aran
Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Calcita і Naut Aran
Nautiloïdeus
Els nautiloïdeus (Nautiloidea) són una subclasse de mol·luscs cefalòpodes.
Veure Calcita і Nautiloïdeus
Níquel
El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.
Veure Calcita і Níquel
Nectàspids
Nektaspida (també anomenat Naraoiida, Nectaspia i Nectaspida) és un ordre extint d'artròpodes proposat per Raymond l'any 1920; el seu estat taxonòmic és incert.
Veure Calcita і Nectàspids
Nevada
Nevada és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a la regió occidental del país.
Veure Calcita і Nevada
Nitrat
L'ió nitrat En química inorgànica, un nitrat és un ió derivat per descomposició de l'àcid nítric, format per un àtom de nitrogen i tres d'oxigen (NO₃-). El radical nitrat ·NO₃ té un electró desaparellat que el fa molt reactiu, sobretot en l'atmosfera.
Veure Calcita і Nitrat
Nitratina
La nitratina és un mineral de la classe dels nitrats.
Veure Calcita і Nitratina
Norsethita
La norsethita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la dolomita.
Veure Calcita і Norsethita
Nova Gal·les del Sud
Nova Gal·les del Sud (en anglès: New South Wales) és l'estat més antic i poblat d'Austràlia.
Veure Calcita і Nova Gal·les del Sud
Nova Jersey
Jersey City, la secona ciutat més gran de Nova Jersey Cases unifamiliars en construcció en una zona residencial a Marlboro Township, situat al comtat de Monmouth, una part distant de la zona metropolitana de la ciutat de Nova York al nord de Nova Jersey comtats de Nova Jersey Nova Jersey (New Jersey en anglès) és un estat dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Calcita і Nova Jersey
Oòlit
Secció fina d'ooides calcítics del Juràssic a Utah Un oòlit, literalment ou de pedra, és una roca sedimentària formada a partir de grans esfèrics d'ooides compostos per capes concèntriques.
Veure Calcita і Oòlit
Oceà
Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).
Veure Calcita і Oceà
Ofiuroïdeus
Els ofiuroïdeus (Ophiuroidea) són una classe d'equinoderms amb similituds amb els individus de la classe asteroïdeus o estrelles de mar.
Veure Calcita і Ofiuroïdeus
Oklahoma
Oklahoma és un estat situat a la regió central del sud dels Estats Units d'Amèrica, està limitat al nord pels estats de Colorado i Kansas, a l'est per Missouri i Arkansas, a l'oest per Nou Mèxic i al sud per Texas, separats pel curs del riu Red.
Veure Calcita і Oklahoma
Olekminskita
L'olekminskita és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Olekminskita
Oliva (Safor)
Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor.
Veure Calcita і Oliva (Safor)
Olivina
Es coneix com a olivina un grup de minerals intermedis de la sèrie de solució sòlida que es forma entre la forsterita (Mg₂SiO₄) i la faialita (Fe₂SiO₄).
Veure Calcita і Olivina
Ona marina
Una ona marina XIX, per Katsushika Hokusai Una ona marina o onada és un moviment oscil·latori, en sentit ascendent i descendent, de la superfície del mar o d'una altra massa gran d'aigua, com ara un llac o un embassament produïdes pel vent.
Veure Calcita і Ona marina
Ooide
Tall microscòpic amb calcites ooides que daten del del Juràssic. Ooides en geologia són petits grans (de menys de 2 mm) esfèrics i proveïts de capes, compostos generalment de carbonat de calci però de vegades de minerals amb ferro o fosfat.
Veure Calcita і Ooide
Ordovicià
LOrdovicià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Calcita і Ordovicià
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Veure Calcita і Oriola
Orxeta
Orxeta és un municipi de la comarca de la Marina Baixa, al País Valencià.
Veure Calcita і Orxeta
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Calcita і Osona
Osor
Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Veure Calcita і Osor
Ossicle (equinoderms)
Ampliació d'un conjunt d'ossicles d'un holoturioïdeu (cogombre de mar) Els ossicles són petits elements calcaris incrustats a la dermis de les parets dels equinoderms.
Veure Calcita і Ossicle (equinoderms)
Ostra japonesa
Lostra japonesa (ex Crassostrea gigas, ara Magallana gigas) coneguda popularment com a ostró, ostrot, ostra fonda o ostra del Pacífic, és un mol·lusc marí estretament emparentat amb l'ostra europea, originari del Pacífic i proveït de dues valves irregulars i desiguals.
Veure Calcita і Ostra japonesa
Ostrèides
Els ostrèides (Ostreida) són un ordre de mol·luscs bivalves que inclou les ostres, entre d'altres espècies.
Veure Calcita і Ostrèides
Otavita
Lotavita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany al grup de la calcita.
Veure Calcita і Otavita
Oviedo
Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.
Veure Calcita і Oviedo
Oxidació
Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.
Veure Calcita і Oxidació
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Calcita і Oxigen
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Calcita і País Valencià
Packstone
El packstone és una roca carbonatada amb textura de suport de grans i una petita proporció de ciment micrític intergranular.
Veure Calcita і Packstone
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Calcita і Paleozoic
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Veure Calcita і Pallars Jussà
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Veure Calcita і Pallars Sobirà
Paralejurus
Paralejurus és un gènere de trilobits que van viure a Àfrica i Europa entre el Silurià superior i el Devonià mitjà.
Veure Calcita і Paralejurus
Paralstonita
La paralstonita és un mineral de la classe dels carbonats.
Veure Calcita і Paralstonita
Parc Nacional de Yellowstone
El Parc Nacional de Yellowstone (en anglès, Yellowstone National Park) és un parc nacional dels Estats Units situat a les muntanyes Rocoses.
Veure Calcita і Parc Nacional de Yellowstone
Parc Natural del Delta de l'Ebre
305px Arrossars del Delta de l'Ebre El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona i a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya.
Veure Calcita і Parc Natural del Delta de l'Ebre
Pardines
Pardines és un poble i municipi de la comarca del Ripollès, al nord de la regió de l'Alt Ter.
Veure Calcita і Pardines
Paret
maons Susa Una paret o mur és una estructura vertical que isolen un espai de l'exterior.
Veure Calcita і Paret
Pòquer
Taula de pòquer miniatura El pòquer (o, en anglès, poker) és un popular joc de cartes del tipus de jocs anomenats d'envit, on els jugadors, amb totes o part de les seves cartes ocultes, fan apostes sobre una licitació inicial, i després, la suma d'apostes és per al jugador o jugadors que tenen la millor combinació de cartes d'entre els que queden fins a l'aposta final.
Veure Calcita і Pòquer
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Veure Calcita і Pedra calcària
Pedraforca
El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.
Veure Calcita і Pedraforca
Pedrera
Una pedrera de pissarra Estrats d'una pedrera a Carrara Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.
Veure Calcita і Pedrera
Pegmatita
La pegmatita és una roca ígnia que té una mida de gra que ronda els 20 mm.
Veure Calcita і Pegmatita
Peloide
Pel·lets (un tipus de peloide) en la closca d'un braquipode visible en una secció fina d'una pedra calcària del Carbonífer de Nevada. Els Peloides són al·loquímics que estan composts de micrita, sense tenir en compte la mida, la forma o l'origen.
Veure Calcita і Peloide
Penicillus
Penicillus és un gènere d'algues verdes de la família Udoteaceae.
Veure Calcita і Penicillus
Penicillus dumetosus
Penicillus dumetosus és una espècie d'alga verda de la família Udoteaceae.
Veure Calcita і Penicillus dumetosus
Peramea
Peramea, pronunciada Premea o Premeia en català pallarès, és una vila del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Calcita і Peramea
Permià
El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.
Veure Calcita і Permià
Petxina de pelegrí
La petxina de pelegrí, pagellida, conquilla de sant Jaume, pelegrina, patellida-pallerida Emp.
Veure Calcita і Petxina de pelegrí
Phacops
Phacops és un gènere de trilobits de l'ordre Phacopida i la família Phacopidae que visqueren a Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Amèrica del nord i la Xina des de l'inici fins al final del Devonià.
Veure Calcita і Phacops
Picamoixons
Picamoixons, antigament anomenat Rocabruna, és una entitat municipal descentralitzada situada al terme de Valls, a la comarca de l'Alt Camp.
Veure Calcita і Picamoixons
Pigment
Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color.
Veure Calcita і Pigment
Pinso
Pinso per a cavalls El pinso és una mescla de cereals i altres elements com ara brisa de malt o de poma, utilitzada per a l'alimentació dels animals.
Veure Calcita і Pinso
Pintura rupestre
Escena de caça pintada pels boiximans a Swazilàndia La pintura rupestre és la pintura prehistòrica, és especialment la que es pinta sobre les parets o el sostre de les coves, els humans dibuixaven o pintaven.
Veure Calcita і Pintura rupestre
Piràmides d'Egipte
Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte.
Veure Calcita і Piràmides d'Egipte
Pirita
La pirita és un mineral molt comú de la classe dels sulfurs.
Veure Calcita і Pirita
Piroxè
Els piroxens són un important grup de minerals de silicat trobats en moltes roques ígnies i metamòrfiques.
Veure Calcita і Piroxè
Pissarra (tauler)
Pissarra en una aula Esborrador Una pissarra de paret o pissarra escolar (castellanismes) o taulassa, tauler, tauló, llosa(rda) o quadre blanc o negre és una superfície d'escriptura reutilitzable en la qual el text o figures es realitzen amb guix o un altre tipus de retoladors esborrables.
Veure Calcita і Pissarra (tauler)
Pla d'Espais d'Interès Natural
El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials.
Veure Calcita і Pla d'Espais d'Interès Natural
Plana Alta
Mapa municipal de la Plana Alta abans de la reforma de 2023Les Coves de Vinromà Vista panorámica de TorreblancaLa Plana Alta és una comarca costanera del nord del País Valencià, amb capital a Castelló de la Plana.
Veure Calcita і Plana Alta
Plana d'Utiel
La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).
Veure Calcita і Plana d'Utiel
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Veure Calcita і Plana de Vic
Planta aquàtica
La falguera de Java (''Microsorium pteropus'') Les plantes aquàtiques, també conegudes amb el nom de plantes hidròfites, higròfiles o higròfites, són plantes adaptades a la vida en medis molt humits o aquàtics.
Veure Calcita і Planta aquàtica
Platja
Platja a la península de Darss, Pomerània Occidental Platja de còdols a Veneçuela. Un noi jugant a la platja de Porto Covo (Portugal). Una platja o lido és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones).
Veure Calcita і Platja
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Calcita і Plini el Vell
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Veure Calcita і Plom
Polaritzador
Un esquema d'un polarímetre on hi ha representats el polaritzador (P) i l'analitzador (A). La llum viatja d'esquerra a dreta. Un polaritzador o un filtre polaritzador és un component dels polarímetres que produeix llum polaritzada i l'envia a l'analitzador a través d'un líquid òpticament actiu o d'una dissolució d'una substància òpticament activa.
Veure Calcita і Polaritzador
Polimorfisme (ciència material)
El polimorfisme en ciència dels materials és la capacitat d'un material sòlid d'existir en més d'una forma d'estructura cristal·lina.
Veure Calcita і Polimorfisme (ciència material)
Poliplacòfors
Els poliplacòfors (Polyplacophora) són una classe de mol·luscs marins primitius.
Veure Calcita і Poliplacòfors
Pols (partícules)
Després de només 3 anys d'ús, la '''pols''' ha bloquejat el dissipador tèrmic d'aquest ordinador portàtil, fent fallar la computadora. La pols és un nom genèric per a les partícules sòlides formades per òxid de silici de matèria fina.
Veure Calcita і Pols (partícules)
Pont
Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.
Veure Calcita і Pont
Pontons
Església de Santa Magdalena de Pontons Pontons és un municipi situat a la part nord-occidental de la comarca de l'Alt Penedès, a la província de Barcelona.
Veure Calcita і Pontons
Porífers
Els porífers (Porifera) o esponges són un clade d'animals basals.
Veure Calcita і Porífers
Potenciador del gust
Els potenciadors del gust o potenciadors del sabor són compostos químics utilitzats com additius alimentaris que accentuen la intensitat i la qualitat de les aromes i dels sabors naturals d'un aliment.
Veure Calcita і Potenciador del gust
Prats de Molló
Prats de Molló és la vila cap de la comuna de Prats de Molló i la Presta i del subcomarca de l'Alt Vallespir, pertanyent a la comarca nord-catalana del Vallespir.
Veure Calcita і Prats de Molló
Precipitació química
La precipitació química és la formació d'un sòlid dins una solució durant una reacció química.
Veure Calcita і Precipitació química
Prehnita
La prehnita és un mineral de la classe dels silicats (inosilicats).
Veure Calcita і Prehnita
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Calcita і Pressió
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Veure Calcita і Priorat
Protula tubularia
Protula tubularia és una espècie d'anèl·lid poliquet de l'ordre dels sabèl·lides.
Veure Calcita і Protula tubularia
Província de Huelva
La província de Huelva és una de les vuit províncies que componen la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Calcita і Província de Huelva
Pseudomorfisme
Pseudomorfisme de goethita després de pirita En mineralogia, el pseudomorfisme és el procés pel qual un mineral és reemplaçat totalment o parcialment per un altre d'una espècie diferent, conservant però la forma externa del mineral primitiu.
Veure Calcita і Pseudomorfisme
Putrefacció
Evolució d'un préssec amb imatges preses cada dotze hores La putrefacció o la descomposició és el procés pel qual la matèria anteriorment viva degenera per arribar a una forma més simple de matèria, la matèria mineral.
Veure Calcita і Putrefacció
Quars
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.
Veure Calcita і Quars
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Calcita і Química
Queralbs
Terres de Girona Queralbs és un municipi de la comarca del Ripollès, està situat a l'extrem nord de la regió de l'Alt Ter.
Veure Calcita і Queralbs
Quitina
Estructura molecular de la '''quitina'''. Es pot observar dues unitats d'acetilglucosamina, unides per enllaços β-1,4La quitina (C8H13O5N)n és el component principal de les parets cel·lulars dels fongs i del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals (les ràdules dels mol·luscs, els becs de cefalòpodes i les escates dels peixos i dels lissamfibis).
Veure Calcita і Quitina
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Calcita і Radiació
Ratlla (mineralogia)
Color de la ratlla de la pirita i la rodocrosita. La ratlla d'un mineral és el color de la pols d'aquest.
Veure Calcita і Ratlla (mineralogia)
Ràtio
televisió de definició estàndard és de quatre a tres o, cosa que és el mateix, de 4∶3 En matemàtiques, una ràtio és una relació entre dos nombres que indica quantes vegades el primer nombre conté el segon; en altres paraules, és un quocient entre dos nombres.
Veure Calcita і Ràtio
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Calcita і Rússia
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Veure Calcita і Reacció química
Reactiu
En química, un reactiu és qualsevol substància que interaccionant amb una altra (també reactiu) en una reacció química dona lloc a altres substàncies de propietats, característiques i conformació diferent, denominades productes de reacció o simplement productes.
Veure Calcita і Reactiu
Registre fòssil
Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.
Veure Calcita і Registre fòssil
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Calcita і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
República Democràtica del Congo
La República Democràtica del Congo (antigament Zaire, i de vegades anomenat Congo Kinshasa o Congo Belga per a diferenciar-lo del Congo Brazzaville o República del Congo) és el segon estat més gran de l'Àfrica.
Veure Calcita і República Democràtica del Congo
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Veure Calcita і Requena
Reyðarfjörður
Reyðarfjörður és una ciutat d'Islàndia.
Veure Calcita і Reyðarfjörður
Riba-roja de Túria
Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Veure Calcita і Riba-roja de Túria
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Veure Calcita і Ripollès
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Calcita і Riu
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Veure Calcita і Roca
Roca ígnia
Les roques ígnies o magmàtiques són les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma.
Veure Calcita і Roca ígnia
Roca carbonatada
Ooides carbonatats a la superfície d'una pedra calcària; del Juràssic) a Utah. Una roca carbonatada és un tipus de roca sedimentària la composició principal de la qual és els carbonats.
Veure Calcita і Roca carbonatada
Roca metamòrfica
Esquist, roca metamòrfica a Yamauchi, prefectura de Fukuoka, Japó Les roques metamòrfiques són aquelles roques que es formen per metamorfisme, en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions o temperatures sense que s'arribi a fondre.
Veure Calcita і Roca metamòrfica
Roca sedimentària
Les roques sedimentàries són les que es componen de residus o detrits d'altres roques anteriors.
Veure Calcita і Roca sedimentària
Rocabruna (Camprodon)
Interior de l'església de Sant Feliu de Rocabruna Rocabruna és una entitat de població del municipi del Ripollès de Camprodon, al qual pertany des del 1967.
Veure Calcita і Rocabruna (Camprodon)
Rodocrosita
La rodocrosita és un mineral de la classe dels carbonats, i a dins d'aquesta pertany al grup de la calcita.
Veure Calcita і Rodocrosita
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Calcita і Romania
Romboedre
Un romboedre o rombòedre és un poliedre de sis cares (hexaedre, de les quals totes són rombes idèntics. No es tracta d'un poliedre regular, perquè encara que les seves cares són totes iguals, no són polígons regulars. El romboedre és un paral·lelepípede capaç d'omplir l'espai.
Veure Calcita і Romboedre
Romboide
Exemples de '''romboides''' Un romboide és un quadrilàter paral·lelogram els costats del qual són paral·lels dos a dos, i en què els costats paral·lels tenen la mateixa longitud.
Veure Calcita і Romboide
Rudstone
El rudstone és, segons la classificació de Dunham, una calcària que, de fet, és un conglomerat d'elements calcaris amb el ciment o la matriu també calcària i amb una estructura suportada per còdols (més grans que 2mm).
Veure Calcita і Rudstone
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Veure Calcita і Safor
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure Calcita і Sagunt
San Luis Potosí
Carrer Universitat del Centre Històric de San Luis Potosí San Luis Potosí és la ciutat més gran i capital de l'estat mexicà homònim, localitzada a 363 km al nord-est de la ciutat de Mèxic.
Veure Calcita і San Luis Potosí
Sant Bartomeu del Grau
Sant Bartomeu del Grau és un municipi de la comarca del Lluçanès, si bé adscrit administrativament a la d'Osona.
Veure Calcita і Sant Bartomeu del Grau
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Veure Calcita і Sant Cugat del Vallès
Sant Fost de Campsentelles
Sant Fost de Campsentelles és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la comunitat autònoma de Catalunya, Espanya.
Veure Calcita і Sant Fost de Campsentelles
Sant Jaume d'Enveja
Sant Jaume d'Enveja és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.
Veure Calcita і Sant Jaume d'Enveja
Sant Julià del Llor i Bonmatí
Sant Julià del Llor i Bonmatí és un municipi de la comarca de la Selva.
Veure Calcita і Sant Julià del Llor i Bonmatí
Sant Martí Sacalm
Església parroquial de Sant Martí Sacalm amb El Far al darrere Sant Martí Sacalm, també conegut com a Sant Martí de Cantallops, i antigament anomenat Cantallops, és un poble, capital del municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva.
Veure Calcita і Sant Martí Sacalm
Sant Vicenç de Castellet
Sant Vicenç de Castellet és un municipi de Catalunya, el més poblat del sud del Bages.
Veure Calcita і Sant Vicenç de Castellet
Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.
Veure Calcita і Sant Vicent del Raspeig
Santa Coloma de Gramenet
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Veure Calcita і Santa Coloma de Gramenet
Santa Creu d'Olorda
La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal.
Veure Calcita і Santa Creu d'Olorda
Santa Eulàlia de Riuprimer
Santa Eulàlia de Riuprimer és un municipi de la comarca d'Osona, està situat al centre-oest de la regió de l'Alt Ter.
Veure Calcita і Santa Eulàlia de Riuprimer
Santander
Santander (en càntabre: Sanander) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.
Veure Calcita і Santander
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Calcita і Saxònia
Sèssil
Fulla sèssil, en la qual el limbe (làmina) s'uneix directament a la tija. El terme sèssil (del llatí sessĭlis, 'apte per a asseure's') s'utilitza en botànica per a expressar la falta d'un òrgan que serveixi de peu o suport.
Veure Calcita і Sèssil
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Veure Calcita і Sòl
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Veure Calcita і Sòlid
Sediment
Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.
Veure Calcita і Sediment
Sedimentació
La sedimentació és el procés en el qual el material sòlid, transportat per un corrent d'aigua, es diposita en el fons del riu, embassament, canal artificial, o dispositiu construït especialment per a tal fi.
Veure Calcita і Sedimentació
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Veure Calcita і Segarra
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Veure Calcita і Selva
Setcases
Setcases és un municipi de la comarca del Ripollès.
Veure Calcita і Setcases
Siderita
La siderita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany al grup de la calcita.
Veure Calcita і Siderita
Silurià
El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.
Veure Calcita і Silurià
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Veure Calcita і Simetria
Sistema trigonal
Exemplar de corindó. El sistema cristal·lí trigonal és un dels set sistemes cristal·lins existents en cristal·lografia.
Veure Calcita і Sistema trigonal
Skarn
Skarn vist a través d'un microscopi de llum polaritzada. Skarn amb serpentinita procedent de Utah Skarn és una roca o zona metamorfizada al voltant d'una intrusió ígnia que es caracteritza per consistir en una roca carbonatada amb minerals producte de metasomatisme.
Veure Calcita і Skarn
Smithsonita
La smithsonita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la calcita de minerals.
Veure Calcita і Smithsonita
Sodalita
La sodalita és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats), que pertany i dona nom al grup de la sodalita.
Veure Calcita і Sodalita
Solnhofen
Solnhofen és un municipi del districte de Weißenburg-Gunzenhausen a la regió de Francònia a Baviera, Alemanya.
Veure Calcita і Solnhofen
Solubilitat
La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent).
Veure Calcita і Solubilitat
Solució química
Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.
Veure Calcita і Solució química
Solució sòlida
Una solució sòlida és una solució en estat sòlid d'un o més soluts en un solvent.
Veure Calcita і Solució sòlida
Sort
Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.
Veure Calcita і Sort
Subgrup de la serpentina
El subgrup de la serpentina, o simplement serpentina, és un grup de minerals de la classe dels silicats.
Veure Calcita і Subgrup de la serpentina
Suc gàstric
El suc gàstric és un líquid clar segregat en abundància per nombroses glàndules microscòpiques disseminades per la mucosa de l'estómac.
Veure Calcita і Suc gàstric
Sucaina
Sucaina (en castellà i oficialment, Zucaina) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Veure Calcita і Sucaina
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
Veure Calcita і Sucre
Sueca
Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.
Veure Calcita і Sueca
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Veure Calcita і Sufix
Susqueda
Susqueda és un municipi de la comarca de la Selva.
Veure Calcita і Susqueda
Taxonomia
La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.
Veure Calcita і Taxonomia
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Calcita і Temperatura
Tennessee
Tennessee és un dels estats del sud dels Estats Units.
Veure Calcita і Tennessee
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Calcita і Termodinàmica
Termoluminescència
Es coneix per termoluminescència a tota emissió de llum, independent d'aquella provocada per la incandescència, que emet un sòlid aïllant o semiconductor quan és escalfat.
Veure Calcita і Termoluminescència
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Calcita і Terra
Terra dura carbonatada
Terra dura del Cretaci a Texas amb ostres incrustades i forats de ''Gastrochaenolitae'' L'escala de la barra és 1,0 cm Les terres dures carbonatades, en anglès: Carbonate hardgrounds, són superfícies de capes de carbonats sedimentàriament cimentades que ha estat exposades en el llit marí (Wilson and Palmer, 1992).
Veure Calcita і Terra dura carbonatada
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Veure Calcita і Terrassa
Territori de Primórie
El territori de Primórie - Приморский край o Приморье - és un subjecte federal del sud-est de Rússia.
Veure Calcita і Territori de Primórie
Tinto
El Tinto (en castellà río Tinto) és un riu andalús pertanyent a la conca atlàntica.
Veure Calcita і Tinto
Titonià
''Eryon arctiformis'' - Titonià El període Titonià és el més recent dels estatges faunístics que componen el Juràssic superior.
Veure Calcita і Titonià
Toloriu
Toloriu és un nucli de població del municipi del Pont de Bar, a l'Alt Urgell.
Veure Calcita і Toloriu
Tona (Osona)
Tona és un municipi de la plana de Vic a la comarca d'Osona, i a la regió de l'Alt Ter, situada al sud de la regió.
Veure Calcita і Tona (Osona)
Torà
Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.
Veure Calcita і Torà
Tordera
Masia Can Casellas de Tordera Prats de Tordera esquerra Teatre Clavé esquerra Campanar Església de TorderaTordera és un municipi de la comarca del Maresme, situada en la subcomarca de l'Alt Maresme, històricament reclamada pels habitants d'aquest municipi.
Veure Calcita і Tordera
Tova calcària
església de Sant Bertomeu a Xàbia, edifici construït amb '''tova calcària''' La tova calcària és una varietat de roca calcària formada per la precipitació de carbonat càlcic dissolt en aigües subterrànies que afloren a la superfície a temperatura ambient.
Veure Calcita і Tova calcària
Travertí
Terrasses de travertí al Parc Nacional de Yellowstone (Estats Units). El travertí és una roca sedimentària calcària de tipus químic, formada per calcita, aragonita i limonita, molt utilitzada en la construcció, especialment a l'antiga Roma, des del I mil·lenni aC.
Veure Calcita і Travertí
Tròpic
Mapa mundi amb els tròpics marcats en blau fosc Tròpic prové del grec tropos, que significa volta, i correspon a cadascun dels paral·lels terrestres situats a una distància de 23° 27′ de l'equador.
Veure Calcita і Tròpic
Trilobits
Els trilobits (Trilobita) són una classe d'artròpodes extints que aparegueren al període Cambrià inferior i prosperaren durant tot el Paleozoic inferior abans de començar un llarg declivi vers l'extinció quan, durant l'extinció del Devonià superior, s'extingiren tots els ordres de trilobits excepte els proètids.
Veure Calcita і Trilobits
Ulldemolins
Ulldemolins és un municipi de la comarca del Priorat, situat en un congost de la vall del riu de Montsant, entre els vessants meridionals de la serra la Llena i els septentrionals del massís del Montsant.
Veure Calcita і Ulldemolins
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Calcita і Ultraviolat
Utiel
Utiel és un municipi i una ciutat del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Calcita і Utiel
València (química)
En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.
Veure Calcita і València (química)
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Calcita і Vall d'Aran
Vall Fosca
La Vall Fosca és, juntament amb la Conca de Tremp, la Conca de Dalt i la Conca Dellà, una de les unitats que configuren la comarca del Pallars Jussà.
Veure Calcita і Vall Fosca
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Veure Calcita і Vallès Occidental
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Veure Calcita і Vallès Oriental
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Veure Calcita і Vallespir
Vaterita
La vaterita és un mineral de la classe dels carbonats, polimorf de la calcita i de l'aragonita.
Veure Calcita і Vaterita
Vielha e Mijaran
Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Viella – Mitg-Aran) és un municipi de la Vall d'Aran, constituït l'any 1970 amb l'annexió de sis municipis aranesos amb Viella.
Veure Calcita і Vielha e Mijaran
Viladrau
Viladrau és un municipi de la comarca d'Osona, està situat al sud-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Calcita і Viladrau
Vilafermosa
Vilafermosa (en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Veure Calcita і Vilafermosa
Vilaller
Vilaller (pronunciat Virallé en ribagorçà) és una vila i municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça.
Veure Calcita і Vilaller
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure Calcita і Villena
Vimbodí
Vimbodí és la vila que fa de capital del terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà.
Veure Calcita і Vimbodí
Vinagre
Ampolles de vinagre en diferents formats. El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa.
Veure Calcita і Vinagre
Viver
Viver és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.
Veure Calcita і Viver
Wackestone
El wackestone és una roca carbonàtica, amb textura de suport de fang micrític, que conté més d'un 10% de grans detrítics.
Veure Calcita і Wackestone
Wilhelm Karl von Haidinger
Wilhelm Karl Ritter von Haidinger (o Wilhelm von Haidinger) (5 de febrer de 1795 - 19 de març de 1871) va ser un mineralogista, geòleg i físic austríac. Va descobrir el fenomen òptic associat a l'aparença cromàtica dels cristalls denominat pleocroisme.
Veure Calcita і Wilhelm Karl von Haidinger
Witherita
La witherita és un mineral de la classe dels carbonats, i dins d'aquesta pertany al grup de l'aragonita.
Veure Calcita і Witherita
Xarxa de Bravais
En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.
Veure Calcita і Xarxa de Bravais
Zinc
El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.
Veure Calcita і Zinc
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Calcita і 1849
També conegut com Blanc d'Espanya, CaCO3, Mar de Calcita, Mineral la calcita.
, Arres, Arts decoratives, Astúries, Asteroïdeus, Atmosfera terrestre, Austràlia, Autopista de la Mediterrània, Índex de refracció, Índia, Àcid, Àcid sulfhídric, Àfrica, Àngstrom, Àtom, Àustria, Bages, Bahames, Baix Camp, Baix Llobregat, Baix Segura, Barcelonès, Bari (element), Barita, Baritocalcita, Barri de Rabassa, Barxeta, Basalt, Base química, Bellmunt del Priorat, Benafer, Benstonita, Bentos, Berguedà, Betxí, Biologia, Birefringència, Bivalves, Borriol, Bossòst, Bou, Boundstone, Bretxa, Briozous, Bunyol, Busot, Calç, Calcarenita, Calcedònia (mineral), Calci, Calcita, Camí, Cambrià, Cambrils, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Camporrobles, Camprodon, Canadà, Carbocernaïta, Carbonat, Carbonat de calci, Carbonatita, Carboni, Carretera, Carst, Castellví de Rosanes, Català, Catalunya, Catió, Caudete de las Fuentes, Caudiel, Cèl·lula, Cúmbria, Celrà, Cenozoic, Ceratarges, Cerdanya, Cerussita, Cianobacteris, Ciment, Circulació hidrotermal, Classificació de Dana, Classificació de Nickel-Strunz, Clima, Clima tropical, Cobalt, Cogombres de mar, Comunitat Autònoma del País Basc, Conca de Barberà, Conflent, Conglomerat, Conquilla, Consell Insular de Mallorca, Construcció, Coralls, Coralls tabulats, Cornualla, Costabona, Costera, Coure, Crinoïdeus, Cristal·lografia, Cristal·lografia de raigs X, Cristall, Crom, Cromita, Crustacis, Cuc, Cutícula (artròpodes), Darnius, Demosponges, Densitat, Devonià, Diabasa, Diòxid de carboni, Diòxid de silici, Dinàmica, Dissolució saturada, Dolomita, Dolomites, Dorsal oceànica, Dosaigües, Drenatge àcid de roques, Duresa, Durham (Anglaterra), Echinolampas ovata, Ediacarià, Edifici, Edifici bioclimàtic, Efervescència, Eflorescència, Egremont (Massachusetts), Eivissa, El Masroig, El Molar, El Papiol, Energia, Eocè, Equilibri químic, Equinoderms, Erasmus Bartholin, Eriçons de mar, Ernst Haeckel, Escala de Mohs, Escorça terrestre, Escull, Escull de corall, Esferocobaltita, Espat d'Islàndia, Espícula (esponja), Espígol, Espeleotema, Espinel·la, Esponges calcàries, Esquelet, Esquist, Estat de Chihuahua, Estat de Guanajuato, Estat de Nova York, Estat de Querétaro, Estats Units d'Amèrica, Estònia, Estómac, Estopanyà, Estromatoporoïdeus, Estronci, Estroncianita, Estructura cristal·lina, Estructura química, Exfoliació (mineralogia), Exoesquelet, Extraclast, Falset, Fangolita, Fòssil, Fórmula química, Ferro, Ficopomatus enigmaticus, Fil·lita, Floatstone, Flogopita, Fluorescència, Fluorita, Foia de Bunyol, Foidosienita, Fongs, Font termal, Fontanals de Cerdanya, Foraminífers, Formació del Cairn, Formació geològica, Formentera, Fosforescència, Fotosíntesi, Franja de Ponent, Freiberg, Fumarola hidrotermal, Gall, Garrotxa, Gas, Gaspeïta, Gastròpodes, Gaylussita, Geoda, Geologia, Geometria, Gironès, Grainstone, Granat (mineral), Grau Celsius, Gréixer (Guardiola de Berguedà), Gres, Grup de la calcita, Gualba, Guèiser, Guix, Halimeda, Halita, Harz, Hàbit cristal·lí, Hematites, Hexactinèl·lides, Hidrogencarbonat, Hidrogencarbonat de calci, Història de la Terra, Huelva, Huntita, Ió (àtom), Ijolita, Ikaïta, Illes Balears, Ilmenita, Incandescència, Indústria farmacèutica, Indústria química, Intraclast, Invertebrats, Islàndia, Isotropia, Juangodoyita, Juràssic, Kansas, Katanga, Kimberlita, Kunstformen der Natur, Kutnohorita, L'Albiol, L'Alfàs del Pi, L'Alguer, L'Espluga de Francolí, La Bastida, La Canyada de Beric, La Morera de Montsant, La Torre d'en Besora, La Torre de Cabdella, La Vajol, La Vila Joiosa, Lampròfir, Lapil·li, Latitud, Làmina prima, Lent, Litoral, Llac, Llatí, Llívia, Llista de topònims de Santa Coloma de Gramenet, Lluïssor, Llucena, Llum, Lumaquel·la, Maçanet de la Selva, Macla, Magma, Magnesi, Magnesita, Magnetita, Magnitud física, Malaquita, Malgrat de Mar, Mallorca, Manganès, Manresa, Mar, Mar Roja, Marbre, Maresme, Marga, Marina Baixa, Matèria orgànica, Mèxic, Múscul, Medicina, Medusa, Menorca, Mesozoic, Metamorfisme, Metamorfisme de contacte, Metasomatisme, Meteorització, Michigan, Microscopi, Mineral, Minerals carbonats, Minrecordita, Miriàpodes, Missouri, Molècula, Mol·luscs, Molló, Montagut (Montagut i Oix), Montcada i Reixac, Montjuïc (Barcelona), Montseny, Montsià, Moralet, Morter (construcció), Namíbia, Nanòmetre, Natrolita, Naut Aran, Nautiloïdeus, Níquel, Nectàspids, Nevada, Nitrat, Nitratina, Norsethita, Nova Gal·les del Sud, Nova Jersey, Oòlit, Oceà, Ofiuroïdeus, Oklahoma, Olekminskita, Oliva (Safor), Olivina, Ona marina, Ooide, Ordovicià, Oriola, Orxeta, Osona, Osor, Ossicle (equinoderms), Ostra japonesa, Ostrèides, Otavita, Oviedo, Oxidació, Oxigen, País Valencià, Packstone, Paleozoic, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Paralejurus, Paralstonita, Parc Nacional de Yellowstone, Parc Natural del Delta de l'Ebre, Pardines, Paret, Pòquer, Pedra calcària, Pedraforca, Pedrera, Pegmatita, Peloide, Penicillus, Penicillus dumetosus, Peramea, Permià, Petxina de pelegrí, Phacops, Picamoixons, Pigment, Pinso, Pintura rupestre, Piràmides d'Egipte, Pirita, Piroxè, Pissarra (tauler), Pla d'Espais d'Interès Natural, Plana Alta, Plana d'Utiel, Plana de Vic, Planta aquàtica, Platja, Plini el Vell, Plom, Polaritzador, Polimorfisme (ciència material), Poliplacòfors, Pols (partícules), Pont, Pontons, Porífers, Potenciador del gust, Prats de Molló, Precipitació química, Prehnita, Pressió, Priorat, Protula tubularia, Província de Huelva, Pseudomorfisme, Putrefacció, Quars, Química, Queralbs, Quitina, Radiació, Ratlla (mineralogia), Ràtio, Rússia, Reacció química, Reactiu, Registre fòssil, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, República Democràtica del Congo, Requena, Reyðarfjörður, Riba-roja de Túria, Ripollès, Riu, Roca, Roca ígnia, Roca carbonatada, Roca metamòrfica, Roca sedimentària, Rocabruna (Camprodon), Rodocrosita, Romania, Romboedre, Romboide, Rudstone, Safor, Sagunt, San Luis Potosí, Sant Bartomeu del Grau, Sant Cugat del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Sant Jaume d'Enveja, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Sant Martí Sacalm, Sant Vicenç de Castellet, Sant Vicent del Raspeig, Santa Coloma de Gramenet, Santa Creu d'Olorda, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santander, Saxònia, Sèssil, Sòl, Sòlid, Sediment, Sedimentació, Segarra, Selva, Setcases, Siderita, Silurià, Simetria, Sistema trigonal, Skarn, Smithsonita, Sodalita, Solnhofen, Solubilitat, Solució química, Solució sòlida, Sort, Subgrup de la serpentina, Suc gàstric, Sucaina, Sucre, Sueca, Sufix, Susqueda, Taxonomia, Temperatura, Tennessee, Termodinàmica, Termoluminescència, Terra, Terra dura carbonatada, Terrassa, Territori de Primórie, Tinto, Titonià, Toloriu, Tona (Osona), Torà, Tordera, Tova calcària, Travertí, Tròpic, Trilobits, Ulldemolins, Ultraviolat, Utiel, València (química), Vall d'Aran, Vall Fosca, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vallespir, Vaterita, Vielha e Mijaran, Viladrau, Vilafermosa, Vilaller, Villena, Vimbodí, Vinagre, Viver, Wackestone, Wilhelm Karl von Haidinger, Witherita, Xarxa de Bravais, Zinc, 1849.