Accés més ràpid que el navegador!
143 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn Abbàs, Abu-Mussa al-Aixarí, Aeroport, Agricultura, Al-Afrasiyab, Al-Baridi, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Jàhidh, Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí, Al-Ubulla, Alí ibn Abi-Tàlib, Aq Qoyunlu, Arròs, Az-Zubayr ibn al-Awwam, Azerbaidjan, Àïxa bint Abi-Bakr, Bagdad, Bakú, Banu l-Muntafik, Barril (unitat), Batalla de Bàssora, Batalla de Dayr al-Jamàjim, Batalla del Camell, Batiha, Blat, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Canal navegable, Càrmates, Civada, Cristià, Dacsa, Dècada del 690, Detroit, Dinastia jalayírida, Estats Units d'Amèrica, Fertilitat del sòl, Golf Pèrsic, Guerra del Golf, Ibn al-Hàytham, Ibn Battuta, Imad-ad-Din Zengi I, Imamisme, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Iraq, Ismaïl I, Kabul, ..., Karim Khan Zand, Kharigisme, Khuzestan, Kufa, La Meca, Mah al-Basra, Mandeisme, Masqat, Mazyàdides, Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib, Mússab ibn az-Zubayr, Medina, Michigan, Mossul, Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí, Nàdir-Xah Afxar, Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, Orient Mitjà, Palmera de dàtils, Petroli, Planta petroquímica, Port, Segona Guerra Mundial, Sunnisme, Talha ibn Ubayd-Al·lah, Tigris, Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, Utba ibn Ghazwan, Uthman ibn Affan, Venècia, Xabaixiyya, Xatt al-Arab, Xiisme, Zanj, 1060, 1122, 1142, 1143, 1258, 1340, 1411, 1508, 1534, 1546, 1624, 1749, 1750, 1765, 1776, 1779, 1798, 1825, 1831, 1849, 1850, 1914, 1920, 1921, 1932, 1948, 1951, 1952, 1955, 1957, 1964, 1977, 1991, 2003, 2005, 2009, 25 de gener, 6 d'abril, 635, 638, 639, 650, 661, 664, 673, 680, 684, 686, 687, 701, 714, 749, 771, 772, 820, 835, 871, 923, 947. Ampliar l'índex (93 més) »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: Bàssora і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Abbàs
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Abbàs o ibn al-Abbàs, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Abbàs, també anomenat al-Hibr (‘el Doctor’) i al-Bahr (‘el Mar’) (Hijaz, vers 619-688) fou un musulmà de la primera generació i és considerat un dels savis més grans d'aquesta primera generació.
Nou!!: Bàssora і Abd-Al·lah ibn Abbàs · Veure més »
Abu-Mussa al-Aixarí
Abd-Al·lah ibn Qays ibn Salim, més conegut com a Abu-Mussa al-Aixarí (Iemen, 614Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «(al-)Aʿarī, Abū Mūsā». - la Meca?, vers 662) fou un company del profeta Muhàmmad i un general i governador musulmà.
Nou!!: Bàssora і Abu-Mussa al-Aixarí · Veure més »
Aeroport
Washington, EUA) Un aeroport és un tipus d'aeròdrom amb les instal·lacions i serveis necessaris per a servir vols comercials.
Nou!!: Bàssora і Aeroport · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Bàssora і Agricultura · Veure més »
Al-Afrasiyab
Al-Afrasiyab fou una dinastia de paixes de Bàssora.
Nou!!: Bàssora і Al-Afrasiyab · Veure més »
Al-Baridi
Al-Baridí fou una nisba que van portar tres germans famosos fills d'un cap de comunicacions de Bàssora conegut com al-Baridí.
Nou!!: Bàssora і Al-Baridi · Veure més »
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Nou!!: Bàssora і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Nou!!: Bàssora і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Al-Jàhidh
Abu-Uthman Amr ibn Bahr ibn Mahbub ibn Fazzara al-Laythí al-Kinaní al-Basrí, més conegut pel seu làqab com al-Jàhidh (Bàssora, 781 – 869), fou un famós intel·lectual àrab, que hom creu que tenia ascendència afroàrab d'Àfrica oriental.
Nou!!: Bàssora і Al-Jàhidh · Veure més »
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que durant la Segona fitna va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Bàssora і Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí · Veure més »
Al-Ubulla
Al-Ubulla fou una antiga ciutat de l'Iraq, al delta del Tigris i Eufrates, al nord del golf Pèrsic, centre principal de comerç amb l'Índia i l'Extrem Orient.
Nou!!: Bàssora і Al-Ubulla · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Bàssora і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Bàssora і Aq Qoyunlu · Veure més »
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Nou!!: Bàssora і Arròs · Veure més »
Az-Zubayr ibn al-Awwam
Abu-Abd-Al·lah az-Zubayr ibn al-Awwam ibn Khuwàylid al-Quraixí al-Assadí o, més senzillament az-Zubayr ibn al-Awwam, també conegut com a Hawarí Rassul Al·lah (en àrab, ‘Apòstol del Missatger de Déu’), fou un dels més notables companys del profeta Mahoma.
Nou!!: Bàssora і Az-Zubayr ibn al-Awwam · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Bàssora і Azerbaidjan · Veure més »
Àïxa bint Abi-Bakr
Àïxa bint Abi-Bakr (613/14 - 678) fou una de les esposes del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Bàssora і Àïxa bint Abi-Bakr · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Bàssora і Bagdad · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Bàssora і Bakú · Veure més »
Banu l-Muntafik
Els al-Múntafiq o Banu l-Múntafiq són una fracció de la tribu àrab dels Banu Uqayl, al seu torn divisió del gran grup dels Àmir ibn Sassaa.
Nou!!: Bàssora і Banu l-Muntafik · Veure més »
Barril (unitat)
El barril és un conjunt d'unitats de volum, de capacitat diversa, usades principalment al Regne Unit i als Estats Units.
Nou!!: Bàssora і Barril (unitat) · Veure més »
Batalla de Bàssora
La batalla de Bàssora va ser una batalla de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc entre l'11 de novembre i el 21 de novembre de 1914 al sud de la ciutat de Bàssora (actual Iraq), entre tropes de l'Imperi Britànic contra les tropes de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Bàssora і Batalla de Bàssora · Veure més »
Batalla de Dayr al-Jamàjim
La batalla de Dayr al-Jamàjim es va lliurar el 702 entre el general omeia Al-Hajjaj ibn Yússuf i el general rebel Ibn al-Àixath, aixecat al Sistan, que tenia el suport dels àrabs de Kufa i de molts mawali no àrabs.
Nou!!: Bàssora і Batalla de Dayr al-Jamàjim · Veure més »
Batalla del Camell
La batalla del Camell fou un combat lliurat el 4 de desembre del 656 prop de Bàssora entre, d'un costat, el califa Alí ibn Abi-Tàlib i, de l'altre, la vídua del profeta, Àïxa bint Abi-Bakr, i alguns "companys del Profeta" (sahaba) com Talha ibn Ubayd-Al·lah at-Taymí i az-Zubayr ibn al-Awwam, aquests darrers considerats com els musulmans més influents després del mateix califa.
Nou!!: Bàssora і Batalla del Camell · Veure més »
Batiha
La Batiha o al-Batiha (literalment ‘la Maresma’) és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.
Nou!!: Bàssora і Batiha · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Bàssora і Blat · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Bàssora і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Bàssora і Califat Abbàssida · Veure més »
Canal navegable
Resclosa del canal Saint-Martin Un canal navegable és una via d'aigua creada de forma artificial per tal de facilitar el transport de persones i mercaderies normalment entre masses d'aigua ja existents, com llacs, rius o oceans i mitjançant diferents tipus d'embarcacions.
Nou!!: Bàssora і Canal navegable · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Bàssora і Càrmates · Veure més »
Civada
La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.
Nou!!: Bàssora і Civada · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Bàssora і Cristià · Veure més »
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Nou!!: Bàssora і Dacsa · Veure més »
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Nou!!: Bàssora і Dècada del 690 · Veure més »
Detroit
Detroit és una ciutat del Comtat de Wayne, a l'estat de Michigan dels Estats Units.
Nou!!: Bàssora і Detroit · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Bàssora і Dinastia jalayírida · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Bàssora і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Fertilitat del sòl
delta de l'Ebre, Catalunya. La fertilitat del sòl és la capacitat productiva d'un sòl ja sia en l'agricultura o en els terrenys no conreats.
Nou!!: Bàssora і Fertilitat del sòl · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Bàssora і Golf Pèrsic · Veure més »
Guerra del Golf
La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units.
Nou!!: Bàssora і Guerra del Golf · Veure més »
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Nou!!: Bàssora і Ibn al-Hàytham · Veure més »
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Nou!!: Bàssora і Ibn Battuta · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Bàssora і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imamisme
Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.
Nou!!: Bàssora і Imamisme · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Bàssora і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Bàssora і Imperi Sassànida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Bàssora і Iraq · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Bàssora і Ismaïl I · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Bàssora і Kabul · Veure més »
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Nou!!: Bàssora і Karim Khan Zand · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Bàssora і Kharigisme · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Bàssora і Khuzestan · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Bàssora і Kufa · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Bàssora і La Meca · Veure més »
Mah al-Basra
Mah al-Basra (en àrab Māh al-Baṣra, literalment "Mèdia de Bàssora", fou el nom que va portar el districte de Nihawand (Nihavend) en el califat omeia. Els impostos d'aquest districte foren assignats a les despeses militars del govern de Bàssora quan fou conquerit el Djibal (Mèdia). Aquesta disposició s'hauria iniciat sota Úmar ibn al-Khattab (634-644) però en tot cas al final, ja que Nihawand i Dinavar no foren conquerides per les tropes musulmanes de Bàssora fins després de la batalla de Nihawand el 642. El cert és que en el califat de Muàwiya ibn Abi-Sufyan els impostos de Dinavar foren assignats a Kufa i els de Nihawand a Bàssora i així es va donar el nom de Mah al-Kufa al districte de Dinavar i el de Mah al-Basra al de Nihawand. La ciutat de Nihawand també fou anomenada Mah Dinar del nom d'un persa que va negociar les condicions de la rendició amb Hudayfha ibn al-Yaman (642). Mah al-Basra va restar un districte del Djibal. El 926 al-Muqtàdir va concedir els impostos locals i d'altres poblacions a Yússuf ibn Abi-s-Saj pel finançament de la campanya contra els càrmates. El 936 s'hi va establir Tahir al-Jilí però fou mort per l'emir buwàyhida Imad-ad-Dawla. Al és descrit com una zona fèrtil i ben regada.
Nou!!: Bàssora і Mah al-Basra · Veure més »
Mandeisme
El mandeisme (tr), també conegut com a sabeisme (tr) és una religió gnòstica, monoteista i ètnica.
Nou!!: Bàssora і Mandeisme · Veure més »
Masqat
La ciutat vella Palau del sultà Districte de Negocis al centre de la ciutat Masqat és la ciutat més gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman.
Nou!!: Bàssora і Masqat · Veure més »
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Nou!!: Bàssora і Mazyàdides · Veure més »
Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib
Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí (vers 650-setembre de 680) fou un guerrer àrab partidari d'al-Hussayn ibn Alí.
Nou!!: Bàssora і Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Mússab ibn az-Zubayr
Abu-Abd-Al·lah o Abu-Issa Mússab ibn az-Zubayr o, més senzillament, Mússab ibn az-Zubayr (en àrab Abū ʿAbd Allāh o Abū ʿĪsā Muṣʿab b. az-Zubayr), fou fill del cèlebre company del Profeta az-Zubayr ibn al-Awwam i germà de l'anticalifa Abd-Al·lah ibn az-Zubayr.
Nou!!: Bàssora і Mússab ibn az-Zubayr · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Bàssora і Medina · Veure més »
Michigan
Michigan és un estat dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Bàssora і Michigan · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Bàssora і Mossul · Veure més »
Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí
Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí (mort en 685) fou el fundador de la branca azraquita dels kharigites.
Nou!!: Bàssora і Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Bàssora і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
lires amb un homenatge a la FAO L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) és una organització específica de l'ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec.
Nou!!: Bàssora і Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Bàssora і Orient Mitjà · Veure més »
Palmera de dàtils
La palmera de dàtils (Phoenix dactylifera) és una planta del gènere Phoenix, de la família de les arecàcies o palmeres.
Nou!!: Bàssora і Palmera de dàtils · Veure més »
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Nou!!: Bàssora і Petroli · Veure més »
Planta petroquímica
Una refineria de petroli és una planta de procés industrial on es processa cru i es refina per a donar productes de petroli útils, com gas liquats de petroli, gasolina, querosè, gasoli, i asfalt.
Nou!!: Bàssora і Planta petroquímica · Veure més »
Port
Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.
Nou!!: Bàssora і Port · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Bàssora і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Bàssora і Sunnisme · Veure més »
Talha ibn Ubayd-Al·lah
Talha ibn Ubayd-Al·lah (? - 656) fou company de Mahoma i un dels primers conversos a l'islam.
Nou!!: Bàssora і Talha ibn Ubayd-Al·lah · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Bàssora і Tigris · Veure més »
Ubayd-Al·lah ibn Ziyad
Ubayd-Al·lah ibn Ziyad (+686) fou un governador omeia de Bàssora, de Kufa i de les terres orientals.
Nou!!: Bàssora і Ubayd-Al·lah ibn Ziyad · Veure més »
Utba ibn Ghazwan
Abu-Ubayd-Al·lah Utba ibn Ghazwan ibn al-Hàrith o, més senzillament, Utba ibn Ghazwan fou un company del profeta Mahoma.
Nou!!: Bàssora і Utba ibn Ghazwan · Veure més »
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Bàssora і Uthman ibn Affan · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Bàssora і Venècia · Veure més »
Xabaixiyya
Els Xabaixiyya foren una secta extremista càrmata de Bàssora i Bahrain.
Nou!!: Bàssora і Xabaixiyya · Veure més »
Xatt al-Arab
El Xatt al-Arab al seu pas per Basra El Xatt al-Arab (‘Costa dels Àrabs’) o Arvand (Arvandrūd) és un riu format a la ciutat d'Al-Qurna (Iraq) per la unió de l'Eufrates i el Tigris, que corren junts els últims 170 km fins a arribar al golf Pèrsic.
Nou!!: Bàssora і Xatt al-Arab · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Bàssora і Xiisme · Veure més »
Zanj
Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.
Nou!!: Bàssora і Zanj · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 1060 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Bàssora і 1122 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bàssora і 1142 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bàssora і 1143 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 1258 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Bàssora і 1340 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bàssora і 1411 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 1508 · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Bàssora і 1534 · Veure més »
1546
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 1546 · Veure més »
1624
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 1624 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Bàssora і 1749 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Bàssora і 1750 · Veure més »
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Bàssora і 1765 · Veure més »
1776
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 1776 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Bàssora і 1779 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Bàssora і 1798 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bàssora і 1825 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bàssora і 1831 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bàssora і 1849 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Bàssora і 1850 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Bàssora і 1914 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Bàssora і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Bàssora і 1921 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Bàssora і 1932 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Bàssora і 1948 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Bàssora і 1951 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Bàssora і 1952 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Bàssora і 1955 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Bàssora і 1957 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Bàssora і 1964 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bàssora і 1977 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Bàssora і 1991 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bàssora і 2003 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bàssora і 2005 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Bàssora і 2009 · Veure més »
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Bàssora і 25 de gener · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bàssora і 6 d'abril · Veure més »
635
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 635 · Veure més »
638
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 638 · Veure més »
639
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 639 · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bàssora і 650 · Veure més »
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bàssora і 661 · Veure més »
664
s).
Nou!!: Bàssora і 664 · Veure més »
673
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 673 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 680 · Veure més »
684
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 684 · Veure més »
686
El 686 (DCLXXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bàssora і 686 · Veure més »
687
El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bàssora і 687 · Veure més »
701
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 701 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 714 · Veure més »
749
El 749 (DCCXLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bàssora і 749 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 771 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 772 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Bàssora і 820 · Veure més »
835
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 835 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 871 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 923 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Bàssora і 947 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Basrah, Basorah, Basra, Bàsora.
