Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Abu-Mansur Abd-ar-Raixid, Afganistan, Ala al-Din Husayn, Gaznèvides, Gazni, Heftalites, Herat, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Kabul, Kabulistan, Kandahar, Kharigisme, Khwarizm, Nàdir-Xah Afxar, Riu Argandab, Riu Helmand, Safàrides, Samànides, Sebüktigin, Sistan, Yaqub ibn al-Layth, Zarang, 1221, 1380, 1738, 649, 650, 662, 664, 773, 871, 976.
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid Izz-ad-Dawla ibn Mahmud ibn Sebüktigin, més conegut senzillament com a Abd-ar-Raixid ibn Mahmud (1023-1052 o 1053) fou sultà gaznèvida (1049-1052).
Nou!!: Bust (Sistan) і Abu-Mansur Abd-ar-Raixid · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Bust (Sistan) і Afganistan · Veure més »
Ala al-Din Husayn
Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.
Nou!!: Bust (Sistan) і Ala al-Din Husayn · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Bust (Sistan) і Gaznèvides · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Bust (Sistan) і Gazni · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Bust (Sistan) і Heftalites · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Bust (Sistan) і Herat · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Bust (Sistan) і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Bust (Sistan) і Imperi Seljúcida · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Bust (Sistan) і Kabul · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Bust (Sistan) і Kabulistan · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Bust (Sistan) і Kandahar · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Bust (Sistan) і Kharigisme · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Bust (Sistan) і Khwarizm · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Bust (Sistan) і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Riu Argandab
Tropes de l'Exèrcit dels Estats Units creuant l'Argandab durant les operacions de la ISAF (Octubre de 2009). Arghandab o Argandab és un riu de l'Afganistan d'uns 562 km de llarg.
Nou!!: Bust (Sistan) і Riu Argandab · Veure més »
Riu Helmand
LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.
Nou!!: Bust (Sistan) і Riu Helmand · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Bust (Sistan) і Safàrides · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Bust (Sistan) і Samànides · Veure més »
Sebüktigin
Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.
Nou!!: Bust (Sistan) і Sebüktigin · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Bust (Sistan) і Sistan · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Bust (Sistan) і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
Zarang
Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.
Nou!!: Bust (Sistan) і Zarang · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Bust (Sistan) і 1221 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Bust (Sistan) і 1380 · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bust (Sistan) і 1738 · Veure més »
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bust (Sistan) і 649 · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bust (Sistan) і 650 · Veure més »
662
Sense descripció.
Nou!!: Bust (Sistan) і 662 · Veure més »
664
s).
Nou!!: Bust (Sistan) і 664 · Veure més »
773
Sense descripció.
Nou!!: Bust (Sistan) і 773 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Bust (Sistan) і 871 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Bust (Sistan) і 976 · Veure més »
