Taula de continguts
207 les relacions: Adhesiu, Aigua, Aire, Aire comprimit, Al-Biruní, Al-Farabí, Albert Einstein, Amedeo Avogadro, Anglès, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antoine Lavoisier, Aristòtil, Aspiradora, Atmosfera, Atmosfera (unitat), Èter (física), Ésser humà, Bar (unitat), Baròmetre, Bateria inercial, Big Bang, Bilió, Bisbe, Blaise Pascal, Bomba (enginyeria), Bomba de buit, Bombeta elèctrica, Cambra de buit, Cambra de buit tèrmic, Cambridge University Press, Camp (física), Camp gravitatori, Catolicisme, Cavall, Cf., Científic, Constant magnètica, Convecció, Corona solar, Daniel Bernoulli, Déu, Díode, Deposició química de vapor, Desgasificació, Destil·lació al buit, Duc, Edat mitjana, Edme Mariotte, Empirisme, ... Ampliar l'índex (157 més) »
- Gasos
Adhesiu
Adhesiu de nitrocel·lulosa distribuït a partir d'un tub Un adhesiu és una substància que pot mantenir units dos o més cossos per contacte superficial.
Veure Buit і Adhesiu
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Buit і Aigua
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Veure Buit і Aire
Aire comprimit
vessament d'hidrocarburs. L' aire comprimit es refereix a una tecnologia o aplicació tècnica que fa ús d'aire que ha estat sotmès a pressió per mitjà d'un compressor.
Veure Buit і Aire comprimit
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Veure Buit і Al-Biruní
Al-Farabí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.
Veure Buit і Al-Farabí
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Buit і Albert Einstein
Amedeo Avogadro
''Mémoire'' Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 9 de juny o 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, i comte de Quaregna e Cerreto.
Veure Buit і Amedeo Avogadro
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Buit і Anglès
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Buit і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Buit і Antiga Roma
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Veure Buit і Antoine Lavoisier
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Buit і Aristòtil
Aspiradora
Una aspiradora és un equipament destinat a la captura de partícules sòlides utilitzant una bomba d'aire per a crear un buit parcial que absorbeix la pols i qualsevol brossa petita.
Veure Buit і Aspiradora
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure Buit і Atmosfera
Atmosfera (unitat)
L'atmosfera estàndard o atm, és una antiga unitat de mesura de la pressió, és la pressió que equival a 101.325 Pa (newtons per metre quadrat) en unitats de Sistema Internacional d'Unitats.
Veure Buit і Atmosfera (unitat)
Èter (física)
Representació de l'èter En física, l’èter lumínic indicava la hipotètica matèria a través de la qual, fins al, es pensava que es propagaven les ones electromagnètiques.
Veure Buit і Èter (física)
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Buit і Ésser humà
Bar (unitat)
Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.
Veure Buit і Bar (unitat)
Baròmetre
Un baròmetre és un instrument de mesura utilitzat en física i meteorologia, que serveix per a mesurar la pressió atmosfèrica.
Veure Buit і Baròmetre
Bateria inercial
Bateria inercial G2 de la NASA. Una bateria inercial (també anomenada bateria de rotor, bateria de volant o bateria giroscòpica) és un acumulador elèctric que emmagatzema energia, en forma d'energia cinètica, utilitzant un volant d'inèrcia.
Veure Buit і Bateria inercial
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Buit і Big Bang
Bilió
Un bilió és un nombre natural que s'escriu 1.000.000.000.000 (10¹²).
Veure Buit і Bilió
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Buit і Bisbe
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Veure Buit і Blaise Pascal
Bomba (enginyeria)
Una bomba elèctrica menuda Una electrobomba per a xarxa d'abastiment d'aigua Una bomba, en enginyeria i hidrodinàmica, és un aparell usat per moure gasos, líquids o altres fluids secs» com ara pols, sorra, grans…). Una bomba és una màquina hidràulica generadora que transforma l'energia (generalment energia mecànica) amb la que s'acciona en energia hidràulica del fluid incompressible que mou.
Veure Buit і Bomba (enginyeria)
Bomba de buit
Bomba de buit simple, amb un senzill compressor de desplaçament positiu i d'acció manual. Una bomba de buit extreu molècules de gas d'un volum segellat, per crear un buit parcial.
Veure Buit і Bomba de buit
Bombeta elèctrica
Bombeta d'incandescència Una bombeta d'incandescència produeix un llum format per una ampolla de vidre, a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè.
Veure Buit і Bombeta elèctrica
Cambra de buit
Una gran cambra de buit. Cambra de buit per detectar fuites en el embalatge. Una cambra de buit és un recipient de parets rígides del qual s'extreu l'aire i altres gasos mitjançant una bomba de buit.
Veure Buit і Cambra de buit
Cambra de buit tèrmic
Una cambra de buit tèrmic és una cambra de buit en què es controla la radiació tèrmica de l'ambient.
Veure Buit і Cambra de buit tèrmic
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Buit і Cambridge University Press
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Veure Buit і Camp (física)
Camp gravitatori
Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.
Veure Buit і Camp gravitatori
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Buit і Catolicisme
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Veure Buit і Cavall
Cf.
cf. és una abreviatura de la paraula llatina confer, que significa "comparar" o "consultar".
Veure Buit і Cf.
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Veure Buit і Científic
Constant magnètica
La constant magnètica (simbolitzada com μ0) és la permeabilitat del buit.
Veure Buit і Constant magnètica
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Buit і Convecció
Corona solar
eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.
Veure Buit і Corona solar
Daniel Bernoulli
Daniel Bernoulli (Groningen, 29 de gener o 8 de febrer de 1700 – Basilea, 17 de març de 1782) va ser un matemàtic neerlandès de naixement que va passar la major part de la seva vida a Basilea, Suïssa.
Veure Buit і Daniel Bernoulli
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Buit і Déu
Díode
Analogia d'un díode amb una vàlvula hidràulica d'un sol sentit (Vàlvula antiretorn) Alguns díodes rectificadors semiconductors En electrònica un díode és un dispositiu electrònic no lineal i polaritzat format per dos elèctrodes actius.
Veure Buit і Díode
Deposició química de vapor
CVD tèrmic de paret calenta (tipus d'operació per lots) La deposició química de vapor o DQV és un procés químic per a dipositar capes primes de diversos materials sobre un substrat.
Veure Buit і Deposició química de vapor
Desgasificació
La desgasificació és l'alliberament lent d'un gas que estava atrapat, glaçat o absorbit en un material.
Veure Buit і Desgasificació
Destil·lació al buit
A la pressió atmosfèrica el sulfòxid de dimetil bull a 189 °C. Sota el buit ho pot fer a només 70 °C. La destil·lació al buit és un mètode de destil·lació on la pressió sobre la mescla líquida a ser destil·lada es redueix perquè sigui menor que la pressió de vapor (normalment menys que la pressió atmosfèrica) que causa l'evaporació de la majoria dels líquids volàtils (aquests amb el punt d'ebullició més baix).
Veure Buit і Destil·lació al buit
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Buit і Duc
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Buit і Edat mitjana
Edme Mariotte
Edme Mariotte (Dijon, cap a 1620 - París, 12 de maig de 1684), va ésser un físic i botànic francès.
Veure Buit і Edme Mariotte
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Veure Buit і Empirisme
Energia del buit
L'energia del buit és una energia de fons existent en l'espai fins i tot en absència de tota mena de matèria.
Veure Buit і Energia del buit
Energia fosca
En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.
Veure Buit і Energia fosca
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Veure Buit і Enginyeria
Enginyeria del buit
Tall de bomba de buit turbomolecular. Lenginyeria del buit s'ocupa dels processos tecnològics, les tècniques i l'equipament que utilitzen el buit o les pressions ultrabaixes per aconseguir més bons resultats que els que s'obtindrien sota la pressió atmosfèrica normal.
Veure Buit і Enginyeria del buit
Enric de Gant
Enric de Gant (Gant, aprox. 1217 - París? Tournai? 1293) va ser un filòsof de l'escolàstica medieval, conegut com a Doctor Solemnis.
Veure Buit і Enric de Gant
Envasat al buit
Empaquetat al buit d'un producte carni. L'Envasament al buit és un mètode d'envasament que consisteix a retirar l'aire de l'interior d'un embolcall amb l'objectiu d'allargar el període de caducitat d'un aliment.
Veure Buit і Envasat al buit
Equació de Dirac
L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.
Veure Buit і Equació de Dirac
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Buit і Espai exterior
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Buit і Europa
Evangelista Torricelli
Evangelista Torricelli (Faenza, 15 d'octubre de 1608 - Florència, 25 d'octubre de 1647), fou un físic i matemàtic italià, conegut per ser l'inventor del baròmetre.
Veure Buit і Evangelista Torricelli
Evaporació
Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles.
Veure Buit і Evaporació
Experiment
consulta.
Veure Buit і Experiment
Experiment de Michelson-Morley
Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.
Veure Buit і Experiment de Michelson-Morley
Experiment mental
Un experiment mental (o Gedankenexperiment en alemany) és una proposta d'experiment, sovint impossible de realitzar en la pràctica, que intenta provar o il·lustrar una hipòtesi o teoria.
Veure Buit і Experiment mental
Fabricació de circuits integrats
Sala neta de la NASA. La fabricació de circuits integrats és un procés complex i en el qual intervenen nombroses etapes.
Veure Buit і Fabricació de circuits integrats
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Buit і Física
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Veure Buit і Física clàssica
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure Buit і Ferrocarril
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Buit і Filosofia
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Veure Buit і Filosofia grega
Filosofia medieval
S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.
Veure Buit і Filosofia medieval
Fluid
L'aigua i l'aire són dos dels fluids més habituals Un fluid és una substància que es pot deformar amb facilitat; a diferència d'un sòlid, quan s'hi aplica un esforç tangencial, i per petit que aquest sigui, sempre apareixerà una deformació en forma de gradient de velocitats.
Veure Buit і Fluid
Fre
Fre aerodinàmic d'un MiG-23 Discos de frens roents a les 24 hores de Le Mans Un fre, en sentit tecnològic, és un dispositiu capaç d'absorbir l'energia cinètica d'un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l'aturada completa o impedir l'acceleració.
Veure Buit і Fre
Fricció
Bloc en repòs El fregament o fricció en física és la resistència que impedeix el moviment d'un cos que es troba sobre un altre, o també la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.
Veure Buit і Fricció
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Buit і Galileo Galilei
Gasparo Berti
Gasparo Berti (Màntua (?) 1600 - Roma 1643) va ser un físic i astrònom italià.
Veure Buit і Gasparo Berti
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Buit і Geometria
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Buit і Gran Bretanya
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Veure Buit і Gran Ducat de Toscana
Grau Fahrenheit
El grau Fahrenheit (°F) és una unitat de temperatura proposada per Gabriel Fahrenheit el 1724.
Veure Buit і Grau Fahrenheit
Grup Local
Esquema de la distribució d'algunes galàxies al Grup Local. El Grup Local és el grup de galàxies unides gravitatòriament en el que està inclosa la Via Làctia, galàxia on es troba el sistema solar.
Veure Buit і Grup Local
Heinrich Geissler
Heinrich Geissler (lgelshieb, 26 de maig de 1814- Bonn, 24 de gener de 1879), fou un inventor alemany.
Veure Buit і Heinrich Geissler
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Buit і Heli
Hemisferis de Magdeburg
Els hemisferis de Magdeburg formen part d'un cèlebre experiment de física que demostra la força de la pressió atmosfèrica.
Veure Buit і Hemisferis de Magdeburg
Heró d'Alexandria
Heró d'Alexandria (Heron, ὁ Ἀλεξανδρεύς") va ser un enginyer, inventor i matemàtic de procedència grega, considerat un personatge clau per la ciència antiga durant el període Hel·lenístic clàssic.
Veure Buit і Heró d'Alexandria
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Buit і Heretgia
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Buit і Hidrogen
Història de la ciència
La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.
Veure Buit і Història de la ciència
Horror vacui
art califal cordovès, exemple d'''horror vacui''. L'expressió llatina horror vacui (literalment «por del buit») s'utilitza en la història de l'art, especialment en la crítica de la pintura, per descriure l'ompliment de tot espai buit en una obra d'art amb algun tipus de disseny o imatge.
Veure Buit і Horror vacui
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Veure Buit і Ibn al-Hàytham
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Veure Buit і Infinit
Interferometria
Figura 1. La trajectòria de la llum a través d'un interferòmetre de Michelson. Els dos raigs de llum amb una font comuna es combinen en el mirall semitransparent per buscar el detector. O bé pot interferir de manera constructiva (consolidant en la intensitat) si les seves ones de llum arriben en fase, o interferir destructivament (debilitament de la intensitat) si arriben fora de fase, depenent de les distàncies exactes entre els tres miralls.
Veure Buit і Interferometria
Interpretació de Copenhaguen
La interpretació de Copenhaguen és una interpretació de la mecànica quàntica atribuïda principalment a Born, Heisenberg, Bohr i d'altres.
Veure Buit і Interpretació de Copenhaguen
Inventor
Un inventor o inventora (provinent del llatí invenire, trobar) és tot aquell que crea o idea quelcom que abans no existia, és a dir, una invenció.
Veure Buit і Inventor
Irving Langmuir
Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.
Veure Buit і Irving Langmuir
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Buit і Isaac Newton
Isambard Kingdom Brunel
Isambard Kingdom Brunel (Portsmouth, 9 d'abril de 1806 - 15 de setembre de 1859) fou un enginyer britànic.
Veure Buit і Isambard Kingdom Brunel
Jacques Charles
Jacques Alexandre César Charles (Beaugency, Loiret, França, 2 o 12 de novembre de 1746 – París, 7 d'abril de 1823) fou un inventor i físic francès.
Veure Buit і Jacques Charles
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Veure Buit і James Clerk Maxwell
James Dewar
'''Sir James Dewar''' Sir James Dewar FRS (Kincardine-on-Forth, 20 de setembre de 1842 - Londres, 27 de març de 1923) va ser un físic i químic escocès.
Veure Buit і James Dewar
Johannes Diderik van der Waals
Johannes Diderik van der Waals (Leiden, Països Baixos 1837 - Amsterdam, Països Baixos 1923) fou un professor i físic neerlandès, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1910 pel seu treball sobre l’equació d'estat de gasos i líquids.
Veure Buit і Johannes Diderik van der Waals
John Ambrose Fleming
Sir John Ambrose Fleming (Lancaster, 29 de novembre de 1848 - Devon, 18 d'abril de 1945) fou un físic i enginyer elèctric britànic.
Veure Buit і John Ambrose Fleming
Joseph-Louis Gay-Lussac
Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Liunard, Llemosí, 6 de desembre de 1778 - París, 9 de maig de 1850) fou un destacat químic i físic francès.
Veure Buit і Joseph-Louis Gay-Lussac
Kalam
El kalam és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.
Veure Buit і Kalam
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Buit і Kelvin
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Veure Buit і Kurds
Línia de Kármán
Capes de l'atmosfera (no és a escala) La Línia de Kármán és l'altitud definida internacionalment que s'acostuma a fer servir per a definir el límit entre l'atmosfera i l'espai exterior.
Veure Buit і Línia de Kármán
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Veure Buit і Líquid
Liofilització
La liofilització és el procés de deshidratació de l'aliment o producte biològic mitjançant la congelació i la posterior sublimació, a pressió reduïda, del gel format, és a dir, l'evaporació de l'aigua.
Veure Buit і Liofilització
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Buit і Llatí
Llei de Henry
L'aigua carbònica dels sifons pot sortir gràcies a que la pressió sobre el líquid es manté alta perquè se'n desprèn del líquid La llei de Henry relaciona la solubilitat d'un gas en un líquid amb la pressió parcial del gas.
Veure Buit і Llei de Henry
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Buit і Llum
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Buit і Matèria
Màquina
Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.
Veure Buit і Màquina
Màquina de Newcomen
Animació de la màquina de NewcomenLa màquina de Newcomen és un tipus de màquina de vapor que funciona per la pressió atmosfèrica sobre un èmbol a l'altra cara del qual es produeix un buit parcial per refredament cíclic del vapor d'aigua calent.
Veure Buit і Màquina de Newcomen
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Buit і Mecànica quàntica
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Veure Buit і Mercuri (element)
Metal·lúrgia
Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.
Veure Buit і Metal·lúrgia
Meteorologia espacial
''Discovery'', maig del 1991. La meteorologia espacial és el concepte de canvi de les condicions ambientals en l'espai exterior proper a la Terra o l'espai de l'atmosfera del Sol a l'atmosfera de la Terra.
Veure Buit і Meteorologia espacial
Metre cúbic
El metre cúbic (símbol m³) és la unitat derivada del Sistema Internacional per al volum.
Veure Buit і Metre cúbic
Microscopi electrònic
Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.
Veure Buit і Microscopi electrònic
Motor de buit
Concept illustration miniatura Un motor de buit és un motor tèrmic que funciona mitjançant el buit provocat per un gas molt calent al refredar-se.
Veure Buit і Motor de buit
Mutazilisme
El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.
Veure Buit і Mutazilisme
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Buit і Neutrí
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Veure Buit і Niels Bohr
Ona
miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.
Veure Buit і Ona
Otto von Guericke
Gravat de l'experiment amb els hemisferis de Magdeburg Otto von Guericke (Magdeburg, 20 de novembre de 1602 - Hamburg, 11 de maig o 11 de novembre de 1686) fou un físic alemany.
Veure Buit і Otto von Guericke
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Buit і París
Partícula virtual
Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.
Veure Buit і Partícula virtual
Pascal (unitat)
El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.
Veure Buit і Pascal (unitat)
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Buit і Paul Adrien Maurice Dirac
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Buit і Pèrsia
Pistó
Foto d'un pistó vist des de la part inferior. Un pistó és un element en principi cilíndric, que podria ser de qualsevol material, però sol ser de metall, que consta de dues peces, un èmbol que es mou en un moviment alternatiu rectilini i una camisa o guia a la qual es mou.
Veure Buit і Pistó
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Buit і Plató
Pneumàtica
Taula de pneumàtica, 1728, ''Cyclopaedia'' Exemple de circuit pneumàtic La pneumàtica és una secció de la tecnologia que tracta l'estudi i l'aplicació de gasos pressuritzats com a fluids transmissors d'energia per a produir moviment mecànic.
Veure Buit і Pneumàtica
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Veure Buit і Pompeia
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Veure Buit і Positró
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Buit і Pressió
Pressió atmosfèrica
Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.
Veure Buit і Pressió atmosfèrica
Pressió de radiació
La pressió de radiació és la pressió exercida sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica.
Veure Buit і Pressió de radiació
Pressió dinàmica
En dinàmica de fluids incompressibles, la pressió dinàmica (indicada amb q, o Q, i de vegades anomenada pressió de velocitat) és una quantitat definida com:Clancy, L.J., Aerodynamics, Section 3.5 on (usant les unitats del SI): |- | q,\; || pressió dinàmica en pascals (és a dir, kg⋅m−1⋅s−2), |- | \rho,\; || densitat del fluid (per exemple en kg/m3, en unitats del SI), |- | u,\; || velocitat del fluid en m/s.
Veure Buit і Pressió dinàmica
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Veure Buit і Principi d'incertesa de Heisenberg
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Buit і Protó
Pulmó
Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.
Veure Buit і Pulmó
Punt d'ebullició
El punt d'ebullició o la temperatura d'ebullició d'una substància és la temperatura a la que les fases líquida i gasosa es troben en equilibri, és a dir, quan la pressió de vapor del líquid s'iguala a la pressió externa.
Veure Buit і Punt d'ebullició
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Veure Buit і Quantitat de moviment
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Buit і Química
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Veure Buit і Radiació còsmica de fons
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Buit і Radiació electromagnètica
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Buit і Raigs còsmics
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Veure Buit і Refracció
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Buit і Relativitat general
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Buit і René Descartes
Resistència aerodinàmica
La resistència aerodinàmica, o simplement resistència, és el component de la força que pateix un cos en moure's a través de l'aire en la direcció de la velocitat relativa entre l'aire i el cos.
Veure Buit і Resistència aerodinàmica
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Veure Buit і Revolució científica
Robert Boyle
Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.
Veure Buit і Robert Boyle
Robert Hooke
Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.
Veure Buit і Robert Hooke
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Buit і Roma
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Buit і Satèl·lit artificial
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Buit і Sistema Internacional d'Unitats
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Buit і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Buit і Sol
Soldadura en fred
Una palleta d'or d'Alaska amb un pes de 63,8 grams, cas típic de soldadura en fred. La soldadura en fred o per contacte és un procés de soldadura d'estat sòlid què es duu a terme sense necessitat de cap fusió en la interfície d'unió de les dues parts a soldar.
Veure Buit і Soldadura en fred
Soldadura per feix d'electrons
Soldadora per feix d'electrons La soldadura per feix d'electrons és un procés de soldadura en el qual l'energia requerida per fondre el material és subministrada per un feix d'electrons.
Veure Buit і Soldadura per feix d'electrons
Sublimació
Sublimació de gel sec. La sublimació és un canvi d'estat de la matèria consistent en el pas directe d'estat sòlid a gasós o bé d'estat gasós a sòlid.
Veure Buit і Sublimació
Succió
Dues persones succionant amb una palla el contingut del got. La succió és la força que un buit parcial exerceix sobre un sòlid, líquid o gas; força deguda a una baixa pressió provocada per eliminació parcial de l'aire.
Veure Buit і Succió
Taqí-d-Din Muhàmmad ibn Maruf
Taqí-d-Din Muhàmmad ibn Maruf aix-Xamí (Damasc, 1526-Istanbul, 1585) va ser un científic àrab musulmà, autor de més de 90 llibres sobre un gran nombre de temes, incloent astronomia, rellotges, enginyeria, matemàtica, mecànica, òptica i filosofia natural.
Veure Buit і Taqí-d-Din Muhàmmad ibn Maruf
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Veure Buit і Tecnologia
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Buit і Temperatura
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Veure Buit і Teoria de la relativitat
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Veure Buit і Teoria quàntica de camps
Termos
Un termos i els seus components TermosWeinhold,1881 Un termos, en anglès:vacuum flask, Dewar flask, Dewar bottle o Thermos, és un recipient d'emmagatzematge aïllat tèrmicament que va ser inventar per Sir James Dewar l'any 1892.
Veure Buit і Termos
Termosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i '''termosfera''' La termosfera és una de les capes de l'atmosfera terrestre anomenada així per la seva elevada temperatura, causada per la ionització dels gasos (per això, també s'anomena ionosfera), Si el Sol està actiu, les temperatures a la termosfera poden arribar a 1.500 °C.
Veure Buit і Termosfera
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Buit і Terra
Thomas Alva Edison
en ''A Day with Thomas Edison'' (1922) Thomas Alva Edison (Milan, Ohio, els EUA, 11 de febrer de 1847 - West Orange, Nova Jersey, els EUA, 18 d'octubre de 1931) va ser un inventor i un home de negocis dels Estats Units que va crear molts aparells importants.
Veure Buit і Thomas Alva Edison
Tub de raigs catòdics
Tub de raigs catòdics El tub de raigs catòdics (CRT, Cathode Ray Tube en anglès) és un dispositiu de visualització inventat per Karl Ferdinand Braun (1850-1918), encara que Philo Farnsworth hi va contribuir en el desenvolupament.
Veure Buit і Tub de raigs catòdics
Tub termoiònic
Un tub termoiònic, tub electrònic, tub de buit, també anomenat, vàlvula termoiònica, vàlvula electrònica, vàlvula de buit, és un component electrònic tancat dins d'un tub de vidre, utilitzat per amplificar, commutar, o modificar un senyal elèctric mitjançant el control del moviment dels electrons en un espai "buit" a molt baixa pressió, o en presència de gasos especialment seleccionats.
Veure Buit і Tub termoiònic
Ultrabuit
L'ultrabuit (en anglès Ultra-high vacuum, UHV) és el règim de buit caracteritzat per pressions inferiors a 10−7 pascals o 100 nanopascals (10−9 mil·libars, ~10−9 torr).
Veure Buit і Ultrabuit
Ultracentrífuga
Una centrífuga de laboratori. Ultracentrífuga és una centrífuga optimitzada per fer rodar un rotor a molt altes velocitats, capaces de generar acceleració tan alta com 2.000,000 g (aproximadament 19.600 km/s²).
Veure Buit і Ultracentrífuga
Unitat de massa atòmica
La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.
Veure Buit і Unitat de massa atòmica
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Buit і Univers
Vàlvula
Una vàlvula és un dispositiu mecànic amb el qual es pot iniciar, aturar o regular la circulació (pas) de líquids o gasos mitjançant una peça movible que obre, tanca o obstrueix de forma parcial un o més orificis o conductes.
Veure Buit і Vàlvula
Vehicle
Un automòbil és un tipus de vehicle. Un vehicle és una màquina que permet de transportar persones o objectes, especialment per terra.
Veure Buit і Vehicle
Vela solar
Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.
Veure Buit і Vela solar
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Buit і Velocitat de la llum
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Buit і Vent solar
Vibració
Amplitud de vibracions en la carrosseria d'un cotxe, originades en les irregularitats del paviment. Una de les possibles formes de vibració d'un tambor circular. Es denomina vibració a la propagació d'ones elàstiques que produeix deformacions i tensions sobre un medi continu (o posició d'equilibri).
Veure Buit і Vibració
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Veure Buit і Vida
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Veure Buit і Vidre
Vol espacial interplanetari
Visió artística d'una estació espacial orbitant a Mart. Una nau espacial es desacobla de l'estació utilitzant-se com a transbordador. El vol espacial interplanetari o viatge interplanetari és el viatge entre planetes dins d'un únic sistema planetari.
Veure Buit і Vol espacial interplanetari
Vol espacial tripulat
Edward White en un passeig espacial durant la missió Gemini 4 Un vol espacial tripulat és un tipus de vol espacial amb tripulació humana, en contrast amb les sondes espacials robotitzades o missions espacials no tripulades controlades de manera remota.
Veure Buit і Vol espacial tripulat
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Veure Buit і Werner Heisenberg
Wilhelm Röntgen
Wilhelm Conrad Röntgen (Lennep, Regne de Prússia, 27 de març de 1845 - Múnic, República de Weimar, 10 de febrer de 1923) fou un físic alemany descobridor de la radiació electromagnètica en longitud d'ona, origen dels raigs X, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1901.
Veure Buit і Wilhelm Röntgen
William Crookes
Sir William Crookes OM FRS (Londres, 17 de juny de 1832 - Londres, 4 d'abril de 1919) fou un químic anglès i un dels científics més importants en l'Europa del, tant en el camp de la física com en el de la química.
Veure Buit і William Crookes
William Henry
William Henry (12 de desembre de 1775, Manchester, Anglaterra - 2 de setembre de 1836, Pendlebury, Lancashire, Anglaterra), fou un metge i químic anglès que en 1803 proposà la llei de Henry, que indica que la quantitat d'un el gas dissolt per un líquid és proporcional a la pressió del gas sobre el líquid, sempre que no es produeixi cap reacció química.
Veure Buit і William Henry
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Buit і 1040
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Buit і 1526
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Buit і 1585
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Buit і 1639
1643
;Països Catalans.
Veure Buit і 1643
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Buit і 1654
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Buit і 1850
1855
;Països Catalans.
Veure Buit і 1855
1865
Països Catalans.
Veure Buit і 1865
1887
;Països Catalans.
Veure Buit і 1887
1930
;Països Catalans.
Veure Buit і 1930
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Buit і 29 de novembre
Vegeu també
Gasos
- Absorció (química)
- Adsorció
- Aeròmetre
- Aire (element)
- Antihidrogen
- Atmosfera
- Buit
- Ciclopropà
- Ciclopropè
- Condicions estàndard de pressió i temperatura
- Diagrama de fases
- Dirigible
- Distribució de Maxwell-Boltzmann
- Distribució de Maxwell-Jüttner
- Ebullició
- Efecte Joule-Thomson
- Evaporació
- Fluid comprimit
- Fluid supercrític
- Gas
- Gas amortidor
- Gas inert
- Gas real
- Gas volcànic
- Hidrat de gas
- Hidrogen comprimit
- Inert
- Intercanvi de gasos
- Monòxid de sofre
- Monoatòmic
- Plasma (estat de la matèria)
- Pressió de vapor
- Pressió parcial
- Propè
- Punt crític
- Punt d'ebullició
- Punt de rosada
- Punt triple
- Recuperació de vapors
- Respiració
- Silà (compost)
- Sublimació
- Teoria cinètica molecular
- Vapor
- Volatilitat
També conegut com Buit (filosofia), Buit (física), Depressió (buit), Espai lliure, Ultra alt buit.
, Energia del buit, Energia fosca, Enginyeria, Enginyeria del buit, Enric de Gant, Envasat al buit, Equació de Dirac, Espai exterior, Europa, Evangelista Torricelli, Evaporació, Experiment, Experiment de Michelson-Morley, Experiment mental, Fabricació de circuits integrats, Física, Física clàssica, Ferrocarril, Filosofia, Filosofia grega, Filosofia medieval, Fluid, Fre, Fricció, Galileo Galilei, Gasparo Berti, Geometria, Gran Bretanya, Gran Ducat de Toscana, Grau Fahrenheit, Grup Local, Heinrich Geissler, Heli, Hemisferis de Magdeburg, Heró d'Alexandria, Heretgia, Hidrogen, Història de la ciència, Horror vacui, Ibn al-Hàytham, Infinit, Interferometria, Interpretació de Copenhaguen, Inventor, Irving Langmuir, Isaac Newton, Isambard Kingdom Brunel, Jacques Charles, James Clerk Maxwell, James Dewar, Johannes Diderik van der Waals, John Ambrose Fleming, Joseph-Louis Gay-Lussac, Kalam, Kelvin, Kurds, Línia de Kármán, Líquid, Liofilització, Llatí, Llei de Henry, Llum, Matèria, Màquina, Màquina de Newcomen, Mecànica quàntica, Mercuri (element), Metal·lúrgia, Meteorologia espacial, Metre cúbic, Microscopi electrònic, Motor de buit, Mutazilisme, Neutrí, Niels Bohr, Ona, Otto von Guericke, París, Partícula virtual, Pascal (unitat), Paul Adrien Maurice Dirac, Pèrsia, Pistó, Plató, Pneumàtica, Pompeia, Positró, Pressió, Pressió atmosfèrica, Pressió de radiació, Pressió dinàmica, Principi d'incertesa de Heisenberg, Protó, Pulmó, Punt d'ebullició, Quantitat de moviment, Química, Radiació còsmica de fons, Radiació electromagnètica, Raigs còsmics, Refracció, Relativitat general, René Descartes, Resistència aerodinàmica, Revolució científica, Robert Boyle, Robert Hooke, Roma, Satèl·lit artificial, Sistema Internacional d'Unitats, Sistema solar, Sol, Soldadura en fred, Soldadura per feix d'electrons, Sublimació, Succió, Taqí-d-Din Muhàmmad ibn Maruf, Tecnologia, Temperatura, Teoria de la relativitat, Teoria quàntica de camps, Termos, Termosfera, Terra, Thomas Alva Edison, Tub de raigs catòdics, Tub termoiònic, Ultrabuit, Ultracentrífuga, Unitat de massa atòmica, Univers, Vàlvula, Vehicle, Vela solar, Velocitat de la llum, Vent solar, Vibració, Vida, Vidre, Vol espacial interplanetari, Vol espacial tripulat, Werner Heisenberg, Wilhelm Röntgen, William Crookes, William Henry, 1040, 1526, 1585, 1639, 1643, 1654, 1850, 1855, 1865, 1887, 1930, 29 de novembre.