Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bisbat de Roma і Papa
Bisbat de Roma і Papa tenen 83 coses en comú (en Uniopèdia): Agostino Vallini, Annuario Pontificio, Apòstol, Arquebisbe, Basílica de Sant Pere, Benet XVI, Butlla, Califat, Cardenal, Cardenal vicari, Carlemany, Carta als romans, Catedral, Cisma d'Occident, Ciutat del Vaticà, Climent I, Concili, Concili de Calcedònia, Concili de Trento, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Conclave, Consagració reial, Constantí I el Gran, Contrareforma, Damas I, Diòcesi, Donació de Constantí, Donació de Sutri, Dret internacional, ..., Edicte de Milà, Emperador, Emperador romà, Estat sobirà, Estats Pontificis, Exarcat de Ravenna, Excomunió, Flavi Gracià, Francesc (papa), Francs, Gregori el Gran, Gregori VII, Heretgia, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Indulgència, Infal·libilitat pontifical, Itàlia, Llatí, Lleó III (papa), Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de papes de Roma, Longobards, Metropolità, Missa, Neró, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pactes del Laterà, Palau del Laterà, Papa, Papa Esteve VI, Papa Joan XII, Papat d'Avinyó, Patriarca d'Antioquia, Patriarca de Constantinoble, Pau de Tars, Pipí I el Breu, Pontífex Màxim, Pornocràcia, Primacia del bisbe de Roma, Primat (eclesiàstic), Reforma Protestant, Regne d'Itàlia (1861-1946), Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Joan del Laterà, Sant Pere, Santa Seu, Silvestre I, Tiara (barret), Víctor I. Ampliar l'índex (53 més) »
Agostino Vallini
Agostino Vallini (nascut el 17 d'abril de 1940) és un cardenal catòlic italià elevat al Col·legi de Cardenals el 2006 que va servir com a Vicari General de Roma des de 2008 fins a 2017.
Agostino Vallini і Bisbat de Roma · Agostino Vallini і Papa ·
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Annuario Pontificio і Bisbat de Roma · Annuario Pontificio і Papa ·
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Apòstol і Bisbat de Roma · Apòstol і Papa ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Bisbat de Roma · Arquebisbe і Papa ·
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Basílica de Sant Pere і Bisbat de Roma · Basílica de Sant Pere і Papa ·
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Benet XVI і Bisbat de Roma · Benet XVI і Papa ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Bisbat de Roma і Butlla · Butlla і Papa ·
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Bisbat de Roma і Califat · Califat і Papa ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Bisbat de Roma і Cardenal · Cardenal і Papa ·
Cardenal vicari
Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Bisbat de Roma і Cardenal vicari · Cardenal vicari і Papa ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Bisbat de Roma і Carlemany · Carlemany і Papa ·
Carta als romans
Sant Pau escrivint, amb la inscripció ''sedet hic scripsit'' ("seu aquí i escriu"). La Carta als romans és una de les cartes de sant Pau Apòstol inclosa en el Nou Testament de la Bíblia.
Bisbat de Roma і Carta als romans · Carta als romans і Papa ·
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Bisbat de Roma і Catedral · Catedral і Papa ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Bisbat de Roma і Cisma d'Occident · Cisma d'Occident і Papa ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Bisbat de Roma і Ciutat del Vaticà · Ciutat del Vaticà і Papa ·
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Bisbat de Roma і Climent I · Climent I і Papa ·
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Bisbat de Roma і Concili · Concili і Papa ·
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Bisbat de Roma і Concili de Calcedònia · Concili de Calcedònia і Papa ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Bisbat de Roma і Concili de Trento · Concili de Trento і Papa ·
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Bisbat de Roma і Concili Vaticà I · Concili Vaticà I і Papa ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Bisbat de Roma і Concili Vaticà II · Concili Vaticà II і Papa ·
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Bisbat de Roma і Conclave · Conclave і Papa ·
Consagració reial
La consagració reial és una cerimònia religiosa que confereix a un sobirà un caràcter sagrat (a vegades fins i tot diví) desmarcant-se així de la resta de les persones.
Bisbat de Roma і Consagració reial · Consagració reial і Papa ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Bisbat de Roma і Constantí I el Gran · Constantí I el Gran і Papa ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Bisbat de Roma і Contrareforma · Contrareforma і Papa ·
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Bisbat de Roma і Damas I · Damas I і Papa ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Bisbat de Roma і Diòcesi · Diòcesi і Papa ·
Donació de Constantí
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.
Bisbat de Roma і Donació de Constantí · Donació de Constantí і Papa ·
Donació de Sutri
La Donació de Sutri va ser un acord assolit a Sutri per Luitprand i el Papa Gregori II el 728.
Bisbat de Roma і Donació de Sutri · Donació de Sutri і Papa ·
Dret internacional
El dret internacional és el conjunt de principis i normes que regulen les relacions dels estats, i altres subjectes de dret internacional, i que són representats pel seu servei diplomàtic.
Bisbat de Roma і Dret internacional · Dret internacional і Papa ·
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Bisbat de Roma і Edicte de Milà · Edicte de Milà і Papa ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Bisbat de Roma і Emperador · Emperador і Papa ·
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Bisbat de Roma і Emperador romà · Emperador romà і Papa ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Bisbat de Roma і Estat sobirà · Estat sobirà і Papa ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Bisbat de Roma і Estats Pontificis · Estats Pontificis і Papa ·
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Bisbat de Roma і Exarcat de Ravenna · Exarcat de Ravenna і Papa ·
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Bisbat de Roma і Excomunió · Excomunió і Papa ·
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Bisbat de Roma і Flavi Gracià · Flavi Gracià і Papa ·
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Bisbat de Roma і Francesc (papa) · Francesc (papa) і Papa ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Bisbat de Roma і Francs · Francs і Papa ·
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Bisbat de Roma і Gregori el Gran · Gregori el Gran і Papa ·
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Bisbat de Roma і Gregori VII · Gregori VII і Papa ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Bisbat de Roma і Heretgia · Heretgia і Papa ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Bisbat de Roma і Imperi Romà · Imperi Romà і Papa ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Bisbat de Roma і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà d'Occident і Papa ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Bisbat de Roma і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Papa ·
Indulgència
La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).
Bisbat de Roma і Indulgència · Indulgència і Papa ·
Infal·libilitat pontifical
Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.
Bisbat de Roma і Infal·libilitat pontifical · Infal·libilitat pontifical і Papa ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Bisbat de Roma і Itàlia · Itàlia і Papa ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Bisbat de Roma і Llatí · Llatí і Papa ·
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Bisbat de Roma і Lleó III (papa) · Lleó III (papa) і Papa ·
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Bisbat de Roma і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Bisbat de Roma і Llista d'emperadors romans d'Orient · Llista d'emperadors romans d'Orient і Papa ·
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Bisbat de Roma і Llista de papes de Roma · Llista de papes de Roma і Papa ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Bisbat de Roma і Longobards · Longobards і Papa ·
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Bisbat de Roma і Metropolità · Metropolità і Papa ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Bisbat de Roma і Missa · Missa і Papa ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Bisbat de Roma і Neró · Neró і Papa ·
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Bisbat de Roma і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa ·
Pactes del Laterà
Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).
Bisbat de Roma і Pactes del Laterà · Pactes del Laterà і Papa ·
Palau del Laterà
El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.
Bisbat de Roma і Palau del Laterà · Palau del Laterà і Papa ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Bisbat de Roma і Papa · Papa і Papa ·
Papa Esteve VI
Esteve VI (Roma, ? – 14 d'agost de 897) fou Papa de l'Església catòlica del 896 al 897.
Bisbat de Roma і Papa Esteve VI · Papa і Papa Esteve VI ·
Papa Joan XII
Octavià de Túsculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.
Bisbat de Roma і Papa Joan XII · Papa і Papa Joan XII ·
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Bisbat de Roma і Papat d'Avinyó · Papa і Papat d'Avinyó ·
Patriarca d'Antioquia
El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.
Bisbat de Roma і Patriarca d'Antioquia · Papa і Patriarca d'Antioquia ·
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Bisbat de Roma і Patriarca de Constantinoble · Papa і Patriarca de Constantinoble ·
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Bisbat de Roma і Pau de Tars · Papa і Pau de Tars ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Bisbat de Roma і Pipí I el Breu · Papa і Pipí I el Breu ·
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Bisbat de Roma і Pontífex Màxim · Papa і Pontífex Màxim ·
Pornocràcia
La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.
Bisbat de Roma і Pornocràcia · Papa і Pornocràcia ·
Primacia del bisbe de Roma
1.
Bisbat de Roma і Primacia del bisbe de Roma · Papa і Primacia del bisbe de Roma ·
Primat (eclesiàstic)
Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.
Bisbat de Roma і Primat (eclesiàstic) · Papa і Primat (eclesiàstic) ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Bisbat de Roma і Reforma Protestant · Papa і Reforma Protestant ·
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Bisbat de Roma і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Papa і Regne d'Itàlia (1861-1946) ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Bisbat de Roma і Roma · Papa і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Bisbat de Roma і Sacre Imperi Romanogermànic · Papa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Bisbat de Roma і Sant Joan del Laterà · Papa і Sant Joan del Laterà ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Bisbat de Roma і Sant Pere · Papa і Sant Pere ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Bisbat de Roma і Santa Seu · Papa і Santa Seu ·
Silvestre I
Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.
Bisbat de Roma і Silvestre I · Papa і Silvestre I ·
Tiara (barret)
Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.
Bisbat de Roma і Tiara (barret) · Papa і Tiara (barret) ·
Víctor I
Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199), considerat papa i sant per l'Església catòlica.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bisbat de Roma і Papa
- Què tenen en comú Bisbat de Roma і Papa
- Semblances entre Bisbat de Roma і Papa
Comparació entre Bisbat de Roma і Papa
Bisbat de Roma té 419 relacions, mentre que Papa té 304. Com que tenen en comú 83, l'índex de Jaccard és 11.48% = 83 / (419 + 304).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bisbat de Roma і Papa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
