Similituds entre Bisbat de Cremona і Bisbat de Pavia
Bisbat de Cremona і Bisbat de Pavia tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Annuario Pontificio, Arquebisbat de Milà, Ascani Maria Sforza, Bisbat de Crema, Bisbat de Verona, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Butlla, Carles Borromeo, Catolicisme, Clergues Regulars de Sant Pau, Concili de Trento, Diòcesi, Església sufragània, Italià, Llatí, Llombardia, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Papa, Parròquia eclesiàstica, Regió eclesiàstica Llombardia, Regne Longobard, Ritu romà, Riu Po, Santa Seu, Segle V, ..., Segle X, Seminari. Ampliar l'índex (2 més) »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Annuario Pontificio і Bisbat de Cremona · Annuario Pontificio і Bisbat de Pavia ·
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Arquebisbat de Milà і Bisbat de Cremona · Arquebisbat de Milà і Bisbat de Pavia ·
Ascani Maria Sforza
Ascani Maria Sforza (Cremona, 3 de març de 1455 – Roma, 28 de maig de 1505) fou cardenal de l'església catòlica pel papa Sixte IV.
Ascani Maria Sforza і Bisbat de Cremona · Ascani Maria Sforza і Bisbat de Pavia ·
Bisbat de Crema
El bisbat de Crema —diocesi de Crema; Dioecesis Cremensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Bisbat de Crema і Bisbat de Cremona · Bisbat de Crema і Bisbat de Pavia ·
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Bisbat de Cremona і Bisbat de Verona · Bisbat de Pavia і Bisbat de Verona ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbat de Cremona і Bisbe · Bisbat de Pavia і Bisbe ·
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Bisbat de Cremona і Bisbe (Església Catòlica) · Bisbat de Pavia і Bisbe (Església Catòlica) ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Bisbat de Cremona і Butlla · Bisbat de Pavia і Butlla ·
Carles Borromeo
Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.
Bisbat de Cremona і Carles Borromeo · Bisbat de Pavia і Carles Borromeo ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Bisbat de Cremona і Catolicisme · Bisbat de Pavia і Catolicisme ·
Clergues Regulars de Sant Pau
La Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau (Clerici Regulares Sancti Pauli) és un orde religiós de clergues regulars fundat per Sant Antoni Maria Zaccaria, el Venerable Bartolomeo Ferrari i el Venerable Giacomo Antonio Morigia, i aprovat per Climent VII al breu Vota per quae vos de 1533.
Bisbat de Cremona і Clergues Regulars de Sant Pau · Bisbat de Pavia і Clergues Regulars de Sant Pau ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Bisbat de Cremona і Concili de Trento · Bisbat de Pavia і Concili de Trento ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Bisbat de Cremona і Diòcesi · Bisbat de Pavia і Diòcesi ·
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Bisbat de Cremona і Església sufragània · Bisbat de Pavia і Església sufragània ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Bisbat de Cremona і Italià · Bisbat de Pavia і Italià ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Bisbat de Cremona і Llatí · Bisbat de Pavia і Llatí ·
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Bisbat de Cremona і Llombardia · Bisbat de Pavia і Llombardia ·
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Bisbat de Cremona і Orde de Frares Menors · Bisbat de Pavia і Orde de Frares Menors ·
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Bisbat de Cremona і Orde de Sant Agustí · Bisbat de Pavia і Orde de Sant Agustí ·
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Bisbat de Cremona і Orde de Sant Benet · Bisbat de Pavia і Orde de Sant Benet ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Bisbat de Cremona і Orde del Cister · Bisbat de Pavia і Orde del Cister ·
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Bisbat de Cremona і Orde dels Predicadors · Bisbat de Pavia і Orde dels Predicadors ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Bisbat de Cremona і Papa · Bisbat de Pavia і Papa ·
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Bisbat de Cremona і Parròquia eclesiàstica · Bisbat de Pavia і Parròquia eclesiàstica ·
Regió eclesiàstica Llombardia
La regió eclesiàstica llombarda al territori italià La regió eclesiàstica Llombardia és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Bisbat de Cremona і Regió eclesiàstica Llombardia · Bisbat de Pavia і Regió eclesiàstica Llombardia ·
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Bisbat de Cremona і Regne Longobard · Bisbat de Pavia і Regne Longobard ·
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Bisbat de Cremona і Ritu romà · Bisbat de Pavia і Ritu romà ·
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Bisbat de Cremona і Riu Po · Bisbat de Pavia і Riu Po ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Bisbat de Cremona і Santa Seu · Bisbat de Pavia і Santa Seu ·
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Bisbat de Cremona і Segle V · Bisbat de Pavia і Segle V ·
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Bisbat de Cremona і Segle X · Bisbat de Pavia і Segle X ·
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bisbat de Cremona і Bisbat de Pavia
- Què tenen en comú Bisbat de Cremona і Bisbat de Pavia
- Semblances entre Bisbat de Cremona і Bisbat de Pavia
Comparació entre Bisbat de Cremona і Bisbat de Pavia
Bisbat de Cremona té 252 relacions, mentre que Bisbat de Pavia té 211. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 6.91% = 32 / (252 + 211).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bisbat de Cremona і Bisbat de Pavia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: