Obrir a Google MapsTaula de continguts
146 les relacions: Abadia, Abadia de Cîteaux, Administració provincial romana, Allériot, Ardiaca, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Clarmont, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Rouen, Arxiprestat, Atanasi d'Alexandria, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Auxerre, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Langres, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Mende, Borgonya, Borgonya-Franc Comtat, Branges, Bresse, Burgundi, Butlla, Buxy, Capítol (catolicisme), Carlemany, Carolingi, Castrum, Catedral, Chalon-sur-Saône, Concili, Concili de Sàrdica, Concordat del 1801, Costa d'Or, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi, Esbarres, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Francès, Gal·licà, Gàl·lia Celta, Jacques Fouré, Jambles, Jean Rolin, La Chapelle-sous-Brancion, ... Ampliar l'índex (96 més) »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Veure Bisbat de Chalon і Abadia
Abadia de Cîteaux
Abadia de Cîteaux.Borgonya LAbadia de Cîteaux, també coneguda com a Abadia de Cister, és la segona fundació de Sant Robert de Molesme situada a la comuna francesa de Saint-Nicolas-lès-Cîteaux, al departament de Costa d'Or de la regió de la Borgonya, a la qual ell va batejar com a Novum Monasterium per diferenciar-la de la de Molesme d'on procedia.
Veure Bisbat de Chalon і Abadia de Cîteaux
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Bisbat de Chalon і Administració provincial romana
Allériot
Allériot és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Allériot
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Veure Bisbat de Chalon і Ardiaca
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat de Chalon і Arquebisbat de Besançon
Arquebisbat de Clarmont
Blasó dels bisbes de Clarmont El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges.
Veure Bisbat de Chalon і Arquebisbat de Clarmont
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Veure Bisbat de Chalon і Arquebisbat de Lió
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen.
Veure Bisbat de Chalon і Arquebisbat de Rouen
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Veure Bisbat de Chalon і Arxiprestat
Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria (en grec antic Άθανάσιος) fou un prevere de l'església d'Alexandria, fill d'Isidora, la germana de Ciril d'Alexandria.
Veure Bisbat de Chalon і Atanasi d'Alexandria
Bisbat d'Amiens
L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Veure Bisbat de Chalon і Bisbat d'Amiens
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Veure Bisbat de Chalon і Bisbat d'Autun
Bisbat d'Auxerre
XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat de Chalon і Bisbat d'Auxerre
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda.
Veure Bisbat de Chalon і Bisbat de Bayeux i Lisieux
Bisbat de Châlons-en-Champagne
El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.
Veure Bisbat de Chalon і Bisbat de Châlons-en-Champagne
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Veure Bisbat de Chalon і Bisbat de Langres
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat de Chalon і Bisbat de Mâcon
Bisbat de Mende
El bisbat de Mende és una divisió eclesiàstica de França que abraça el departament de Lozère.
Veure Bisbat de Chalon і Bisbat de Mende
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Bisbat de Chalon і Borgonya
Borgonya-Franc Comtat
Borgonya-Franc Comtat (en francès, Bourgogne-Franche-Comté) és una regió francesa creada per la reforma territorial de 2014 per la fusió de Borgonya i el Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Borgonya-Franc Comtat
Branges
Branges és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Branges
Bresse
La Bresse (francoprovençal Brêsse) és una regió geogràfica de França, i una antiga província del regne de França.
Veure Bisbat de Chalon і Bresse
Burgundi
El burgundi és una llengua morta pertanyent a l'extinta branca oriental de les llengües germàniques.
Veure Bisbat de Chalon і Burgundi
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Bisbat de Chalon і Butlla
Buxy
Buxy és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Buxy
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Veure Bisbat de Chalon і Capítol (catolicisme)
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Bisbat de Chalon і Carlemany
Carolingi
* Art carolingi, florida artística ocorreguda a l'art d'Europa Occidental durant el regnat de Carlemany.
Veure Bisbat de Chalon і Carolingi
Castrum
Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.
Veure Bisbat de Chalon і Castrum
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Bisbat de Chalon і Catedral
Chalon-sur-Saône
Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Chalon-sur-Saône
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Veure Bisbat de Chalon і Concili
Concili de Sàrdica
El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.
Veure Bisbat de Chalon і Concili de Sàrdica
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Veure Bisbat de Chalon і Concordat del 1801
Costa d'Or
Costa d'Or (Côte-d'Or) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Costa d'Or
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Veure Bisbat de Chalon і Denis de Sainte-Marthe
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Veure Bisbat de Chalon і Departament francès
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat de Chalon і Diòcesi
Esbarres
Esbarres és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Esbarres
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Bisbat de Chalon і Església catòlica a França
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Bisbat de Chalon і Església Catòlica Romana
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat de Chalon і Església sufragània
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Bisbat de Chalon і Francès
Gal·licà
* Gal·licà, cònsol romà el 238.
Veure Bisbat de Chalon і Gal·licà
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Veure Bisbat de Chalon і Gàl·lia Celta
Jacques Fouré
Jacques Fouré (1515, Mainvilliers - † 20 de gener de 1578, Mâcon) fou un frare dominic francès, bisbe de Chalon del 1573 al 1578.
Veure Bisbat de Chalon і Jacques Fouré
Jambles
Jambles és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Jambles
Jean Rolin
Jean (Jehan) V Rolin, o Rollin anomenat cardenal Rolin, (Autun, 1408 - Cravant, 22 de juny de 1483), va ser un bisbe i cardenal borgonyó.
Veure Bisbat de Chalon і Jean Rolin
La Chapelle-sous-Brancion
La Chapelle-sous-Brancion és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і La Chapelle-sous-Brancion
Les Maillys
Les Maillys és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Les Maillys
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat de Chalon і Llatí
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Veure Bisbat de Chalon і Llista d'emperadors romans
Martirologi romà
El Martirologi romà (llatí: Martyrologium Romanum) és un llibre litúrgic de l'Església Catòlica Romana que conté la llista, ordenada per dies de celebració, de tots els màrtirs, sants i santes, beats i beates als quals l'Església Catòlica ha autoritzat que s'hi tributi culte públic.
Veure Bisbat de Chalon і Martirologi romà
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Veure Bisbat de Chalon і Màrtir cristià
Mervans
Mervans és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Mervans
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Bisbat de Chalon і Metropolità
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Bisbat de Chalon і Monjo
Mont-Saint-Vincent
Mont-Saint-Vincent és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Mont-Saint-Vincent
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Veure Bisbat de Chalon і Monumenta Germaniae Historica
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Veure Bisbat de Chalon і Orde (religió)
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Bisbat de Chalon і Orde de Sant Benet
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Bisbat de Chalon і Orde del Cister
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Bisbat de Chalon і Orde dels Predicadors
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Bisbat de Chalon і Papa
Papa Calixt II
Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.
Veure Bisbat de Chalon і Papa Calixt II
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat de Chalon і Parròquia eclesiàstica
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Bisbat de Chalon і Pius VII
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Veure Bisbat de Chalon і Qui Christi Domini
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Veure Bisbat de Chalon і Regla de sant Benet
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat de Chalon і Ritu romà
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Bisbat de Chalon і Roma
Saint-Jean-de-Vaux
Saint-Jean-de-Vaux és un municipi francès situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Saint-Jean-de-Vaux
Saona i Loira
Saona i Loira (71) (en francès Saône-et-Loire) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Saona i Loira
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Veure Bisbat de Chalon і Seminari
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Veure Bisbat de Chalon і Seu vacant
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Veure Bisbat de Chalon і Sidoni Apol·linar
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Bisbat de Chalon і Suïssa
Tournus
Tournus és un municipi francès situat al departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Tournus
Verdun-sur-le-Doubs
Verdun-sur-le-Doubs és un municipi francès situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Bisbat de Chalon і Verdun-sur-le-Doubs
Vicenç d'Osca
Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.
Veure Bisbat de Chalon і Vicenç d'Osca
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 1040
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 1070
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Chalon і 1072
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Veure Bisbat de Chalon і 1073
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 1077
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Bisbat de Chalon і 1126
1129
El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 1129
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Chalon і 1152
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 1183
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Veure Bisbat de Chalon і 1231
1264
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1264
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Veure Bisbat de Chalon і 1265
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Veure Bisbat de Chalon і 1302
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 1332
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 1341
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Bisbat de Chalon і 1361
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chalon і 1369
1374
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1374
1387
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1387
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 1405
1408
; Països catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1408
1413
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1413
1416
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1416
1431
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1431
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Chalon і 1436
1461
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1461
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chalon і 1480
1503
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1503
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Bisbat de Chalon і 1552
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chalon і 1561
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Bisbat de Chalon і 1578
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Veure Bisbat de Chalon і 1594
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Chalon і 1620
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chalon і 1658
1659
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1659
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Veure Bisbat de Chalon і 1677
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat de Chalon і 1678
1688
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1688
1711
;Països catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1711
1712
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1712
1753
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1753
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chalon і 1754
1801
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1801
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Bisbat de Chalon і 1816
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chalon і 1851
1853
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Chalon і 1853
346
El 346 (CCCXLVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 346
470
El 470 (CDLXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 470
486
El 486 (CDLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 486
523
El 523 (DXXIII) fou un any comú iniciat en diumenge pertanyent a l'etapa de l'edat mitjana coneguda com a antiguitat tardana.
Veure Bisbat de Chalon і 523
530
El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 530
531
El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 531
580
El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 580
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 601
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 614
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 650
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 791
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Chalon і 862
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 864
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 885
887
;Països Catalans;Món.
Veure Bisbat de Chalon і 887
894
El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 894
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 960
961
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Chalon і 961
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Chalon і 977
També conegut com Bisbe de Chalon.