Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bisbat de Chalon і Bisbat de Viviers
Bisbat de Chalon і Bisbat de Viviers tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Arquebisbat de Lió, Bisbat d'Auxerre, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Langres, Bisbat de Mende, Butlla, Catedral, Concordat del 1801, Departament francès, Diòcesi, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Francès, Llatí, Màrtir cristià, Orde de Sant Benet, Papa Calixt II, Parròquia eclesiàstica, Pius VII, Qui Christi Domini, Ritu romà, Vicenç d'Osca.
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Arquebisbat de Lió і Bisbat de Chalon · Arquebisbat de Lió і Bisbat de Viviers ·
Bisbat d'Auxerre
XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Bisbat d'Auxerre і Bisbat de Chalon · Bisbat d'Auxerre і Bisbat de Viviers ·
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. La basílica menor de ''Notre-Dame de la Délivrande'' a Douvres-la-Délivrande. L'entrada de l'antic palau episcopal de Bayeux, avui seu del museu Baron Gérard. L'antic seminari diocesà, construït a partir del 1693, avui seu d'institucions culturals ciutadanes. abbaye aux Dames'' de Caen. El bisbat de Bayeux (francès: Diocèse de Bayeux, llatí: Dioecesis Baiocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Bisbat de Bayeux i Lisieux і Bisbat de Chalon · Bisbat de Bayeux i Lisieux і Bisbat de Viviers ·
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Bisbat de Chalon і Bisbat de Langres · Bisbat de Langres і Bisbat de Viviers ·
Bisbat de Mende
El bisbat de Mende és una divisió eclesiàstica de França que abraça el departament de Lozère.
Bisbat de Chalon і Bisbat de Mende · Bisbat de Mende і Bisbat de Viviers ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Bisbat de Chalon і Butlla · Bisbat de Viviers і Butlla ·
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Bisbat de Chalon і Catedral · Bisbat de Viviers і Catedral ·
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Bisbat de Chalon і Concordat del 1801 · Bisbat de Viviers і Concordat del 1801 ·
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Bisbat de Chalon і Departament francès · Bisbat de Viviers і Departament francès ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Bisbat de Chalon і Diòcesi · Bisbat de Viviers і Diòcesi ·
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Bisbat de Chalon і Església catòlica a França · Bisbat de Viviers і Església catòlica a França ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Bisbat de Chalon і Església Catòlica Romana · Bisbat de Viviers і Església Catòlica Romana ·
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Bisbat de Chalon і Església sufragània · Bisbat de Viviers і Església sufragània ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Bisbat de Chalon і Francès · Bisbat de Viviers і Francès ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Bisbat de Chalon і Llatí · Bisbat de Viviers і Llatí ·
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Bisbat de Chalon і Màrtir cristià · Bisbat de Viviers і Màrtir cristià ·
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Bisbat de Chalon і Orde de Sant Benet · Bisbat de Viviers і Orde de Sant Benet ·
Papa Calixt II
Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.
Bisbat de Chalon і Papa Calixt II · Bisbat de Viviers і Papa Calixt II ·
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Bisbat de Chalon і Parròquia eclesiàstica · Bisbat de Viviers і Parròquia eclesiàstica ·
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Bisbat de Chalon і Pius VII · Bisbat de Viviers і Pius VII ·
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Bisbat de Chalon і Qui Christi Domini · Bisbat de Viviers і Qui Christi Domini ·
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Bisbat de Chalon і Ritu romà · Bisbat de Viviers і Ritu romà ·
Vicenç d'Osca
Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.
Bisbat de Chalon і Vicenç d'Osca · Bisbat de Viviers і Vicenç d'Osca ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bisbat de Chalon і Bisbat de Viviers
- Què tenen en comú Bisbat de Chalon і Bisbat de Viviers
- Semblances entre Bisbat de Chalon і Bisbat de Viviers
Comparació entre Bisbat de Chalon і Bisbat de Viviers
Bisbat de Chalon té 209 relacions, mentre que Bisbat de Viviers té 181. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 5.90% = 23 / (209 + 181).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bisbat de Chalon і Bisbat de Viviers. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
