Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Big Bang і Electró
Big Bang і Electró tenen 42 coses en comú (en Uniopèdia): Albert Einstein, Anihilació, Antimatèria, Cambridge University Press, Electró-volt, Espectroscòpia, Estel, Física de partícules, Forat negre, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotó, Gravetat, Heli, Hidrogen, Horitzó d'esdeveniments, Ió (àtom), Interacció electrofeble, Kelvin, Leptó, Liti, Llum, Mecànica quàntica, Model estàndard de física de partícules, NASA, Nature, Neutrí, Neutró, Nucleó, ..., Nucli atòmic, Partícula elemental, Plasma (estat de la matèria), Principi d'incertesa de Heisenberg, Protó, Quark, Radiació de Hawking, Radiació gamma, Radiació X, Telescopi, Teoria de la relativitat, Zero absolut. Ampliar l'índex (12 més) »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Big Bang · Albert Einstein і Electró ·
Anihilació
Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.
Anihilació і Big Bang · Anihilació і Electró ·
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Antimatèria і Big Bang · Antimatèria і Electró ·
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Big Bang і Cambridge University Press · Cambridge University Press і Electró ·
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Big Bang і Electró-volt · Electró і Electró-volt ·
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Big Bang і Espectroscòpia · Electró і Espectroscòpia ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Big Bang і Estel · Electró і Estel ·
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Big Bang і Física de partícules · Electró і Física de partícules ·
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Big Bang і Forat negre · Electró і Forat negre ·
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Big Bang і Força nuclear feble · Electró і Força nuclear feble ·
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Big Bang і Força nuclear forta · Electró і Força nuclear forta ·
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Big Bang і Forces fonamentals · Electró і Forces fonamentals ·
Fotó
Sense descripció.
Big Bang і Fotó · Electró і Fotó ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Big Bang і Gravetat · Electró і Gravetat ·
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Big Bang і Heli · Electró і Heli ·
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Big Bang і Hidrogen · Electró і Hidrogen ·
Horitzó d'esdeveniments
Un horitzó d'esdeveniments és una frontera en l'espaitemps per a un observador determinat, més enllà de la qual cap informació, llum inclosa, pot arribar-hi.
Big Bang і Horitzó d'esdeveniments · Electró і Horitzó d'esdeveniments ·
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Big Bang і Ió (àtom) · Electró і Ió (àtom) ·
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Big Bang і Interacció electrofeble · Electró і Interacció electrofeble ·
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Big Bang і Kelvin · Electró і Kelvin ·
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Big Bang і Leptó · Electró і Leptó ·
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Big Bang і Liti · Electró і Liti ·
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Big Bang і Llum · Electró і Llum ·
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Big Bang і Mecànica quàntica · Electró і Mecànica quàntica ·
Model estàndard de física de partícules
alt.
Big Bang і Model estàndard de física de partícules · Electró і Model estàndard de física de partícules ·
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Big Bang і NASA · Electró і NASA ·
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Big Bang і Nature · Electró і Nature ·
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Big Bang і Neutrí · Electró і Neutrí ·
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Big Bang і Neutró · Electró і Neutró ·
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Big Bang і Nucleó · Electró і Nucleó ·
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Big Bang і Nucli atòmic · Electró і Nucli atòmic ·
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Big Bang і Partícula elemental · Electró і Partícula elemental ·
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Big Bang і Plasma (estat de la matèria) · Electró і Plasma (estat de la matèria) ·
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Big Bang і Principi d'incertesa de Heisenberg · Electró і Principi d'incertesa de Heisenberg ·
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Big Bang і Protó · Electró і Protó ·
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Big Bang і Quark · Electró і Quark ·
Radiació de Hawking
La radiació de Hawking és la radiació alliberada pels forats negres degut als efectes de la mecànica quàntica a la regió del seu horitzó d'esdeveniments.
Big Bang і Radiació de Hawking · Electró і Radiació de Hawking ·
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Big Bang і Radiació gamma · Electró і Radiació gamma ·
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Big Bang і Radiació X · Electró і Radiació X ·
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Big Bang і Telescopi · Electró і Telescopi ·
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Big Bang і Teoria de la relativitat · Electró і Teoria de la relativitat ·
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Big Bang і Electró
- Què tenen en comú Big Bang і Electró
- Semblances entre Big Bang і Electró
Comparació entre Big Bang і Electró
Big Bang té 223 relacions, mentre que Electró té 356. Com que tenen en comú 42, l'índex de Jaccard és 7.25% = 42 / (223 + 356).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Big Bang і Electró. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
