Accés més ràpid que el navegador!
223 les relacions: Aire, Alan Guth, Albert Einstein, Alcorà, Aleksandr Frídman, Aleksei Starobinski, Alemanya, Andrei Sàkharov, Anglaterra, Anihilació, Antimatèria, Arno Allan Penzias, Època de Planck, Barió, Bariogènesi, BBC, Big Crunch, Big Rip, Budisme, Budisme Zen, Cambridge University Press, Càbala, Cúmul de galàxies, Cúmul globular, COBE, Condicions de Sàkharov, Constant cosmològica, Constant de Hubble, Cos negre, Cosmologia, Creació, Creacionisme, Cronologia de la cosmologia, Curvatura, Dècada del 1990, Decisió per consens, Defecte topològic, Deisme, Densitat, Densitat crítica, Desplaçament cap al roig, Determinisme, Deuteri, Edwin Hubble, Efecte Doppler, Electró, Electró-volt, Electromagnetisme, Element químic, Energia del buit, ..., Energia fantasma, Energia fosca, Entropia, Equacions de Friedmann, Equilibri tèrmic, Equilibri termodinàmic, Escala de distàncies còsmiques, Escàndol Bogdànov, Esfaleró, Església Catòlica Romana, Espai, Espai de Minkowski, Espectre, Espectre de freqüències, Espectroscòpia, Estel, Estrella binària, Estrella de neutrons, Expansió còsmica en escala, Expansió de l'Univers, Física, Física de partícules, Fluctuacions primordials, Fonamentalisme, Forat negre, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Forma de l'Univers, Fotó, François Englert, Fred Hoyle, Fritz Zwicky, Galàxia, Galàxia espiral, Gènesi, Geoffrey Burbidge, George Gamow, George Smoot, Georges Lemaître, Gluó, Gravetat, Gravitació quàntica, Hannes Alfvén, Hans Bethe, Heli, Hermann Bondi, Hidrogen, Hinduisme, Història de l'astronomia, Horitzó cosmològic, Horitzó d'esdeveniments, Ió (àtom), Inflació còsmica, Informació, Interacció electrofeble, Isaac Newton, Islam, Isotropia, John C. Mather, Kelvin, Kibibyte, Lent gravitatòria, Leptó, Liti, Llei de Hubble-Lemaître, Llei de la gravitació universal, Llista de problemes no resolts de física, Llum, Llum cansada, Longitud d'ona, Maimònides, Matèria, Matèria bariònica, Matèria fosca, Matèria fosca calenta, Matèria fosca freda, Matemàtiques, Mètrica FLRW, Mecànica quàntica, Model estàndard de física de partícules, Model Lambda-CDM, Nana blanca, NASA, Natura, Naturalisme, Nature, Nebulosa, Neutrí, Neutró, Nombre bariònic, Nucleó, Nucleosíntesi primordial, Nucli atòmic, Observatori de Mount Wilson, Ou còsmic, Paràmetre de desacceleració, Partícula elemental, Planck (satèl·lit), Plasma (estat de la matèria), Plasma de quarks i gluons, Premi Nobel, Premi Nobel de Física, Principi copernicà, Principi cosmològic, Principi d'incertesa de Heisenberg, Protó, Quark, Quàntum, Quàsar, Quinta essència, Radiació, Radiació còsmica de fons, Radiació de Hawking, Radiació gamma, Radiació X, Radiofont, Rússia, Relativitat general, Religió, Richard Tolman, Robert Woodrow Wilson, Segona Guerra Mundial, Simetria C, Singularitat gravitatòria, Sistema solar, Stephen Hawking, Steven Weinberg, Supernova, Supernova de tipus Ia, Teisme, Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Temperatura, Temperatura de Planck, Temps, Temps de Planck, Teoria de cordes, Teoria de l'estat estacionari, Teoria de la gran unificació, Teoria de la relativitat, Terra, The Nature of Things, Thomas Gold, Tomàs d'Aquino, Topologia, Univers, Univers oscil·lant, Vent estel·lar, Vesto Slipher, Via Làctia, Violació CP, Vixnu, WMAP, Zero absolut, 1912, 1922, 1924, 1927, 1929, 1931, 1949, 1950, 1964, 1967, 1970, 1982, 1989, 1997, 2001, 2003, 2011. Ampliar l'índex (173 més) »
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Nou!!: Big Bang і Aire · Veure més »
Alan Guth
Alan Guth Harvey (nascut el 27 de febrer de 1947) és un físic teòric i cosmòleg estatunidenc.
Nou!!: Big Bang і Alan Guth · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Big Bang і Albert Einstein · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Big Bang і Alcorà · Veure més »
Aleksandr Frídman
Aleksandr Aleksàndrovitx Frídman Алекса́ндр Алекса́ндрович Фри́дман, conegut internacionalment com a Alexander Friedmann (Sant Petersburg, 16 de juny de 1888 - Leningrad, 16 de setembre de 1925), va ser un físic i matemàtic rus.
Nou!!: Big Bang і Aleksandr Frídman · Veure més »
Aleksei Starobinski
(Алексе́й Алекса́ндрович Староби́нский) va ser un astrofísic i cosmòleg rus.
Nou!!: Big Bang і Aleksei Starobinski · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Big Bang і Alemanya · Veure més »
Andrei Sàkharov
, nom complet amb patronímic Andrei Dmítrievitx Sàkharov,fou un eminent físic nuclear soviètic, dissident en determinats aspectes de la política soviètica, i activista pels drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.
Nou!!: Big Bang і Andrei Sàkharov · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Big Bang і Anglaterra · Veure més »
Anihilació
Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.
Nou!!: Big Bang і Anihilació · Veure més »
Antimatèria
antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.
Nou!!: Big Bang і Antimatèria · Veure més »
Arno Allan Penzias
Arno Allan Penzias (Múnic, Alemanya 1933) és un astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.
Nou!!: Big Bang і Arno Allan Penzias · Veure més »
Època de Planck
L'època de Planck, en cosmologia, és el més primer període en la història de l'univers, el que s'esdevingué entre zero i 10-43 segons (un temps de Planck).
Nou!!: Big Bang і Època de Planck · Veure més »
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Nou!!: Big Bang і Barió · Veure més »
Bariogènesi
En cosmologia, la bariogènesi és un terme genèric utilitzat per a referir-se als hipotètics processos físics que podrien haver produït una asimetria entre barions i anti-barions durant els primers instants de la creació de l'univers, resultant en quantitats elevades de matèria ordinària residual en l'Univers avui dia.
Nou!!: Big Bang і Bariogènesi · Veure més »
BBC
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.
Nou!!: Big Bang і BBC · Veure més »
Big Crunch
En cosmologia, el Big Crunch o gran col·lapse és una de les hipòtesis sobre el futur de l'Univers.
Nou!!: Big Bang і Big Crunch · Veure més »
Big Rip
El big rip, gran esquinç o teoria de la gran extensió és una hipòtesi cosmològica sobre el destí final de l'univers, segons la qual, tota la matèria que compon l'univers, des dels estels i les galàxies fins als àtoms i les partícules subatòmiques, s'està separant progressivament a causa de l'expansió de l'univers i aquest procés es prolongarà indefinidament en el futur.
Nou!!: Big Bang і Big Rip · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Big Bang і Budisme · Veure més »
Budisme Zen
''Bodhidharma'' (Yoshitoshi, 1887) El budisme zen (en japonès: 禅, 'meditació silenciosa') és el nom d'una variant del budisme mahayana practicat primer a la Xina amb el nom de chan.
Nou!!: Big Bang і Budisme Zen · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Big Bang і Cambridge University Press · Veure més »
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Nou!!: Big Bang і Càbala · Veure més »
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Nou!!: Big Bang і Cúmul de galàxies · Veure més »
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Nou!!: Big Bang і Cúmul globular · Veure més »
COBE
El COBE (de l'anglès, Cosmic Background Explorer), o Explorador del Fons Còsmic, també conegut com a Explorer 66, va ser el primer satèl·lit construït especialment per a estudis de cosmologia.
Nou!!: Big Bang і COBE · Veure més »
Condicions de Sàkharov
Les condicions de Sàkharov és el nom donat a unes condicions que podrien permetre la bariogènesi, és a dir un fenomen que permetria passar d'un estat on la matèria i l'antimatèria es troben en quantitats exactament idèntiques dins l'univers primordial, a un estat en el que existeix un lleuger excés de matèria sobre l'antimatèria.
Nou!!: Big Bang і Condicions de Sàkharov · Veure més »
Constant cosmològica
La constant cosmològica és un terme representat per Λ afegit per Albert Einstein a les seves equacions del camp gravitatori, amb l'objecte que hi hagués una solució en forma d'univers estàtic.
Nou!!: Big Bang і Constant cosmològica · Veure més »
Constant de Hubble
En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.
Nou!!: Big Bang і Constant de Hubble · Veure més »
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Nou!!: Big Bang і Cos negre · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Big Bang і Cosmologia · Veure més »
Creació
La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.
Nou!!: Big Bang і Creació · Veure més »
Creacionisme
La creació de la vida de G. Doré El creacionisme és una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador.
Nou!!: Big Bang і Creacionisme · Veure més »
Cronologia de la cosmologia
Aquesta cronologia de la cosmologia és un catàleg de l'evolució de la comprensió humana del cosmos durant els darrers dos mil·lennis.
Nou!!: Big Bang і Cronologia de la cosmologia · Veure més »
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Nou!!: Big Bang і Curvatura · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Big Bang і Dècada del 1990 · Veure més »
Decisió per consens
El consens, en sociologia, fa referència a l'acceptació d'una proposició o d'una ideologia (mitjançant un procés concret) per part d'una comunitat.
Nou!!: Big Bang і Decisió per consens · Veure més »
Defecte topològic
Un defecte topològic, en cosmologia, és un esdeveniment en l'espai-temps (textures), estructures puntuals (monopols), filamentàries (cordes), o bidimensionals (murs) de molt gran densitat d'energia, predites per les teories de la gran unificació, com a vestigis de les primeres fases més calentes de l'Univers.
Nou!!: Big Bang і Defecte topològic · Veure més »
Deisme
El deisme és la creença religiosa en un Déu, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència.
Nou!!: Big Bang і Deisme · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Big Bang і Densitat · Veure més »
Densitat crítica
En cosmologia, la densitat crítica (representada per ρc) és la densitat per a la qual l'expansió de l'Univers s'aturaria després d'un temps donat.
Nou!!: Big Bang і Densitat crítica · Veure més »
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Nou!!: Big Bang і Desplaçament cap al roig · Veure més »
Determinisme
En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.
Nou!!: Big Bang і Determinisme · Veure més »
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Nou!!: Big Bang і Deuteri · Veure més »
Edwin Hubble
va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.
Nou!!: Big Bang і Edwin Hubble · Veure més »
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Nou!!: Big Bang і Efecte Doppler · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Big Bang і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Big Bang і Electró-volt · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Big Bang і Electromagnetisme · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Big Bang і Element químic · Veure més »
Energia del buit
L'energia del buit és una energia de fons existent en l'espai fins i tot en absència de tota mena de matèria.
Nou!!: Big Bang і Energia del buit · Veure més »
Energia fantasma
L'energia fantasma és una forma hipotètica d'energia fosca que superaria, fins i tot, la constant cosmològica a l'hora d'impulsar l'expansió de l'univers (és a dir, compliria l'equació d'estat amb w). Si existís, faria que aquesta expansió s'accelerés tant que s'acabaria produint el fenomen conegut com a ''Big rip''.
Nou!!: Big Bang і Energia fantasma · Veure més »
Energia fosca
En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.
Nou!!: Big Bang і Energia fosca · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Big Bang і Entropia · Veure més »
Equacions de Friedmann
Les equacions de Friedmann són un conjunt d'equacions en cosmologia física que governen l'expansió mètrica de l'espai en models homogenis i isòtrops de l'Univers dins del context de la teoria de la relativitat general.
Nou!!: Big Bang і Equacions de Friedmann · Veure més »
Equilibri tèrmic
En termodinàmica i en mecànica estadística, l'equilibri tèrmic és l'estat en el qual s'igualen les temperatures de dos cossos.
Nou!!: Big Bang і Equilibri tèrmic · Veure més »
Equilibri termodinàmic
Es parla dequilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
Nou!!: Big Bang і Equilibri termodinàmic · Veure més »
Escala de distàncies còsmiques
Lescala de distàncies còsmiques són els diferents mètodes amb els quals els astrònoms determinen les distàncies als objectes celestes.
Nou!!: Big Bang і Escala de distàncies còsmiques · Veure més »
Escàndol Bogdànov
''big bang'', conegut com l'''era Planck''. El coneixement actual és incapaç de determinar el que passava durant l'era Planck, els Boganogoff pretenien haver descobert el que havia passat en aquella era del principi dels temps i, fins i tot, abans del moment de la singularitat L'escàndol Bogdànov (en francès, affaire Bogdanoff i en anglès, Bogdanov affair) és, segons el terme emprat pel matemàtic John Baez que va descobrir el tema, un conjunt de discussions nascudes, d'una part dels comentaris fets sobre la tesi doctoral (doctorat a França) dels bessons de nacionalitat francesa Igor i Grichka Bogdànov, i de l'altra sobre la vulgarització de la ciència que aquests exercien en molts treballs i en la televisió.
Nou!!: Big Bang і Escàndol Bogdànov · Veure més »
Esfaleró
Lesfaleró (grec: σφαλερός "relliscós") és una solució estàtica (independent del temps) de les equacions de camp electrofebles del model estàndard de física de partícules, i està implicada en certs processos hipotètics que violen els nombres bariònics i leptònics.
Nou!!: Big Bang і Esfaleró · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Big Bang і Església Catòlica Romana · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Big Bang і Espai · Veure més »
Espai de Minkowski
En física i matemàtiques, lespai de Minkowski o espaitemps de Minkowski (M4 o simplement M) és una varietat matemàtica de quatre dimensions, un model d'espaitemps que resulta molt adequat per a la formulació de teoria especial de la relativitat d'Einstein.
Nou!!: Big Bang і Espai de Minkowski · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Big Bang і Espectre · Veure més »
Espectre de freqüències
Espectre de freqüències per a la llum emesa per àtoms de ferro en la regió visible de l'espectre electromagnètic Lespectre de freqüència d'un fenomen ondulatori (sonor, lluminós o electromagnètic), superposició d'ones de diverses freqüències, és una mesura de la distribució d'amplituds de cada freqüència.
Nou!!: Big Bang і Espectre de freqüències · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Big Bang і Espectroscòpia · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Big Bang і Estel · Veure més »
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Nou!!: Big Bang і Estrella binària · Veure més »
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Nou!!: Big Bang і Estrella de neutrons · Veure més »
Expansió còsmica en escala
La teoria de l'expansió còsmica en escala (anglès: Scale Expanding Cosmos, SEC) és un model cosmològic desenvolupat a finals dels anys 1990 per C. Johan Masreliez com una alternativa a la Teoria del Big Bang, també basat en la teoria de la relativitat general.
Nou!!: Big Bang і Expansió còsmica en escala · Veure més »
Expansió de l'Univers
L'expansió de l'Univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'Univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.
Nou!!: Big Bang і Expansió de l'Univers · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Big Bang і Física · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Big Bang і Física de partícules · Veure més »
Fluctuacions primordials
Les fluctuacions primordials són variacions de densitat en l'univers primitiu que es consideren les llavors de tota estructura a l'univers.
Nou!!: Big Bang і Fluctuacions primordials · Veure més »
Fonamentalisme
El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.
Nou!!: Big Bang і Fonamentalisme · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Big Bang і Forat negre · Veure més »
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Nou!!: Big Bang і Força electromagnètica · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Big Bang і Força nuclear feble · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Big Bang і Força nuclear forta · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Big Bang і Forces fonamentals · Veure més »
Forma de l'Univers
La forma de l'Univers és un nom informal d'un tema d'investigació que cerca determinar la morfologia de l'Univers dins de la cosmologia física, que és la ciència encarregada d'estudiar l'origen, l'evolució i la destinació de l'Univers.
Nou!!: Big Bang і Forma de l'Univers · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Big Bang і Fotó · Veure més »
François Englert
François Englert (Etterbeek, Bèlgica, 1932) és un científic belga, especialitzat en física i cosmologia.
Nou!!: Big Bang і François Englert · Veure més »
Fred Hoyle
Sir var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.
Nou!!: Big Bang і Fred Hoyle · Veure més »
Fritz Zwicky
va ser un astrònom i físic suís emigrat als EUA.
Nou!!: Big Bang і Fritz Zwicky · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Big Bang і Galàxia · Veure més »
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Nou!!: Big Bang і Galàxia espiral · Veure més »
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Nou!!: Big Bang і Gènesi · Veure més »
Geoffrey Burbidge
Geoffrey Ronald Burbidge (Chipping Norton, Oxfordshire, 24 de setembre de 1925 - 26 de gener de 2010) va ser un professor de física britànic-nord-americà de la Universitat de Califòrnia a Sant Diego.
Nou!!: Big Bang і Geoffrey Burbidge · Veure més »
George Gamow
George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.
Nou!!: Big Bang і George Gamow · Veure més »
George Smoot
George Fitgerald Smoot (Yukon, EUA, 1945) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.
Nou!!: Big Bang і George Smoot · Veure més »
Georges Lemaître
va ser un sacerdot, astrofísic i matemàtic belga.
Nou!!: Big Bang і Georges Lemaître · Veure més »
Gluó
Sense descripció.
Nou!!: Big Bang і Gluó · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Big Bang і Gravetat · Veure més »
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Nou!!: Big Bang і Gravitació quàntica · Veure més »
Hannes Alfvén
fou un astrònom i físic suec guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1970 pels seus treballs sobre el plasma.
Nou!!: Big Bang і Hannes Alfvén · Veure més »
Hans Bethe
va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.
Nou!!: Big Bang і Hans Bethe · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Big Bang і Heli · Veure més »
Hermann Bondi
KCB, FRS va ser un matemàtic i cosmòleg anglès.
Nou!!: Big Bang і Hermann Bondi · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Big Bang і Hidrogen · Veure més »
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Nou!!: Big Bang і Hinduisme · Veure més »
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Nou!!: Big Bang і Història de l'astronomia · Veure més »
Horitzó cosmològic
Horitzó cosmològic L'horitzó cosmològic és un problema que afecta el model cosmològic del Big Bang que va ser identificat el 1970.
Nou!!: Big Bang і Horitzó cosmològic · Veure més »
Horitzó d'esdeveniments
Un horitzó d'esdeveniments és una frontera en l'espaitemps per a un observador determinat, més enllà de la qual cap informació, llum inclosa, pot arribar-hi.
Nou!!: Big Bang і Horitzó d'esdeveniments · Veure més »
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Nou!!: Big Bang і Ió (àtom) · Veure més »
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Nou!!: Big Bang і Inflació còsmica · Veure més »
Informació
Símbol internacional de la informació El concepte dinformació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà.
Nou!!: Big Bang і Informació · Veure més »
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Nou!!: Big Bang і Interacció electrofeble · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Big Bang і Isaac Newton · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Big Bang і Islam · Veure més »
Isotropia
Isotropia vol dir "independent de la direcció".
Nou!!: Big Bang і Isotropia · Veure més »
John C. Mather
John Cromwell Mather (Roanoke, EUA 1946) és un astrofísic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.
Nou!!: Big Bang і John C. Mather · Veure més »
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Nou!!: Big Bang і Kelvin · Veure més »
Kibibyte
Un kibibyte (la contracció de kilo binari i byte) és una unitat d'informació o d'emmagatzemament informàtic, abreujada com a KiB.
Nou!!: Big Bang і Kibibyte · Veure més »
Lent gravitatòria
Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.
Nou!!: Big Bang і Lent gravitatòria · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Big Bang і Leptó · Veure més »
Liti
El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.
Nou!!: Big Bang і Liti · Veure més »
Llei de Hubble-Lemaître
Univers en expansió La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra.
Nou!!: Big Bang і Llei de Hubble-Lemaître · Veure més »
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Nou!!: Big Bang і Llei de la gravitació universal · Veure més »
Llista de problemes no resolts de física
Presentem una llista incompleta d'alguns dels problemes sense resoldre en física.
Nou!!: Big Bang і Llista de problemes no resolts de física · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Big Bang і Llum · Veure més »
Llum cansada
La hipòtesi de la llum cansada, alternativa al “Big Bang” ("Gran Explosió"), explica per què l'espectre de llum de totes les galàxies observades està desplaçat cap al vermell.
Nou!!: Big Bang і Llum cansada · Veure més »
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Nou!!: Big Bang і Longitud d'ona · Veure més »
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».
Nou!!: Big Bang і Maimònides · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Big Bang і Matèria · Veure més »
Matèria bariònica
Nom i càrrega elèctrica dels components de la matèria. En cosmologia es considera matèria bariònica tota forma de matèria constituïda per barions i leptons (a excepció de determinats tipus de neutrins).
Nou!!: Big Bang і Matèria bariònica · Veure més »
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Nou!!: Big Bang і Matèria fosca · Veure més »
Matèria fosca calenta
La matèria fosca calenta és un tipus de matèria fosca que estaria constituïda per partícules que viatgen a velocitat relativista.
Nou!!: Big Bang і Matèria fosca calenta · Veure més »
Matèria fosca freda
En cosmologia i física, la matèria fosca freda (CDM sigles en anglès) és una hipotètica forma de matèria (una mena de matèria fosca) les partícules de la qual es mouen lentament comparades amb la velocitat de la llum i interactua molt feblement amb la radiació electromagnètica.
Nou!!: Big Bang і Matèria fosca freda · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Big Bang і Matemàtiques · Veure més »
Mètrica FLRW
La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat.
Nou!!: Big Bang і Mètrica FLRW · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Big Bang і Mecànica quàntica · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Big Bang і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Model Lambda-CDM
Al voltant del 95% del contingut energètic de l'univers consisteix en matèria fosca exòtica i energia fosca (gràfic de la NASA) El model lambda-CDM (o ΛCDM) és l'abreviatura emprada en cosmologia per al model lambda-Cold Dark Matter.
Nou!!: Big Bang і Model Lambda-CDM · Veure més »
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Nou!!: Big Bang і Nana blanca · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Big Bang і NASA · Veure més »
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Nou!!: Big Bang і Natura · Veure més »
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Nou!!: Big Bang і Naturalisme · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Big Bang і Nature · Veure més »
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Nou!!: Big Bang і Nebulosa · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Big Bang і Neutrí · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Big Bang і Neutró · Veure més »
Nombre bariònic
En física de partícules, el nombre bariònic és un nombre quàntic.
Nou!!: Big Bang і Nombre bariònic · Veure més »
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Nou!!: Big Bang і Nucleó · Veure més »
Nucleosíntesi primordial
En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.
Nou!!: Big Bang і Nucleosíntesi primordial · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Big Bang і Nucli atòmic · Veure més »
Observatori de Mount Wilson
El telescopi Hooker de 2,5 m, amb el qual Edwin Hubble va fer la majoria de les observacions que havien conduït al descobriment de l'expansió de l'univers. Lobservatori de Mount Wilson (Mount Wilson Observatory, o MWO) o observatori Wilson, és un observatori astronòmic situat a Los Angeles, a Califòrnia.
Nou!!: Big Bang і Observatori de Mount Wilson · Veure més »
Ou còsmic
Lou còsmic és una al·legoria per a explicar l'origen de l'univers i de la Terra.
Nou!!: Big Bang і Ou còsmic · Veure més »
Paràmetre de desacceleració
En cosmologia, el paràmetre de desacceleració q és una magnitud adimensional que mesura l'acceleració còsmica de l'expansió de l'espai en un univers amb mètrica Friedmann–Lemaître–Robertson–Walker.
Nou!!: Big Bang і Paràmetre de desacceleració · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Big Bang і Partícula elemental · Veure més »
Planck (satèl·lit)
Planck, coneguda anteriorment com a Planck Surveyor, és la tercera missió de mida (M3) del programa científic Horizon 2000 de l'Agència Espacial Europea.
Nou!!: Big Bang і Planck (satèl·lit) · Veure més »
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Nou!!: Big Bang і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »
Plasma de quarks i gluons
El plasma de quarks-gluons (Quark-Gluon Plasma, QGP, en anglès) és una fase predita per la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica (QCD), quan la temperatura i/o la densitat d'un sistema d'hadrons són molt altes.
Nou!!: Big Bang і Plasma de quarks i gluons · Veure més »
Premi Nobel
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.
Nou!!: Big Bang і Premi Nobel · Veure més »
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Nou!!: Big Bang і Premi Nobel de Física · Veure més »
Principi copernicà
A ''De Revolutionibus Orbium Coelestium'' Copèrnic exposa un model d'univers en el qual la Terra no és al centre, sinó que hi ha el Sol, que roman immòbil. El Principi copernicà en cosmologia, així anomenat després que Copèrnic, establís que la Terra no està en una posició central especialment afavorida.
Nou!!: Big Bang і Principi copernicà · Veure més »
Principi cosmològic
El principi cosmològic és la suposició segons la qual ni la humanitat ni la Terra no estan situades a cap punt privilegiat de l'Univers i que qualsevol observador de l'Univers en té una visió aproximadament igual.
Nou!!: Big Bang і Principi cosmològic · Veure més »
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Nou!!: Big Bang і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Big Bang і Protó · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Big Bang і Quark · Veure més »
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Nou!!: Big Bang і Quàntum · Veure més »
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Nou!!: Big Bang і Quàsar · Veure més »
Quinta essència
La quinta essència (del llatí quinta essentia) és una concepció procedent de l'Antiguitat que es refereix al nucli essencial, a la part més subtil d'una substància.
Nou!!: Big Bang і Quinta essència · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Big Bang і Radiació · Veure més »
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Nou!!: Big Bang і Radiació còsmica de fons · Veure més »
Radiació de Hawking
La radiació de Hawking és la radiació alliberada pels forats negres degut als efectes de la mecànica quàntica a la regió del seu horitzó d'esdeveniments.
Nou!!: Big Bang і Radiació de Hawking · Veure més »
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Nou!!: Big Bang і Radiació gamma · Veure més »
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Nou!!: Big Bang і Radiació X · Veure més »
Radiofont
Hom denomina radiofont o font de ràdio astronòmica a un objecte de l'espai exterior que emet radiació electromagnètica a la regió de les radiofreqüències.
Nou!!: Big Bang і Radiofont · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Big Bang і Rússia · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Big Bang і Relativitat general · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Big Bang і Religió · Veure més »
Richard Tolman
Richard Chase Tolman (West Newton, Massachusetts, 4 de març del 1881 - Pasadena, 5 de setembre del 1948) va ser un físic matemàtic i químic-físic estatunidenc que era una autoritat en física estadística i va fer contribucions importants en el desenvolupament de la teoria cosmològica, incloent la teoria de l'univers oscil·lant.
Nou!!: Big Bang і Richard Tolman · Veure més »
Robert Woodrow Wilson
és un físic i astrònom nord-americà que juntament amb Arno Allan Penzias, va descobrir la radiació còsmica de fons de microones (CMB) el 1964.
Nou!!: Big Bang і Robert Woodrow Wilson · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Big Bang і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Simetria C
En física, la simetria C és la propietat que tenen certes teories de ser invariants respecte a una transformació de conjugació de càrrega, és a dir un canvi de partícules per antipartícules.
Nou!!: Big Bang і Simetria C · Veure més »
Singularitat gravitatòria
Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espaitemps, és un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites.
Nou!!: Big Bang і Singularitat gravitatòria · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Big Bang і Sistema solar · Veure més »
Stephen Hawking
Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018), fou un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic anglès.
Nou!!: Big Bang і Stephen Hawking · Veure més »
Steven Weinberg
va ser un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Big Bang і Steven Weinberg · Veure més »
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Nou!!: Big Bang і Supernova · Veure més »
Supernova de tipus Ia
Una supernova de tipus Ia és una subcategoria de supernoves que resulta de la violenta explosió d'una estrella nana blanca.
Nou!!: Big Bang і Supernova de tipus Ia · Veure més »
Teisme
En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.
Nou!!: Big Bang і Teisme · Veure més »
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Nou!!: Big Bang і Telescopi · Veure més »
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Nou!!: Big Bang і Telescopi espacial Hubble · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Big Bang і Temperatura · Veure més »
Temperatura de Planck
La temperatura de Planck (TP), anomenada així en honor del físic alemany Max Planck, és la unitat de temperatura del sistema d'unitats naturals anomenat Unitats de Planck.
Nou!!: Big Bang і Temperatura de Planck · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Big Bang і Temps · Veure més »
Temps de Planck
El temps de Planck (tP) és l'interval de temps més curt que té significat físic, i qualsevol interval de temps inferior per definició és refratari a qualsevol descripció coronològica.
Nou!!: Big Bang і Temps de Planck · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Big Bang і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de l'estat estacionari
La Teoria de l'estat estacionari és un model cosmològic desenvolupat el 1949 per Hermann Bondi, Thomas Gold i Fred Hoyle com una alternativa a la Teoria del Big Bang.
Nou!!: Big Bang і Teoria de l'estat estacionari · Veure més »
Teoria de la gran unificació
Una teoria de gran unificació (TGU, o GUT per Grand Unification Theory) és una teoria que unifica tres de les quatre forces fonamentals en la natura: la força nuclear dèbil, la força nuclear forta i la força electromagnètica.
Nou!!: Big Bang і Teoria de la gran unificació · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Big Bang і Teoria de la relativitat · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Big Bang і Terra · Veure més »
The Nature of Things
The Nature of Things (La natura de les coses) va ser el nom d'una sèrie de programes radiofònics de la BBC realitzats l'any 1950.
Nou!!: Big Bang і The Nature of Things · Veure més »
Thomas Gold
Thomas Gold (22 de maig de 1920—22 de juny de 2004) va ser un astrofísic austríac.
Nou!!: Big Bang і Thomas Gold · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Big Bang і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Big Bang і Topologia · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Big Bang і Univers · Veure més »
Univers oscil·lant
L'univers oscil·lant és una hipòtesi proposada per Richard Tolman, segons la qual l'univers sofreix una sèrie infinita d'oscil·lacions, sempre començant amb un ''big bang'' i acabant amb un big crunch.
Nou!!: Big Bang і Univers oscil·lant · Veure més »
Vent estel·lar
Aquesta imatge mostra el vent de l'estrella LL Orionis generant un xoc d'arc (lluminós) mentre xoca amb matèria a la circumdant Nebulosa d'Orió El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella.
Nou!!: Big Bang і Vent estel·lar · Veure més »
Vesto Slipher
Vesto Melvin Slipher (Mulberry, 11 de novembre de 1875 - Flagstaff, 8 de novembre de 1969), va ser un astrònom nord-americà que descobrí la rotació de les nebuloses.
Nou!!: Big Bang і Vesto Slipher · Veure més »
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Nou!!: Big Bang і Via Làctia · Veure més »
Violació CP
En física de partícules, la violació CP és una violació de la simetria CP (on C representa la conjugació de càrrega i P la paritat d'una partícula), que té un paper important en la cosmologia.
Nou!!: Big Bang і Violació CP · Veure més »
Vixnu
Sesa Vixnu amb els seus atributs Vixnu (en devanagari: विष्णु, viṣṇu) és la forma de déu que encarna la preservació a l'hinduisme.
Nou!!: Big Bang і Vixnu · Veure més »
WMAP
Representació artística de la '''WMAP''' abandonant la Terra camí del punt de Lagrange ''L''₂.La Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP, «Sonda Wilkinson d'anisotropia de microones») va ser una sonda espacial de la NASA que va funcionar entre 2001 i 2010 per mesurar les diferències de temperatura a través del cel en el fons còsmic de microones (CMB), una calor radiant romanent del Big Bang.
Nou!!: Big Bang і WMAP · Veure més »
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Nou!!: Big Bang і Zero absolut · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Big Bang і 1912 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Big Bang і 1922 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Big Bang і 1924 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Big Bang і 1927 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Big Bang і 1929 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Big Bang і 1931 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Big Bang і 1949 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Big Bang і 1950 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Big Bang і 1964 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Big Bang і 1967 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Big Bang і 1970 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Big Bang і 1982 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Big Bang і 1989 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Big Bang і 1997 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Big Bang і 2001 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Big Bang і 2003 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Big Bang і 2011 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Big bang, Teoria del Big Bang.
