Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer III
Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer III tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Almodis, Barcelona, Berenguer Sunifred, Bernat Ató IV Trencavell, Bisbat de Vic, Casa de Cabrera, Casal de Barcelona, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Girona, Comtat de Rasès, Cort Comtal, Dinastia almoràvit, Emirat de Làrida, Fidel Fita i Colomer, Guerau Alemany II de Cervelló, Guillem I de Cerdanya, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Montcada (llinatge), Olèrdola, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Folc I de Cardona, Rodrigo Díaz de Vivar, Usatges de Barcelona.
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Almodis і Berenguer Ramon II · Almodis і Ramon Berenguer III ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Berenguer Ramon II · Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Berenguer Sunifred
Berenguer Sunifred —dit de Rosanes per estar a Castellví de Rosanes a la vegueria de Barcelona la seva casa solar— fou bisbe de Vic entre el 1075 i el 1099.
Berenguer Ramon II і Berenguer Sunifred · Berenguer Sunifred і Ramon Berenguer III ·
Bernat Ató IV Trencavell
Bernat Ató IV Trencavell († 1129) va ser vescomte d'Albi i de Nimes, de 1074 a 1129, i vescomte de Carcassona, de Besiers i d'Agde de 1099 a 1129.
Berenguer Ramon II і Bernat Ató IV Trencavell · Bernat Ató IV Trencavell і Ramon Berenguer III ·
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Berenguer Ramon II і Bisbat de Vic · Bisbat de Vic і Ramon Berenguer III ·
Casa de Cabrera
Escut de Bernat IV de Cabrera Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.
Berenguer Ramon II і Casa de Cabrera · Casa de Cabrera і Ramon Berenguer III ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Berenguer Ramon II і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Berenguer Ramon II і Comtat d'Osona · Comtat d'Osona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Berenguer Ramon II і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Berenguer Ramon II і Comtat de Carcassona · Comtat de Carcassona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Berenguer Ramon II і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Ramon Berenguer III ·
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Berenguer Ramon II і Comtat de Rasès · Comtat de Rasès і Ramon Berenguer III ·
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Berenguer Ramon II і Cort Comtal · Cort Comtal і Ramon Berenguer III ·
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Berenguer Ramon II і Dinastia almoràvit · Dinastia almoràvit і Ramon Berenguer III ·
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Berenguer Ramon II і Emirat de Làrida · Emirat de Làrida і Ramon Berenguer III ·
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Berenguer Ramon II і Fidel Fita i Colomer · Fidel Fita i Colomer і Ramon Berenguer III ·
Guerau Alemany II de Cervelló
Guerau Alemany II de Cervelló, descrit com a Guirart el Romano o Girardo Aleman a les cròniques del Cid, (−1097) fou senyor de Cervelló Fill de Guerau Alemany I de Cervelló, es casà amb Ponça de Tolosa, filla de Ponç II de Tolosa i Almodis de la Marca Guerau Alemany II de Cervelló va ser l'home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant en el setge de Xàtiva, i els setges de Balansiya de 1086 i 1087 al costat d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, que volia impedir la consolidació de Yahya al-Qàdir com emir de Balansiya i aconseguir la seva pròpia continuïtat territorial.
Berenguer Ramon II і Guerau Alemany II de Cervelló · Guerau Alemany II de Cervelló і Ramon Berenguer III ·
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Berenguer Ramon II і Guillem I de Cerdanya · Guillem I de Cerdanya і Ramon Berenguer III ·
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Berenguer Ramon II і Llista de bisbes de Barcelona · Llista de bisbes de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Berenguer Ramon II і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer III ·
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Berenguer Ramon II і Montcada (llinatge) · Montcada (llinatge) і Ramon Berenguer III ·
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Berenguer Ramon II і Olèrdola · Olèrdola і Ramon Berenguer III ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Berenguer Ramon II і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer III ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer II · Ramon Berenguer II і Ramon Berenguer III ·
Ramon Folc I de Cardona
Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.
Berenguer Ramon II і Ramon Folc I de Cardona · Ramon Berenguer III і Ramon Folc I de Cardona ·
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Berenguer Ramon II і Rodrigo Díaz de Vivar · Ramon Berenguer III і Rodrigo Díaz de Vivar ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Berenguer Ramon II і Usatges de Barcelona · Ramon Berenguer III і Usatges de Barcelona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer III
- Què tenen en comú Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer III
- Semblances entre Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer III
Comparació entre Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer III
Berenguer Ramon II té 96 relacions, mentre que Ramon Berenguer III té 154. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 11.20% = 28 / (96 + 154).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer III. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
