Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I
Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I tenen 33 coses en comú (en Uniopèdia): Abat Oliba, Adelaida de Melguèlh, Arnau I de Comenge, Arsenda de Carcassona, Barcelona, Bernat II de Melguer, Borrell II, Casal de Barcelona, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comte, Ermengol II d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Gombau de Besora, Guillem I d'Osona, Islam, Letgarda de Tolosa, Llista de comtes de Barcelona, Llobregat, Olèrdola, Ramon Berenguer I, Ramon Borrell I, Ramon III de Tolosa, Riquilda de Tolosa, Roger I de Carcassona, Sanç d'Olèrdola, Sanç I Garcia de Castella, Sança de Castella (1006-1027), ..., Saragossa, Sunyer I de Barcelona, Vegueria. Ampliar l'índex (3 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Abat Oliba і Berenguer Ramon I · Abat Oliba і Ramon Berenguer I ·
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Adelaida de Melguèlh і Berenguer Ramon I · Adelaida de Melguèlh і Ramon Berenguer I ·
Arnau I de Comenge
Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).
Arnau I de Comenge і Berenguer Ramon I · Arnau I de Comenge і Ramon Berenguer I ·
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Arsenda de Carcassona і Berenguer Ramon I · Arsenda de Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Berenguer Ramon I · Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Bernat II de Melguer
Bernat II de Melguer (va morir entre 985 i 988) fou comte de Melguer o Melgueil (o Substantion).
Berenguer Ramon I і Bernat II de Melguer · Bernat II de Melguer і Ramon Berenguer I ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Berenguer Ramon I і Borrell II · Borrell II і Ramon Berenguer I ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Berenguer Ramon I і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Berenguer Ramon I і Comtat d'Osona · Comtat d'Osona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Berenguer Ramon I і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Berenguer Ramon I і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Berenguer Ramon I і Comtat de Manresa · Comtat de Manresa і Ramon Berenguer I ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Berenguer Ramon I і Comte · Comte і Ramon Berenguer I ·
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Berenguer Ramon I і Ermengol II d'Urgell · Ermengol II d'Urgell і Ramon Berenguer I ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Berenguer Ramon I і Ermessenda de Carcassona · Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Gombau de Besora
Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.
Berenguer Ramon I і Gombau de Besora · Gombau de Besora і Ramon Berenguer I ·
Guillem I d'Osona
Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).
Berenguer Ramon I і Guillem I d'Osona · Guillem I d'Osona і Ramon Berenguer I ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Berenguer Ramon I і Islam · Islam і Ramon Berenguer I ·
Letgarda de Tolosa
Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.
Berenguer Ramon I і Letgarda de Tolosa · Letgarda de Tolosa і Ramon Berenguer I ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Berenguer Ramon I і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Berenguer Ramon I і Llobregat · Llobregat і Ramon Berenguer I ·
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Berenguer Ramon I і Olèrdola · Olèrdola і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer I ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Berenguer Ramon I і Ramon Borrell I · Ramon Berenguer I і Ramon Borrell I ·
Ramon III de Tolosa
Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.
Berenguer Ramon I і Ramon III de Tolosa · Ramon Berenguer I і Ramon III de Tolosa ·
Riquilda de Tolosa
Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).
Berenguer Ramon I і Riquilda de Tolosa · Ramon Berenguer I і Riquilda de Tolosa ·
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Berenguer Ramon I і Roger I de Carcassona · Ramon Berenguer I і Roger I de Carcassona ·
Sanç d'Olèrdola
Sanç d'Olèrdola, Sanç Berenguer o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), era el fill petit de Berenguer Ramon I amb la seva primera esposa Sança de Castella.
Berenguer Ramon I і Sanç d'Olèrdola · Ramon Berenguer I і Sanç d'Olèrdola ·
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Berenguer Ramon I і Sanç I Garcia de Castella · Ramon Berenguer I і Sanç I Garcia de Castella ·
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Berenguer Ramon I і Sança de Castella (1006-1027) · Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027) ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Berenguer Ramon I і Saragossa · Ramon Berenguer I і Saragossa ·
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Berenguer Ramon I і Sunyer I de Barcelona · Ramon Berenguer I і Sunyer I de Barcelona ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Berenguer Ramon I і Vegueria · Ramon Berenguer I і Vegueria ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I
- Què tenen en comú Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I
- Semblances entre Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I
Comparació entre Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I
Berenguer Ramon I té 81 relacions, mentre que Ramon Berenguer I té 218. Com que tenen en comú 33, l'índex de Jaccard és 11.04% = 33 / (81 + 218).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
