Taula de continguts
100 les relacions: Agricultura, Agricultura de subsistència, Aguna, Agunes, Aja (grup ètnic), Aja (llengua), Alibori, Anii, Anufo, Atakora, Atlantique (Benín), Ayizo, Àfrica Occidental, Baobab africà, Benin City, Borgou, Bronzes de Benín, Burkina Faso, Ci (grup humà), Ci (llengua gbe), Club de París, Collines, Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental, Confederació Sindical Internacional, Cotó, Cotonou, Defi, Dendi, Donga, Economia, Exportació, Extinció local, Fon (llengua), Foodo, Forests de Guinea Oriental, França, Francès, Ful, Fulbe, Gbesi, Gbesis, Gen (llengua), Golf de Benín, Golf de Guinea, Gos salvatge africà, Gun, Harmattan, Haussa, Història de Benín, Ioruba, ... Ampliar l'índex (50 més) »
- Estats membres de l'Organització Internacional de la Francofonia
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Benín і Agricultura
Agricultura de subsistència
Pagès del Camerun, que practica l'agricultura de subsistència. Lagricultura de subsistència és un sistema d'agricultura en el qual la producció que s'obté d'una superfície serveix només per al consum propi dels pobladors i treballadors de la zona.
Veure Benín і Agricultura de subsistència
Aguna
Laguna (o agunaco o awuna) és una llengua que parlen els agunes de Benín i de Togo.
Veure Benín і Aguna
Agunes
Els agunes (o awunes) són els membres d'un grup humà que viuen a Benín.
Veure Benín і Agunes
Aja (grup ètnic)
Els aja (o adja) són els membres d'un grup ètnic que parlen la llengua aja i que viuen a l'oest de Benín, als departaments de Kouffo, Mono i Zou i a l'est de Togo, a les regions dels Altiplans i la Regió Marítima.
Veure Benín і Aja (grup ètnic)
Aja (llengua)
Laja (o ajagbe, o hwè) és una llengua gbe que parlen els aja de Benín i Togo i els hwes de Togo.
Veure Benín і Aja (llengua)
Alibori
Comunes del departament d'Alibori Alibori és el més gran i septentrional dels departaments de Benin.
Veure Benín і Alibori
Anii
L'anii (o basila, o gisida, o ounji-ounji) és una llengua kwa que es parla a la regió de Donga, al Benín i a Togo.
Veure Benín і Anii
Anufo
L'anufo, també coneguda per chakosi, és una llengua kwa parlada a Ghana, a Benín i a Togo.
Veure Benín і Anufo
Atakora
Atakora és el departament de Benín situat a l'extrem nord-occidental del país, fronterer amb Togo a l'oest i Burkina Faso al nord.
Veure Benín і Atakora
Atlantique (Benín)
Atlantique és un dels dotze departaments de Benín.
Veure Benín і Atlantique (Benín)
Ayizo
Layizo (o gbe, ayizo) és una llengua gbe que parlen els ayizos que viuen als departaments d'Atlantique i de Mono, al sud de Benín.
Veure Benín і Ayizo
Àfrica Occidental
L'Àfrica occidental és una regió de l'Àfrica que ocupa aproximadament l'àrea situada entre el golf de Guinea, el desert del Sàhara i el Txad, tot i que alguns discrepen d'aquests límits.
Veure Benín і Àfrica Occidental
Baobab africà
El baobab africà (Adansonia digitata) és un arbre de la família malvàcia i és el baobab més estès del gènere Adansonia al continent africà.
Veure Benín і Baobab africà
Benin City
Localització de Benin City Benin City és una ciutat i capital de l'estat d'Edo, al sud de Nigèria.
Veure Benín і Benin City
Borgou
El departament de Borgou és un dels 12 departaments de Benín.
Veure Benín і Borgou
Bronzes de Benín
Els bronzes de Benín són una col·lecció formada per més de 1.000 pecesEl nombre de peces és incert (Dohlvik, 2006: pàg. 7.). La majoria de fonts parlen de 1.000 peces, o alguns milers.
Veure Benín і Bronzes de Benín
Burkina Faso
Burkina Faso és una república de l'Àfrica Occidental situada a la part superior del riu Volta.
Veure Benín і Burkina Faso
Ci (grup humà)
Els cis són els membres d'un grup ètnic que parlen gbe, ci i que viuen sobretot al municipi de Lalo, al departament de Kouffo, a Benín.
Veure Benín і Ci (grup humà)
Ci (llengua gbe)
El gbe, ci és una llengua gbe que parlen els gbe, cis de Benín.
Veure Benín і Ci (llengua gbe)
Club de París
El Club de París, és un fòrum informal de creditors oficials i països deutors.
Veure Benín і Club de París
Collines
El departament de Collines és un dels 12 departaments de Benín.
Veure Benín і Collines
Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental
La Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental (en francès Communauté Économique des États de l'Afrique de l'Ouest, CEDEAO, i en anglès Economic Community of West African States o ECOWAS) és una organització internacional de quinze països que promou la cooperació i la integració amb l'objectiu de crear una unió econòmica i monetària entre els països de l'Àfrica Occidental.
Veure Benín і Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental
Confederació Sindical Internacional
Bandera amb símbol de la CSI. La Confederació Sindical Internacional (CSI, en anglès ITUC-International Trade Union Confederation) és la central sindical més gran del món.
Veure Benín і Confederació Sindical Internacional
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Veure Benín і Cotó
Cotonou
Vista de Cotonou Cotonou és la seu del govern de Benín, tot i que la capital oficial és Porto-Novo.
Veure Benín і Cotonou
Defi
El defi (o gbe, defi) és una llengua gbe que parlen els defis que viuen al departament d'Ouémé de Benín.
Veure Benín і Defi
Dendi
Regne songhai (Dendi) vers 1625 Dendi fou un regne (1591–1901) establert en territori del que avui dia és el sud-oest del Níger i extrem nord-est de Benín fundat pels songhais en enfonsar-se el seu imperi per l'ocupació marroquina.
Veure Benín і Dendi
Donga
El departament de Donga és un dels 12 departaments de Benín.
Veure Benín і Donga
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Benín і Economia
Exportació
Escena de port. Pintura d'Abraham Storck. Els deu principals països en el commerç internacional L'exportació és qualsevol bé o servei enviat a un altre país, normalment amb propòsits comercials, ja sigui a la mateixa part del món (per exemple de Catalunya cap a Suïssa) o a una altra part del món.
Veure Benín і Exportació
Extinció local
Una extinció local o extirpació local és la condició d'una espècie o un altre tàxon que ha deixat d'existir en la zona d'estudi que s'esculli, però que encara existeix en altres llocs.
Veure Benín і Extinció local
Fon (llengua)
El fon (o dahomeà o fongbe) és la llengua més parlada a Benín i també es parla a Togo.
Veure Benín і Fon (llengua)
Foodo
El foodo és una llengua guang septentrional que parlen els foodos de la zona de la ciutat de Sèmèrè, al municipi d'Ouaké al nord de Benín, al departament de Donga.
Veure Benín і Foodo
Forests de Guinea Oriental
Els boscos orientals de Guinea són una ecoregió forestal humida tropical d'Àfrica Occidental.
Veure Benín і Forests de Guinea Oriental
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Benín і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Benín і Francès
Ful
El ful és la llengua del poble fulbe o fula (també coneguts com a peul o fulani), que forma part del grup nigerocongolès parlat a l'oest de l'Àfrica.
Veure Benín і Ful
Fulbe
Els fulbe, fula, fulani o peul (ful: Fulɓe; Peul; haussa: Fulani; Fula;; bambara: Fulaw) són un poble africà que viu entre el Sudan i el Senegal, estan presents en tots els estats costaners (Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau, Guinea-Conakry, Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Benín, Libèria, Sierra Leone, Nigèria i Camerun) i al Sahel.
Veure Benín і Fulbe
Gbesi
El gbe, gbesi és la llengua gbe que parlen els gbesis que viuen al departament Atlantique de Benín.
Veure Benín і Gbesi
Gbesis
Els gbesis són els membres d'un grup ètnic que tenen el territori al sud-oest de Benín, al departament Atlantique que parlen la llengua gbe, gbesi.
Veure Benín і Gbesis
Gen (llengua)
El gen (o gebe, o mina, o popo) és una llengua gbe que parlen els gen-mina de Benín i de Togo.
Veure Benín і Gen (llengua)
Golf de Benín
El golf de Benín és una gran badia de l'oceà Atlàntic localitzada en la costa d'Àfrica occidental, la part oest del golf de Guinea.
Veure Benín і Golf de Benín
Golf de Guinea
L'extens golf de Guinea és un entrant de l'oceà Atlàntic a la costa del sud-oest d'Àfrica.
Veure Benín і Golf de Guinea
Gos salvatge africà
El gos salvatge africà o licaó (Lycaon pictus) és un cànid endèmic del continent africà, que habita normalment a les sabanes.
Veure Benín і Gos salvatge africà
Gun
El gun (o alada, o gungbe, o seto-gbe, etc.) és una llengua gbe que es parla al sud-est de Benín (departament d'Ouémé i al sud-oest de Nigèria (estat de Lagos i estat d'Ogun). Segons el joshuaproject, hi ha diversos grups ètnics que parlen la llengua gun: els setos, els tolis de Benín, els guns de Benín i de Nigèria, a banda d'una minoria de guns que viuen a Gabon.
Veure Benín і Gun
Harmattan
Harmattan envoltant la mesquita d'Abuja a Nigèria. El harmattan és un vent càlid i polsós constant, propi del límit meridional del Sàhara, que bufa quan hi dominen els alisis del nord-est.
Veure Benín і Harmattan
Haussa
El haussa o hausa (o abakwariga, o habe, o haoussa, o kado, o mgbakpa, etc) és una llengua del grup occidental de les llengües txadianes, dins la família lingüística afroasiàtica.
Veure Benín і Haussa
Història de Benín
« ''Carte des costes de l'Afrique depuis Cabo Corso jusques à Omorro levée par ordre expres des roys de Portugal sous qui on a fait la découverte'' » (segle XVII) Aquest article cobreix lhistòria del territori actual de Benín des del.
Veure Benín і Història de Benín
Ioruba
El ioruba és una de les llengües nigerocongoleses més parlades, amb més de 22 milions d'usuaris nadius repartits entre Nigèria (on és oficial), el Benín i Togo.
Veure Benín і Ioruba
Kotafon
El gbe, kotafon (o ko o kogbe) és una llengua gbe que parlen els kotafons del departament de Mono, al sud-oest de Benín.
Veure Benín і Kotafon
Kotafons
Els kotafons (o gbe, kotafons) són els membres d'un grup ètnic que habiten en dues zones del departament de Mono i que parlen la llengua gbe, kotafon.
Veure Benín і Kotafons
Kouffo
El departament de Kouffo és un dels 12 departaments de Benín.
Veure Benín і Kouffo
Littoral (Benín)
El departament de Littoral és un dels 12 departaments de Benín.
Veure Benín і Littoral (Benín)
Llista de peixos de Benín
Localització de Benín a l'Àfrica Occidental ''Chromis limbata'' Peix os (''Albula vulpes'') Mero déntol (''Epinephelus caninus'') Reig (''Argyrosomus regius'') Sorella castanyola (''Caranx hippos'') Sergent major (''Abudefduf saxatilis'') ''Antennarius striatus'' ''Auchenoglanis occidentalis'' ''Halosaurus ovenii'' (il·lustració del 1888) ''Pagrus auriga'' ''Papyrocranus afer'' (il·lustració del 1909) ''Ethmalosa fimbriata'' ''Bolinichthys photothorax'' (il·lustració del 1908) Forcadella (''Anthias anthias'') Congre roig (''Ariosoma balearicum'') Cíclid de dues taques (''Hemichromis bimaculatus'') ''Labrisomus nuchipinnis'' (il·lustració del 1856) Tauró sedós (''Carcharhinus falciformis'') Mero rosat (''Mycteroperca rubra'') Bonítol de ventre ratllat (''Katsuwonus pelamis'') ''Parachanna africana'' ''Pomadasys jubelini'' ''Pagrus caeruleostictus'' ''Bathypterois atricolor'' (il·lustració del 1905) ''Ablennes hians'' ''Enchelycore nigricans'' ''Megalops atlanticus'' ''Sarotherodon galilaeus'' (il·lustració del 1902) ''Pelvicachromis taeniatus'' ''Gonostoma denudatum'' (il·lustració del 1896) ''Scomberomorus tritor'' Serrà (''Serranus cabrilla'') ''Arnoglossus capensis'' ''Lutjanus agennes'' (il·lustració del 1863) ''Nesiarchus nasutus'' ''Dasyatis marmorata'' Oblada (''Oblada melanura'') Llampuga (''Coryphaena hippurus'') ''Bolinichthys photothorax'' (il·lustració del 1908) ''Lampadena luminosa'' Vaca comuna (''Torpedo torpedo'') Seitó (''Engraulis encrasicolus'') ''Hyperopisus bebe'' (il·lustració del 1909) Tuta (''Chromis chromis'') ''Monodactylus sebae'' Perca del Nil (''Lates niloticus'') Ratolí (peix) (''Nezumia aequalis'') ''Astronesthes niger'' (il·lustració del 1896) Palomida (''Lichia amia'') Vaca tremolosa (''Torpedo marmorata'') ''Oreochromis mossambicus'' Escurçana clavellada (''Dasyatis centroura'') ''Brycinus longipinnis'' Marlí blau (''Makaira nigricans'') Escurçana (''Dasyatis pastinaca'') ''Pristis microdon'' Tintorera (''Prionace glauca'') ''Pellonula vorax'' ''Evermannella balbo'' (il·lustració del 1887) ''Parachanna obscura'' ''Argyropelecus hemigymnus'' Tauró blanc (''Carcharodon carcharias'') ''Hepsetus odoe'' Vaca negrosa (''Torpedo nobiliana'') Mabre (''Lithognathus mormyrus'') ''Pelvicachromis pulcher'' Solraig (''Isurus oxyrinchus'') ''Hymenocephalus italicus'' (il·lustració del 1888) Escolar negre (''Lepidocybium flavobrunneum'') ''Astronesthes richardsoni'' (il·lustració del 1896) Aquesta llista de peixos de Benín inclou 593 espècies de peixos que es poden trobar actualment a Benín ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.
Veure Benín і Llista de peixos de Benín
Manglar
Els manglars es troben a la zona intertropical Vista per sobre i per sota de la superfície marina en un manglar. Un manglar és un bioma de la zona tropical que es presenta en la zona de marees dels litorals plans i fangosos, en especial al Pacífic però també als oceans Atlàntic i a l'Índic.
Veure Benín і Manglar
Maxi (llengua gbe)
El Maxi (o mahi, o maxi-gbe) és una llengua gbe que parlen els maxis de Benín i Togo.
Veure Benín і Maxi (llengua gbe)
Meridià 4 a l'est
El meridià 4 a l'est de Greenwich és una línia de longitud que s'estén des del Pol Nord a través de l'oceà Àrtic, l'oceà Atlàntic, Europa, l'Àfrica, l'oceà Antàrtic i Antàrtida al Pol Sud.
Veure Benín і Meridià 4 a l'est
Meridià zero
Un meridià zero (o meridià origen) és un meridià que, en cartografia, serveix de referència de longitud, és a dir representa els 0° de longitud, en l'escala de longituds d'un cos celeste.
Veure Benín і Meridià zero
Mono (Benín)
El departament de Mono és un dels 12 departaments de Benín.
Veure Benín і Mono (Benín)
Mosaic de selva i sabana de Guinea
Mosaic de selva i sabana de Guinea El mosaic de selva i sabana de Guinea és una ecoregió de la zona afrotròpica, definida per WWF, formada per àrees de selva, sabana i prada, que separa les selves costaneres de la sabana sudanesa occidental.
Veure Benín і Mosaic de selva i sabana de Guinea
Níger
El Níger, oficialment la República del Níger (République du Niger en francès, llengua oficial) és un estat de l'Àfrica occidental.
Veure Benín і Níger
Nigèria
Nigèria, oficialment la República Federal de Nigèria, és un país de l'Àfrica occidental, banyat pel golf de Guinea (oceà Atlàntic).
Veure Benín і Nigèria
Ouémé
El departament dOuémé és un dels 12 departaments de Benín.
Veure Benín і Ouémé
Parakou
Parakou és la ciutat més gran del nord de Benín, amb una població d'unes 200.000 persones.
Veure Benín і Parakou
Paral·lel 13° nord
El Paral·lel 13° nord és un cercle de latitud que és 13 graus nord del pla equatorial de la Terra.
Veure Benín і Paral·lel 13° nord
Paral·lel 6° nord
El paral·lel 6° nord és una línia de latitud que es troba a 6 graus nord de la línia equatorial terrestre.
Veure Benín і Paral·lel 6° nord
Parc Nacional d'Arli
El parc nacional d'Arli, també anomenat d'Arly, és un parc nacional localitzat a la Província de Tapoa al sud-est de Burkina Faso.
Veure Benín і Parc Nacional d'Arli
Parc nacional de la W
El Parc Nacional W del Níger està al centre d'un complex natural transfronterer de prop d'un milió d'hectàrees conjuntament entre Benín, Níger i Burkina Faso i protegit pel Conveni de Ramsar.
Veure Benín і Parc nacional de la W
Petjada ecològica
La petjada ecològica o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per a proveir-nos d'aliments, per a tenir un habitatge, per a escalfar-nos, per a desplaçar-nos a treballar o estudiar, per a anar de vacances, per a consumir tota mena de productes, etc.
Veure Benín і Petjada ecològica
Plateau
El departament de Plateau és un dels 12 departaments de Benín.
Veure Benín і Plateau
PLOS One
PLOS ONE (inicialment es va dir PLoS ONE, PLOS ONE a partir del 2012) és una revista científica avaluada per experts de Public Library of Science (PLOS).
Veure Benín і PLOS One
Porto-Novo
Porto-Novo (23.819 habitants), també coneguda com Hogbonou i Adjacé és la capital de Benín.
Veure Benín і Porto-Novo
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Veure Benín і Producte interior brut
Província Litoral
La Província Litoral és la més poblada de les 7 províncies de Guinea Equatorial.
Veure Benín і Província Litoral
Regne de Benín
El Regne Edo, Regne de Benín o Imperi de Benín) va ser un antic estat africà fundat pels edos però que va tenir fortes influències iorubes, famós pel seu art estatuari en bronze, que va tenir el seu centre a la ciutat homònima (avui Benin City) situada al sud-oest de l'actual Nigèria.
Veure Benín і Regne de Benín
Riu Níger
El Níger és un riu d'Àfrica occidental, el tercer del continent per la seva longitud després del Nil i del riu Congo (també conegut com el riu Zaire).
Veure Benín і Riu Níger
Sabana
Distribució geogràfica del bioma de la sabana. La sabana és un bioma terrestre.
Veure Benín і Sabana
Sabana sudanesa occidental
Sabana sudanesa occidental Sabana sudanesa a Burkina Faso La sabana sudanesa occidental (en anglès: West Sudanian savanna) és una de les ecoregions definides pel WWF, és un dels biomes de sabanes i boscs clars tropicals i subtropicals de l'oest africà.
Veure Benín і Sabana sudanesa occidental
Sahel
Ubicació del Sahel africà El Sahel (de l'àrab ساحل, sāḥil, costa o frontera del Sàhara) és una ecoregió africana constituïda per una sabana o zona arbustiva tropical i subtropical semiàrida.
Veure Benín і Sahel
Saxwe
El gbe, saxwe (o sahouè, o saxwe, o saxwegbe, etc.) és una llengua gbe oriental que parlen els saxwes que tenen el territori al departament de Mono, al sud-oest de Benín.
Veure Benín і Saxwe
Saxwes
Els saxwes (o gbe, saxwes) són els membres d'un grup ètnic que parlen gbe, saxwe i viuen al departament de Mono, al sud-oest de Benín.
Veure Benín і Saxwes
Selves baixes de Nigèria
Els boscos de terres baixes de Nigèria són una ecoregió de l'ecozona afrotropical, definida per la WWF (codi d'ecoregió: AT0123), que s'estén a través de Nigèria i Benín.
Veure Benín і Selves baixes de Nigèria
SIL International
SIL International (anteriorment conegut com a Summer Institute of Linguistics, Institut d'Estiu de Lingüística) és una entitat dedicada a l'estudi de les llengües, responsable de la publicació i actualització de l'Ethnologue.
Veure Benín і SIL International
Tchumbuli
El tchumbuli és una llengua guang septentrional que parlen els tchumbulis que viuen al departament de Collines de Benín.
Veure Benín і Tchumbuli
Tofin
El tofin (o tofingbe, o gbe, tofin) és una llengua gbe que parlen els tofins del sud-est del departament Atlantique de Benín.
Veure Benín і Tofin
Togo
El Togo, oficialment República Togolesa, és un país de l'Àfrica Occidental, que limita amb Ghana a l'oest, Benín a l'est, Burkina Faso al nord i el golf de Guinea al sud.
Veure Benín і Togo
Treball infantil
Nena de 10 anys treballant als EUA al 1910. Nens treballant en una fàbrica d'ampolles a Indiana, Estats Units. ''Mitjanit a la fàbrica de vidre''. Fotografia de Lewis Hine, 1908. Caricatura del treball infantil El treball infantil és l'ús de nens per realitzar treball a canvi de remuneració econòmica o en espècies.
Veure Benín і Treball infantil
Treballs forçats
Convictes afroamericans fent treballs forçats el 1934 a Carolina del Sud (Estats Units d'Amèrica). Els treballs forçats són un càstig aplicat a delinqüents o presoners de guerra pel qual la pena de privació de llibertat s'acompanya de la realització forçada de treball generalment no remunerat.
Veure Benín і Treballs forçats
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Veure Benín і Turisme
Waci
El gbe, waci (o ouatxi,o watxi, etc.) és una llengua gbe occidental que parlen els watxis que viuen al sud-est de Togo,a la regió Marítima i del sud-oest de Benín, al departament de Benín.
Veure Benín і Waci
Watxis
Els watxis (o gbe, wacis) són els membres d'un grup ètnic que parlen la llengua gbe, waci i que viuen al sud-est de Togo, a la regió Marítima i al sud-oest de Benín, al departament de Mono.
Veure Benín і Watxis
Weme
El weme (o gbe, weme) és una llengua gbe que parlen els wemes que viuen als departaments d'Ouémé i d'Atlantique a Benín.
Veure Benín і Weme
Xwela
El gbe, xwela (o Houeda, o Phera, etc.) és una llengua gbe que parlen els xweles que viuen al sud de Benín, als departaments de Mono i d'Atlantique.
Veure Benín і Xwela
Xwela occidental
El gbe, xwela occidental (o phla, o xwla) és una llengua gbe oriental que parlen els xwles occidentals al sud de Benín i de Togo.
Veure Benín і Xwela occidental
Xwla oriental
El gble, xwla oriental (o houla, o phla, o popo, o xwla, etc.) és la llengua gbe que parlen els xwlas orientals que tenen el seu territori principalment a la costa del sud-est de Benín, al municipi de Seme-Kpodji, al departament d'Ouémé, a la zona situada a l'est de Cotonou.
Veure Benín і Xwla oriental
Xwles orientals
Els xwlas orientals són els membres del grup ètnic que parlen la llengua gbe, xwla oriental.
Veure Benín і Xwles orientals
Zou
* Zou (estat), estat vassall de la Dinastia Zhou que va existir durant els períodes de les Primaveres i Tardors i els Regnes Combatents de la història xinesa (720–221 aC).
Veure Benín і Zou
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Benín і 1 d'agost
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Benín і 1960
Vegeu també
Estats membres de l'Organització Internacional de la Francofonia
- Albània
- Andorra
- Bèlgica
- Benín
- Burkina Faso
- Burundi
- Cambodja
- Camerun
- Canadà
- Cap Verd
- Comores
- Costa d'Ivori
- Djibouti
- Dominica
- Egipte
- França
- Gabon
- Grècia
- Guinea
- Guinea Bissau
- Guinea Equatorial
- Haití
- Líban
- Laos
- Luxemburg
- Mònaco
- Macedònia del Nord
- Madagascar
- Mali
- Marroc
- Maurici
- Mauritània
- República Centreafricana
- República Democràtica del Congo
- República de Moldàvia
- República del Congo
- Ruanda
- São Tomé i Príncipe
- Saint Lucia
- Saint-Pierre i Miquelon
- Senegal
- Seychelles
- Suïssa
- Togo
- Tunísia
- Txad
- Vanuatu
També conegut com Beninès, República de Benín.