Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Beniopa і Marxuquera
Beniopa і Marxuquera tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Ador, Castell de Bairén, Corona d'Aragó, Cova de les Meravelles de Gandia, Cova del Parpalló, Ducat de Gandia, Gandia, Jaume el Conqueridor, Mudèjar, Neoclassicisme, Pilota valenciana, Riu Vernissa, Safor, Sant Jeroni de Cotalba, Taronger.
Ador
Ador és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Ador і Beniopa · Ador і Marxuquera ·
Castell de Bairén
El castell de Bairén és un dels castells d'origen musulmà de la Safor, també conegut com el castell de Sant Joan, i situat al terme municipal de Gandia, a 3 km al nord de la ciutat de Gandia, a l'extrem més oriental de les serralades que servixen de suport al massís del Mondúber; era cap d'un dels quatre termes en què estava dividit el ducat de Gandia quan va ser creat, en 1399.
Beniopa і Castell de Bairén · Castell de Bairén і Marxuquera ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Beniopa і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Marxuquera ·
Cova de les Meravelles de Gandia
La cova de les Meravelles és una cova situada al municipi de Gandia, amb un important jaciment del paleolític superior.
Beniopa і Cova de les Meravelles de Gandia · Cova de les Meravelles de Gandia і Marxuquera ·
Cova del Parpalló
Plaqueta amb gravat de cérvola procedent de la cova del Parpalló i dipositada al Museu de Prehistòria de València. La cova del Parpalló està situada al Montdúver, terme municipal de Gandia, la Safor; la cova va ser intensament habitada durant el període del paleolític superior i va ser de les primeres habitades pels Homo sapiens que van arribar a la regió mediterrània del llevant peninsular.
Beniopa і Cova del Parpalló · Cova del Parpalló і Marxuquera ·
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Beniopa і Ducat de Gandia · Ducat de Gandia і Marxuquera ·
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Beniopa і Gandia · Gandia і Marxuquera ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Beniopa і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Marxuquera ·
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Beniopa і Mudèjar · Marxuquera і Mudèjar ·
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Beniopa і Neoclassicisme · Marxuquera і Neoclassicisme ·
Pilota valenciana
Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.
Beniopa і Pilota valenciana · Marxuquera і Pilota valenciana ·
Riu Vernissa
El riu Vernissa, antigament nomenat de Nassiu o de Balançat, és l'afluent més important del Serpis, al qual s'uneix a dos quilòmetres de Gandia.
Beniopa і Riu Vernissa · Marxuquera і Riu Vernissa ·
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Beniopa і Safor · Marxuquera і Safor ·
Sant Jeroni de Cotalba
Claustre i escala gòtic flamíger, junt a la sala capitular Sarcòfag dels fills d'Alfons el Vell Jardins romàntics del monestir, de principis del s. XX El Reial monestir de Sant Jeroni de Cotalba és un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell en l'any 1388 i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga corona d'Aragó.
Beniopa і Sant Jeroni de Cotalba · Marxuquera і Sant Jeroni de Cotalba ·
Taronger
miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Beniopa і Marxuquera
- Què tenen en comú Beniopa і Marxuquera
- Semblances entre Beniopa і Marxuquera
Comparació entre Beniopa і Marxuquera
Beniopa té 72 relacions, mentre que Marxuquera té 117. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 7.94% = 15 / (72 + 117).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Beniopa і Marxuquera. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
