Obrir a Google MapsTaula de continguts
86 les relacions: Alain de Roucy, Armadura, Arnau Amalric, Artal II d'Alagón, Ballesta, Ballester (unitat militar), Batalla de Las Navas de Tolosa, Benasc, Bernat IV de Comenge, Bernat V de Comenge, Bouchard de Marly, Cançó de la Croada, Canfranc, Castell de Montsó, Catarisme, Cavaller, Cavalleria, Càrrega militar, Comtat de Comenge, Comtat de Foix, Comtat de Tolosa, Concili de La Vaur (1213), Corona d'Aragó, Crònica de Bernat Desclot, Croada Albigesa, Croat (guerrer), Ducat de Narbona, Església Catòlica Romana, Felip II de França, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Ferran Soldevila i Zubiburu, Florent de Ville, Garona, Guillaume de Contres, Guillaume des Barres, Guillem Belibasta, Guillem de Mont-rodon, Guillem II de Montcada i de Bearn, Hispània, Honori III, Infanteria, Innocenci III, Inquisició, Jaume el Conqueridor, Llança, Llegua, Llibre dels fets, Llista de comtes de Tolosa, Manganell, Maquinària de setge, ... Ampliar l'índex (36 més) »
- Batalles de la Corona d'Aragó
- Catarisme
- Croada Albigesa
Alain de Roucy
Escut d'Alain de Roucy Alain de Roucy (abans de 1172 a Île-de-France - 1221 al Llenguadoc) va ser un cavaller i cavaller croat francès.
Veure Batalla de Muret і Alain de Roucy
Armadura
Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.
Veure Batalla de Muret і Armadura
Arnau Amalric
Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la Croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'orde del Cister (1221-1225).
Veure Batalla de Muret і Arnau Amalric
Artal II d'Alagón
Artal II d'Alagón (? - ~1213) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Alagón, Alferes del regne d'Aragó, Majordom del regne d'Aragó, 5r Senyor d'Alagón.
Veure Batalla de Muret і Artal II d'Alagón
Ballesta
Carles V Ballesta amb gafa Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics.
Veure Batalla de Muret і Ballesta
Ballester (unitat militar)
Ballester francès Un ballester era una unitat militar que portava com a arma una ballesta, amb la que disparava a distància.
Veure Batalla de Muret і Ballester (unitat militar)
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Veure Batalla de Muret і Batalla de Las Navas de Tolosa
Benasc
Benasc (en castellà, Benasque; en benasquès, Benás) és una vila i municipi de la comarca de la Ribagorça que dona nom a la vall on se situa i la llengua de transició que s'hi parla, el benasquès.
Veure Batalla de Muret і Benasc
Bernat IV de Comenge
Bernat IV de Comenge († 22 de febrer de 1225) fou comte de Comenge de 1176 a 1225, fill de Bernat III, comte de Comenge, i d'una filla il·legítima d'Alfons Jordà, comte de Tolosa.
Veure Batalla de Muret і Bernat IV de Comenge
Bernat V de Comenge
Bernat V de Comenge († Lantar, 30 de novembre de 1241) va ser comte de Comenge de 1225 a 1241.
Veure Batalla de Muret і Bernat V de Comenge
Bouchard de Marly
Bouchard de Marly († 13 de setembre de 1226), va ser senyor de Marly, de Montreuil-Bonnin, de Saissac, de Sant Martí de Llenguadoc i de Picauville.
Veure Batalla de Muret і Bouchard de Marly
Cançó de la Croada
La Cançó de la Croada (en occità medieval Canso de la Crosada) és un poema manuscrit de 9.582 versos alexandrins escrit en occità entre 1212 i 1218.
Veure Batalla de Muret і Cançó de la Croada
Canfranc
Canfranc és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.
Veure Batalla de Muret і Canfranc
Castell de Montsó
El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.
Veure Batalla de Muret і Castell de Montsó
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Batalla de Muret і Catarisme
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Veure Batalla de Muret і Cavaller
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Batalla de Muret і Cavalleria
Càrrega militar
francesos en una càrrega a la baioneta (1916). Una càrrega militar és una maniobra consistent en un atac frontal i massiu efectuat amb l'ajuda de la infanteria o la cavalleria.
Veure Batalla de Muret і Càrrega militar
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Veure Batalla de Muret і Comtat de Comenge
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Veure Batalla de Muret і Comtat de Foix
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Veure Batalla de Muret і Comtat de Tolosa
Concili de La Vaur (1213)
El Concili de La Vaur (Concilium Vaurense) va ser un sínode local que va tenir lloc a La Vaur (França) el 1213, va ser presidit pel bisbe de Narbona Arnau Amalric.
Veure Batalla de Muret і Concili de La Vaur (1213)
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Batalla de Muret і Corona d'Aragó
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Veure Batalla de Muret і Crònica de Bernat Desclot
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Veure Batalla de Muret і Croada Albigesa
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Veure Batalla de Muret і Croat (guerrer)
Ducat de Narbona
Duc de Narbona (dux Narbonensis) va ser un títol emprat en diversos moments pels senyors de Narbona, mentre que el poder directe a la ciutat el tenien els vescomtes.
Veure Batalla de Muret і Ducat de Narbona
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Batalla de Muret і Església Catòlica Romana
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Veure Batalla de Muret і Felip II de França
Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.
Veure Batalla de Muret і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Veure Batalla de Muret і Ferran Soldevila i Zubiburu
Florent de Ville
Florent de Ville, senyor de Ville a la Picardia i de Nouvion-le-Comte va ser un cavaller i cavaller croat francès.
Veure Batalla de Muret і Florent de Ville
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Veure Batalla de Muret і Garona
Guillaume de Contres
Guillaume de Contres (alias Encontres en textos romànics), ?-1216, va ser a principis del un dels lloctinents de Simó de Montfort en la Croada contra els albigesos al Llenguadoc.
Veure Batalla de Muret і Guillaume de Contres
Guillaume des Barres
Guillaume des Barres (1160 - † 1234), és considerat com el cavaller francès més gran del.
Veure Batalla de Muret і Guillaume des Barres
Guillem Belibasta
Guillem Belibasta, en occità Guilhem Belibasta, fill i net de creients, fou un occità i perfecte càtar nascut cap al 1280 a Cubièra (Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda), de llarga tradició càtara, en una família de pagesos i ramaders.
Veure Batalla de Muret і Guillem Belibasta
Guillem de Mont-rodon
Guillem de Mont-rodon (també escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó i tutor del rei Jaume I d'Aragó des del 1214 al 1217.
Veure Batalla de Muret і Guillem de Mont-rodon
Guillem II de Montcada i de Bearn
Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).
Veure Batalla de Muret і Guillem II de Montcada i de Bearn
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Batalla de Muret і Hispània
Honori III
Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.
Veure Batalla de Muret і Honori III
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Veure Batalla de Muret і Infanteria
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Veure Batalla de Muret і Innocenci III
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Batalla de Muret і Inquisició
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Batalla de Muret і Jaume el Conqueridor
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Veure Batalla de Muret і Llança
Llegua
Lleguari situat a la localitat de Bailèn (Jaén - Espanya). La llegua és una antiga unitat de longitud que expressa la distància que una persona o un cavall poden caminar en una hora, és a dir, és una mesura itinerària (del llatí, iter: camí, període de marxa).
Veure Batalla de Muret і Llegua
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Veure Batalla de Muret і Llibre dels fets
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Veure Batalla de Muret і Llista de comtes de Tolosa
Manganell
Un manganell (similar al fonèvol i a l'almanjanec) era una màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells durant l'edat mitjana.
Veure Batalla de Muret і Manganell
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Veure Batalla de Muret і Maquinària de setge
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Veure Batalla de Muret і Morella
Muret
Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.
Veure Batalla de Muret і Muret
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Batalla de Muret і Narbona
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Batalla de Muret і Occità
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Batalla de Muret і Occitània
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Batalla de Muret і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Batalla de Muret і Orde del Temple
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Batalla de Muret і Orde dels Predicadors
Payen de Corbeil
Payen de Corbeil era vescomte de Corbeil era fill del vescomte Gilbert II.
Veure Batalla de Muret і Payen de Corbeil
Pere de Vaux-de-Cernay
Pere de Vaux-de-Cernay (floruit, 1215) fou un monjo Cistercenc de l'abadia de Vaux-de-Cernay (a Cernay-la-Ville del departament de les Yvelines) i cronista de la croada albigesa.
Veure Batalla de Muret і Pere de Vaux-de-Cernay
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Batalla de Muret і Pere el Catòlic
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Batalla de Muret і Pirineus
Prades
Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Veure Batalla de Muret і Prades
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Veure Batalla de Muret і Puigcerdà
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Veure Batalla de Muret і Ramon de Penyafort
Ramon Roger I de Foix
Ramon Roger I de Foix (ca. 1152 - Mirapeis, França 1223) fou comte de Foix (1188-1223).
Veure Batalla de Muret і Ramon Roger I de Foix
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Veure Batalla de Muret і Ramon VI de Tolosa
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Batalla de Muret і Regne de França
Rodrigo de Liçana
Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.
Veure Batalla de Muret і Rodrigo de Liçana
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Veure Batalla de Muret і Sanç de Barcelona i d'Aragó
Santa Maria de Sixena
El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.
Veure Batalla de Muret і Santa Maria de Sixena
Savardun
Saverdun (en occità Savardun) és un municipi francès, situat al departament de l'Arieja i a la regió d'Occitània.
Veure Batalla de Muret і Savardun
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Batalla de Muret і Sàpiens
Setge de Besiers
El setge de Besiers (21 i 22 de juliol del 1209) fou un dels primers episodis de la croada albigesa, saldat amb la mort de tots els besierencs, tant càtars com catòlics, ordenada pel legat papal Arnau Amalric.
Veure Batalla de Muret і Setge de Besiers
Setge de Carcassona (1209)
El setge de Carcassona de 1209 fou una de les batalles de la croada albigesa.
Veure Batalla de Muret і Setge de Carcassona (1209)
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Veure Batalla de Muret і Simó IV de Montfort
Tèrme
Tèrme és un municipi francès, al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Batalla de Muret і Tèrme
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Batalla de Muret і Tolosa de Llenguadoc
Tractat de Cazola
El Tractat de Cazola o Tractat de Cazorla, va ésser un acord signat el 20 de març de l'any 1179 entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on es reparteixen les zones d'expansió d'aquests dos regnes a la península Ibèrica.
Veure Batalla de Muret і Tractat de Cazola
Tractat de Tudilén
El Tractat de Tudilén fou un tractat signat el 27 de gener del 1151 a Tudilén (Navarra) entre Alfons VII, lEmperador, rei de Lleó, de Castella i de Galícia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó.
Veure Batalla de Muret і Tractat de Tudilén
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Veure Batalla de Muret і Vaixell
Vescomtat de Besiers
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.
Veure Batalla de Muret і Vescomtat de Besiers
Vescomtat de Carcassona
El vescomtat de Carcassona sorgí el 1082.
Veure Batalla de Muret і Vescomtat de Carcassona
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Muret і 12 de setembre
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Batalla de Muret і 1208
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Batalla de Muret і 1213
Vegeu també
Batalles de la Corona d'Aragó
- Batalla d'Alcoraç
- Batalla d'Araviana
- Batalla de Bairén
- Batalla de Cutanda
- Batalla de Graus
- Batalla de Las Navas de Tolosa
- Batalla de Llucmajor
- Batalla de Morella
- Batalla de Morvedre
- Batalla de Muret
- Batalla de Sagrajas
- Batalla del coll de Panissars
- Batalla naval de Ceuta
- Batalla naval de Ponça (1435)
- Setge de Fraga (1133-1134)
- Setge de Xàtiva (1707)
Catarisme
- Batalla de Muret
- Carcassona
- Castell d'Aguilar
- Castell d'Arcas
- Castell de Montsegur
- Castell de Padèrn
- Castell de Perapertusa
- Castell de Puègverd
- Castell de Puillorenç
- Castell de Querbús
- Castell de Ròcafixada
- Castell de Tèrme
- Castells càtars
- Castells de Las Tors
- Catarisme
- Cauçon
- Concili del Laterà III
- Consolamentum
- Croada Albigesa
- Croada de Bòsnia
- Dídac d'Osma
- Ermessenda de Castellbò
- Esclarmonda de Foix
- Evangeli segons Joan
- Gilabert de Castres
- Guillem Belibasta
- Inquisició medieval
- Lo Boièr
- Montalhon
- Otto Rahn
- Peire Authié
- Rènnas
- Ramon VI de Tolosa
- Ramon de Perella
- Setge de Besiers
- Setge de Menerba
- Setge de Montsegur
- Tractat de Meaux
Croada Albigesa
- Ad abolendam
- Arnau Amalric
- Batalla de Muret
- Concili de Bourges (1225)
- Croada Albigesa
- Faïdit
- Llibre dels fets
- Massacre d'Avinhonet
- Setge d'Avinyó (1226)
- Setge de Besiers
- Setge de Menerba
- Setge de Tolosa (1218)
- Tomier i Palaizi
També conegut com Desfeta de Muret.