Similituds entre Batalla d'Adrianòpolis (378) і Visigots
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Visigots tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alans, Alaric I, Arianisme, Atenes, Balcans, Constantinoble, Danubi, Dàcia, Edat mitjana, Gots, Heretgia, Huns, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Mar Negra, Mestre dels soldats, Ostrogots, Taifals, Tervings, Tràcia, Visigots.
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Alans і Visigots ·
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Alaric I і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Alaric I і Visigots ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Arianisme і Visigots ·
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Atenes і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Atenes і Visigots ·
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Balcans і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Balcans і Visigots ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Constantinoble · Constantinoble і Visigots ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Danubi · Danubi і Visigots ·
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Dàcia · Dàcia і Visigots ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Edat mitjana · Edat mitjana і Visigots ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Gots · Gots і Visigots ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Heretgia · Heretgia і Visigots ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Huns · Huns і Visigots ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Imperi Romà · Imperi Romà і Visigots ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà d'Occident і Visigots ·
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Mar Negra · Mar Negra і Visigots ·
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Mestre dels soldats · Mestre dels soldats і Visigots ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Ostrogots · Ostrogots і Visigots ·
Taifals
Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Taifals · Taifals і Visigots ·
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Tervings · Tervings і Visigots ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Tràcia · Tràcia і Visigots ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Batalla d'Adrianòpolis (378) і Visigots · Visigots і Visigots ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Batalla d'Adrianòpolis (378) і Visigots
- Què tenen en comú Batalla d'Adrianòpolis (378) і Visigots
- Semblances entre Batalla d'Adrianòpolis (378) і Visigots
Comparació entre Batalla d'Adrianòpolis (378) і Visigots
Batalla d'Adrianòpolis (378) té 105 relacions, mentre que Visigots té 159. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 7.95% = 21 / (105 + 159).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Batalla d'Adrianòpolis (378) і Visigots. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: