Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Guerres romano-perses

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Batalla d'Adrianòpolis (378) і Guerres romano-perses

Batalla d'Adrianòpolis (378) vs. Guerres romano-perses

La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental). Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Similituds entre Batalla d'Adrianòpolis (378) і Guerres romano-perses

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Guerres romano-perses tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Ammià Marcel·lí, Antiguitat tardana, Aurelià, Balcans, Cilícia, Constantí I el Gran, Constantinoble, Danubi, Edat mitjana, Exèrcit romà, Gots, Huns, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Mar Negra, Mestre dels soldats, Orient Pròxim, Ostrogots, Palestina (província romana), Valent.

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Ammià Marcel·lí і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Ammià Marcel·lí і Guerres romano-perses · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Antiguitat tardana і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Antiguitat tardana і Guerres romano-perses · Veure més »

Aurelià

Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Aurelià і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Aurelià і Guerres romano-perses · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Balcans і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Balcans і Guerres romano-perses · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Cilícia · Cilícia і Guerres romano-perses · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Constantí I el Gran · Constantí I el Gran і Guerres romano-perses · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Constantinoble · Constantinoble і Guerres romano-perses · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Danubi · Danubi і Guerres romano-perses · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Edat mitjana · Edat mitjana і Guerres romano-perses · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Exèrcit romà · Exèrcit romà і Guerres romano-perses · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Gots · Gots і Guerres romano-perses · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Huns · Guerres romano-perses і Huns · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Imperi Romà · Guerres romano-perses і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Imperi Romà d'Occident · Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Imperi Romà d'Orient · Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Mar Negra · Guerres romano-perses і Mar Negra · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Mestre dels soldats · Guerres romano-perses і Mestre dels soldats · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Orient Pròxim · Guerres romano-perses і Orient Pròxim · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Ostrogots · Guerres romano-perses і Ostrogots · Veure més »

Palestina (província romana)

Palestina o Síria-Palestina, per bé que el primer nom és el més comunament usat, fou una província romana establerta probablement després de la revolta jueva de Bar Kokhebà aplacada l'any 135.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Palestina (província romana) · Guerres romano-perses і Palestina (província romana) · Veure més »

Valent

Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.

Batalla d'Adrianòpolis (378) і Valent · Guerres romano-perses і Valent · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Batalla d'Adrianòpolis (378) і Guerres romano-perses

Batalla d'Adrianòpolis (378) té 105 relacions, mentre que Guerres romano-perses té 354. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 4.58% = 21 / (105 + 354).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Batalla d'Adrianòpolis (378) і Guerres romano-perses. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »