Obrir a Google MapsTaula de continguts
57 les relacions: Arc de triomf, Arquitectura barroca, Atri, Basílica de Sant Pere, Basílica menor, Bisbat de Roma, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Cardenal, Carles Borromeo, Carlo Fontana, Carlo Maratta, Catacumbes de Sant Sebastià, Catolicisme, Climent XI, Constantí I el Gran, Constitució apostòlica, Damas I, Escut d'armes, Església (arquitectura), Gian Lorenzo Bernini, Honori III, Ildebrando Antoniutti, Jesús de Natzaret, Joan XXIII, Johannes Willebrands, Lluís Martínez i Sistach, Màrtir cristià, Orde del Cister, Papa Nicolau I, Parròquia eclesiàstica, Pau de Tars, Quo vadis?, Roma, Sant Pere, Sant Sebastià, Sarraïns, Scipione Caffarelli Borghese, Titulus, Via Àpia, Via Salària, Via Valèria, 1613, 1625, 1706, 1712, 1714, 1933, 1960, 1962, 1973, ... Ampliar l'índex (7 més) »
- Basíliques de Roma
Arc de triomf
303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Arc de triomf
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Arquitectura barroca
Atri
En la mitologia hinduista, Atri és un llegendari bard i erudit, fill del déu Brama.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Atri
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Basílica de Sant Pere
Basílica menor
conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Basílica menor
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Bisbat de Roma
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Cardenal
Carles Borromeo
Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Carles Borromeo
Carlo Fontana
fou un arquitecte italià, considerat com un dels millors del barroc romà.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Carlo Fontana
Carlo Maratta
Carlo Maratta o Maratti (Camerano, Marques, 13 de maig de 1625 - Roma, 15 de desembre de 1713) va ser un pintor pontifici italià de l'alt barroc, que va treballar principalment a Roma.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Carlo Maratta
Catacumbes de Sant Sebastià
Basilica de sant Sebastià a Roma, sota es poden visitar les catacumbes. Les catacumbes de Sant Sebastià, a la ciutat de Roma, constitueixen un dels pocs cementiris cristians que romanen accessibles (dels quatre pisos originals el primer està gairebé completament destruït).
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Catacumbes de Sant Sebastià
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Catolicisme
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Climent XI
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Constantí I el Gran
Constitució apostòlica
Una constitució apostòlica (Constitutio Apostolica en llatí) és el més alt nivell de decret publicat pel papa de l'Església catòlica.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Constitució apostòlica
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Damas I
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Escut d'armes
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Església (arquitectura)
Gian Lorenzo Bernini
Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Gian Lorenzo Bernini
Honori III
Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Honori III
Ildebrando Antoniutti
Ildebrando Antoniutti (Nimis, 3 d'agost de 1898 - Bolonya, 1 d'agost de 1974) fou un cardenal i arquebisbe catòlic d'Itàlia, i nunci apostòlic d'Espanya.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Ildebrando Antoniutti
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Jesús de Natzaret
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Joan XXIII
Johannes Willebrands
Johannes Gerardus Maria Willebrands (4 de setembre de 1909 – 2 d'agost de 2006) va ser un cardenal catòlic neerlandès.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Johannes Willebrands
Lluís Martínez i Sistach
Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Lluís Martínez i Sistach
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Màrtir cristià
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Orde del Cister
Papa Nicolau I
Nicolau I (Roma, ? – 13 de novembre de 867), anomenat Nicolau el Gran, fou Papa de l'Església catòlica del 858 al 867.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Papa Nicolau I
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Parròquia eclesiàstica
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Pau de Tars
Quo vadis?
Quo vadis és una novel·la de l'autor polonès Henryk Sienkiewicz de 1896.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Quo vadis?
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Roma
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Sant Pere
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Sant Sebastià
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Sarraïns
Scipione Caffarelli Borghese
Scipione Borghese Caffarelli (Artena, 1 de setembre de 1577 - Roma, 2 d'octubre de 1633) va ser un cardenal catòlic, arquebisbe de Bolonya (1610-1612).
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Scipione Caffarelli Borghese
Titulus
El titulus (plural tituli) de les esglésies de Roma és el nom que reben alguns temples catòlics d'aquesta ciutat pel fet de ser els més antics i estar destinats sobretot a l'evangelització inicial o missió local.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Titulus
Via Àpia
Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Via Àpia
Via Salària
La via Salària (en llatí Via Salaria en grec antic ἡ Σαλαρία ὁδός) va ser una de les principals vies romanes de l'antiguitat que portava de Roma a Reate pujant per la vall del Tíber i Sabínia, i seguia, a través dels Apenins, en direcció al Picè i la mar Adriàtica.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Via Salària
Via Valèria
Via Valèria (Via Valeria en llatí, en grec ἡ Οὐαλερία ὁδός, segons Estrabó) va ser una antiga via romana de les més importants, que sortia de Roma, o més concretament de Tibur i anava cap al Lacus Fucinus, al país dels marsis, i continuava cap a l'Adriàtic fins a la desembocadura de l'Aternus.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і Via Valèria
1613
Miquel III Romànov.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 1613
1625
;Països Catalans:;Món.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 1625
1706
;Països Catalans.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 1706
1712
;Països Catalans.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 1712
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 1714
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 1933
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 1960
1962
;Països Catalans.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 1962
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 1973
1974
;Països Catalans.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 1974
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 1975
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 2001
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 2007
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 258
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Basílica de San Sebastiano fuori le mura і 858
Vegeu també
Basíliques de Roma
- Antiga basílica de Sant Pere
- Basílica de San Lorenzo fuori le mura
- Basílica de San Sebastiano fuori le mura
- Basílica de San Vitale
- Basílica de Sant Climent del Laterà
- Basílica de Sant'Andrea della Valle
- Basílica de Santa Agnès Extramurs
- Basílica de Santa Anastàsia al Palatí
- Basílica de Santa Cecília in Trastevere
- Basílica de Santa Pràxedes
- Basílica de Santa Pudenciana
- Basílica de Santa Sabina
- Basílica de Santi Cosma e Damiano
- Basílica de la Santa Creu de Jerusalem
- Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix
- Basílica dels Sants XII Apòstols
- Basilica di Sant'Agostino
- Església de Santa Maria in Via
- Panteó de Roma
- Sacro Cuore di Gesù
- San Giovanni dei Fiorentini
- San Lorenzo in Damaso
- San Pancrazio
- San Pietro in Vincoli
- Sant Eustaqui de Roma
- Sant Joan del Laterà
- Sant Marc de Roma
- Santa Maria degli Angeli e dei Martiri
- Santa Maria della Vittoria
- Santa Maria in Aracoeli
- Santa Maria in Cosmedin
- Santa Maria in Trastevere
- Santa Maria in Via Lata
- Santa Maria sopra Minerva
També conegut com San Sebastiano alle Catacombe (títol cardenalici), San Sebastiano fuori le mura.