Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Ahmad ibn Uways, Al-Àixraf Xaban, Al-Karak (Jordània), Alep, As-Sàlih Hajjí, Atac epilèptic, Bagdad, Burjita, Circassià, Crimea, Damasc, Dinastia jalayírida, Edessa (Mesopotàmia), El Caire, Esclavitud, Fàraj, Jordània, Malatya, Mamelucs, Rum Kalesi, Salihiyya, Soldanat Mameluc, Sultà, Tamerlà, Tars (Turquia), 1336, 1363, 1366, 1377, 1382, 1389, 1390, 1393, 1394, 1399, 20 de juny, 6 de maig.
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Barquq і Ahmad ibn Uways · Veure més »
Al-Àixraf Xaban
Al-Màlik al-Àixraf Zayn-ad-Din Xaban ibn Hàssan ibn Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com al-Àixraf Xaban, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1363 - 1377).
Nou!!: Barquq і Al-Àixraf Xaban · Veure més »
Al-Karak (Jordània)
Al-Karak és una ciutat de Jordània, capital de la governació d'al-Karak.
Nou!!: Barquq і Al-Karak (Jordània) · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Barquq і Alep · Veure més »
As-Sàlih Hajjí
Al-Màlik as-Sàlih Zayn-ad-Din Hajjí ——, més conegut simplement com a as-Sàlih Hajjí o com Hajjí II, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1381-1382 i 1389-1390).
Nou!!: Barquq і As-Sàlih Hajjí · Veure més »
Atac epilèptic
Un atac epilèptic o convulsió epilèptica (en anglès:Epileptic seizure) es defineix com un símptoma transitori d'activitat neurològica sincrònica "anormal, excessiva en el cervell".
Nou!!: Barquq і Atac epilèptic · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Barquq і Bagdad · Veure més »
Burjita
La dinastia burjita o burjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.
Nou!!: Barquq і Burjita · Veure més »
Circassià
* Circassians, grup ètnic, equivalent als txerquessos.
Nou!!: Barquq і Circassià · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Barquq і Crimea · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Barquq і Damasc · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Barquq і Dinastia jalayírida · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Barquq і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Barquq і El Caire · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Barquq і Esclavitud · Veure més »
Fàraj
Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Maqrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.
Nou!!: Barquq і Fàraj · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Barquq і Jordània · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Barquq і Malatya · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Barquq і Mamelucs · Veure més »
Rum Kalesi
Rumkale o Rum Kalesi (‘Castell dels Romans’), anomenat Ranculat pels croats, és una antiga fortalesa en el districte de Yavuzeli, a la província de Gaziantep, Turquia, situada a la riba dreta de l'Eufrates, al nord-nord-oest de Birecik, en una roca a la vora del riu Merziman en la confluència amb l'Eufrates.
Nou!!: Barquq і Rum Kalesi · Veure més »
Salihiyya
Salihiyya o bé Urwayniya és una confraria o tariqa sufí, el nom de la qual no se sap de què ve.
Nou!!: Barquq і Salihiyya · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Barquq і Soldanat Mameluc · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Barquq і Sultà · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Barquq і Tamerlà · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Barquq і Tars (Turquia) · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Barquq і 1336 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Barquq і 1363 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Barquq і 1366 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Barquq і 1377 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Barquq і 1382 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Barquq і 1389 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Barquq і 1390 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Barquq і 1393 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Barquq і 1394 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Barquq і 1399 · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Barquq і 20 de juny · Veure més »
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Barquq і 6 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Adh-Dhàhir Barquq, Al-Zahir Barquq, Barkuk.
