Similituds entre Banu Ifran і Tlemcen
Banu Ifran і Tlemcen tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-ar-Rahman III, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí, Banu Hilal, Banu Ifran, Bulugguín ibn Ziri, Califat Fatimita, Còrdova, Dècada del 760, Dinastia almoràvit, Dinastia Idríssida, Fes, Ibadisme, Idrís al-Àkbar, Ifríqiya, Jàwhar as-Siqil·lí, Kairuan, Maghila, Maghrawa, Nukkarites, Orà, Salé, Sufrites, Tadla-Azilal, Tànger, Tiaret, Tobna, Tripolitana, Zab.
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Abd-ar-Rahman III і Banu Ifran · Abd-ar-Rahman III і Tlemcen ·
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un amazic zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí і Banu Ifran · Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí і Tlemcen ·
Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí
Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí fou l'ancestre de la dinastia aglàbida.
Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí і Banu Ifran · Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí і Tlemcen ·
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Banu Hilal і Banu Ifran · Banu Hilal і Tlemcen ·
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Banu Ifran і Banu Ifran · Banu Ifran і Tlemcen ·
Bulugguín ibn Ziri
Bulugguín ibn Ziri fou fill de l'emir sanhaja d'Ashir Ziri ibn Manad.
Banu Ifran і Bulugguín ibn Ziri · Bulugguín ibn Ziri і Tlemcen ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Banu Ifran і Califat Fatimita · Califat Fatimita і Tlemcen ·
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Banu Ifran і Còrdova · Còrdova і Tlemcen ·
Dècada del 760
Sense descripció.
Banu Ifran і Dècada del 760 · Dècada del 760 і Tlemcen ·
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Banu Ifran і Dinastia almoràvit · Dinastia almoràvit і Tlemcen ·
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Banu Ifran і Dinastia Idríssida · Dinastia Idríssida і Tlemcen ·
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Banu Ifran і Fes · Fes і Tlemcen ·
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Banu Ifran і Ibadisme · Ibadisme і Tlemcen ·
Idrís al-Àkbar
Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com a Idrís al-Àkbar (‘Idrís el Major’), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.
Banu Ifran і Idrís al-Àkbar · Idrís al-Àkbar і Tlemcen ·
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Banu Ifran і Ifríqiya · Ifríqiya і Tlemcen ·
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Banu Ifran і Jàwhar as-Siqil·lí · Jàwhar as-Siqil·lí і Tlemcen ·
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Banu Ifran і Kairuan · Kairuan і Tlemcen ·
Maghila
Els Maghila (gentilici maghiles) foren una antiga tribu amaziga de la branca dels Buitr.
Banu Ifran і Maghila · Maghila і Tlemcen ·
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Banu Ifran і Maghrawa · Maghrawa і Tlemcen ·
Nukkarites
Els nukkarites (de l'àrab an-Nukkar, també anomenats en àrab an-Nakkara o an-Nakkariyya) foren una de les tendències ibadites que va predominar al Magrib al.
Banu Ifran і Nukkarites · Nukkarites і Tlemcen ·
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Banu Ifran і Orà · Orà і Tlemcen ·
Salé
Salé és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.
Banu Ifran і Salé · Salé і Tlemcen ·
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Banu Ifran і Sufrites · Sufrites і Tlemcen ·
Tadla-Azilal
La regió de Tadla-Azilal (en àrab: تادلة أزيلال; en amazic ⵜⴰⴷⵍⴰ ⴰⵥⵉⵍⴰⵍ, Tamnaḍt n Tadla Azilal) era una de les setze regions en què està organitzat el Marroc abans de la reforma administrativa de 2015.
Banu Ifran і Tadla-Azilal · Tadla-Azilal і Tlemcen ·
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Banu Ifran і Tànger · Tànger і Tlemcen ·
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Banu Ifran і Tiaret · Tiaret і Tlemcen ·
Tobna
Tobna (en àrab Tubna) fou una antiga ciutat de la moderna Algèria a 4 km al sud de l'actual Barika, a la part oriental del Chott Hoda, entre aquest i les muntanyes Bélezma als Aurès.
Banu Ifran і Tobna · Tlemcen і Tobna ·
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Banu Ifran і Tripolitana · Tlemcen і Tripolitana ·
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Banu Ifran і Tlemcen
- Què tenen en comú Banu Ifran і Tlemcen
- Semblances entre Banu Ifran і Tlemcen
Comparació entre Banu Ifran і Tlemcen
Banu Ifran té 119 relacions, mentre que Tlemcen té 110. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 12.66% = 29 / (119 + 110).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Banu Ifran і Tlemcen. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: