Similituds entre Bandera de Catalunya і Ermessenda de Carcassona
Bandera de Catalunya і Ermessenda de Carcassona tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Casal de Barcelona, Catalunya, Catedral de Girona, Escut de Catalunya, Guifré el Pilós, Heràldica, Imperi Carolingi, Pere el Cerimoniós, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Roma, Sàpiens, Senyera reial.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Bandera de Catalunya · Alfons el Cast і Ermessenda de Carcassona ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Bandera de Catalunya і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Ermessenda de Carcassona ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Bandera de Catalunya і Catalunya · Catalunya і Ermessenda de Carcassona ·
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Bandera de Catalunya і Catedral de Girona · Catedral de Girona і Ermessenda de Carcassona ·
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Bandera de Catalunya і Escut de Catalunya · Ermessenda de Carcassona і Escut de Catalunya ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Bandera de Catalunya і Guifré el Pilós · Ermessenda de Carcassona і Guifré el Pilós ·
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Bandera de Catalunya і Heràldica · Ermessenda de Carcassona і Heràldica ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Bandera de Catalunya і Imperi Carolingi · Ermessenda de Carcassona і Imperi Carolingi ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Bandera de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Ermessenda de Carcassona і Pere el Cerimoniós ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Bandera de Catalunya і Ramon Berenguer II · Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer II ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Bandera de Catalunya і Ramon Berenguer IV · Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Bandera de Catalunya і Roma · Ermessenda de Carcassona і Roma ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Bandera de Catalunya і Sàpiens · Ermessenda de Carcassona і Sàpiens ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Bandera de Catalunya і Senyera reial · Ermessenda de Carcassona і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bandera de Catalunya і Ermessenda de Carcassona
- Què tenen en comú Bandera de Catalunya і Ermessenda de Carcassona
- Semblances entre Bandera de Catalunya і Ermessenda de Carcassona
Comparació entre Bandera de Catalunya і Ermessenda de Carcassona
Bandera de Catalunya té 113 relacions, mentre que Ermessenda de Carcassona té 346. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 3.05% = 14 / (113 + 346).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bandera de Catalunya і Ermessenda de Carcassona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: