Obrir a Google MapsTaula de continguts
114 les relacions: Abbas I el Gran, Abu Dawúdida, Abu-Múslim, Afganistan, Alí ibn Abi-Tàlib, Alexandre el Gran, Amr ibn al-Layth, Amudarià, Aurangzeb, Avicenna, Àhmad Sanjar, Àhmad Xah Durrani, Àssad ibn Abd-Al·lah, Baber, Bactriana, Baha al-Din Sam I, Balkh, Bamian, Biblioteca Digital Mundial, Bukharà, Dinastia Kart, Djebé, Dost Muhàmmad, Encyclopædia Iranica, Estrabó, Flavi Arrià, Gúrides, Genguis Khan, Gran Khorasan, Hamid-ad-Din Abu-Bakr Úmar ibn Mahmud, Heftalites, Herat, Il-kanat, Imperi Aquemènida, Imperi Kuixan, Imperi Persa, Imperi Safàvida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Ismaïl I, Kanat de Balkh, Kara-khitai, Khuttal, Khwarizm, Kunduz, Mahmud de Ghazna, Mazar-e Xarif, Merv, Mongols, Muhàmmad Xaibani, ... Ampliar l'índex (64 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Balkh і Abbas I el Gran
Abu Dawúdida
Els abu-dawúdides o dinastia abu-dawúdida, també coneguda com dinastia banijúrida o dels banijúrides, fou un llinatge que va governar a Andarab (Tukharistan, modern Afganistan) entre el i el.
Veure Balkh і Abu Dawúdida
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Veure Balkh і Abu-Múslim
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Balkh і Afganistan
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Veure Balkh і Alí ibn Abi-Tàlib
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Balkh і Alexandre el Gran
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Veure Balkh і Amr ibn al-Layth
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Balkh і Amudarià
Aurangzeb
Abu l-Mudhaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badxah i-Ghazi, conegut com a Aurangzeb (Dhod, a Malwa, 24 d'octubre de 1618 - Dècan, 2 de març del 1707) fou emperador mogol de Delhi.
Veure Balkh і Aurangzeb
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Veure Balkh і Avicenna
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.
Veure Balkh і Àhmad Sanjar
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Veure Balkh і Àhmad Xah Durrani
Àssad ibn Abd-Al·lah
Àssad ibn Abd-Al·lah ibn Àssad al-Qasrí, més conegut simplement com a Àssad ibn Abd-Al·lah (mort 738) fou un governador àrab del Khurasan, del clan Qasr dels Bajila.
Veure Balkh і Àssad ibn Abd-Al·lah
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Veure Balkh і Baber
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Veure Balkh і Bactriana
Baha al-Din Sam I
Baha al-Din Sam I fou un sultà gúrida de la família shansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Shams al-Din Muhammad al que va succeir el 1192.
Veure Balkh і Baha al-Din Sam I
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Veure Balkh і Balkh
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Veure Balkh і Bamian
Biblioteca Digital Mundial
La Biblioteca Digital Mundial (en anglès, World Digital Library, WDL) va ser desenvolupada el 2009 per un equip de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, en col·laboració amb la UNESCO, amb el recolzament d'institucions associades de molts països i el suport financer de diverses empreses i fundacions privades.
Veure Balkh і Biblioteca Digital Mundial
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure Balkh і Bukharà
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Veure Balkh і Dinastia Kart
Djebé
Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del.
Veure Balkh і Djebé
Dost Muhàmmad
Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.
Veure Balkh і Dost Muhàmmad
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Balkh і Encyclopædia Iranica
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Balkh і Estrabó
Flavi Arrià
Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.
Veure Balkh і Flavi Arrià
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Veure Balkh і Gúrides
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Veure Balkh і Genguis Khan
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Balkh і Gran Khorasan
Hamid-ad-Din Abu-Bakr Úmar ibn Mahmud
Hamid-ad-Din Abu-Bakr Úmar ibn Mahmud, més conegut com a Hamidí fou un poeta persa nascut a la ciutat de Balkh avui a l'Afganistan, mort el 1164.
Veure Balkh і Hamid-ad-Din Abu-Bakr Úmar ibn Mahmud
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Veure Balkh і Heftalites
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Balkh і Herat
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Balkh і Il-kanat
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Balkh і Imperi Aquemènida
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Veure Balkh і Imperi Kuixan
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Balkh і Imperi Persa
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Balkh і Imperi Safàvida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Balkh і Imperi Selèucida
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Balkh і Imperi Seljúcida
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Veure Balkh і Ismaïl I
Kanat de Balkh
El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh.
Veure Balkh і Kanat de Balkh
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Veure Balkh і Kara-khitai
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Veure Balkh і Khuttal
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Balkh і Khwarizm
Kunduz
Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.
Veure Balkh і Kunduz
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Veure Balkh і Mahmud de Ghazna
Mazar-e Xarif
La gran mesquita blava de '''Mazar-e Xarif''' Mazar-e Xarif és la quarta ciutat més gran de l'Afganistan, amb uns 300.600 habitants (estimació de l'any 2006).
Veure Balkh і Mazar-e Xarif
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Balkh і Merv
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Veure Balkh і Mongols
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Veure Balkh і Muhàmmad Xaibani
Muhàmmad Zaman ibn Badi al-Zaman
Muhàmmad Zaman ibn Badi al-Zaman (Balkh, 1497 - després de 1528) fou un príncep timúrida fill de Badi al-Zaman i net de Hussayn Bayqara.
Veure Balkh і Muhàmmad Zaman ibn Badi al-Zaman
Naw Bahar
Naw Bahar fou un lloc sagrat preislàmic de Balkh, a l'Afganistan.
Veure Balkh і Naw Bahar
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Balkh і Nàdir-Xah Afxar
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Veure Balkh і Nihawand
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Veure Balkh і Nixapur
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Balkh і Oghuz
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Balkh і Omeies
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Veure Balkh і Panjab
Paropamisades
Els paropamisades (en llatí paropamisadae, en grec antic Παροπαμισάδαι) era el nom col·lectiu d'un grup de petites tribus que vivien a les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush).
Veure Balkh і Paropamisades
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Balkh і Plini el Vell
Província de Balkh
Situació La província de Balkh (بلخ) és una divisió administrativa de l'Afganistan al nord del país, que deriva el seu nom de la ciutat antiga de Balkh.
Veure Balkh і Província de Balkh
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure Balkh і Qarakhànida
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Balkh і Qazvín
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Veure Balkh і Qutayba ibn Múslim
Regne grec de Bactriana
El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.
Veure Balkh і Regne grec de Bactriana
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure Balkh і Ruta de la seda
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Veure Balkh і Safàrides
Siddharta Gautama
Siddharta Gautama (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, vers el 566 aC - Kushinagar, vers el 486 aC) va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.
Veure Balkh і Siddharta Gautama
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Veure Balkh і Sogdiana
Subotai
Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.
Veure Balkh і Subotai
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Veure Balkh і Tahírides del Khorasan
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Balkh і Tamerlà
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Veure Balkh і Tukharistan
Universitat de Colúmbia
La Universitat de Colúmbia, oficialment coneguda com a Columbia University in the City of New York, és una institució privada d'educació universitària situada a Manhattan, a la ciutat de Nova York.
Veure Balkh і Universitat de Colúmbia
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Veure Balkh і Uzbeks
Xa Jahan
El Taj Mahal, comissionat per Xa Jahan Xahab-ud-din Muhammad Xa Jahan I -en persa: شاه جهان, "rei del món"- (5 de gener de 1592 - 22 de gener de 1666) va ser el cinquè emperador mogol de l'Índia des de 1628 fins a 1658.
Veure Balkh і Xa Jahan
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Balkh і Xah Rukh (timúrida)
Xuan Zang
Xuan Zang o Xuanzang (xinès: 玄奘; pinyin: Xuán Zàng; Wade-Giles: Hsüan-tsang, també Hiuen Tsang o Hiuen Tsiang) (603 - 664), fou un monjo xinès d'una família noble confuciana, que va anar a l'Índia per estudiar els sutres (629) i va visitar de camí l'Àsia Central propagant el budisme.
Veure Balkh і Xuan Zang
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Veure Balkh і Yaqub ibn al-Layth
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Veure Balkh і Yezdegerd III
Zoroastre
Zoroastre o Zaratustra va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme.
Veure Balkh і Zoroastre
12 de novembre
El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Balkh і 12 de novembre
1389
;Països Catalans.
Veure Balkh і 1389
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Balkh і 1407
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Balkh і 1480
1481
; Països Catalans.
Veure Balkh і 1481
1506
;Països Catalans.
Veure Balkh і 1506
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Balkh і 1510
1511
;Països Catalans.
Veure Balkh і 1511
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Balkh і 1512
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Balkh і 1600
1641
;Països Catalans.
Veure Balkh і 1641
1647
*.
Veure Balkh і 1647
1702
;Món.
Veure Balkh і 1702
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Balkh і 1737
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Balkh і 1752
1793
;Països Catalans.
Veure Balkh і 1793
1826
;Països Catalans.
Veure Balkh і 1826
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Balkh і 1838
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Balkh і 1850
1866
;Països Catalans.
Veure Balkh і 1866
1934
;Països Catalans.
Veure Balkh і 1934
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Balkh і 2 de desembre
653
El 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Balkh і 653
663
El 663 (DCLXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Balkh і 663
664
s).
Veure Balkh і 664
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Balkh і 705
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Balkh і 715
725
El 725 (DCCXXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Balkh і 725
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Balkh і 747
748
El 748 (DCCXLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Balkh і 748
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Balkh і 821
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Balkh і 870
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Veure Balkh і 902
També conegut com Bactra, Bactres, Baktra, Zariaspa.