Similituds entre Babilònia і Ur
Babilònia і Ur tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Adadapaliddina, Adadxumausur, Amorrites, Assarhaddon, Assíria, Èridu, Babilònia, Babilònia (ciutat), Cassites, Cir II el Gran, Elam, Eufrates, Gutis, Hammurabi, Harran, Imperi Neobabilònic, Imperi paleobabilònic, Iraq, Isin, Ixtar, Kix, Kurigalzu I, Kurigalzu II, Lagaix, Larsa, Marduknadinakhkhe, Mari (Mesopotàmia), Mesopotàmia, Nabònides, Nabucodonosor I, ..., Nabucodonosor II, Nippur, País de la Mar, Regne de Judà, Samsuiluna, Sumer, Umma (ciutat estat), Uruk. Ampliar l'índex (8 més) »
Adadapaliddina
Adadapaliddina o també Adad-apla-iddina (en accadi: 90px) va ser un rei usurpador del tron de Babilònia.
Adadapaliddina і Babilònia · Adadapaliddina і Ur ·
Adadxumausur
Adadshumausur o Adad-šuma-uṣur va ser un rei cassita de Babilònia.
Adadxumausur і Babilònia · Adadxumausur і Ur ·
Amorrites
Els amorrites (martu en sumeri i amurru en acadià) van ser un gran grup ètnic, d'origen semita, probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i a Mesopotàmia cap a l'any 2500 aC.
Amorrites і Babilònia · Amorrites і Ur ·
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Assarhaddon і Babilònia · Assarhaddon і Ur ·
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Assíria і Babilònia · Assíria і Ur ·
Èridu
Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira. Èridu fou el primer lloc de la baixa Mesopotàmia on es va donar la vida sedentària testimoniada per una sèrie d'estrats descoberts a l'extrem sud del país i que també es presenten a Ur, Tell el-Obeid i la kala d'Hajji Mohammed, a l'oest d'Uruk, i arriben fins a Nippur, al centre de Babilònia (Sumèria) i Ras el-Amya, més al nord. La ceràmica està treballada al torn lent, i és generalment monocolor amb dibuixos geomètrics, de vegades com aquarel·les en fons blanc; hi apareixen rarament representacions d'animals. Els colors més usats són el violeta i el verd. La forma clàssica és un plat amb vora ampla i abundant decoració interior. Poques vegades tenen pics o anses. La llista de reis de Sumèria diu que quan la reialesa va baixar del cel, Èridu en fou la primera ciutat, i dona el nom d'alguns reis: Alulim (28.800 anys), Alalngar (36.000 anys); dos reis sense nom (64.800 anys). Després "va caure, i la reialesa va passar a Bad-tibira" (Badtibira). Evidentment, el temps de regnat és totalment llegendari. La mitologia sumèria l'esmenta com una de les cinc ciutats construïdes abans del diluvi. Adapa U-an, anomenat el primer home, meitat humà i meitat déu, que tenia el títol d'Abgallu (ab.
Èridu і Babilònia · Èridu і Ur ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Babilònia · Babilònia і Ur ·
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Babilònia і Babilònia (ciutat) · Babilònia (ciutat) і Ur ·
Cassites
Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.
Babilònia і Cassites · Cassites і Ur ·
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Babilònia і Cir II el Gran · Cir II el Gran і Ur ·
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Babilònia і Elam · Elam і Ur ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Babilònia і Eufrates · Eufrates і Ur ·
Gutis
Els gutis o quteus (en sumeri: 𒄖𒌅𒌝𒆠,Gu-tu-umki o 𒄖𒋾𒌝𒆠,Gu-ti-umki) van ser un poble a l'est del Tigris, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne del que en van arribar a ocupar una part, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC).
Babilònia і Gutis · Gutis і Ur ·
Hammurabi
Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.
Babilònia і Hammurabi · Hammurabi і Ur ·
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Babilònia і Harran · Harran і Ur ·
Imperi Neobabilònic
Màxima extensió de l'Imperi Neobabilònic. La porta d'Ixtar de Babilònia tal com està reconstruïda al Museu Pergamon de Berlín LImperi Neobabilònic o Segon Imperi Babilònic, va ser un període dins la història de Mesopotàmia que es va iniciar l'any 626 aC i va acabar l'any 539 aC.
Babilònia і Imperi Neobabilònic · Imperi Neobabilònic і Ur ·
Imperi paleobabilònic
Es coneix pel nom dImperi paleobabilònic i Primer Imperi Babilònic l'estat creat per Hammurabi (1792-1595 a.n.e. segons la cronologia mitjana; 1728-1531 a.n.e. segons la cronologia curta).
Babilònia і Imperi paleobabilònic · Imperi paleobabilònic і Ur ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Babilònia і Iraq · Iraq і Ur ·
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Babilònia і Isin · Isin і Ur ·
Ixtar
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.
Babilònia і Ixtar · Ixtar і Ur ·
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Kurigalzu I
Kurigalzu I va ser un rei cassita de Babilònia, d'una part d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Babilònia і Kurigalzu I · Kurigalzu I і Ur ·
Kurigalzu II
Kurigalzu II va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, d'Accàdia i de Khana.
Babilònia і Kurigalzu II · Kurigalzu II і Ur ·
Lagaix
Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix (en escriptura cuneïforme 𒉢𒁓𒆷𒆠, Lagaški; en sumeri Lagaš) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que es devia constituir com a estat independent cap al 2600 aC.
Babilònia і Lagaix · Lagaix і Ur ·
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Babilònia і Larsa · Larsa і Ur ·
Marduknadinakhkhe
Marduknadinakhkhe o Marduk-nādin-aḫḫe va ser el sisè rei de la Segona dinastia d'Isin, IV dinastia de Babilònia, i va regnar en un període aproximat entre l'any 1099 aC i 1082 aC.
Babilònia і Marduknadinakhkhe · Marduknadinakhkhe і Ur ·
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Babilònia і Mari (Mesopotàmia) · Mari (Mesopotàmia) і Ur ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Babilònia і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Ur ·
Nabònides
Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.
Babilònia і Nabònides · Nabònides і Ur ·
Nabucodonosor I
Nabucodonosor I - també escrit Nabuconodosor, Nabukudirriusur o Nabushadrezzar fou rei de la II dinastia d'Isin a Babilònia vers el 1125-1103 aC.
Babilònia і Nabucodonosor I · Nabucodonosor I і Ur ·
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Babilònia і Nabucodonosor II · Nabucodonosor II і Ur ·
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Babilònia і Nippur · Nippur і Ur ·
País de la Mar
El País de la Mar Pàg.
Babilònia і País de la Mar · País de la Mar і Ur ·
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Babilònia і Regne de Judà · Regne de Judà і Ur ·
Samsuiluna
Samsuiluna també anomenat Šamšu-iluna, o Shamshu Iluna va ser rei de Babilònia, de la Dinastia I amorrea a l'Imperi paleobabilònic, cap a l'any 1749 aC fins possiblement el 1712 aC.
Babilònia і Samsuiluna · Samsuiluna і Ur ·
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Babilònia і Sumer · Sumer і Ur ·
Umma (ciutat estat)
Umma amb Lugal-Zage-Si cap al 2350 aC. Kish, Umma i Akkad, 2400 a 2350 aC. Umma va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Babilònia і Umma (ciutat estat) · Umma (ciutat estat) і Ur ·
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Babilònia і Ur
- Què tenen en comú Babilònia і Ur
- Semblances entre Babilònia і Ur
Comparació entre Babilònia і Ur
Babilònia té 186 relacions, mentre que Ur té 181. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 10.35% = 38 / (186 + 181).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Babilònia і Ur. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: