Taula de continguts
178 les relacions: Abieshu, Abirattaix, Accad, Adab, Adadapaliddina, Adadnirari I, Adadnirari III, Adadxumaiddina, Adadxumausur, Agum I, Agum II, Agum III, Aixurnirari III, Aixurubal·lit I, Akhenaton, Amel-Marduk, Amenofis III, Ammiditana, Ammisaduqa, Amorrites, Antic Egipte, Apil-Sin, Araxa, Assarhaddon, Assíria, Assur, Èridu, Babilònia, Babilònia (ciutat), Baltasar, Borsippa, Burnaburiaix I, Burnaburiaix II, Cambises II de Pèrsia, Carquemix, Cartes d'Amarna, Cassites, Ciaxares de Mèdia, Cilícia, Cir II el Gran, Dècada del 1020 aC, Dècada del 610 aC, Dècada del 620 aC, Dilbat, Dur-Kurigalzu, Eixnunna, Ekal·latum, Elam, Enlilnadinakhi, Enlilnadinapli, ... Ampliar l'índex (128 més) »
- Satrapies
Abieshu
Abieshu o Abī-Ešuḫ o també Abi'eshukh va ser rei de Babilònia entre el 1711 aC i el 1684 aC, de la Dinastia I amorrita de l'Imperi paleobabilònic.
Veure Babilònia і Abieshu
Abirattaix
Abirattaix o Abīrattaš va ser rei dels cassites de Khana territori constituït pels antics regnes de Mari i Terqa, segons consta a la Llista dels reis de Babilònia.
Veure Babilònia і Abirattaix
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Veure Babilònia і Accad
Adab
Adab o Ud-Nun fou una ciutat estat de Mesopotàmia entre Telloh i Nippur; al lloc de la moderna Bismaya o Bismya, a la governació de Wasit, a l'Iraq.
Veure Babilònia і Adab
Adadapaliddina
Adadapaliddina o també Adad-apla-iddina (en accadi: 90px) va ser un rei usurpador del tron de Babilònia.
Veure Babilònia і Adadapaliddina
Adadnirari I
Adadnirari I o Adad-nirari I va ser rei d'Assíria possiblement des dels anys 1300 aC/1290 aC als 1270 aC/1260 aC en un regnat de prop de 30 anys, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Babilònia і Adadnirari I
Adadnirari III
Adadnirari III o Adad-nirari III va ser rei d'Assíria, fill i successor de Xamxi-Adad V. Va regnar durant 28 anys, del 811 al 783 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria, i com que era menor d'edat va estar alguns anys sota regència de la seva mare, la reina vídua Sammuramat.
Veure Babilònia і Adadnirari III
Adadxumaiddina
Adadxumaiddina o Adad-šuma-iddina va ser rei de Babilònia durant sis anys.
Veure Babilònia і Adadxumaiddina
Adadxumausur
Adadshumausur o Adad-šuma-uṣur va ser un rei cassita de Babilònia.
Veure Babilònia і Adadxumausur
Agum I
Agum I, que portava els epítets de Maḫrû, "el primer," o rabi, "el gran", va ser el segon rei conegut dels cassites, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Veure Babilònia і Agum I
Agum II
Agum II o segurament també Agum-Kakrine va ser un rei dels cassites i de Babilònia que regnava cap a l'any el 1570 aC.
Veure Babilònia і Agum II
Agum III
Agum III va ser un rei cassita de Babilònia cap a la meitat del.
Veure Babilònia і Agum III
Aixurnirari III
Aixurnirari III o Aššur-nirari III va ser rei d'Assíria cap als anys 1193 aC - 1187 aC.
Veure Babilònia і Aixurnirari III
Aixurubal·lit I
Aixurubal·lit I o Aššur-uballiṭ I (en accadi "El deu Aixur ha donat la vida") va ser rei d'Assíria, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Babilònia і Aixurubal·lit I
Akhenaton
Akhenaton o Amenhotep IV (també conegut amb el nom hel·lenitzat dAmenofis IV) va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC.
Veure Babilònia і Akhenaton
Amel-Marduk
o també Awil-Marduk o Evil-Merodach va ser el tercer rei de la Dinastia Neobabilònica o Caldea que va regnar a Babilònia entre els anys 562 aC i 560 aC.
Veure Babilònia і Amel-Marduk
Amenofis III
Amenofis III també anomenat Amenhotep III fou un faraó de la dinastia XVIII que governà Egipte aproximadament quaranta anys (ca. 1390-80 i 1350-40 aC), essent el seu regnat pròsper i estable.
Veure Babilònia і Amenofis III
Ammiditana
Ammiditana va ser rei de Babilònia (1684-1647 aC), de la Dinastia I de l'Imperi paleobabilònic, fill i successor d'Abieshu.
Veure Babilònia і Ammiditana
Ammisaduqa
Ammisaduqa o Ammi-ṣaduqa va ser rei de Babilònia entre els anys 1646 aC i 1626 aC.
Veure Babilònia і Ammisaduqa
Amorrites
Els amorrites (martu en sumeri i amurru en acadià) van ser un gran grup ètnic, d'origen semita, probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i a Mesopotàmia cap a l'any 2500 aC.
Veure Babilònia і Amorrites
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Babilònia і Antic Egipte
Apil-Sin
Apil-Sin va ser el quart rei de la dinastia amorita de Babilònia segons la Llista dels reis de Babilònia, fill i successor de Sabium.
Veure Babilònia і Apil-Sin
Araxa
Araxa (elamita Harakqa, accadià Arahu) és el nom en antic persa del cap de la rebel·lió babilònia contra Darios I de Pèrsia.
Veure Babilònia і Araxa
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Veure Babilònia і Assarhaddon
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Babilònia і Assíria
Assur
Assur fou l'antiga capital d'Assíria i la que va donar nom al seu poble.
Veure Babilònia і Assur
Èridu
Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira.
Veure Babilònia і Èridu
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Babilònia і Babilònia
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Veure Babilònia і Babilònia (ciutat)
Baltasar
Baltasar (en hebreu bíblic בלשאצר; en accadi: Bel-Sarra-usur; en grec: Balthazar, que significa "protegeix la seva vida", o, possiblement, " Bel protegir el rei"; 539 aC) va ser corregent de Babilònia.
Veure Babilònia і Baltasar
Borsippa
Localització de '''Borsippa''' a Mesopotàmia Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotàmia (Sumeri: BAD.SI.(A).AB.BAKI; Accadià: Barsip i Til-Barsip) als dos costats d'un llac de 17,7 km al sud-oest de Babilònia a la riba oriental de l'Eufrates, avui a la governació de Babil a l'Iraq, portant el nom de Birs Nimrud.
Veure Babilònia і Borsippa
Burnaburiaix I
Burnaburiaix I o Burnaburiaš I va ser fill i successor d'Agum II en el tron de Babilònia.
Veure Babilònia і Burnaburiaix I
Burnaburiaix II
Burnaburiaix II o Burna-Buriaš II va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, de Khana i de part d'Accàdia.
Veure Babilònia і Burnaburiaix II
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Veure Babilònia і Cambises II de Pèrsia
Carquemix
Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.
Veure Babilònia і Carquemix
Cartes d'Amarna
Les cartes d'Amarna són quatre centenars de tauletes d'argila amb inscripcions cuneïformes, conegudes també com les tauletes d'Amarna.
Veure Babilònia і Cartes d'Amarna
Cassites
Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.
Veure Babilònia і Cassites
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Veure Babilònia і Ciaxares de Mèdia
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Babilònia і Cilícia
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Veure Babilònia і Cir II el Gran
Dècada del 1020 aC
La dècada del 1020 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 1029 aC fins al 31 de desembre del 1020 aC.
Veure Babilònia і Dècada del 1020 aC
Dècada del 610 aC
La dècada del 610 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 619 aC fins al 31 de desembre del 610 aC.
Veure Babilònia і Dècada del 610 aC
Dècada del 620 aC
La dècada del 620 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 629 aC fins al 31 de desembre del 620 aC.
Veure Babilònia і Dècada del 620 aC
Dilbat
Dilbat fou una ciutat estat de Mesopotàmia que correspon a la moderna Tell ed-Duleim o Tell al-Deylam a l'Iraq.
Veure Babilònia і Dilbat
Dur-Kurigalzu
Dur-Kurigalzu fou una ciutat fundada pels cassites al a la confluència entre el Tigris i el Diyala a uns 30 km a l'oest de Bagdad.
Veure Babilònia і Dur-Kurigalzu
Eixnunna
Eixunnuna i Babilònia en temps de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Eixnunna o Ešnunna (actualment Tell Asmar) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va arribar al seu màxim poder al quan va formar el regne de Warum.
Veure Babilònia і Eixnunna
Ekal·latum
Ekal·latum (en accadi 𒌷𒂍𒃲𒈨𒌍, transliterat URUE2.GAL.MEŠ, que significaria "els palaus") va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que existia cap a l'any 1850 aC al nord-oest del regne de Warum (Eixnunna).
Veure Babilònia і Ekal·latum
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Veure Babilònia і Elam
Enlilnadinakhi
Enlilnadinakhi o Enlil-nādin-aḫi va ser rei de Babilònia uns dos o tres anys, l'últim de la dinastia cassita.
Veure Babilònia і Enlilnadinakhi
Enlilnadinapli
Enlilnadinapli o Enlil-nādin-apli va ser el cinquè rei de la Segona dinastia d'Isin, i IV dinastia de Babilònia.
Veure Babilònia і Enlilnadinapli
Enlilnadinxumi
Enlilnadinxumi o Enlil-nādin-šumi va ser un rei cassita de Babilònia i del País de la Mar.
Veure Babilònia і Enlilnadinxumi
Enlilnirari
Enlilnirari o Enlil-nērāru va ser rei d'Assíria.
Veure Babilònia і Enlilnirari
Epopeia de Guilgameix
LEpopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.
Veure Babilònia і Epopeia de Guilgameix
Eriba-Marduk
Eriba-Marduk va ser rei de Babilònia possiblement entre els anys 769 aC i 761 aC.
Veure Babilònia і Eriba-Marduk
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Babilònia і Estat sobirà
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Babilònia і Eufrates
Gandaix
Gandaix o també Gandaš va ser el primer rei conegut dels cassites, però es desconeixen les dates del seu regnat.
Veure Babilònia і Gandaix
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Veure Babilònia і Gaza
Girsu
Girsu (𒄈𒋢𒆠) fou una ciutat estat de Mesopotàmia actual tell Telloh a la governació de Dhi Qar a l'Iraq.
Veure Babilònia і Girsu
Gutis
Els gutis o quteus (en sumeri: 𒄖𒌅𒌝𒆠,Gu-tu-umki o 𒄖𒋾𒌝𒆠,Gu-ti-umki) van ser un poble a l'est del Tigris, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne del que en van arribar a ocupar una part, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC).
Veure Babilònia і Gutis
Hammurabi
Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.
Veure Babilònia і Hammurabi
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Babilònia і Harran
Hattusilis III
Hattusilis III va ser rei d'Hakpis entre els anys 1290-1270 aC, i rei dels hitites segurament entre el 1270-1250 aC.
Veure Babilònia і Hattusilis III
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Veure Babilònia і Hitites
Hora
L'hora, símbol h, és una unitat de temps igual a 3 600 segons.
Veure Babilònia і Hora
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Babilònia і Imperi Mede
Imperi Neobabilònic
Màxima extensió de l'Imperi Neobabilònic. La porta d'Ixtar de Babilònia tal com està reconstruïda al Museu Pergamon de Berlín LImperi Neobabilònic o Segon Imperi Babilònic, va ser un període dins la història de Mesopotàmia que es va iniciar l'any 626 aC i va acabar l'any 539 aC.
Veure Babilònia і Imperi Neobabilònic
Imperi paleobabilònic
Es coneix pel nom dImperi paleobabilònic i Primer Imperi Babilònic l'estat creat per Hammurabi (1792-1595 a.n.e. segons la cronologia mitjana; 1728-1531 a.n.e. segons la cronologia curta).
Veure Babilònia і Imperi paleobabilònic
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Babilònia і Iraq
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Veure Babilònia і Isin
Ittimardukbalatu
Ittimardukbalatu o Itti-Marduk-balāṭu va ser el segon rei de la dinastia d'Isin a Babilònia, successor del seu pare Marduk-Kabitahheixu cap a l'any 1138 aC.
Veure Babilònia і Ittimardukbalatu
Ixtar
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.
Veure Babilònia і Ixtar
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Babilònia і Jerusalem
Josies
El Escorial El rei Josies per Julius Schnoor von Carolsfeld. Josies (en hebreu יאשיהו בן-אמון Yôšiyyāhû ben Amon), segons la Bíblia, va ser el setzè rei de Judà.
Veure Babilònia і Josies
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Babilònia і Juliol
Kadaixman-Enlil I
Kadaixman-Enlil I o Kadašman-Enlil I va ser un rei cassita de Babilònia, Khana, País de la Mar i part d'Accàdia.
Veure Babilònia і Kadaixman-Enlil I
Kadaixman-Enlil II
Kadaixman-Enlil II o Kadašman-Enlil II va ser fill i successor de Kadaixmanturgu com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Veure Babilònia і Kadaixman-Enlil II
Kadaixmankharbe
Kadashmankharbe o Kadašman-Ḫarbe va ser probablement el fill i successor de Karaindaix com a rei de Babilònia, Khana, Accàdia i el País de la Mar, segons diu la Llista dels reis de Babilònia.
Veure Babilònia і Kadaixmankharbe
Kadaixmankharbe II
Kadaixmankharbe II o Kadašman-Ḫarbe II va ser rei de Babilònia.
Veure Babilònia і Kadaixmankharbe II
Kadaixmanturgu
Kadaixmanturgu o Kadašman-Turgu va ser probablement el fill i successor de Nazimaruttaix com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Veure Babilònia і Kadaixmanturgu
Kaixtiliaix I
Kaixtiliaix I o Kaštiliaš I va ser rei dels cassites de Khana (Mari i Terqa) segons diu la Llista dels reis de Babilònia.
Veure Babilònia і Kaixtiliaix I
Kaixtiliaix II
Kaixtiliaix II o Kaštiliaš II va ser rei dels cassites de Khana un estat constituït pels antics regnes deMari i Terqa). Segons la Llista dels reis de Babilònia, va ser el successor d'Abirattaix amb el qual es desconeix el parentiu, encara que alguns historiadors diuen que era el seu germà.
Veure Babilònia і Kaixtiliaix II
Kaixtiliaix III
Kaixtiliaix III o Kaštiliaš III va ser un rei cassita de Babilònia, Accàdia, Khana i altres regions.
Veure Babilònia і Kaixtiliaix III
Kaixtiliaix IV
Kaixtiliaix IV o Kaštiliaš IV va ser fill i successor de Xagarakti-Xuriaix com a rei de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Veure Babilònia і Kaixtiliaix IV
Kandalanu
va ser l'últim rei de la X Dinastia de Babilònia.
Veure Babilònia і Kandalanu
Karaindaix
Karaindaix o Karaindaš va ser un rei cassita de Babilònia, de part d'Accàdia, de Khana i del País de la Mar.
Veure Babilònia і Karaindaix
Karakhardaix
Karakhardaix o Kara-Hardaš va ser un rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Veure Babilònia і Karakhardaix
Keshi
Keshi o Kesh fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Babilònia і Keshi
Kharbaixikhu
Kharbaixikhu o Ḫarba-Šiḥu va ser rei dels cassites de Khana, un territori format pels antics regnes de Mari i Terqa.
Veure Babilònia і Kharbaixikhu
Kishurra
Kishurra fou una ciutat estat sumèria de Mesopotàmia, a la vora del riu Purattum, a l'Eufrates mitjà, a mig camí entre Uruk i Nippur, i just 7km al nord de Shuruppak.
Veure Babilònia і Kishurra
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Babilònia і Kix
Kudur-Enlil
Kudur-Enlil va ser el successor de Kadaixman-Enlil II com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Veure Babilònia і Kudur-Enlil
Kurigalzu I
Kurigalzu I va ser un rei cassita de Babilònia, d'una part d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Veure Babilònia і Kurigalzu I
Kurigalzu II
Kurigalzu II va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, d'Accàdia i de Khana.
Veure Babilònia і Kurigalzu II
Kutha
Kutha (també apareix com Cithah, Cutha, Kuthah, Qutha i Quthah; en sumeri Gudua, moderna Tell Ibrahim a la governació de Babil) fou una ciutat estat de Mesopotàmia, a l'est d'Accad que apareix sotmesa a Sargon I, i que es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC.
Veure Babilònia і Kutha
Labashi-Marduk
Labashi-Marduk o Lābāši-Marduk va ser rei de Babilònia l'any 556 aC.
Veure Babilònia і Labashi-Marduk
Lagaix
Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix (en escriptura cuneïforme 𒉢𒁓𒆷𒆠, Lagaški; en sumeri Lagaš) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que es devia constituir com a estat independent cap al 2600 aC.
Veure Babilònia і Lagaix
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Babilònia і Larsa
Llista dels reis de Babilònia
Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.
Veure Babilònia і Llista dels reis de Babilònia
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Babilònia і Maig
Malgium
Malgium i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Malgium o de vegades Malkium, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia situada vora el riu Tigris i propera a la desembocadura del riu Diyala.
Veure Babilònia і Malgium
Marduk
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Veure Babilònia і Marduk
Marduk-Apal-Iddina II
Marduk-apla-iddina II (a la Bíblia apareix com a Merodach-baladan, també dit Marduk-baladan, Baladan i Berodach-baladan; literalment "Marduk m'ha donat un hereu") va ser un príncep de Caldea que regnà des d'almenys el 731 aC fins al 700 aC a Bit Yakin i del 722 al 710 aC a Babilònia.
Veure Babilònia і Marduk-Apal-Iddina II
Marduk-Kabitahheixu
Marduk-Kabitahheixu va ser governador d'Isin sota el rei elamita Kutir-Nakhunte.
Veure Babilònia і Marduk-Kabitahheixu
Marduk-Zer
Marduk-Zer (en realitat Marduk-Zer-..., però la tauleta que porta el seu nom està una mica damnada i la part final no es pot llegir) va ser el desè i penúltim rei de la Segona dinastia d'Isin, IV dinastia de Babilònia, successor de l'efímer sobirà Mardukakhkheriba.
Veure Babilònia і Marduk-Zer
Mardukakhkheriba
Mardukakhkheriba o també Marduk-aḫḫē-erība, va ser el novè rei de Babilònia de la Segona dinastia d'Isin, IV dinastia de Babilònia.
Veure Babilònia і Mardukakhkheriba
Mardukaplaiddina
Mardukaplaiddina o Marduk-apla-iddina va ser un rei cassita de Babilònia, fill i successor, cap a l'any 1170 aC de Melixiku.
Veure Babilònia і Mardukaplaiddina
Marduknadinakhkhe
Marduknadinakhkhe o Marduk-nādin-aḫḫe va ser el sisè rei de la Segona dinastia d'Isin, IV dinastia de Babilònia, i va regnar en un període aproximat entre l'any 1099 aC i 1082 aC.
Veure Babilònia і Marduknadinakhkhe
Mardukxapikzeri
Mardukxapikzeri o Marduk-šāpik-zēri va succeir Marduknadinakhkhe com a rei de Babilònia.
Veure Babilònia і Mardukxapikzeri
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Veure Babilònia і Mari (Mesopotàmia)
Maskham-shapir
Maskham-Shapir va ser una ciutat estat independent de Sumer i Mesopotàmia.
Veure Babilònia і Maskham-shapir
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.
Veure Babilònia і Medes
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Babilònia і Medicina
Meguidó
Meguidó (‘pujol, turó’;, potseriorment) és un tel que es troba al nord d'Israel, prop del quibuts Megido, uns 30 km al sud-est de Haifa.
Veure Babilònia і Meguidó
Melixiku
Melixiku o Meli-Šiḫu, o també Melixipak (Meli-Šipak) va ser un rei cassita de Babilònia.
Veure Babilònia і Melixiku
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Babilònia і Mesopotàmia
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Babilònia і Muntanyes del Taure
Mushezib-Marduk
o Mušēzib-Marduk va ser rei de Babilònia de l'any 693 aC al 689 aC, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Veure Babilònia і Mushezib-Marduk
Nabònides
Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.
Veure Babilònia і Nabònides
Nabonassar
Nabonassar (que va regnar entre el 747 i el 734 aC.) va ser un rei babiloni.
Veure Babilònia і Nabonassar
Nabopolassar
Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.
Veure Babilònia і Nabopolassar
Nabu-Xum-Libur
Nabu-Xum-Libur va ser l'últim rei de la segona dinastia d'Isin, quarta de Babilònia.
Veure Babilònia і Nabu-Xum-Libur
Nabucodonosor I
Nabucodonosor I - també escrit Nabuconodosor, Nabukudirriusur o Nabushadrezzar fou rei de la II dinastia d'Isin a Babilònia vers el 1125-1103 aC.
Veure Babilònia і Nabucodonosor I
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Veure Babilònia і Nabucodonosor II
Nazibugaix
Nazibugaix (Suzigaix) o Nazi-Bugaš va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, d'Accàdia i de Khana.
Veure Babilònia і Nazibugaix
Nazimaruttaix
Nazimaruttaix o Nazi-Maruttaš va ser fill i successor de Kurigalzu II com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana, segons diu la Llista dels reis de Babilònia.
Veure Babilònia і Nazimaruttaix
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Veure Babilònia і Nínive
Necó II
Estela de Nekao II, dedicada a Isis i Osiris. Museu del Louvre Uahemibra Nekau o Nekao II fou un faraó de la dinastia XXVI que governà a l'antic Egipte del 610 al 595 aC.
Veure Babilònia і Necó II
Neriglissar
o també Nergal-šar-uṣur va ser el quart rei de Babilònia de l'anomenada Dinastia Caldea entre els anys 560 aC i 556 aC, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Veure Babilònia і Neriglissar
Nimrod (personatge del Gènesi)
En el capítol desè del Gènesi, Nimrod és un fill de Cuix, net de Cam i besnét de Noè.
Veure Babilònia і Nimrod (personatge del Gènesi)
Ninurtanadinxumi
Ninurtanadinxumi o Ninurta-nādin-šumi va ser rei de Babilònia, el tercer de la Segona dinastia d'Isin, IV dinastia de Babilònia.
Veure Babilònia і Ninurtanadinxumi
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Veure Babilònia і Nippur
Opi
Bola de 200 grams d'opi produït a Espanya, amb els envasos per la recollida i un euro d'escala L'opi és una droga analgèsica narcòtica d'olor característica i un sabor amargant que s'obté fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum), exsudant i dessecant a l'aire el làtex obtingut.
Veure Babilònia і Opi
País de la Mar
El País de la Mar Pàg.
Veure Babilònia і País de la Mar
Península del Sinaí
La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.
Veure Babilònia і Península del Sinaí
Puzur-Aixur III
Puzur-Aixur III o Puzur-Aššur III va ser un rei d'Assíria que va governar potser entre els anys 1520 aC i 1500 aC, segons la cronologia mitjana.
Veure Babilònia і Puzur-Aixur III
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Veure Babilònia і Regne de Judà
Sabium
Sabium o Sa-bu-u va ser el tercer rei de la primera dinastia de Babilònia (dinastia amorrita), segons la Llista dels reis de Babilònia.
Veure Babilònia і Sabium
Salmanassar V
Salmanassar V (millor: Salmanàssar) (en accadi: Šulmanu-ašarid, en hebreu: שַׁלְמַנְאֶסֶר, hebreu modern: Shalman'eser, tiberià: Šalmanʼéser; grec antic: Σαλμανάσαρ, Σαλαμανάσαρ, Σαλμανάσσαρ llatí: Salmanăsar) va ser rei d'Assíria del 727 aC al 722 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Babilònia і Salmanassar V
Samsuditana
Samsuditana va ser rei de Babilònia (cap als anys 1625-1595 aC).
Veure Babilònia і Samsuditana
Samsuiluna
Samsuiluna també anomenat Šamšu-iluna, o Shamshu Iluna va ser rei de Babilònia, de la Dinastia I amorrea a l'Imperi paleobabilònic, cap a l'any 1749 aC fins possiblement el 1712 aC.
Veure Babilònia і Samsuiluna
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Veure Babilònia і Sargon II
Segle XI aC
El segle XI aC a Europa forma part del període de l'edat del ferro on continuen els canvis engegats al segle anterior, de manera que les antigues civilitzacions de l'edat del bronze cedeixen el control a nous pobles.
Veure Babilònia і Segle XI aC
Segle XII aC
El segle XII aC es pot considerar un període de crisi dins l'edat antiga (col·lapse de l'edat de bronze), ja que diverses civilitzacions arriben a la seva fi (com la micènica o la hitita) a causa de la pressió de tribus guerreres semiorganitzades i guerres frontereres.
Veure Babilònia і Segle XII aC
Segle XIX aC
El segle XIX aC és el període que comprèn els anys inclosos entre el 1900 aC i el 1801 aC.
Veure Babilònia і Segle XIX aC
Segle XVI aC
El segle XVI aC comprèn els anys inclosos entre el 1600 aC i el 1501 aC i està marcat pel declivi temporal de Babilònia i la recuperació del poder per part d'Egipte després de l'expulsió dels hikses per part d'Amosis.
Veure Babilònia і Segle XVI aC
Segle XVII aC
El segle XVII aC és un període que comprèn els anys inclosos entre el 1700 aC i el 1601 aC.
Veure Babilònia і Segle XVII aC
Segle XVIII aC
El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.
Veure Babilònia і Segle XVIII aC
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Veure Babilònia і Sennàquerib
Sin-Mubal·lit
Sin-Mubal·lit va ser rei de Babilònia.
Veure Babilònia і Sin-Mubal·lit
Sinxarixkun
Sinxarixkun (Sin-xar-ixkun) fou rei de Babilònia (vers 627 i/o 626 aC) i d'Assíria (626 a 612 aC) que seria el rei Saràkos (Saracus) de l'historiador Berós.
Veure Babilònia і Sinxarixkun
Sinxumulixir
Sinxumulixir (o Sin-xumu-lixir) fou un general i usurpador del poder reial a Assíria el 626 aC.
Veure Babilònia і Sinxumulixir
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Veure Babilònia і Sippar
Suhum
Mapa Suhum (Sukhum) era el nom d'una regió que s'esmenta a les tauletes de Mari al; als seus habitants se'ls anomena suheus.
Veure Babilònia і Suhum
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Babilònia і Sumer
Sumuabum
Sumuabum o Sumu-Abum va ser el primer rei de la primera dinastia de Babilònia.
Veure Babilònia і Sumuabum
Sumulael
Sumulael o també Sumula-Ilum o Sumu-la-El va ser el segon rei de Babilònia.
Veure Babilònia і Sumulael
Sutruk-Nakhunte
Sutruk-Nakhunte o Šutruk-Naḫḫunte va ser fill i successor d'Hallutush-Inshushinak com a rei d'Elam, el segon de la dinastia sutrúquida.
Veure Babilònia і Sutruk-Nakhunte
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Veure Babilònia і Teglatfalassar III
Terqa
Terqa vers el 1770 aC Terqa va ser una ciutat estat situada a uns 60 km al nord-oest de Mari, a l'Eufrates central, al lloc de la moderna Tell Ashara a Síria a 80 km de la frontera amb Iraq.
Veure Babilònia і Terqa
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Babilònia і Tigris
Tiptakzi
Tiptakzi va ser el vuitè governant (o el novè, si es compta Uixi) de la dinastia dels cassites de Khana, un territori sorgit dels antics regnes de Mari i Terqa.
Veure Babilònia і Tiptakzi
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Veure Babilònia і Tir
Torre de Babel
Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.
Veure Babilònia і Torre de Babel
Tukultininurta I
Tukultininurta I o Tukulti-Ninurta I (antigament Tukultininib o Tukulti-Ninib quan el nom de la deïtat "Ninurta" es va transcriure Ninib) va ser rei d'Assíria cap als anys 1235 aC - 1196 aC.
Veure Babilònia і Tukultininurta I
Tuttul
Tuttul (modernament assenyalada com Tuttul del sud) fou una ciutat autònoma de l'antiga Mesopotàmia situada a uns 100 km al nord de Kish a l'Eufrates, que probablement depenia de la ciutat estat de Mari cap al 2337 aC quan fou conquerida per Sargon I. El culte principal era llavors al déu Dagan, un déu semita, que també era venerat a Mari.
Veure Babilònia і Tuttul
Ulamburiaix
Ulamburiaix o Ulamburiaš va ser fill de Burnaburiaix I, i rei del País de la Mar i després de Babilònia.
Veure Babilònia і Ulamburiaix
Umma (ciutat estat)
Umma amb Lugal-Zage-Si cap al 2350 aC. Kish, Umma i Akkad, 2400 a 2350 aC. Umma va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Babilònia і Umma (ciutat estat)
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Veure Babilònia і Ur
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Veure Babilònia і Uruk
Urzigurumaix
Urzigurumaix o Urzigurumaš va ser rei dels cassites de Khana, un estat format pels antics regnes de Mari i Terqa.
Veure Babilònia і Urzigurumaix
Xagarakti-Xuriaix
Xagarakti-Xuriaix o Šagarakti-Šuriaš va ser el successor de Kudur-Enlil, del que potser era fill, com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Veure Babilònia і Xagarakti-Xuriaix
Xamaix
conquistador babiloni Xamaix (accadi: Šamaš; fenici: 𐤔𐤌𐤔 šmš; siríac clàssic: ܫܡܫܐ, šemša) era una divinitat venerada a l'antiga Mesopotàmia (equivalent a lUtu sumeri (en sumeri, dUD 𒀭𒌓)).
Veure Babilònia і Xamaix
Xamxi-Adad V
Xamxi-Adad V fou rei d'Assíria del 824 al 811 aC, tot i que no fou reconegut plenament fins al 822 aC.
Veure Babilònia і Xamxi-Adad V
Yamutbal
Mapa Yamutbal fou una tribu dels amorrites.
Veure Babilònia і Yamutbal
Zababaixumaiddina
Zababaixumaiddina o Zababa-šuma-iddina va ser, segons la Llista dels reis un rei de Babilònia de la dinastia cassita, cap a l'any 1160 aC.
Veure Babilònia і Zababaixumaiddina
Zabalam
Zabalam o Zabala va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Babilònia і Zabalam
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Babilònia і 23 de novembre
Vegeu també
Satrapies
- Ària (Pèrsia)
- Aracòsia
- Babilònia
- Cilícia
- Dinastia XXVII d'Egipte
- Dinastia XXXI d'Egipte
- Drangiana
- Gandhara
- Hircània
- Imperi Mede
- Kirman
- Pàrtia
- Paropamisades
- Satagídia
- Satrapia d'Aràbia
- Satrapia d'Assíria
- Satrapia de Líbia
- Satrapia de Lídia
- Satrapia de Núbia
- Satrapia de Síria
- Satrapia de Tràcia
- Sogdiana
- Tàxila (satrapia)
També conegut com Babilonis, Babilònia (regió), Babilònica, Imperi babilònic, Virregnat de Karduniash.