Similituds entre Axioma і Lògica modal
Axioma і Lògica modal tenen 10 coses en comú (en Uniopèdia): Aristòtil, Axioma, Bertrand Russell, Conseqüència, Gottlob Frege, Lògica de primer ordre, Lògica proposicional, Modus ponendo ponens, Regla d'inferència, Teorema.
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Axioma · Aristòtil і Lògica modal ·
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Axioma і Axioma · Axioma і Lògica modal ·
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Axioma і Bertrand Russell · Bertrand Russell і Lògica modal ·
Conseqüència
La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.
Axioma і Conseqüència · Conseqüència і Lògica modal ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Axioma і Gottlob Frege · Gottlob Frege і Lògica modal ·
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Axioma і Lògica de primer ordre · Lògica de primer ordre і Lògica modal ·
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Axioma і Lògica proposicional · Lògica modal і Lògica proposicional ·
Modus ponendo ponens
En lògica, el modus ponendo ponens (en llatí, literalment manera que posa tot posant, en el sentit de manera que afirmant afirma), també anomenat modus ponens i generalment abreujat MPP o MP, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus ponens podria ser: Una altra manera de presentar el modus ponens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de següent: En l'axiomatització de la lògica proposicional proposada per Jan Łukasiewicz, el modus ponens és l'única regla d'inferència primitiva.
Axioma і Modus ponendo ponens · Lògica modal і Modus ponendo ponens ·
Regla d'inferència
En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.
Axioma і Regla d'inferència · Lògica modal і Regla d'inferència ·
Teorema
editor.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Axioma і Lògica modal
- Què tenen en comú Axioma і Lògica modal
- Semblances entre Axioma і Lògica modal
Comparació entre Axioma і Lògica modal
Axioma té 111 relacions, mentre que Lògica modal té 30. Com que tenen en comú 10, l'índex de Jaccard és 7.09% = 10 / (111 + 30).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Axioma і Lògica modal. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: