Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Axioma і Kurt Gödel

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Axioma і Kurt Gödel

Axioma vs. Kurt Gödel

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable. fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.

Similituds entre Axioma і Kurt Gödel

Axioma і Kurt Gödel tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Aristòtil, Aritmètica, Axioma, Axioma de l'elecció, Axiomes de Peano, Bertrand Russell, David Hilbert, Gottlob Frege, Hipòtesi del continu, Lògica, Matemàtiques, Nombre enter, Proposició (lògica), Teorema d'incompletesa de Gödel, Teoria de conjunts, Teoria de nombres, ZFC.

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Aristòtil і Axioma · Aristòtil і Kurt Gödel · Veure més »

Aritmètica

Laritmètica (del grec αριθμός.

Aritmètica і Axioma · Aritmètica і Kurt Gödel · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Axioma і Axioma · Axioma і Kurt Gödel · Veure més »

Axioma de l'elecció

L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.

Axioma і Axioma de l'elecció · Axioma de l'elecció і Kurt Gödel · Veure més »

Axiomes de Peano

Els axiomes de Peano (o postulats de Peano) són un conjunt d'axiomes de segon ordre que defineixen de manera exacta la teoria dels nombres naturals.

Axioma і Axiomes de Peano · Axiomes de Peano і Kurt Gödel · Veure més »

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Axioma і Bertrand Russell · Bertrand Russell і Kurt Gödel · Veure més »

David Hilbert

David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.

Axioma і David Hilbert · David Hilbert і Kurt Gödel · Veure més »

Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.

Axioma і Gottlob Frege · Gottlob Frege і Kurt Gödel · Veure més »

Hipòtesi del continu

En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).

Axioma і Hipòtesi del continu · Hipòtesi del continu і Kurt Gödel · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Axioma і Lògica · Kurt Gödel і Lògica · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Axioma і Matemàtiques · Kurt Gödel і Matemàtiques · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Axioma і Nombre enter · Kurt Gödel і Nombre enter · Veure més »

Proposició (lògica)

Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.

Axioma і Proposició (lògica) · Kurt Gödel і Proposició (lògica) · Veure més »

Teorema d'incompletesa de Gödel

Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.

Axioma і Teorema d'incompletesa de Gödel · Kurt Gödel і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »

Teoria de conjunts

La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.

Axioma і Teoria de conjunts · Kurt Gödel і Teoria de conjunts · Veure més »

Teoria de nombres

Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.

Axioma і Teoria de nombres · Kurt Gödel і Teoria de nombres · Veure més »

ZFC

La Teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZFC) és el conjunt d'axiomes canònic de la teoria de conjunts.

Axioma і ZFC · Kurt Gödel і ZFC · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Axioma і Kurt Gödel

Axioma té 111 relacions, mentre que Kurt Gödel té 57. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 10.12% = 17 / (111 + 57).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Axioma і Kurt Gödel. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »