Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Axioma і Teoria de conjunts

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Axioma і Teoria de conjunts

Axioma vs. Teoria de conjunts

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable. La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.

Similituds entre Axioma і Teoria de conjunts

Axioma і Teoria de conjunts tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Anell (matemàtiques), Axioma, Axioma de l'elecció, Bertrand Russell, Conjunt, David Hilbert, Element (matemàtiques), Espai vectorial, Georg Cantor, Infinit, Kurt Gödel, Lògica de primer ordre, Lògica de segon ordre, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades, Nombre natural, Nombre real, Paradoxa de Russell, Propietat commutativa, Proposició (lògica), Topologia, ZFC.

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Alemanya і Axioma · Alemanya і Teoria de conjunts · Veure més »

Anell (matemàtiques)

En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.

Anell (matemàtiques) і Axioma · Anell (matemàtiques) і Teoria de conjunts · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Axioma і Axioma · Axioma і Teoria de conjunts · Veure més »

Axioma de l'elecció

L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.

Axioma і Axioma de l'elecció · Axioma de l'elecció і Teoria de conjunts · Veure més »

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Axioma і Bertrand Russell · Bertrand Russell і Teoria de conjunts · Veure més »

Conjunt

Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.

Axioma і Conjunt · Conjunt і Teoria de conjunts · Veure més »

David Hilbert

David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.

Axioma і David Hilbert · David Hilbert і Teoria de conjunts · Veure més »

Element (matemàtiques)

En teoria de conjunts, un element o membre d'un conjunt (o família de conjunts) és un objecte atòmic que forma part d'aquest conjunt (o família).

Axioma і Element (matemàtiques) · Element (matemàtiques) і Teoria de conjunts · Veure més »

Espai vectorial

'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.

Axioma і Espai vectorial · Espai vectorial і Teoria de conjunts · Veure més »

Georg Cantor

Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.

Axioma і Georg Cantor · Georg Cantor і Teoria de conjunts · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Axioma і Infinit · Infinit і Teoria de conjunts · Veure més »

Kurt Gödel

fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.

Axioma і Kurt Gödel · Kurt Gödel і Teoria de conjunts · Veure més »

Lògica de primer ordre

La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.

Axioma і Lògica de primer ordre · Lògica de primer ordre і Teoria de conjunts · Veure més »

Lògica de segon ordre

Una lògica de segon ordre és una extensió d'una lògica matemàtica de primer ordre en la qual s'afegeixen variables per propietats i quantificadors que operen sobre aquestes variables.

Axioma і Lògica de segon ordre · Lògica de segon ordre і Teoria de conjunts · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Axioma і Matemàtiques · Matemàtiques і Teoria de conjunts · Veure més »

Matemàtiques aplicades

La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials.

Axioma і Matemàtiques aplicades · Matemàtiques aplicades і Teoria de conjunts · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Axioma і Nombre natural · Nombre natural і Teoria de conjunts · Veure més »

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Axioma і Nombre real · Nombre real і Teoria de conjunts · Veure més »

Paradoxa de Russell

La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.

Axioma і Paradoxa de Russell · Paradoxa de Russell і Teoria de conjunts · Veure més »

Propietat commutativa

Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.

Axioma і Propietat commutativa · Propietat commutativa і Teoria de conjunts · Veure més »

Proposició (lògica)

Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.

Axioma і Proposició (lògica) · Proposició (lògica) і Teoria de conjunts · Veure més »

Topologia

Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.

Axioma і Topologia · Teoria de conjunts і Topologia · Veure més »

ZFC

La Teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZFC) és el conjunt d'axiomes canònic de la teoria de conjunts.

Axioma і ZFC · Teoria de conjunts і ZFC · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Axioma і Teoria de conjunts

Axioma té 111 relacions, mentre que Teoria de conjunts té 92. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 11.33% = 23 / (111 + 92).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Axioma і Teoria de conjunts. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »