Similituds entre Axioma і Història de les matemàtiques
Axioma і Història de les matemàtiques tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Anàlisi complexa, Angle, Aristòtil, Axioma de l'elecció, Axiomes de Peano, Évariste Galois, Elements d'Euclides, Estadística, Euclides, Física, Geometria, Geometria no euclidiana, Grec antic, Hipòtesi del continu, Infinit, Kurt Gödel, Lògica, Lògica matemàtica, Llenguatge formal, Matemàtiques, Teoria de conjunts, Teoria de grups, Teoria de la probabilitat, Teoria de nombres, Topologia, Topologia algebraica, Triangle, ZFC.
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Anàlisi complexa і Axioma · Anàlisi complexa і Història de les matemàtiques ·
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Angle і Axioma · Angle і Història de les matemàtiques ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Axioma · Aristòtil і Història de les matemàtiques ·
Axioma de l'elecció
L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.
Axioma і Axioma de l'elecció · Axioma de l'elecció і Història de les matemàtiques ·
Axiomes de Peano
Els axiomes de Peano (o postulats de Peano) són un conjunt d'axiomes de segon ordre que defineixen de manera exacta la teoria dels nombres naturals.
Axioma і Axiomes de Peano · Axiomes de Peano і Història de les matemàtiques ·
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Évariste Galois і Axioma · Évariste Galois і Història de les matemàtiques ·
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Axioma і Elements d'Euclides · Elements d'Euclides і Història de les matemàtiques ·
Estadística
lang.
Axioma і Estadística · Estadística і Història de les matemàtiques ·
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Axioma і Euclides · Euclides і Història de les matemàtiques ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Axioma і Física · Física і Història de les matemàtiques ·
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Axioma і Geometria · Geometria і Història de les matemàtiques ·
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Axioma і Geometria no euclidiana · Geometria no euclidiana і Història de les matemàtiques ·
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Axioma і Grec antic · Grec antic і Història de les matemàtiques ·
Hipòtesi del continu
En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).
Axioma і Hipòtesi del continu · Hipòtesi del continu і Història de les matemàtiques ·
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Axioma і Infinit · Història de les matemàtiques і Infinit ·
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Axioma і Kurt Gödel · Història de les matemàtiques і Kurt Gödel ·
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Axioma і Lògica · Història de les matemàtiques і Lògica ·
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Axioma і Lògica matemàtica · Història de les matemàtiques і Lògica matemàtica ·
Llenguatge formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.
Axioma і Llenguatge formal · Història de les matemàtiques і Llenguatge formal ·
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Axioma і Matemàtiques · Història de les matemàtiques і Matemàtiques ·
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Axioma і Teoria de conjunts · Història de les matemàtiques і Teoria de conjunts ·
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Axioma і Teoria de grups · Història de les matemàtiques і Teoria de grups ·
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Axioma і Teoria de la probabilitat · Història de les matemàtiques і Teoria de la probabilitat ·
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Axioma і Teoria de nombres · Història de les matemàtiques і Teoria de nombres ·
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Axioma і Topologia · Història de les matemàtiques і Topologia ·
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Axioma і Topologia algebraica · Història de les matemàtiques і Topologia algebraica ·
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Axioma і Triangle · Història de les matemàtiques і Triangle ·
ZFC
La Teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZFC) és el conjunt d'axiomes canònic de la teoria de conjunts.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Axioma і Història de les matemàtiques
- Què tenen en comú Axioma і Història de les matemàtiques
- Semblances entre Axioma і Història de les matemàtiques
Comparació entre Axioma і Història de les matemàtiques
Axioma té 111 relacions, mentre que Història de les matemàtiques té 360. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 5.94% = 28 / (111 + 360).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Axioma і Història de les matemàtiques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: