Avit і Procopi Antemi

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Avit і Procopi Antemi

Avit vs. Procopi Antemi

Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456). Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.

Cassiodor

Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.

Avit і Cassiodor · Cassiodor і Procopi Antemi · Veure més »

Fasti

Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.

Avit і Fasti · Fasti і Procopi Antemi · Veure més »

Federats

Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.

Avit і Federats · Federats і Procopi Antemi · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Avit і Genseric · Genseric і Procopi Antemi · Veure més »

Gregori de Tours

Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.

Avit і Gregori de Tours · Gregori de Tours і Procopi Antemi · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Avit і Huns · Huns і Procopi Antemi · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Avit і Imperi Romà · Imperi Romà і Procopi Antemi · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Avit і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Procopi Antemi · Veure més »

Joan d'Antioquia (escriptor)

Joan d'Antioquia fou un escriptor romà d'Orient que va escriure, Historia Chronographica ab Adamo, esmentada per Valesi a la seva Excerpta ex Collectaneis Constantini Augusti Porphyrogeniti,, De Virtute et Vitio publicada a París el 1634.

Avit і Joan d'Antioquia (escriptor) · Joan d'Antioquia (escriptor) і Procopi Antemi · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Avit і Llista d'emperadors romans · Llista d'emperadors romans і Procopi Antemi · Veure més »

Majorià

ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Avit і Majorià · Majorià і Procopi Antemi · Veure més »

Marcià

Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.

Avit і Marcià · Marcià і Procopi Antemi · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Avit і Mestre dels soldats · Mestre dels soldats і Procopi Antemi · Veure més »

Ricimer

Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.

Avit і Ricimer · Procopi Antemi і Ricimer · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Avit і Sicília · Procopi Antemi і Sicília · Veure més »

Sidoni Apol·linar

Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.

Avit і Sidoni Apol·linar · Procopi Antemi і Sidoni Apol·linar · Veure més »

Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Avit і Valentinià III · Procopi Antemi і Valentinià III · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Avit і Vàndals · Procopi Antemi і Vàndals · Veure més »