Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt, Adalelm d'Autun, Bernat de Septimània, Berta de Laon, Berta de Prüm, Caribert de Laon, Carlemany, Carles Martell, Carloman (fill de Carles Martell), Chrotais, Comtat d'Autun, Dones a la dinastia merovíngia, Einhard, Guillem I de Tolosa, Hiltruda, Hiltruda (filla de Carles Martell), Jean Mabillon, Khildebrand II, Landrada d'Hesbaye, Necrologi, Nibelúngides, Nibelung II, Odiló de Baviera, Pierre Riché, Pipí I el Breu, Rotruda (esposa de Carles Martell), Teodoric I d'Autun, Teodoric II d'Autun, Teodoric III (rei dels francs), Teuduí d'Autun, Vala de Corbie, 732.
Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt
La important abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt - Sant Guilhèm dau Desèrt, Saint Guilhem le Désert - és també coneguda com a abadia de Gel·lona.
Nou!!: Auda de França і Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt · Veure més »
Adalelm d'Autun
Adalem o Adalhelm (en francès Alleaume) fou un noble franc del i IX de la família dels guillèmides, possible fill de Teodoric I d'Autun comte d'Autun, et de la carolíngia Auda o Alda de França.
Nou!!: Auda de França і Adalelm d'Autun · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Auda de França і Bernat de Septimània · Veure més »
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Auda de França і Berta de Laon · Veure més »
Berta de Prüm
Berta de Prüm o Bertrada de Prüm o Bertrade l'Antiga fou una dama franca coneguda per diversos actes.
Nou!!: Auda de França і Berta de Prüm · Veure més »
Caribert de Laon
Caribert de Laon o Heribert de Laon (nascut abans del 696 - mort l'abril del 747) fou un comte franc del que se saben poques coses tot i el seu parentiu proper amb els carolingis (fou l'avi matern de Carlemany, ja que fou el pare de Bertrada de Laon, esposa de Pipí el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Auda de França і Caribert de Laon · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Auda de França і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Auda de França і Carles Martell · Veure més »
Carloman (fill de Carles Martell)
Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747.
Nou!!: Auda de França і Carloman (fill de Carles Martell) · Veure més »
Chrotais
Chrotais o Rodaida (Hrod-haid) nascuda cap a 710, morta després 755, fou una esposa probablement secundària de Carles Martell, majordom de palau dels regnes francs.
Nou!!: Auda de França і Chrotais · Veure més »
Comtat d'Autun
El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.
Nou!!: Auda de França і Comtat d'Autun · Veure més »
Dones a la dinastia merovíngia
L'estatus de la dona durant el període merovingi concerneix un període a França que va des del fins al 751, data de la coronació de Pipí I el Breu.
Nou!!: Auda de França і Dones a la dinastia merovíngia · Veure més »
Einhard
Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.
Nou!!: Auda de França і Einhard · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Auda de França і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Hiltruda
Hiltruda (740/750 - 27 de setembre del 769) és una santa catòlica i ortodoxa, celebrada el 27 de setembre.
Nou!!: Auda de França і Hiltruda · Veure més »
Hiltruda (filla de Carles Martell)
Hiltruda, Khiltruda o Khiltrudis († 754), fou duquessa de Baviera per matrimoni, i filla de Carles Martell i de la seva primera esposa Rotruda.
Nou!!: Auda de França і Hiltruda (filla de Carles Martell) · Veure més »
Jean Mabillon
Jean Mabillon (Saint-Pierremont (Ardenes), 23 de novembre del 1632 - Saint-Germain-des-Prés (París), 27 de desembre del 1707) fou un monjo benedictí francès i un historiador considerat erudit al seu temps.
Nou!!: Auda de França і Jean Mabillon · Veure més »
Khildebrand II
Khildebrand II fou un noble carolingi de la fi del segle VIII i començament del IX, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung I. És conegut com a missus enviat a l'Autunois a la demanda de Moisès, advocat del comte d'Autun.
Nou!!: Auda de França і Khildebrand II · Veure més »
Landrada d'Hesbaye
Landrada (vivia al segle VIII) fou la filla de Lambert, noble d'Hesbaye, i la germana de Robert I d'Hesbaye.
Nou!!: Auda de França і Landrada d'Hesbaye · Veure més »
Necrologi
Un necrologi és un llibre o registre al qual s'inscriuen els noms dels morts en un monestir o comunitat.
Nou!!: Auda de França і Necrologi · Veure més »
Nibelúngides
Els Nibelúngides foren una família de la noblesa franca, descendent de Khildebrand, fill de Pipí d'Héristal i germà de Carles Martell.
Nou!!: Auda de França і Nibelúngides · Veure més »
Nibelung II
Nibelung II fou un comte carolingi, probablement de Madrie, de la fi del segle VIII i del començament del, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung I.
Nou!!: Auda de França і Nibelung II · Veure més »
Odiló de Baviera
Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings.
Nou!!: Auda de França і Odiló de Baviera · Veure més »
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Nou!!: Auda de França і Pierre Riché · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Auda de França і Pipí I el Breu · Veure més »
Rotruda (esposa de Carles Martell)
Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria.
Nou!!: Auda de França і Rotruda (esposa de Carles Martell) · Veure més »
Teodoric I d'Autun
Thierry I o Teodoric I d'Autun (també connegut com Makhir ben Hababi David) fou un comte d'Autun i de Mâcon del, de la família dels Guillèmides.
Nou!!: Auda de França і Teodoric I d'Autun · Veure més »
Teodoric II d'Autun
Thierry II o Teodoric II d'Autun fou un comte d'Autun i de Mâcon, de la família dels Guillèmides.
Nou!!: Auda de França і Teodoric II d'Autun · Veure més »
Teodoric III (rei dels francs)
Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.
Nou!!: Auda de França і Teodoric III (rei dels francs) · Veure més »
Teuduí d'Autun
Teuduí (Theodoen o Thuin o Thiuin) fou un comte d'Autun dels segles VIII i IX de la família dels Guillèmides.
Nou!!: Auda de França і Teuduí d'Autun · Veure més »
Vala de Corbie
Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Nou!!: Auda de França і Vala de Corbie · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Auda de França і 732 · Veure més »
