Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Atac a la primera paral·lela і Rafael Casanova i Comes

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Atac a la primera paral·lela і Rafael Casanova i Comes

Atac a la primera paral·lela vs. Rafael Casanova i Comes

L'Atac a la primera paral·lela es lliurà el 13 de juliol de 1714 i fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya. Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Similituds entre Atac a la primera paral·lela і Rafael Casanova i Comes

Atac a la primera paral·lela і Rafael Casanova i Comes tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Antoni de Villarroel i Peláez, Barcelona, Batalla de Denain, Batalla de Malplaquet, Batalla de Ramillies, Braç Militar de Catalunya, Consell de Cent, Coronela de Barcelona, Diputació del General de Catalunya, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, James Fitz-James Stuart, Junta de Braços, Louis de Régnier de Guerchy, Monarquia Absoluta Borbònica, Principat de Catalunya, Regne de França, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Setge de Barcelona (1713-1714), Tres Comuns de Catalunya, Utrecht, 12 de juliol, 13 de juliol, 25 de juliol, 26 de juny, 6 de juliol, 9 de juliol.

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Antoni de Villarroel i Peláez і Atac a la primera paral·lela · Antoni de Villarroel i Peláez і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Atac a la primera paral·lela і Barcelona · Barcelona і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Batalla de Denain

La batalla de Denain es va produir el 24 de juliol de 1712, durant la Guerra de Successió espanyola.

Atac a la primera paral·lela і Batalla de Denain · Batalla de Denain і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Batalla de Malplaquet

Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).

Atac a la primera paral·lela і Batalla de Malplaquet · Batalla de Malplaquet і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Batalla de Ramillies

La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.

Atac a la primera paral·lela і Batalla de Ramillies · Batalla de Ramillies і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Braç Militar de Catalunya

L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.

Atac a la primera paral·lela і Braç Militar de Catalunya · Braç Militar de Catalunya і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Atac a la primera paral·lela і Consell de Cent · Consell de Cent і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Atac a la primera paral·lela і Coronela de Barcelona · Coronela de Barcelona і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Atac a la primera paral·lela і Diputació del General de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Atac a la primera paral·lela і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Exèrcit de Catalunya (1713-1714) і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Guerra de Successió al Principat de Catalunya

La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.

Atac a la primera paral·lela і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Guerra de Successió al Principat de Catalunya і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Atac a la primera paral·lela і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Atac a la primera paral·lela і Guerra dels catalans · Guerra dels catalans і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Atac a la primera paral·lela і James Fitz-James Stuart · James Fitz-James Stuart і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Atac a la primera paral·lela і Junta de Braços · Junta de Braços і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Louis de Régnier de Guerchy

Louis de Régnier (18 de maig, 1663 - 13 de febrer, 1748) fou marquès de Guerchy i un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Atac a la primera paral·lela і Louis de Régnier de Guerchy · Louis de Régnier de Guerchy і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Atac a la primera paral·lela і Monarquia Absoluta Borbònica · Monarquia Absoluta Borbònica і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Atac a la primera paral·lela і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Atac a la primera paral·lela і Regne de França · Rafael Casanova i Comes і Regne de França · Veure més »

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.

Atac a la primera paral·lela і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Rafael Casanova i Comes і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Atac a la primera paral·lela і Setge de Barcelona (1713-1714) · Rafael Casanova i Comes і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Atac a la primera paral·lela і Tres Comuns de Catalunya · Rafael Casanova i Comes і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Atac a la primera paral·lela і Utrecht · Rafael Casanova i Comes і Utrecht · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

12 de juliol і Atac a la primera paral·lela · 12 de juliol і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

13 de juliol і Atac a la primera paral·lela · 13 de juliol і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

25 de juliol і Atac a la primera paral·lela · 25 de juliol і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

26 de juny і Atac a la primera paral·lela · 26 de juny і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

6 de juliol і Atac a la primera paral·lela · 6 de juliol і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

9 de juliol і Atac a la primera paral·lela · 9 de juliol і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Atac a la primera paral·lela і Rafael Casanova i Comes

Atac a la primera paral·lela té 41 relacions, mentre que Rafael Casanova i Comes té 475. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 5.62% = 29 / (41 + 475).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Atac a la primera paral·lela і Rafael Casanova i Comes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »