Similituds entre Assentaments israelians і Guerra dels Sis Dies
Assentaments israelians і Guerra dels Sis Dies tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alts del Golan, Autoritat Nacional Palestina, Cisjordània, Egipte, Estats Units d'Amèrica, França, Franja de Gaza, Gaza, Hebron, Israel, Israelians, Jerusalem, Jordània, Ministeri de Defensa d'Israel, Organització de les Nacions Unides, Palestina, Península del Sinaí, Pla de retirada unilateral israeliana, Regne Unit, Síria, Yitshaq Rabín.
Alts del Golan
Els alts del Golan o, simplement, el Golan, són un altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Líban.
Alts del Golan і Assentaments israelians · Alts del Golan і Guerra dels Sis Dies ·
Autoritat Nacional Palestina
Bandera de l'Autoritat Nacional Palestina Mapa dels territoris palestins. L'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza o simplement Autoritat Nacional Palestina és una organització administrativa interina que governa nominalment una secció de la Cisjordània i la Franja de Gaza.
Assentaments israelians і Autoritat Nacional Palestina · Autoritat Nacional Palestina і Guerra dels Sis Dies ·
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Assentaments israelians і Cisjordània · Cisjordània і Guerra dels Sis Dies ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Assentaments israelians і Egipte · Egipte і Guerra dels Sis Dies ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Assentaments israelians і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Guerra dels Sis Dies ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Assentaments israelians і França · França і Guerra dels Sis Dies ·
Franja de Gaza
Mapa de la Franja de Gaza La Franja de Gaza (en) és un territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.
Assentaments israelians і Franja de Gaza · Franja de Gaza і Guerra dels Sis Dies ·
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Assentaments israelians і Gaza · Gaza і Guerra dels Sis Dies ·
Hebron
Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.
Assentaments israelians і Hebron · Guerra dels Sis Dies і Hebron ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Assentaments israelians і Israel · Guerra dels Sis Dies і Israel ·
Israelians
Els israelians (en hebreu ישראלים, Yisra'elim; en àrab الإسرائيليون, al-isrāʾīliyyūn) són els ciutadans de l'Estat d'Israel, independentment de la seva adscripció religiosa o ètnica.
Assentaments israelians і Israelians · Guerra dels Sis Dies і Israelians ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Assentaments israelians і Jerusalem · Guerra dels Sis Dies і Jerusalem ·
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Assentaments israelians і Jordània · Guerra dels Sis Dies і Jordània ·
Ministeri de Defensa d'Israel
Torre Matcal, Tel Aviv El Ministeri de Defensa (en hebreu: משרד הביטחון, Misrad HaBitachon) del Govern d'Israel, és el departament governamental responsable de la defensa de la sobirania de l'Estat d'Israel d'amenaces militars internes i externes.
Assentaments israelians і Ministeri de Defensa d'Israel · Guerra dels Sis Dies і Ministeri de Defensa d'Israel ·
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Assentaments israelians і Organització de les Nacions Unides · Guerra dels Sis Dies і Organització de les Nacions Unides ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Assentaments israelians і Palestina · Guerra dels Sis Dies і Palestina ·
Península del Sinaí
La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.
Assentaments israelians і Península del Sinaí · Guerra dels Sis Dies і Península del Sinaí ·
Pla de retirada unilateral israeliana
Mapa de la Franja de Gaza El pla de retirada unilateral israeliana (hebreu, תָּכְנִית הַהִתְנַתְקוּת) Tokhnit ha-Hitnatqut o pla de desconnexió de Gaza i del nord de Samària) va ser un pla proposat a principis de 2004 pel primer ministre d'Israel Ariel Xaron, adoptat pel govern i aprovat mitjançant llei de la Kenésset, que va ser portat a terme durant la segona quinzena d'agost de 2005. El pla va proposar eliminar tota presència permanent israeliana, civil i militar, de la Franja de Gaza i de la part nord de Cisjordània (Samària), ocupades i administrades per Israel des de la Guerra dels Sis Dies.
Assentaments israelians і Pla de retirada unilateral israeliana · Guerra dels Sis Dies і Pla de retirada unilateral israeliana ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Assentaments israelians і Regne Unit · Guerra dels Sis Dies і Regne Unit ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Assentaments israelians і Síria · Guerra dels Sis Dies і Síria ·
Yitshaq Rabín
miniatura Yitshaq Rabín, premi Nobel de la Pau Yitshaq Rabín (יִצְחַק רָבִּין) (Jerusalem, 1 de març de 1922 - Tel Aviv, 4 de novembre de 1995) va ser un militar i polític israelià.
Assentaments israelians і Yitshaq Rabín · Guerra dels Sis Dies і Yitshaq Rabín ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Assentaments israelians і Guerra dels Sis Dies
- Què tenen en comú Assentaments israelians і Guerra dels Sis Dies
- Semblances entre Assentaments israelians і Guerra dels Sis Dies
Comparació entre Assentaments israelians і Guerra dels Sis Dies
Assentaments israelians té 204 relacions, mentre que Guerra dels Sis Dies té 74. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 7.55% = 21 / (204 + 74).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Assentaments israelians і Guerra dels Sis Dies. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: