Similituds entre Assentaments israelians і Cisjordània
Assentaments israelians і Cisjordània tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Anglès, Autoritat Nacional Palestina, Àrea de Judea i Samaria, França, Franja de Gaza, Guerra dels Sis Dies, Hebron, Israel, Jerusalem, Jerusalem Est, Jordània, Jueus, Línia verda (Israel), Mar Morta, Organització de les Nacions Unides, Palestina, Pla de retirada unilateral israeliana.
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Assentaments israelians · Anglès і Cisjordània ·
Autoritat Nacional Palestina
Bandera de l'Autoritat Nacional Palestina Mapa dels territoris palestins. L'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza o simplement Autoritat Nacional Palestina és una organització administrativa interina que governa nominalment una secció de la Cisjordània i la Franja de Gaza.
Assentaments israelians і Autoritat Nacional Palestina · Autoritat Nacional Palestina і Cisjordània ·
Àrea de Judea i Samaria
Mapa de Judea i Samaria. LÀrea de Judea i Samaria (en hebreu: יהודה ושומרון) (transliterat: Yehuda ve-Shomron) és el nom oficial donat per l'Oficina Central d'Estadístiques d'Israel a la part de Cisjordània administrada per Israel des de 1967 i no annexionada.
Àrea de Judea i Samaria і Assentaments israelians · Àrea de Judea i Samaria і Cisjordània ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Assentaments israelians і França · Cisjordània і França ·
Franja de Gaza
Mapa de la Franja de Gaza La Franja de Gaza (en) és un territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.
Assentaments israelians і Franja de Gaza · Cisjordània і Franja de Gaza ·
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Assentaments israelians і Guerra dels Sis Dies · Cisjordània і Guerra dels Sis Dies ·
Hebron
Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.
Assentaments israelians і Hebron · Cisjordània і Hebron ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Assentaments israelians і Israel · Cisjordània і Israel ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Assentaments israelians і Jerusalem · Cisjordània і Jerusalem ·
Jerusalem Est
Ciutat Vella'''—''' Frontera de l'armistici de 1949'''—''' Frontera de Jerusalem Est'''—''' Frontera anterior a 1967 Jerusalem Est o Jerusalem Oriental és el nom que rep la part oriental de la ciutat de Jerusalem capturada per Jordània en la Guerra araboisraeliana de 1948 i que va romandre sota administració àrab fins a 1967.
Assentaments israelians і Jerusalem Est · Cisjordània і Jerusalem Est ·
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Assentaments israelians і Jordània · Cisjordània і Jordània ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Assentaments israelians і Jueus · Cisjordània і Jueus ·
Línia verda (Israel)
La Línia Verda és la demarcació que es va establir en l'armistici àrab-israelià de 1949 celebrat entre Israel i els seus oponents (Síria, Jordània, i Egipte), en finalitzar la Guerra araboisraeliana de 1948.
Assentaments israelians і Línia verda (Israel) · Cisjordània і Línia verda (Israel) ·
Mar Morta
La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.
Assentaments israelians і Mar Morta · Cisjordània і Mar Morta ·
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Assentaments israelians і Organització de les Nacions Unides · Cisjordània і Organització de les Nacions Unides ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Assentaments israelians і Palestina · Cisjordània і Palestina ·
Pla de retirada unilateral israeliana
Mapa de la Franja de Gaza El pla de retirada unilateral israeliana (hebreu, תָּכְנִית הַהִתְנַתְקוּת) Tokhnit ha-Hitnatqut o pla de desconnexió de Gaza i del nord de Samària) va ser un pla proposat a principis de 2004 pel primer ministre d'Israel Ariel Xaron, adoptat pel govern i aprovat mitjançant llei de la Kenésset, que va ser portat a terme durant la segona quinzena d'agost de 2005. El pla va proposar eliminar tota presència permanent israeliana, civil i militar, de la Franja de Gaza i de la part nord de Cisjordània (Samària), ocupades i administrades per Israel des de la Guerra dels Sis Dies.
Assentaments israelians і Pla de retirada unilateral israeliana · Cisjordània і Pla de retirada unilateral israeliana ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Assentaments israelians і Cisjordània
- Què tenen en comú Assentaments israelians і Cisjordània
- Semblances entre Assentaments israelians і Cisjordània
Comparació entre Assentaments israelians і Cisjordània
Assentaments israelians té 204 relacions, mentre que Cisjordània té 44. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 6.85% = 17 / (204 + 44).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Assentaments israelians і Cisjordània. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: