Similituds entre Assentament del poble got a Aquitània і Visigots
Assentament del poble got a Aquitània і Visigots tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Alans, Arianisme, Úlfila, Ataülf, Àfrica, Barcelona, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla de Vouillé, Bètica, Clodoveu I, Constantinoble, Danubi, Dàcia, Estilicó, Euric, Flavi Honori, Gal·la Placídia, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Grècia, Hispània, Huns, Il·líria, Lusitània, Mar Negra, Mèsia, Mestre dels soldats, Narbona, Ostrogots, Pirineus, ..., Prisc Àtal, Riu Don, Roma, Septimània, Sueus, Toledo, Tràcia, Vàndals, Visigots. Ampliar l'índex (9 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Assentament del poble got a Aquitània · Alans і Visigots ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Assentament del poble got a Aquitània · Arianisme і Visigots ·
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Úlfila і Assentament del poble got a Aquitània · Úlfila і Visigots ·
Ataülf
Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.
Assentament del poble got a Aquitània і Ataülf · Ataülf і Visigots ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Assentament del poble got a Aquitània · Àfrica і Visigots ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Assentament del poble got a Aquitània і Barcelona · Barcelona і Visigots ·
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Assentament del poble got a Aquitània і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Batalla d'Adrianòpolis (378) і Visigots ·
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Assentament del poble got a Aquitània і Batalla de Vouillé · Batalla de Vouillé і Visigots ·
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Assentament del poble got a Aquitània і Bètica · Bètica і Visigots ·
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Assentament del poble got a Aquitània і Clodoveu I · Clodoveu I і Visigots ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Assentament del poble got a Aquitània і Constantinoble · Constantinoble і Visigots ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Assentament del poble got a Aquitània і Danubi · Danubi і Visigots ·
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Assentament del poble got a Aquitània і Dàcia · Dàcia і Visigots ·
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Assentament del poble got a Aquitània і Estilicó · Estilicó і Visigots ·
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Assentament del poble got a Aquitània і Euric · Euric і Visigots ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Assentament del poble got a Aquitània і Flavi Honori · Flavi Honori і Visigots ·
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Assentament del poble got a Aquitània і Gal·la Placídia · Gal·la Placídia і Visigots ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Assentament del poble got a Aquitània і Gàl·lia · Gàl·lia і Visigots ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Assentament del poble got a Aquitània і Gàl·lia Narbonesa · Gàl·lia Narbonesa і Visigots ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Assentament del poble got a Aquitània і Grècia · Grècia і Visigots ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Assentament del poble got a Aquitània і Hispània · Hispània і Visigots ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Assentament del poble got a Aquitània і Huns · Huns і Visigots ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Assentament del poble got a Aquitània і Il·líria · Il·líria і Visigots ·
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Assentament del poble got a Aquitània і Lusitània · Lusitània і Visigots ·
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Assentament del poble got a Aquitània і Mar Negra · Mar Negra і Visigots ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Assentament del poble got a Aquitània і Mèsia · Mèsia і Visigots ·
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Assentament del poble got a Aquitània і Mestre dels soldats · Mestre dels soldats і Visigots ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Assentament del poble got a Aquitània і Narbona · Narbona і Visigots ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Assentament del poble got a Aquitània і Ostrogots · Ostrogots і Visigots ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Assentament del poble got a Aquitània і Pirineus · Pirineus і Visigots ·
Prisc Àtal
Flavi Prisc Àtal (Flavius Priscus Attalus) va ser senador i home d'estat romà que va ser elegit emperador dues vegades, la primera de l'any 409 al 410 i l'altra del 414 al 415.
Assentament del poble got a Aquitània і Prisc Àtal · Prisc Àtal і Visigots ·
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Assentament del poble got a Aquitània і Riu Don · Riu Don і Visigots ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Assentament del poble got a Aquitània і Roma · Roma і Visigots ·
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Assentament del poble got a Aquitània і Septimània · Septimània і Visigots ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Assentament del poble got a Aquitània і Sueus · Sueus і Visigots ·
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Assentament del poble got a Aquitània і Toledo · Toledo і Visigots ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Assentament del poble got a Aquitània і Tràcia · Tràcia і Visigots ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Assentament del poble got a Aquitània і Vàndals · Vàndals і Visigots ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Assentament del poble got a Aquitània і Visigots · Visigots і Visigots ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Assentament del poble got a Aquitània і Visigots
- Què tenen en comú Assentament del poble got a Aquitània і Visigots
- Semblances entre Assentament del poble got a Aquitània і Visigots
Comparació entre Assentament del poble got a Aquitània і Visigots
Assentament del poble got a Aquitània té 159 relacions, mentre que Visigots té 159. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 12.26% = 39 / (159 + 159).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Assentament del poble got a Aquitània і Visigots. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: