Similituds entre Art públic de Barcelona і Sant Andreu de Palomar
Art públic de Barcelona і Sant Andreu de Palomar tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Agregacions municipals de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Antoni Gaudí i Cornet, Avinguda Meridiana, Barcelona, Besòs, Bullangues, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Consell de Cent, Decrets de Nova Planta, Districte de Sant Martí, Elies Rogent i Amat, Felip V d'Espanya, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guerres Carlines, Hodonímia de Barcelona, Horta-Guinardó, Les Corts, Pere Falqués i Urpí, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sarrià (Barcelona), Urbanisme de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona
''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.
Agregacions municipals de Barcelona і Art públic de Barcelona · Agregacions municipals de Barcelona і Sant Andreu de Palomar ·
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Art públic de Barcelona · Ajuntament de Barcelona і Sant Andreu de Palomar ·
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Antoni Gaudí i Cornet і Art públic de Barcelona · Antoni Gaudí i Cornet і Sant Andreu de Palomar ·
Avinguda Meridiana
L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.
Art públic de Barcelona і Avinguda Meridiana · Avinguda Meridiana і Sant Andreu de Palomar ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Art públic de Barcelona і Barcelona · Barcelona і Sant Andreu de Palomar ·
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Art públic de Barcelona і Besòs · Besòs і Sant Andreu de Palomar ·
Bullangues
Monestir de Santa Maria de Ripoll després de l'atac i incendi durant la bullanga de 1835 Les bullangues foren els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843.
Art públic de Barcelona і Bullangues · Bullangues і Sant Andreu de Palomar ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Art públic de Barcelona і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sant Andreu de Palomar ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Art públic de Barcelona і Consell de Cent · Consell de Cent і Sant Andreu de Palomar ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Art públic de Barcelona і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Sant Andreu de Palomar ·
Districte de Sant Martí
Barris del districte de Sant Martí. Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani.
Art públic de Barcelona і Districte de Sant Martí · Districte de Sant Martí і Sant Andreu de Palomar ·
Elies Rogent i Amat
fou un arquitecte català del.
Art públic de Barcelona і Elies Rogent i Amat · Elies Rogent i Amat і Sant Andreu de Palomar ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Art públic de Barcelona і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Sant Andreu de Palomar ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Art públic de Barcelona і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Sant Andreu de Palomar ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Art públic de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Sant Andreu de Palomar ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Art públic de Barcelona і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Sant Andreu de Palomar ·
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Art públic de Barcelona і Guerres Carlines · Guerres Carlines і Sant Andreu de Palomar ·
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Art públic de Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Hodonímia de Barcelona і Sant Andreu de Palomar ·
Horta-Guinardó
Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.
Art públic de Barcelona і Horta-Guinardó · Horta-Guinardó і Sant Andreu de Palomar ·
Les Corts
Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Art públic de Barcelona і Les Corts · Les Corts і Sant Andreu de Palomar ·
Pere Falqués i Urpí
Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.
Art públic de Barcelona і Pere Falqués i Urpí · Pere Falqués i Urpí і Sant Andreu de Palomar ·
Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.
Art públic de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Sant Andreu de Palomar і Sant Gervasi de Cassoles ·
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Art públic de Barcelona і Sant Martí de Provençals · Sant Andreu de Palomar і Sant Martí de Provençals ·
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Art públic de Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Sant Andreu de Palomar і Sarrià (Barcelona) ·
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Art públic de Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Sant Andreu de Palomar і Urbanisme de Barcelona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Art públic de Barcelona і Sant Andreu de Palomar
- Què tenen en comú Art públic de Barcelona і Sant Andreu de Palomar
- Semblances entre Art públic de Barcelona і Sant Andreu de Palomar
Comparació entre Art públic de Barcelona і Sant Andreu de Palomar
Art públic de Barcelona té 883 relacions, mentre que Sant Andreu de Palomar té 134. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 2.46% = 25 / (883 + 134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Art públic de Barcelona і Sant Andreu de Palomar. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: