Similituds entre Art de l'antiga Grècia і Grecs
Art de l'antiga Grècia і Grecs tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Alexandria, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Antioquia de l'Orontes, Aquil·les, Aristòtil, Art de l'antiga Grècia, Atenes, Beòcia, Civilització micènica, Constantinoble, Creta, Doris (grup humà), Edat fosca grega, Egipte, Esmirna, Estil arcaic, Filosofia, França, Grècia, Grec, Hades, Homer, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Jònia, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Londres, Magna Grècia, ..., Mar Egea, Mar Mediterrània, Mitologia grega, Orient Mitjà, Pausànias (geògraf), Període hel·lenístic, Plató, Regne de Macedònia, Síria, Segle VI aC, Segle XI aC, Troia, Turquia, Zeus. Ampliar l'índex (14 més) »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Art de l'antiga Grècia · Alexandre el Gran і Grecs ·
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Art de l'antiga Grècia · Alexandria і Grecs ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Art de l'antiga Grècia · Antiga Grècia і Grecs ·
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Antiguitat clàssica і Art de l'antiga Grècia · Antiguitat clàssica і Grecs ·
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antioquia de l'Orontes і Art de l'antiga Grècia · Antioquia de l'Orontes і Grecs ·
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Aquil·les і Art de l'antiga Grècia · Aquil·les і Grecs ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Art de l'antiga Grècia · Aristòtil і Grecs ·
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Art de l'antiga Grècia і Art de l'antiga Grècia · Art de l'antiga Grècia і Grecs ·
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Art de l'antiga Grècia і Atenes · Atenes і Grecs ·
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Art de l'antiga Grècia і Beòcia · Beòcia і Grecs ·
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Art de l'antiga Grècia і Civilització micènica · Civilització micènica і Grecs ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Art de l'antiga Grècia і Constantinoble · Constantinoble і Grecs ·
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Art de l'antiga Grècia і Creta · Creta і Grecs ·
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Art de l'antiga Grècia і Doris (grup humà) · Doris (grup humà) і Grecs ·
Edat fosca grega
Ledat fosca grega és el període que transcorre des del col·lapse del món micènic (entre el 1200 aC i el 1100 aC), comprenent els períodes submicènic (Grècia continental) i subminoic (Creta), entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el període protogeomètric (1050 aC-900 aC).
Art de l'antiga Grècia і Edat fosca grega · Edat fosca grega і Grecs ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Art de l'antiga Grècia і Egipte · Egipte і Grecs ·
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Art de l'antiga Grècia і Esmirna · Esmirna і Grecs ·
Estil arcaic
Moscòfor Dama d'Auxerre. El període arcaic o estil arcaic és l'estil predominant a l'art de l'antiga Grècia des del, a la fi del període de formació, fins a la meitat del, quan és substituït per l'estil sever.
Art de l'antiga Grècia і Estil arcaic · Estil arcaic і Grecs ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Art de l'antiga Grècia і Filosofia · Filosofia і Grecs ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Art de l'antiga Grècia і França · França і Grecs ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Art de l'antiga Grècia і Grècia · Grècia і Grecs ·
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Art de l'antiga Grècia і Grec · Grec і Grecs ·
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Art de l'antiga Grècia і Hades · Grecs і Hades ·
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Art de l'antiga Grècia і Homer · Grecs і Homer ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Art de l'antiga Grècia і Imperi Romà d'Orient · Grecs і Imperi Romà d'Orient ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Art de l'antiga Grècia і Itàlia · Grecs і Itàlia ·
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Art de l'antiga Grècia і Jònia · Grecs і Jònia ·
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Art de l'antiga Grècia і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Grecs і Jocs Olímpics de l'antiguitat ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Art de l'antiga Grècia і Londres · Grecs і Londres ·
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Art de l'antiga Grècia і Magna Grècia · Grecs і Magna Grècia ·
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Art de l'antiga Grècia і Mar Egea · Grecs і Mar Egea ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Art de l'antiga Grècia і Mar Mediterrània · Grecs і Mar Mediterrània ·
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Art de l'antiga Grècia і Mitologia grega · Grecs і Mitologia grega ·
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Art de l'antiga Grècia і Orient Mitjà · Grecs і Orient Mitjà ·
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Art de l'antiga Grècia і Pausànias (geògraf) · Grecs і Pausànias (geògraf) ·
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Art de l'antiga Grècia і Període hel·lenístic · Grecs і Període hel·lenístic ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Art de l'antiga Grècia і Plató · Grecs і Plató ·
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Art de l'antiga Grècia і Regne de Macedònia · Grecs і Regne de Macedònia ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Art de l'antiga Grècia і Síria · Grecs і Síria ·
Segle VI aC
El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.
Art de l'antiga Grècia і Segle VI aC · Grecs і Segle VI aC ·
Segle XI aC
El segle XI aC a Europa forma part del període de l'edat del ferro on continuen els canvis engegats al segle anterior, de manera que les antigues civilitzacions de l'edat del bronze cedeixen el control a nous pobles.
Art de l'antiga Grècia і Segle XI aC · Grecs і Segle XI aC ·
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Art de l'antiga Grècia і Troia · Grecs і Troia ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Art de l'antiga Grècia і Turquia · Grecs і Turquia ·
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Art de l'antiga Grècia і Grecs
- Què tenen en comú Art de l'antiga Grècia і Grecs
- Semblances entre Art de l'antiga Grècia і Grecs
Comparació entre Art de l'antiga Grècia і Grecs
Art de l'antiga Grècia té 331 relacions, mentre que Grecs té 419. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 5.87% = 44 / (331 + 419).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Art de l'antiga Grècia і Grecs. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: