Taula de continguts
797 les relacions: Abat Oliba, Adrià Gual i Queralt, Afrodita, Agamèmnon, Agapit Vallmitjana i Barbany, Agricultura, Agrupació Courbet, Agullana, Agustí Pujol, Agustí Querol i Subirats, Aine Bru, Ajuntament de Barcelona, Al-Àndalus, Alabastre (mineral), Albert Ràfols-Casamada, Alemanya, Alexander Calder, Alexandre de Riquer i Ynglada, Alfara de Carles, Aloi de Montbrai, Alt Empordà, Alt Penedès, Alt Urgell, Altafulla, Altar, Alvar Aalto, Andorra la Vella, Andreu Aleu i Teixidor, Andreu Alfaro i Hernández, Anglaterra, Anglesola, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antoni Cellers i Azcona, Antoni de Moragas i Gallissà, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Solà i Llansas, Antoni Tàpies i Puig, Antoni Viladomat i Manalt, Antonio Canova, Apel·les Fenosa i Florensa, Apel·les Mestres i Oñós, Aqüeducte de les Ferreres, Aragó, Arata Isozaki, Arc apuntat, Arc de Berà, Arc de ferradura, Arc de mig punt, Arc de triomf, ... Ampliar l'índex (747 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Veure Art de Catalunya і Abat Oliba
Adrià Gual i Queralt
Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.
Veure Art de Catalunya і Adrià Gual i Queralt
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Veure Art de Catalunya і Afrodita
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia.
Veure Art de Catalunya і Agamèmnon
Agapit Vallmitjana i Barbany
Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 24 de març de 1832 - Barcelona, 25 de novembre de 1905) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Agapit Vallmitjana i Barbany
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Art de Catalunya і Agricultura
Agrupació Courbet
LAgrupació Courbet fou un grup artístic fundat a Barcelona el 1918 per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols i dissolt el 1919, amb l'objectiu de renovar el noucentisme.
Veure Art de Catalunya і Agrupació Courbet
Agullana
Agullana és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Agullana
Agustí Pujol
Agustí Pujol, el Jove (Vilafranca del Penedès, 1585 - Reus, 1628), també anomenat Agustí Pujol fill o Agustí Pujol II, fill de l'escultor Agustí Pujol ''el Vell'', va ser, sens dubte, un dels artistes més rellevants dels primers anys del barroc català.
Veure Art de Catalunya і Agustí Pujol
Agustí Querol i Subirats
fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Agustí Querol i Subirats
Aine Bru
s Aine Bru o Ayne Bru fou un pintor del Renaixement del possiblement d'origen alemany, neerlandès o flamenc que va treballar a Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Aine Bru
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Ajuntament de Barcelona
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Art de Catalunya і Al-Àndalus
Alabastre (mineral)
Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.
Veure Art de Catalunya і Alabastre (mineral)
Albert Ràfols-Casamada
fou un poeta i pintor català.
Veure Art de Catalunya і Albert Ràfols-Casamada
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Art de Catalunya і Alemanya
Alexander Calder
Alexander Calder (Lawnton (Pennsilvània), 22 d'agost de 1898 - Nova York, 11 de novembre de 1976) va ser un escultor, pintor i dibuixant estatunidenc.
Veure Art de Catalunya і Alexander Calder
Alexandre de Riquer i Ynglada
Alexandre de Riquer i Ynglada ("Inglada", segons algunes fonts), comte de Casa Dávalos (Calaf, l'Anoia, 3 de maig de 1856 - Palma, Mallorca, 13 de novembre de 1920) fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Alexandre de Riquer i Ynglada
Alfara de Carles
Alfara de Carles és un municipi de la comarca del Baix Ebre.
Veure Art de Catalunya і Alfara de Carles
Aloi de Montbrai
Aloi de Montbrai o Mestre Aloi fou un escultor català d'origen francès.
Veure Art de Catalunya і Aloi de Montbrai
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Veure Art de Catalunya і Alt Empordà
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Veure Art de Catalunya і Alt Penedès
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Veure Art de Catalunya і Alt Urgell
Altafulla
Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià.
Veure Art de Catalunya і Altafulla
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Veure Art de Catalunya і Altar
Alvar Aalto
Alvar Aalto (Hugo Henrik Alvar Aalto. Kuortane, 3 de febrer de 1898 - Hèlsinki, 11 de maig de 1976) fou un arquitecte finlandès, un dels mestres de l'Arquitectura Moderna.
Veure Art de Catalunya і Alvar Aalto
Andorra la Vella
Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.
Veure Art de Catalunya і Andorra la Vella
Andreu Aleu i Teixidor
Pau Gibert. Madrid: plaça del Doctor Marañón. Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1829 - Sant Boi de Llobregat, 1900) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Andreu Aleu i Teixidor
Andreu Alfaro i Hernández
''Monument als Països Catalans'' (1981), d''''Andreu Alfaro''', a la plaça del Carme de Tàrrega Andreu Alfaro i Hernández (València, 5 d'agost de 1929 – Rocafort, Horta Nord, 13 de desembre de 2012) fou un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.
Veure Art de Catalunya і Andreu Alfaro i Hernández
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Art de Catalunya і Anglaterra
Anglesola
Anglesola és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Art de Catalunya і Anglesola
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Art de Catalunya і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Art de Catalunya і Antiga Roma
Antoni Cellers i Azcona
Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835) fou un arquitecte català.
Veure Art de Catalunya і Antoni Cellers i Azcona
Antoni de Moragas i Gallissà
Antoni de Moragas i Gallissà (Barcelona, 13 de gener de 1913 - Barcelona, 25 de març de 1985) fou un arquitecte i dissenyador català.
Veure Art de Catalunya і Antoni de Moragas i Gallissà
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».
Veure Art de Catalunya і Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Solà i Llansas
Antoni Solà, exposició al Museu Frederic Marès. Antoni Solà i Llansas (Barcelona, 29 de març de 1780 - Roma, 10 de juny de 1861) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Antoni Solà i Llansas
Antoni Tàpies i Puig
fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.
Veure Art de Catalunya і Antoni Tàpies i Puig
Antoni Viladomat i Manalt
Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 20 de març de 1678 - Barcelona, 22 de gener de 1755) fou un pintor barroc català del.
Veure Art de Catalunya і Antoni Viladomat i Manalt
Antonio Canova
Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.
Veure Art de Catalunya і Antonio Canova
Apel·les Fenosa i Florensa
Apel·les Fenosa i Florensa (Barcelona, 16 de maig de 1899 – París, França, 1988) fou un escultor català, un dels més destacats del.
Veure Art de Catalunya і Apel·les Fenosa i Florensa
Apel·les Mestres i Oñós
Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.
Veure Art de Catalunya і Apel·les Mestres i Oñós
Aqüeducte de les Ferreres
El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco.
Veure Art de Catalunya і Aqüeducte de les Ferreres
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Art de Catalunya і Aragó
Arata Isozaki
Arata Isozaki (Oita, 23 de juliol de 1931 - Tòquio, 29 de desembre de 2022) va ser un arquitecte, dissenyador urbà i teòric japonès.
Veure Art de Catalunya і Arata Isozaki
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Veure Art de Catalunya і Arc apuntat
Arc de Berà
Larc de Berà (sovint escrit incorrectament com a Arc de Barà) és un arc honorífic situat a Roda de Berà, a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona.
Veure Art de Catalunya і Arc de Berà
Arc de ferradura
Esquema d'un arc de ferradura Larc de ferradura o arc ultrapassat és el que té una obertura que ultrapassa la mitja circumferència amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada.
Veure Art de Catalunya і Arc de ferradura
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Art de Catalunya і Arc de mig punt
Arc de triomf
303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.
Veure Art de Catalunya і Arc de triomf
Arc de Triomf de Barcelona
LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.
Veure Art de Catalunya і Arc de Triomf de Barcelona
Arc former
Arcs formers de l'església de Santa María la Real (Sacramenia), Segòvia Larc former és un element arquitectònic corb, que discorre paral·lel a l'eix longitudinal de la nau i que la separa d'una lateral contigua.
Veure Art de Catalunya і Arc former
Arc toral
Esquema dels arcs torals que reforcen una volta de canó. L'arc toral o arc faixó és l'arc transversal a la nau i que sustenta la volta.
Veure Art de Catalunya і Arc toral
Arcbotant
1.
Veure Art de Catalunya і Arcbotant
Arenys de Mar
Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.
Veure Art de Catalunya і Arenys de Mar
Arenys de Munt
Arenys de Munt és un municipi de la comarca del Maresme, Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Arenys de Munt
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Art de Catalunya і Argent
Argentona
Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Veure Art de Catalunya і Argentona
Aristides Maillol
Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 1861 – 27 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.
Veure Art de Catalunya і Aristides Maillol
Arnau Puig i Grau
fou un crític i sociòleg de l'art català.
Veure Art de Catalunya і Arnau Puig i Grau
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Art de Catalunya і Art
Art abstracte
Exemple de l'art abstracte modern, Natalia Plachta Fernandes, Where are you I L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del.
Veure Art de Catalunya і Art abstracte
Art conceptual
''Una i tres cadires'', creada l'any 1965, és una obra de l'artista estatunidenc Joseph Kosuth. Escultura de Yoko Ono L'art conceptual és un moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa.
Veure Art de Catalunya і Art conceptual
Art déco
Lart déco va ser un moviment de disseny popular a partir del 1920 fins al 1939, la influència del qual s'estengué fins als anys 50 en alguns països, afectant les arts decoratives —com ara l'arquitectura, l'interiorisme i els dissenys gràfic i industrial— i també les arts visuals —com ara la indumentària, la pintura, el gravat, l'escultura i la cinematografia—.
Veure Art de Catalunya і Art déco
Art de l'Índia
s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.
Veure Art de Catalunya і Art de l'Índia
Art esquemàtic
L'art esquemàtic és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.
Veure Art de Catalunya і Art esquemàtic
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Art de Catalunya і Art gòtic
Art islàmic
''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles i, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.
Veure Art de Catalunya і Art islàmic
Art llevantí
Pintures de la Roca dels Moros, al Cogul L'art llevantí és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (10.000 aC aprox.). Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu que els altres dos estils de cronologia posterior, l'art macroesquemàtic i l'esquemàtic.
Veure Art de Catalunya і Art llevantí
Art mudèjar
Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.
Veure Art de Catalunya і Art mudèjar
Art paleocristià
La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.
Veure Art de Catalunya і Art paleocristià
Art pop
La cara de Barcelona, de Roy Lichtenstein Exposició de l'obra d'Andy Warhol a la Royal Scottish Academy Lart pop (de l'anglès pop art) va ser un moviment artístic sorgit a la fi de la dècada del 1950 al Regne Unit i els Estats Units;Livingstone, M., Pop Art: A Continuing History, New York: Harry N.
Veure Art de Catalunya і Art pop
Art postmodern
''For Guilty without Guilt. Trap. Expulsion from Paradise'', 1995 Lart postmodern, per oposició a l'anomenat art modern, és l'art propi de la postmodernitat, teoria sociocultural que postula l'actual vigència d'un període històric que hauria superat el projecte modern, és a dir, l'arrel cultural, política i econòmica pròpia de l'edat contemporània, marcada en termes culturals per la Il·lustració, en el polític per la Revolució Francesa i en l'econòmic per la Revolució industrial.
Veure Art de Catalunya і Art postmodern
Art preromànic
Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Art de Catalunya і Art preromànic
Art romà d'Orient
XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Art de Catalunya і Art romà d'Orient
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Art de Catalunya і Art romànic
Art rupestre
Pintura mural de la cova dels Cavalls del barranc de la Valltorta, a la província de Castelló L'art rupestre és un tipus d'art que es plasma en les roques, generalment a l'interior de coves, grutes, cavernes o abrics, que forma part de l'art prehistòric.
Veure Art de Catalunya і Art rupestre
Arts aplicades
Tirador de porta Lart aplicada és l'aplicació de l'estètica als objectes de la vida quotidiana, és a dir, l'art que té com a objectiu principal la utilitat i la decoració, i no l'espiritual o intel·lectual.
Veure Art de Catalunya і Arts aplicades
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Veure Art de Catalunya і Asclepi
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure Art de Catalunya і Atena
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Art de Catalunya і August
Auguste Rodin
François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917), fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps, considerat el fundador de l'escultura moderna.
Veure Art de Catalunya і Auguste Rodin
Avantguardisme
Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.
Veure Art de Catalunya і Avantguardisme
Òscar Tusquets Blanca
, també conegut com a Òscar Tusquets i Guillèn, és un arquitecte català, germà de l'escriptora Esther Tusquets i Guillén i cosí de l'empresari Carles Tusquets i Trias de Bes.
Veure Art de Catalunya і Òscar Tusquets Blanca
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Art de Catalunya і Àfrica
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Art de Catalunya і Àustria
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Veure Art de Catalunya і Badalona
Baetulo
Bètulo (Baetulo, en ibèric, Baitolo) és una ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.
Veure Art de Catalunya і Baetulo
Baix Empordà
El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.
Veure Art de Catalunya і Baix Empordà
Baldaquí
'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.
Veure Art de Catalunya і Baldaquí
Baptisteri
El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.
Veure Art de Catalunya і Baptisteri
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Art de Catalunya і Barcelona
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Art de Catalunya і Barroc
Bartolomé Bermejo
''Sant Miquel triomfant sobre el dimoni'' a la National Gallery de Londres Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova?, cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498) va ser un pintor actiu a la Corona d'Aragó, a la fi del.
Veure Art de Catalunya і Bartolomé Bermejo
Bartolomé Ordóñez
Bartolomé Ordóñez va ser un escultor renaixentista espanyol del que es conjectura que va poder néixer l'any 1480 a Burgos i va morir a Carrara el 6 de desembre de 1520.
Veure Art de Catalunya і Bartolomé Ordóñez
Basílica de la Mercè
La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, o simplement de la Mercè, és una església d'estil barroc a la Plaça de la Mercè del Barri Gòtic de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.
Veure Art de Catalunya і Basílica de la Mercè
Basílica de Santa Maria de Vilafranca
La Basílica de Santa Maria de Vilafranca és un edifici religiós del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Veure Art de Catalunya і Basílica de Santa Maria de Vilafranca
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Bàrcino
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Art de Catalunya і Bíblia
Benet Mercadé i Fàbrega
fou un pintor català.
Veure Art de Catalunya і Benet Mercadé i Fàbrega
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Veure Art de Catalunya і Berga
Bernat Martorell
Bernat Martorell (Sant Celoni, 1390 - Barcelona, 1452) va ser un pintor pertanyent a la segona etapa del gòtic internacional a Catalunya, caracteritzada per estar més propera a l'estil flamenc, on prima la qualitat dels acabats per sobre del color.
Veure Art de Catalunya і Bernat Martorell
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Veure Art de Catalunya і Bou
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Veure Art de Catalunya і Bronze
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Veure Art de Catalunya і Burgos
Campdevànol
Terres de Girona Campdevànol és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Ripollès.
Veure Art de Catalunya і Campdevànol
Carles Buïgas i Sans
Carles Buïgas i Sans (Barcelona, 18 de gener de 1898 - Cerdanyola del Vallès, 27 d'agost de 1979) va ser un arquitecte, enginyer i luminotècnic català conegut per haver dissenyat la il·luminació del Palau Nacional (Barcelona) i del recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, així com la Font Màgica de Montjuïc.
Veure Art de Catalunya і Carles Buïgas i Sans
Carles Mani i Roig
Carles Mani i Roig (Móra d'Ebre o Tarragona, 1866 - Barcelona, 1911) va ser un escultor català que va seguir el dictat d'un estil propi apartant-se de l'escultura catalana que es feia en el seu temps.
Veure Art de Catalunya і Carles Mani i Roig
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Veure Art de Catalunya і Carmelites
Casa Amatller
La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.
Veure Art de Catalunya і Casa Amatller
Casa Batlló
La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.
Veure Art de Catalunya і Casa Batlló
Casa Calvet
La Casa Calvet és un edifici al carrer de Casp, 48 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Casa Calvet
Casa de l'Ardiaca
La casa de l'Ardiaca o ca l'Ardiaca, es troba al carrer de Santa Llúcia, 1, de Barcelona, a tocar de la catedral de Santa Eulàlia i està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Casa de l'Ardiaca
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Casa de la Ciutat (Barcelona)
Casa Fuster
La Casa Fuster és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner al capdamunt del passeig de Gràcia de Barcelona, catalogat com Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Art de Catalunya і Casa Fuster
Casa Lleó i Morera
La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 35 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Art de Catalunya і Casa Lleó i Morera
Casa Milà
La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Casa Milà
Casa Terradas
La Casa Terrades o de les Punxes és un edifici modernista situat als carrers del Rosselló, Bruc i l'Avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Veure Art de Catalunya і Casa Terradas
Casa Vicens
La Casa Vicens és un edifici modernista situat a Barcelona, al districte de Gràcia.
Veure Art de Catalunya і Casa Vicens
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Veure Art de Catalunya і Castell de Montjuïc
Castell de Sant Ferran
El castell de Sant Ferran és una fortalesa del municipi de Figueres (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Castell de Sant Ferran
Castell dels Tres Dragons
Estat de construcció a l'abril de 1888 El Castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edifici modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construït per ser el Cafè-Restaurant de l'Exposició Universal de 1888, per encàrrec de l'alcalde de Barcelona Rius i Taulet a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona que s'acabava d'inaugurar.
Veure Art de Catalunya і Castell dels Tres Dragons
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Art de Catalunya і Castella
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Art de Catalunya і Catalanisme
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Art de Catalunya і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Art de Catalunya і Catalunya
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Catedral de Barcelona
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Veure Art de Catalunya і Catedral de Girona
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Veure Art de Catalunya і Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de Solsona
La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.
Veure Art de Catalunya і Catedral de Solsona
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Art de Catalunya і Catedral de Tarragona
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Veure Art de Catalunya і Catedral de Tortosa
Catedral de Vic
La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.
Veure Art de Catalunya і Catedral de Vic
Catenària
Una catenària és la corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme.
Veure Art de Catalunya і Catenària
Cèsar Martinell i Brunet
Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecteCOAC Llistat complet d'obres i català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.
Veure Art de Catalunya і Cèsar Martinell i Brunet
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Art de Catalunya і Còrdova
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Art de Catalunya і Cúpula
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Art de Catalunya і Celtes
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Veure Art de Catalunya і Ceràmica
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Veure Art de Catalunya і Cervera
Claudi Lorenzale i Sugrañes
Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria. Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815 - Barcelona, 31 de març de 1889)L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació.
Veure Art de Catalunya і Claudi Lorenzale i Sugrañes
Clergues Regulars de les Escoles Pies
Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P.
Veure Art de Catalunya і Clergues Regulars de les Escoles Pies
Codalet
Codalet (IPA:, igualment en francès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la (Catalunya del Nord).
Veure Art de Catalunya і Codalet
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Art de Catalunya і Colònia romana
Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.
Veure Art de Catalunya і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Veure Art de Catalunya і Columna
Columna salomònica
Columna salomònica La columna salomònica o columna entorxada o encara helicoidal és una columna de forma helicoidal, que s'utilitzà fonamentalment a Europa a l'arquitectura barroca.
Veure Art de Catalunya і Columna salomònica
Comillas
Comillas és un municipi de Cantàbria.
Veure Art de Catalunya і Comillas
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Art de Catalunya і Comtat de Barcelona
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Veure Art de Catalunya і Comtats catalans
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Art de Catalunya і Conflent
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Veure Art de Catalunya і Conquesta de Mallorca
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Veure Art de Catalunya і Conquesta del País Valencià
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Veure Art de Catalunya і Constantí
Constructivisme (art)
Cartell constructivista de Maiakowski El constructivisme va ser un moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 i es va fer especialment present després de la Revolució d'Octubre del 1917.
Veure Art de Catalunya і Constructivisme (art)
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure Art de Catalunya і Contrafort
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Veure Art de Catalunya і Corinti
Cornellà de Conflent
Cornellà de Conflent (.
Veure Art de Catalunya і Cornellà de Conflent
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Art de Catalunya і Corona d'Aragó
Cova d'en Daina
Cova d'en Daina, entrada La cova d'en Daina és un dolmen de granit de grans dimensions construït entre el 2700 aC i el 2200 aC al raval del poble de Romanyà de la Selva (Baix Empordà).
Veure Art de Catalunya і Cova d'en Daina
Cripta de la Colònia Güell
La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
Veure Art de Catalunya і Cripta de la Colònia Güell
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Art de Catalunya і Cristianisme
Cubisme
Juan Gris: ''Home en un cafè'', 1914, oli i ''collage'' El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura i l'escultura.
Veure Art de Catalunya і Cubisme
Cultura del vas campaniforme
La cultura del vas campaniforme es caracteritza pel vas campaniforme que li dona nom, en forma que recorda la d'una campana invertida, l'element més característic és la decoració geomètrica incisa.
Veure Art de Catalunya і Cultura del vas campaniforme
Dadaisme
Tzara. El dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme.
Veure Art de Catalunya і Dadaisme
Damià Campeny i Estrany
Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Damià Campeny i Estrany
Damià Forment
Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.
Veure Art de Catalunya і Damià Forment
Dau al Set
Dau al Set fou un grup artístic avantguardista català creat al voltant de la revista homònima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirat en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró.
Veure Art de Catalunya і Dau al Set
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Veure Art de Catalunya і Dècada del 1920
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Veure Art de Catalunya і Dècada del 1950
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Art de Catalunya і Dècada del 1960
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Art de Catalunya і Dècada del 1970
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Veure Art de Catalunya і Dècada del 1980
Dibuix
Dibuix de l'home Vitruvià fet per Leonardo da Vinci Dibuix amb ploma i tinta El dibuix és una art que instrueix a dibuixar.
Veure Art de Catalunya і Dibuix
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Art de Catalunya і Dinastia borbònica
Disseny
Disseny assistit per ordinador El disseny és un mètode o mètodes de treball, consistent en diverses etapes (començant per la redacció d'especificacions, detecció d'incongruències o de millores a fer, formulació de problemes a resoldre o bé de la millora a implementar, etc.), que solen tenir noms diferents segons diferents camps d'actuació, encaminar a concebre un producte o sistema nou o bé una millora d'un d'existent.
Veure Art de Catalunya і Disseny
Dolmen
Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.
Veure Art de Catalunya і Dolmen
Domènec Fita i Molat
fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Domènec Fita i Molat
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Drassanes Reials de Barcelona
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Art de Catalunya і Ducat de Brabant
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Art de Catalunya і Edat del bronze
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Veure Art de Catalunya і Edat del ferro
Edat dels metalls
Ledat dels metalls és una de les tres grans etapes en les quals tradicionalment s'ha subdividit la prehistòria euroasiàtica que ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de les societats humanes de la metal·lúrgia.
Veure Art de Catalunya і Edat dels metalls
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Art de Catalunya і Edat mitjana
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Art de Catalunya і Edat moderna
Edifici Montaner i Simon
Ledifici Montaner i Simon està situat al carrer d'Aragó, 255 de l'Eixample de Barcelona i fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1997.
Veure Art de Catalunya і Edifici Montaner i Simon
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Eixample de Barcelona
El Capricho
La Villa Quijano, popularment coneguda com El Capricho, és un edifici modernista situat en la localitat càntabra de Comillas.
Veure Art de Catalunya і El Capricho
El Cogul
El Cogul és un municipi de la comarca de les Garrigues.
Veure Art de Catalunya і El Cogul
El Perelló
El Perelló, antigament anomenat la Font del Perelló, és un municipi de la comarca del Baix Ebre.
Veure Art de Catalunya і El Perelló
El Pinell de Brai
El Pinell de Brai és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Veure Art de Catalunya і El Pinell de Brai
Elies Rogent i Amat
fou un arquitecte català del.
Veure Art de Catalunya і Elies Rogent i Amat
Elisenda de Montcada
Escut d'Elisenda de Montcada Elisenda de Montcada i de Pinós (Aitona, c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.
Veure Art de Catalunya і Elisenda de Montcada
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure Art de Catalunya і Empúries
Enric Casanovas i Roy
Enric Casanovas i Roy (Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948) fou un escultor català, un dels màxims representants del noucentisme.
Veure Art de Catalunya і Enric Casanovas i Roy
Enric Clarasó i Daudí
Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme.
Veure Art de Catalunya і Enric Clarasó i Daudí
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Veure Art de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Sagnier i Villavecchia
Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.
Veure Art de Catalunya і Enric Sagnier i Villavecchia
Epipaleolític
Vistes diferents d'una punta de l'azilià L'epipaleolític és una fase de la prehistòria.
Veure Art de Catalunya і Epipaleolític
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Veure Art de Catalunya і Escandinàvia
Escola de la Llotja
LEscola Superior de Disseny i Art Llotja (ESDA Llotja), també coneguda com a Escola de la Llotja o simplement la Llotja és un centre de formació artística ubicat a Barcelona, creat el 1775 amb el nom inicial d'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.
Veure Art de Catalunya і Escola de la Llotja
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
LEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) és, juntament amb l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, una de les dues escoles d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i atorga el títol d'arquitecte, així com doctorats i diversos màsters de postgrau.
Veure Art de Catalunya і Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure Art de Catalunya і Escultura
Església de Betlem
Lesglésia de Betlem és una obra d'estil barroc situada al carrer del Carme, 2 cantonada amb la Rambla de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès nacional, amb un entorn de protecció comú amb el Palau Moja, situat just enfront.
Veure Art de Catalunya і Església de Betlem
Església de Sant Julià de Boada
L'església de Sant Julià de Boada és una església mossàrab catalana, situada al poble de Sant Julià de Boada, pertanyent a Palau-sator.
Veure Art de Catalunya і Església de Sant Julià de Boada
Església dels Sants Just i Pastor
L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.
Veure Art de Catalunya і Església dels Sants Just i Pastor
Església Prioral de Sant Pere de Reus
La Prioral de Sant Pere de Reus és una de les parròquies de la ciutat de Reus, la principal, regida pel prior i una petita comunitat de preveres.
Veure Art de Catalunya і Església Prioral de Sant Pere de Reus
Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.
Veure Art de Catalunya і Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Art de Catalunya і Espanya
Esparreguera
Esparreguera és una vila i municipi a la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.
Veure Art de Catalunya і Esparreguera
Estadi Olímpic Lluís Companys
LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Estadi Olímpic Lluís Companys
Estatunidencs
Els estatunidencs, que hom anomena més sovint, tot i que impròpiament, nord-americans o americans, són un grup humà heterogeni definit bàsicament pel fet de ser nacionals o ciutadans dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Art de Catalunya і Estatunidencs
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Veure Art de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Veure Art de Catalunya і Estrasburg
Estuc
jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.
Veure Art de Catalunya і Estuc
Eugène Viollet-le-Duc
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francès, restaurador, teòric i docent afí al moviment medievalista del.
Veure Art de Catalunya і Eugène Viollet-le-Duc
Eugeni d'Ors i Rovira
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.
Veure Art de Catalunya і Eugeni d'Ors i Rovira
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Art de Catalunya і Europa
Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.
Veure Art de Catalunya і Eusebi Arnau i Mascort
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Exposició Internacional de Barcelona
Exposició Universal de Barcelona
LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Veure Art de Catalunya і Exposició Universal de Barcelona
Expressionisme
d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.
Veure Art de Catalunya і Expressionisme
Extrem Orient
Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.
Veure Art de Catalunya і Extrem Orient
Fada
Una fada pintada per Sophie Anderson Les fades (del llatí fata) són esperits de la naturalesa que tenen cura de mantenir l'equilibri d'aquesta.
Veure Art de Catalunya і Fada
Farinera Teixidor
La Farinera Teixidor és un edifici modernista projectat per Rafael Masó i Valentí l'any 1910 al carrer Santa Eugènia, 42, de Girona.
Veure Art de Catalunya і Farinera Teixidor
Fauvisme
El fauvisme moviment pictòric expressionista de principis de sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink.
Veure Art de Catalunya і Fauvisme
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Veure Art de Catalunya і Fòrum
Fòrum Universal de les Cultures
Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004 El Fòrum Universal de les Cultures va ser un esdeveniment internacional de caràcter periòdic on a través d'exposicions, espectacles i conferències es tractaven temes d'actualitat, especialment relacionats amb la diversitat cultural.
Veure Art de Catalunya і Fòrum Universal de les Cultures
Fedra
Fedra (en grec antic Φαίδρα) és la filla de Minos i Pasífae, germana d'Ariadna.
Veure Art de Catalunya і Fedra
Felip Neri
Felip Neri, anomenat l'apòstol de Roma, va néixer a Florència, el 21 de juliol de 1515 i va morir a Roma el 26 de maig de 1595.
Veure Art de Catalunya і Felip Neri
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Art de Catalunya і Ferran d'Antequera
Ferran García Sevilla
Ferran García Sevilla (Palma, 1949) és un artista mallorquí.
Veure Art de Catalunya і Ferran García Sevilla
Ferrer Bassa
Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles".
Veure Art de Catalunya і Ferrer Bassa
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Art de Catalunya і Ferro
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Veure Art de Catalunya і Figueres
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Veure Art de Catalunya і Finlàndia
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Art de Catalunya і Flandes
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Veure Art de Catalunya і Flor
Follet
Un follet (derivat de foll; dit fullet a Mallorca), dit també millet, és un esperit fantàstic de la mitologia catalana de caràcter entremaliat.
Veure Art de Catalunya і Follet
Font màgica de Montjuïc
La Font màgica de Montjuïc, o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques, es troba a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, al costat del Poble Espanyol a Montjuïc (Barcelona).
Veure Art de Catalunya і Font màgica de Montjuïc
Forja
Forjador La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats colpejant amb el martell.
Veure Art de Catalunya і Forja
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Art de Catalunya і França
Francesc Abad i Gómez
Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un artista català.
Veure Art de Catalunya і Francesc Abad i Gómez
Francesc d'Assís Galí i Fabra
Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona, 22 de novembre de 1880 - 23 de setembre de 1965) fou un pintor i pedagog català.
Veure Art de Catalunya і Francesc d'Assís Galí i Fabra
Francesc Daniel Molina i Casamajó
Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867) fou un arquitecte català.
Veure Art de Catalunya і Francesc Daniel Molina i Casamajó
Francesc Folguera i Grassi
L'església de Sant Sadurní d'Anoia, reformada exteriorment el 1924 per Francesc Folguera, que renovà la façana i hi afegí el pòrtic Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960) fou un arquitecte català.
Veure Art de Catalunya і Francesc Folguera i Grassi
Francesc Fontbona de Vallescar
Francesc Fontbona de Vallescar (Barcelona, 20 de juliol del 1948) és un historiador de l'art, especialitzat en l'edat contemporània.
Veure Art de Catalunya і Francesc Fontbona de Vallescar
Francesc Gimeno i Arasa
Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 4 de febrer de 1858 - Barcelona, 22 de novembre de 1927) fou un pintor i dibuixant català.
Veure Art de Catalunya і Francesc Gimeno i Arasa
Francesc Pla i Duran
432x432pxFrancesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor català.
Veure Art de Catalunya і Francesc Pla i Duran
Francesc Sans i Cabot
batalló de voluntaris catalans.''El general Prim a la guerra d'Àfrica'' (1865), obra de '''Francesc Sans i Cabot''', per encàrrec de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya. Francesc Sans i Cabot (Girona, 1834 - Madrid, 1881) fou un pintor català.
Veure Art de Catalunya і Francesc Sans i Cabot
Francesc Tramulles i Roig
Francesc Tramulles i Roig,La Gran enciclopèdia en català, vol.
Veure Art de Catalunya і Francesc Tramulles i Roig
Francesc Xavier Nogués i Casas
Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873 – 28 de gener de 1941), més conegut com a Xavier Nogués, fou un pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire català.
Veure Art de Catalunya і Francesc Xavier Nogués i Casas
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.
Veure Art de Catalunya і Francisco de Goya y Lucientes
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Art de Catalunya і Franquisme
Frederic de Correa i Ruiz
fou un arquitecte i dissenyador català que treballà en equip amb Alfons Milà i Sagnier.
Veure Art de Catalunya і Frederic de Correa i Ruiz
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Veure Art de Catalunya і Frederic Marès i Deulovol
Fundació Joan Miró
La Fundació Joan Miró és una institució cultural de Barcelona que custodia algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català.
Veure Art de Catalunya і Fundació Joan Miró
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.
Veure Art de Catalunya і Furs
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Veure Art de Catalunya і Fusta
Futurisme
Cartell amb adhesions al futurisme, any 1902 El futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística.
Veure Art de Catalunya і Futurisme
Gandesa
Gandesa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, amb el títol de "Molt lleial, heroica i immortal Ciutat", que a més ocupa el seu centre geogràfic.
Veure Art de Catalunya і Gandesa
Garrigues
Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.
Veure Art de Catalunya і Garrigues
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Gòtic català
Gòtic internacional
Colart de Laon, '' L'oració a l'hort amb el donant Lluís I d'Orleans, vers 1405-1408, Museu del Prado El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d'Itàlia de la fi del i a l'inici del.
Veure Art de Catalunya і Gòtic internacional
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Generalitat de Catalunya
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Art de Catalunya і Geometria
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Art de Catalunya і Girona
Glòria Bordons de Porrata-Doria
Glòria Bordons de Porrata-Doria (Barcelona, 22 de setembre de 1953) és filòloga, pedagoga i investigadora de la literatura.
Veure Art de Catalunya і Glòria Bordons de Porrata-Doria
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Gran Teatre del Liceu
Gratacel
Burj Khalifa, 828m (2007) Un gratacel o tocanúvols (adaptació de l'anglès skyscraper) és un edifici de molts pisos o plantes.
Veure Art de Catalunya і Gratacel
Gravat
Toshusai Sharaku, 1794. Calcografia El gravat o gravadura és una tècnica artística d'estampació.
Veure Art de Catalunya і Gravat
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Veure Art de Catalunya і Gremi
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Art de Catalunya і Guerra Civil espanyola
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Art de Catalunya і Guerra dels Segadors
Guillem Sagrera
Catedral de Perpinyà. Voltes de la Llotja de Palma Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols. Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380 — Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic.
Veure Art de Catalunya і Guillem Sagrera
Guimerà
Guimerà és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Art de Catalunya і Guimerà
Guissona
Guissona és una vila, cap del municipi del seu nom, que pertany a la comarca de la Segarra, situat al nord de Cervera.
Veure Art de Catalunya і Guissona
Gustave Courbet
Gustave Courbet (10 de juny de 1819, Ornans, França - 31 de desembre de 1877, La Tour-de-Peilz, Suïssa) fou un pintor francès, fundador i màxim representant del realisme i compromès activista republicà, proper al socialisme revolucionari.
Veure Art de Catalunya і Gustave Courbet
Hel·lenisme
L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.
Veure Art de Catalunya і Hel·lenisme
Herculà
Herculà (en Herculaneum; Ercolano) va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó que s'eleva entre dos rius, tal com diu l'historiador romà Luci Corneli Sisenna.
Veure Art de Catalunya і Herculà
Hermen Anglada i Camarasa
Hermenegild o Hermen Anglada i Camarasa, més conegut com a Anglada-Camarasa, (Barcelona 11 de setembre de 1871 - el Port de Pollença, Mallorca 7 de juliol de 1959) fou el pintor català amb més projecció internacional d'entre els pintors anteriors a les avantguardes; entre el modernisme i el noucentisme se l'ha considerat un destacat representant del postimpressionisme.
Veure Art de Catalunya і Hermen Anglada i Camarasa
Hipòlit
''La mort d'Hipòlit'', de Lawrence Alma-Tadema (1836–1912). A la mitologia grega, Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος / Hippólutos, d'ἵππος / híppos, 'cavall' i de λύειν / lúein, 'desfermar' o 'deslligar', i que significa 'el desfermador de cavalls'), va ser fill de l'heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, en una altra versió del mite, fill d'Antíope, germana d'Hipòlita.
Veure Art de Catalunya і Hipòlit
Hiperboloide
L'hiperboloide és la superfície de revolució generada per la rotació d'una hipèrbola al voltant d'un dels seus dos eixos de simetria.
Veure Art de Catalunya і Hiperboloide
Hiperrealisme
L'Hiperrealisme o és un moviment artístic sorgit als Estats Units als anys 1970.
Veure Art de Catalunya і Hiperrealisme
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Art de Catalunya і Hispània
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Veure Art de Catalunya і Hispània Tarraconense
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Art de Catalunya і Història de Catalunya
Història de l'art
La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.
Veure Art de Catalunya і Història de l'art
Història de l'art a Occident
Els treballs que tradicionalment es fan sobre Història de l'Art normalment tenen com objecte d'estudi l'evolució de la història de l'art occidental, fruit de l'eurocentrisme corrent en la societat europea i nord-americana.
Veure Art de Catalunya і Història de l'art a Occident
Historicisme arquitectònic
Parlament britànic, exemple d'obra neogòtica L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats.
Veure Art de Catalunya і Historicisme arquitectònic
Home de Cromanyó
Els homes de Cromanyó o homes moderns més antics d'Europa foren les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximadament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.
Veure Art de Catalunya і Home de Cromanyó
Hospital de la Santa Creu de Barcelona
LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Hospital de la Santa Creu de Barcelona
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Veure Art de Catalunya і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Hotel Arts
LHotel Arts és un dels edificis més emblemàtics de la Barcelona de final del.
Veure Art de Catalunya і Hotel Arts
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Art de Catalunya і Ibers
Iesso
L'antiga ciutat romana de Iesso (en ibèric) es troba sota de l'entramat urbà de Guissona, a la Segarra.
Veure Art de Catalunya і Iesso
Ildefons Cerdà i Sunyer
Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.
Veure Art de Catalunya і Ildefons Cerdà i Sunyer
Iluro
Iluro (Iluro, en ibèric Ilduro) és l'antiga ciutat romana de la costa mediterrània anomenada actualment Mataró.
Veure Art de Catalunya і Iluro
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Art de Catalunya і Imperi Carolingi
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Art de Catalunya і Imperi Romà
Impressionisme
Impressió: sol naixent'', obra que donà nom al moviment impressionista. Limpressionisme és un moviment pictòric, nascut a França, que es va manifestar sobretot de 1874 a 1886 i que va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme.
Veure Art de Catalunya і Impressionisme
Indicets
Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.
Veure Art de Catalunya і Indicets
Isidre Nonell i Monturiol
fou un pintor i dibuixant català.
Veure Art de Catalunya і Isidre Nonell i Monturiol
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Art de Catalunya і Islam
Isona
La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.
Veure Art de Catalunya і Isona
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Art de Catalunya і Itàlia
Jacint Rigau-Ros i Serra
Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.
Veure Art de Catalunya і Jacint Rigau-Ros i Serra
Jaume Amigó
Jaume Amigó (Ulldemolins, Priorat, - Barcelona, entre els anys 1594 i 1605).
Veure Art de Catalunya і Jaume Amigó
Jaume Cascalls
Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.
Veure Art de Catalunya і Jaume Cascalls
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Art de Catalunya і Jaume el Conqueridor
Jaume Huguet
fou un pintor gòtic català.
Veure Art de Catalunya і Jaume Huguet
Jaume Serra
Detall del ''retaule del Sant Esperit'', de Jaume Serra, a la Seu de Manresa Jaume Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic.
Veure Art de Catalunya і Jaume Serra
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Art de Catalunya і Jesús de Natzaret
Joan Brossa i Cuervo
fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.
Veure Art de Catalunya і Joan Brossa i Cuervo
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Veure Art de Catalunya і Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Joan Fiveller
Joan Grau (escultor)
Joan Grau (Constantí, 1608 - Manresa, 1685) fou un escultor i arquitecte del barroc català.
Veure Art de Catalunya і Joan Grau (escultor)
Joan Hernàndez Pijuan
Joan Hernàndez Pijuan (Barcelona 1931 - 2005) fou un pintor català.
Veure Art de Catalunya і Joan Hernàndez Pijuan
Joan Llimona i Bruguera
Joan Llimona i Bruguera (Barcelona, 23 de juny de 1860Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - 23 de febrer de 1926) fou un pintor català del Modernisme i màxim representant de la branca misticista, en concret ortodoxament catòlic.
Veure Art de Catalunya і Joan Llimona i Bruguera
Joan Martorell i Montells
Palau de Sobrellano, a Comillas Casa del marquès de Robert a Barcelona Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) fou un arquitecte català.
Veure Art de Catalunya і Joan Martorell i Montells
Joan Mates
Joan Mates fou un pintor gòtic, català documentat entre 1390 - 1431, que s'inscriu dins del corrent que s'ha anomenat estil gòtic internacional de Catalunya, sorgit al voltant de la personalitat de Lluís Borrassà.
Veure Art de Catalunya і Joan Mates
Joan Miró i Ferrà
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.
Veure Art de Catalunya і Joan Miró i Ferrà
Joan Ponç i Bonet
Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1927 – Sant Pau (Alps Marítims), 1984) va ser un pintor català, un dels artistes més representatius de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola.
Veure Art de Catalunya і Joan Ponç i Bonet
Joan Roig i Solé
''La Indústria'', a la façana de l'Antic Borsí de Barcelona. Joan Roig i Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Joan Roig i Solé
Joan-Josep Tharrats i Vidal
Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 5 de març de 1918 – Barcelona, 4 de juliol de 2001) fou un pintor, teòric d'art i editor català.
Veure Art de Catalunya і Joan-Josep Tharrats i Vidal
Joan-Pere Viladecans
Una obra de Joan-Pere Viladecans va il·lustrar l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de 2013. En la foto, l'obra a la presentació de l'esdeveniment. L'escriptor Jaume Cabré (esquerra) rep un quadre de Joan-Pere Viladecans (segon per l'esquerra) dins la Setmana del Llibre en Català, Barcelona 2017.
Veure Art de Catalunya і Joan-Pere Viladecans
Joaquim Mir i Trinxet
Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 7 de gener de 1873Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, 27 d'abril de 1940) fou un pintor català.
Veure Art de Catalunya і Joaquim Mir i Trinxet
Joaquim Sunyer i de Miró
Joaquim Sunyer i de Miró (Sitges, 22 de desembre de 1874 - Sitges, 1 de novembre de 1956) va ser un pintor català, considerat un dels màxims representants de l'estètica noucentista.
Veure Art de Catalunya і Joaquim Sunyer i de Miró
Joaquim Torres i García
Joaquim Torres i García (Montevideo, 1874 – 1949) –conegut com a Joaquim Torras, Quim Torras, Joaquín Torres García en castellà o Joaquim Torres-García– va ser un pintor i escultor muralista, novel·lista, escriptor, professor i teòric uruguaianocatalà que va passar la major part de la seva vida adulta a Espanya i França.
Veure Art de Catalunya і Joaquim Torres i García
Joaquim Vancells i Vieta
Joaquim Vancells i Vieta (Barcelona, el Barcelonès, 28 de juny de 1866. - 26 de desembre de 1942) fou un pintor català pertanyent al corrent modernista, i artífex de l'escola pictòrica de Terrassa.
Veure Art de Catalunya і Joaquim Vancells i Vieta
Joaquim Vayreda i Vila
Monument de Joaquim Vayreda al Parc de la Ciutadella de Barcelona Casa Natal de Vayreda a Girona Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894) fou un pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del.
Veure Art de Catalunya і Joaquim Vayreda i Vila
Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.
Veure Art de Catalunya і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
Johann Joachim Winckelmann
Johann Joachim Winckelmann (Stendal, Brandenburg, 1717 – Trieste, 1768) ha estat considerat el fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes.
Veure Art de Catalunya і Johann Joachim Winckelmann
John Ruskin
John Ruskin (Londres, 8 de febrer de 1819 - Brantwood, 20 de gener de 1900) fou un escriptor, crític d'art i sociòleg anglès, un dels grans mestres de la prosa anglesa.
Veure Art de Catalunya і John Ruskin
Jordi Benito i Verdaguer
Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 9 de desembre de 2008) fou un artista català.
Veure Art de Catalunya і Jordi Benito i Verdaguer
Jordi de Déu
Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.
Veure Art de Catalunya і Jordi de Déu
Josep Antoni Coderch i de Sentmenat
Josep Antoni Coderch i de Sentmenat (Barcelona, 26 de novembre de 1913 - Espolla, 6 de novembre de 1984) fou un arquitecte català.
Veure Art de Catalunya і Josep Antoni Coderch i de Sentmenat
Josep Aragay i Blanchar
84-307-8187-0 Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 7 d'agost de 1889 - Breda, 15 de gener de 1973) fou un pintor, ceramista i teòric d'art català.
Veure Art de Catalunya і Josep Aragay i Blanchar
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Veure Art de Catalunya і Josep Bonaparte
Josep Bover i Mas
Casa de la Ciutat de Barcelona. Josep Bover i Mas (Barcelona, 1804 - Barcelona, 11 d'agost de 1866) fou un escultor català, l'obra del qual sol vincular-se amb el romanticisme i l'academicisme.
Veure Art de Catalunya і Josep Bover i Mas
Josep Clarà i Ayats
Placa commemorativa de Josep Clarà a la seva ciutat natal Josep Clarà i Ayats (Olot, 16 de desembre de 1878 – Barcelona, 4 de novembre de 1958) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Josep Clarà i Ayats
Josep de Togores i Llach
Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 19 de juliol de 1893 - Barcelona, 17 de juny de 1970) fou un pintor català.
Veure Art de Catalunya і Josep de Togores i Llach
Josep Fontserè i Mestre
Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897) fou un mestre d'obres català.
Veure Art de Catalunya і Josep Fontserè i Mestre
Josep Francesc Ràfols i Fontanals
fou un arquitecte, pintor i historiador de l'art català.
Veure Art de Catalunya і Josep Francesc Ràfols i Fontanals
Josep Goday i Casals
Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.
Veure Art de Catalunya і Josep Goday i Casals
Josep Guinovart i Bertran
Josep Guinovart i Bertran (Barcelona, 1927 - 12 de desembre de 2007) fou un pintor, dibuixant i gravador català, considerat un dels màxims representants de l'informalisme.
Veure Art de Catalunya і Josep Guinovart i Bertran
Josep Llimona i Bruguera
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
Veure Art de Catalunya і Josep Llimona i Bruguera
Josep Llorens i Artigas
Josep Llorens i Artigas (Barcelona, 16 de juny de 1892 - ídem, 11 de desembre de 1980) fou un ceramista i crític d'art català.
Veure Art de Catalunya і Josep Llorens i Artigas
Josep Lluís Sert i López
Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.
Veure Art de Catalunya і Josep Lluís Sert i López
Josep Maria Jujol i Gibert
fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català.
Veure Art de Catalunya і Josep Maria Jujol i Gibert
Josep Maria Sert i Badia
Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 22 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945) fou un pintor i decorador català de projecció universal.
Veure Art de Catalunya і Josep Maria Sert i Badia
Josep Maria Subirachs i Sitjar
Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.
Veure Art de Catalunya і Josep Maria Subirachs i Sitjar
Josep Mas i Dordal
Basílica de la Mercè Josep Mas i Dordal (Artés, ? - Barcelona, 1808) va ser un mestre de cases català que s'especialitza com arquitecte en dos estils, primer el barroc tardà on agafarà moltes influències de l'arquitectura de Bernini (com es poden veure en les seves façanes amb relleus plens de línies corbes) i a poc a poc la seva obra acabarà influint als autors del neoclassicisme.
Veure Art de Catalunya і Josep Mas i Dordal
Josep Mas i Vila
Casa de la Ciutat, obra de Josep Mas i Vila fou un arquitecte català.
Veure Art de Catalunya і Josep Mas i Vila
Josep Obiols i Palau
Josep Obiols i Palau (Sarrià, Pla de Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) va ésser un pintor, dibuixant i gravador considerat «l'artista més representatiu de la cultura noucentista».
Veure Art de Catalunya і Josep Obiols i Palau
Josep Oriol Mestres i Esplugas
Josep Oriol Mestres i Esplugas, (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) fou un arquitecte i pessebrista català.
Veure Art de Catalunya і Josep Oriol Mestres i Esplugas
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Veure Art de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch
Josep Reynés i Gurguí
fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Josep Reynés i Gurguí
Josep Torres i Clavé
Josep Torres i Clavé (Barcelona, 1906 - Montbrió de la Marca (Sarral - Conca de Barberà), 12 de gener de 1939) fou un arquitecte i dissenyador català.
Veure Art de Catalunya і Josep Torres i Clavé
Josep Tramulles
Josep Tramulles o Tremulles (Vilafranca del Penedès, 1603 – ?) fou membre d'una de les famílies més importants d'escultors de la seva època, juntament amb el seu germà Llàtzer Tramulles i el seu pare Antoni Tramulles, entre d'altres.
Veure Art de Catalunya і Josep Tramulles
Josep Vilaseca i Casanovas
Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 – 19 de febrer de 1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català.
Veure Art de Catalunya і Josep Vilaseca i Casanovas
Joseph Flaugier
''Retrat de Josep I Bonaparte'' (MNAC) Josep Bernat Flaugier (Lou Martegue, Provença, 1757 - Barcelona, 1813), Naixement del nen Jesús. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (inv. 291). Joseph-Bernard Flaugier, conegut també en català com a Josep Bernat Flaugier (Lo Martegue, Provença, 10 de desembre de 1757 - Barcelona, 1813) fou un pintor occità establert a Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Joseph Flaugier
Juan Ricci
Retaule major de San Millán de Yuso Juan Ricci (Madrid, 1600- abadia de Montecassino, 1681) fou un pintor barroc espanyol.
Veure Art de Catalunya і Juan Ricci
Juan-Eduardo Cirlot Laporta
Juan-Eduardo Cirlot Laporta (Barcelona, 9 d'abril de 1916 – ídem, 11 de maig de 1973) fou un poeta, crític d'art, hermeneuta, mitòleg i músic català.
Veure Art de Catalunya і Juan-Eduardo Cirlot Laporta
Juli González i Pellicer
Juli González i Pellicer (Barcelona, 21 de setembre del 1876 – Arcueil, 27 de març del 1942) fou un pintor i escultor català.
Veure Art de Catalunya і Juli González i Pellicer
Julio Antonio
Julio Antonio nom amb el qual sempre s'ha conegut Antonio Rodríguez Hernández (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 6 de febrer de 1889 - Madrid, 15 de febrer de 1919), fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Julio Antonio
L'Albi
L'Albi és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues.
Veure Art de Catalunya і L'Albi
La Barceloneta
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.
Veure Art de Catalunya і La Barceloneta
La Ràpita (Montsià)
La Ràpita, durant segles anomenat oficialment Sant Carles de la Ràpita, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.
Veure Art de Catalunya і La Ràpita (Montsià)
La Secuita
La Secuita és un municipi de la comarca del Tarragonès.
Veure Art de Catalunya і La Secuita
La Selva del Camp
La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.
Veure Art de Catalunya і La Selva del Camp
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Veure Art de Catalunya і La Seu Vella de Lleida
La Vall de Boí
La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça el centre del qual és la vall de Boí, que dona nom al municipi.
Veure Art de Catalunya і La Vall de Boí
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.
Veure Art de Catalunya і La Veu de Catalunya
Le Corbusier
Charles-Édouard Jeanneret-Gris (La Chaux-de-Fonds, Suïssa, 6 d'octubre de 1887 - Roquebrune-Cap-Martin, França, 27 d'agost de 1965), més conegut pel pseudònim Le Corbusier, fou un arquitecte, urbanista, decorador i pintor de nacionalitat suïssa i naturalitzat francès.
Veure Art de Catalunya і Le Corbusier
Leandre Cristòfol i Peralba
Leandre Cristòfol i Peralba (Os de Balaguer, 1908 - Lleida, 1998) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Leandre Cristòfol i Peralba
Les Masies de Voltregà
Les Masies de Voltregà és un municipi de la comarca d'Osona i està situada al centre de la regió de l'Alt Ter.
Veure Art de Catalunya і Les Masies de Voltregà
Lesena
Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.
Veure Art de Catalunya і Lesena
Litografia
Pedra litogràfica per a imprimir el mapa de Múnic. La litografia (del grec λίθος, lithos, pedra i γράφειν, graphein, escriure) és una tècnica o mètode d'impressió sobre superfície plana, desenvolupada entre 1870 i 1880, que es basa en la repulsió (no solubilitat) entre l'oli i l'aigua.
Veure Art de Catalunya і Litografia
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Art de Catalunya і Llatí
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Art de Catalunya і Llatí vulgar
Llàtzer Tramulles
Llàtzer Tramulles «el Vell» (també Llàtzer Tramulles I o Lazare Tremullas) (Vilafranca del Penedès, c.1605 – Perpinyà, 1656) va ser un escultor català que va treballar sobretot a la zona del Rosselló.
Veure Art de Catalunya і Llàtzer Tramulles
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Art de Catalunya і Lleida
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Art de Catalunya і Llengües romàniques
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Veure Art de Catalunya і Llibertat
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Art de Catalunya і Llombardia
Lloret de Mar
Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.
Veure Art de Catalunya і Lloret de Mar
Llotja de Mar
La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.
Veure Art de Catalunya і Llotja de Mar
Lluçà
Lluçà és un municipi de la comarca del Lluçanès i està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter.
Veure Art de Catalunya і Lluçà
Lluís Bonifaç i Massó
Monument a Lluís Bonifaç a la seva vila natal de Valls Lluís Bonifaç i Massó (Valls, 5 de maig de 1730 - Valls, 6 de novembre de 1786) fou un dels principals exponents de l'escultura barroca catalana.
Veure Art de Catalunya і Lluís Bonifaç i Massó
Lluís Borrassà
Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Veure Art de Catalunya і Lluís Borrassà
Lluís Dalmau
va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Veure Art de Catalunya і Lluís Dalmau
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Veure Art de Catalunya і Lluís Domènech i Montaner
Lluís Muncunill i Parellada
fou un arquitecte modernista català.
Veure Art de Catalunya і Lluís Muncunill i Parellada
Lluís Rigalt i Farriols
Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894) fou un pintor, dibuixant, gravador escenògraf i teòric de les arts aplicades català.
Veure Art de Catalunya і Lluís Rigalt i Farriols
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Art de Catalunya і Lluís XIV de França
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Art de Catalunya і Londres
Ludwig Mies van der Rohe
Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 27 de març de 1886 – Chicago, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del.
Veure Art de Catalunya і Ludwig Mies van der Rohe
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Art de Catalunya і Mallorca
Manolo Martínez Hugué
Montjuïc. La que veiem a la foto n'és una còpia que s'instal·là el 2002 a l'emplaçament originari de l'esculturaCrònica i comentari d'aquesta escultura de Manolo Hugué al web de l'ajuntament de Barcelona: http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?GXHC_gx_session_id_.
Veure Art de Catalunya і Manolo Martínez Hugué
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Art de Catalunya і Manresa
Manuel Cusachs i Xivillé
Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró, Maresme 18 d'agost de 1933 - 14 de febrer de 2019) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Manuel Cusachs i Xivillé
Manuel Fuxà i Leal
Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Manuel Fuxà i Leal
Manuel Vilar i Roca
Manuel Vilar i Roca (Barcelona, 1812 - Ciutat de Mèxic, novembre de 1860) fou un escultor romàntic català.
Veure Art de Catalunya і Manuel Vilar i Roca
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Art de Catalunya і Mar Mediterrània
Marià Fortuny i Marsal
Casa natal de Fortuny, en l'actualitat seu del Centre d'Amics de Reus Monument a Fortuny al Barri del seu nom a Reus Anacoreta'' de Marià Fortuny i Marsal Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor, dibuixant i gravador català.
Veure Art de Catalunya і Marià Fortuny i Marsal
Martín Díez de Liatzasolo
Martín Díez de Liatzasolo (Alkiza, Guipúscoa, c.1500 - Barcelona, 1583) és considerat un dels millors escultors del.
Veure Art de Catalunya і Martín Díez de Liatzasolo
Masia Freixa
La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n'Aurell.
Veure Art de Catalunya і Masia Freixa
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Veure Art de Catalunya і Mataró
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Art de Catalunya і Mèxic
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Art de Catalunya і Medicina
Menhir
Menhir a la Bretanya Menhir de Merli (Ribagorça) Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical.
Veure Art de Catalunya і Menhir
Menhir de la Murtra (Sant Climent Sescebes)
El menhir de la Murtra (també anomenat Pedra gentil) és un menhir situat al terme municipal de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà, i molt proper al menhir del Castellà i al menhir de Vilartolí.
Veure Art de Catalunya і Menhir de la Murtra (Sant Climent Sescebes)
Mercat del Born
El mercat en funcionament. c. 1930 El Mercat del Born és un edifici aïllat, amb façana als carrers del Comerç, de la Fusina, Comercial i de la Ribera de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Art de Catalunya і Mercat del Born
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Veure Art de Catalunya і Minerva
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Veure Art de Catalunya і Miniatura
Minimalisme
Obra de Carl Andre Obra de Sol LeWitt Minimalisme o art minimalista (originalment en anglès minimal art) és una tendència artística originada als Estats Units durant la dècada de 1960.
Veure Art de Catalunya і Minimalisme
Miquel Barceló Artigues
Miquel Barceló Artigues (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de renom internacional.
Veure Art de Catalunya і Miquel Barceló Artigues
Miquel Blay i Fàbrega
Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Miquel Blay i Fàbrega
Miquel Garriga i Roca
Façana de l'ajuntament de Mataró, obra de Miquel Garriga i Roca de l'any 1867 Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888) fou un arquitecte i urbanista.
Veure Art de Catalunya і Miquel Garriga i Roca
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Art de Catalunya і Mitologia
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Veure Art de Catalunya і Modernisme
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Veure Art de Catalunya і Modernisme català
Modest Cuixart i Tàpies
fou un pintor català.
Veure Art de Catalunya і Modest Cuixart i Tàpies
Modest Urgell i Inglada
Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 13 de juny de 1839 - 3 d'abril de 1919), també conegut pel pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català.
Veure Art de Catalunya і Modest Urgell i Inglada
Moisès Villèlia i Sanmartín
Moisès Sanmartín (Villèlia) Puig (Barcelona 1928 - 1994) fou un escultor i poeta català.
Veure Art de Catalunya і Moisès Villèlia i Sanmartín
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Veure Art de Catalunya і Monestir de Montserrat
Monestir de Sant Benet de Bages
Sant Benet de Bages és una obra del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Monestir de Sant Benet de Bages
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Veure Art de Catalunya і Monestir de Sant Cugat
Monestir de Sant Pere de Besalú
Sant Pere de Besalú és un monestir situat al centre històric del municipi de Besalú (Garrotxa).
Veure Art de Catalunya і Monestir de Sant Pere de Besalú
Monestir de Sant Pere de Rodes
Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).
Veure Art de Catalunya і Monestir de Sant Pere de Rodes
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Art de Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Veure Art de Catalunya і Monestir de Santes Creus
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Veure Art de Catalunya і Montblanc
Montferri
Montferri (anomenat Puigtinyós fins al 1917) és un municipi de la comarca de l’Alt Camp.
Veure Art de Catalunya і Montferri
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Veure Art de Catalunya і Montjuïc (Barcelona)
Monument a Colom
El Monument a Colom és un dels més famosos de la ciutat de Barcelona, construït en homenatge al descobridor Cristòfor Colom.
Veure Art de Catalunya і Monument a Colom
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Veure Art de Catalunya і Mosaic
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Veure Art de Catalunya і Mossàrab
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Veure Art de Catalunya і Muses
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Veure Art de Catalunya і Museu del Prado
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Veure Art de Catalunya і Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, també conegut amb l'acrònim MNACTEC, és un museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social.
Veure Art de Catalunya і Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Art de Catalunya і Narbona
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Veure Art de Catalunya і Naturalisme
Natzarenisme
El natzarenisme és un moviment artístic fundat al començament del per artistes alemanys a Viena i Roma.
Veure Art de Catalunya і Natzarenisme
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Art de Catalunya і Nàpols
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Veure Art de Catalunya і Necròpolis
Neobarroc
Grand Opéra de París Museu Etnogràfic (Hamburg)Arqu. Albert Erbe Neobarroc és la denominació d'un estil arquitectònic, escultòric, musical i literari, imitació del Barroc, que es donà a la segona meitat del.
Veure Art de Catalunya і Neobarroc
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure Art de Catalunya і Neoclassicisme
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Veure Art de Catalunya і Neogòtic
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Veure Art de Catalunya і Neolític
Neoromànic
Catedral de la Major de Marsella. El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al, basat en la reinterpretació de l'art romànic i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles i. Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica.
Veure Art de Catalunya і Neoromànic
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor.
Veure Art de Catalunya і Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Veure Art de Catalunya і Normandia
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Veure Art de Catalunya і Noucentisme
Olga Sacharoff
Olga Nikolàievna Saharova, coneguda com a Olga Sacharoff (Tbilissi, Geòrgia, Imperi Rus, 28 de maig de 1881 - Barcelona, 1 de març de 1967), fou una pintora russa avantguardista establerta primer a Mallorca (1915) i després a Catalunya (a partir del 1916).
Veure Art de Catalunya і Olga Sacharoff
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Veure Art de Catalunya і Orde de Cluny
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Art de Catalunya і Orde del Cister
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Veure Art de Catalunya і Orfebreria
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Veure Art de Catalunya і Orient
Oriol Bohigas i Guardiola
fou un arquitecte i urbanista català.
Veure Art de Catalunya і Oriol Bohigas i Guardiola
Ortogonal
En matemàtiques, el terme ortogonal, és una generalització del concepte geomètric perpendicular.
Veure Art de Catalunya і Ortogonal
Os de Balaguer
Os de Balaguer és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Veure Art de Catalunya і Os de Balaguer
Pablo Picasso
Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.
Veure Art de Catalunya і Pablo Picasso
Palamós
Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Art de Catalunya і Palamós
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya
Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Veure Art de Catalunya і Palau de la Música Catalana
Palau Güell
Treballs de forja a l'entrada El Palau Güell és un edifici situat al carrer Nou de la Rambla, 3-5 del Raval de Barcelona, declarat Monument historicoartístic el 1969 per l'Estat espanyol i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984 per la seva contribució i influències en les tècniques i les formes en la construcció moderna del.
Veure Art de Catalunya і Palau Güell
Palau Macaya
El Palau Macaya és un edifici modernista al Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.
Veure Art de Catalunya і Palau Macaya
Palau Nacional (Barcelona)
El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Palau Nacional (Barcelona)
Palau Reial de l'Almudaina
El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.
Veure Art de Catalunya і Palau Reial de l'Almudaina
Palau Reial de Pedralbes
El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat al barri del mateix nom del districte de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Palau Reial de Pedralbes
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Veure Art de Catalunya і Palau Reial Major
Palau Sant Jordi
El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.
Veure Art de Catalunya і Palau Sant Jordi
Paleolític superior
El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.
Veure Art de Catalunya і Paleolític superior
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Art de Catalunya і Palma
Paraboloide
Paraboloide de revolució. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal produeixen cercles. Paraboloide hiperbòlic. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal hipèrboles.
Veure Art de Catalunya і Paraboloide
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Art de Catalunya і París
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Parc de la Ciutadella
Parc Güell
El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.
Veure Art de Catalunya і Parc Güell
Parc Zoològic de Barcelona
El Parc Zoològic de Barcelona és un zoo ubicat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Parc Zoològic de Barcelona
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Art de Catalunya і Patrimoni de la Humanitat
Pau Costa
Pau Costa (Vic, juny de 1663Els llibres de baptisme de la parròquia de Catedral de Vic foren destruïts pel foc l'any 1936, però el doctor Eduard Junyent havia pres nota d'algunes partides de baptisme entre elles la de Pau Costa realitzat el 19 de Juny de 1663. Actualment, aquests papers es troben a L'Arxiu Episcopal de Vic (des de ara citat com AEV).
Veure Art de Catalunya і Pau Costa
Pau Gargallo i Catalán
fou un escultor aragonès d'origen maellà.
Veure Art de Catalunya і Pau Gargallo i Catalán
Pau Milà i Fontanals
Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, l'Alt Penedès, 1810 – Barcelona, 16 de gener de 1883) fou un pintor, escriptor i catedràtic de teoria de l'art i d'estètica a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, si bé la seva gran importància ve donada pel fet de ser un gran comunicador i un gran mestre.
Veure Art de Catalunya і Pau Milà i Fontanals
Paul Cézanne
Paul Cézanne / Pau Cesana (Ais de Provença, 19 de gener de 1839 - 22 d'octubre de 1906) fou un pintor occità que representa l'enllaç entre l'impressionisme i el cubisme.
Veure Art de Catalunya і Paul Cézanne
Pavelló alemany
El Pavelló Mies van der Rohe, conegut internacionalment com el Pavelló Barcelona, fou construït com el pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per Mies van der Rohe i Lilly Reich.
Veure Art de Catalunya і Pavelló alemany
Púbol
Púbol és una entitat de població del municipi baixempordanès de la Pera.
Veure Art de Catalunya і Púbol
Pelegrí Clavé i Roqué
''El bon samarità'' (1838), oli de Pelegrí Clavé i Roquer, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. 217) ''Jacob rep la túnica ensangonada del seu fill Josep'', obra al Museu d'Art de Girona. Pelegrí Clavé i Roqué (Barcelona, 17 de juny de 1811 - ídem, 13 de setembre de 1880) fou un pintor romàntic català que va residir durant molts anys a Mèxic.
Veure Art de Catalunya і Pelegrí Clavé i Roqué
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Art de Catalunya і Península Ibèrica
Pere Blai
Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), arquitecte, va ser el gran representant del Renaixement italianitzant a Catalunya, amb una significació i un estil comparables als del Cronaca o els Sangallo a la Toscana.
Veure Art de Catalunya і Pere Blai
Pere Cuquet
Pere Cuquet (c. 1595 – 1663) va ser un dels pintors més significants de la primera meitat del de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Pere Cuquet
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Art de Catalunya і Pere el Cerimoniós
Pere Garcia de Benavarri
Pere Garcia de Benavarri o de Benabarre fou un pintor del gòtic català, oriünd de la vila aragonesa de Benavarri, capital del comtat de Ribagorça, a la segona meitat del.
Veure Art de Catalunya і Pere Garcia de Benavarri
Pere Joan (escultor)
Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.
Veure Art de Catalunya і Pere Joan (escultor)
Pere Mates
Pere Mates (~1490 - Girona, 1558) fou un pintor renaixentista català.
Veure Art de Catalunya і Pere Mates
Pere Oller
Fragment de la tomba de Ferran d'Antequera Pere Oller (documentat entre 1395 i 1442) està catalogat com un dels millors escultors gòtics catalans.
Veure Art de Catalunya і Pere Oller
Pere Sanglada
Arcàngel Sant Rafael a la façana gòtica de l'ajuntament de Barcelona Pere Sanglada o Pere Ça Anglada (? - 11 de març de 1408, Barcelona) fou un escultor molt actiu a Barcelona a la fi del.
Veure Art de Catalunya і Pere Sanglada
Pere Serra
Pere Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic ser actiu entre 1357 i 1406.
Veure Art de Catalunya і Pere Serra
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Art de Catalunya і Perpinyà
Pessebre
Pessebre tradicional (Portugal) El pessebre o betlem o presepi (a l'Alguer) és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb figures de fang de personatges de la vida rural, així com amb molsa, troncs o suro, que es construeix per les festes de Nadal.
Veure Art de Catalunya і Pessebre
Pintura a l'oli
Plein air'' de Ramon Casas, pintura a l'oli sobre tela La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a la qual s'apliquen amb pinzell pigments molts dissolts en olis secantirs, com la llinosa, que fan d'aglutinant.
Veure Art de Catalunya і Pintura a l'oli
Pintura del Trecento
Giotto, ''Expulsió de Joaquim del Temple'', Capella Scrovegni a Pàdua, 1306 La pintura del Trecento o italogòtica és la pintura realitzada a Itàlia durant el, sota la influència clàssica de models bizantins.
Veure Art de Catalunya і Pintura del Trecento
Pintura francogòtica
La pintura francogòtica, més coneguda com a gòtic lineal, és l'estil pictòric originat a França durant els segles i, que s'expandirà a la resta d'Europa.
Veure Art de Catalunya і Pintura francogòtica
Pintura gòtica
El petó de Judes La pintura gòtica es part de l'Art gòtic.
Veure Art de Catalunya і Pintura gòtica
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Art de Catalunya і Pirineus
Piscines Bernat Picornell
Les Piscines Bernat Picornell, sovint anomenades Piscines Picornell, són una instal·lació esportiva situada a l'Anella Olímpica de Montjuïc de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Piscines Bernat Picornell
Plaça d'Espanya (Barcelona)
La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel.
Veure Art de Catalunya і Plaça d'Espanya (Barcelona)
Plaça Reial
La Plaça Reial és un espai públic del Barri Gòtic que inclou el conjunt arquitectònic del mateix nom, catalogat com a Bé cultural d'interès local.
Veure Art de Catalunya і Plaça Reial
Poble Espanyol de Barcelona
El Poble Espanyol de Barcelona és un conjunt arquitectònic situat a Montjuïc de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Poble Espanyol de Barcelona
Poblenou
El Poblenou és un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí, el districte número 10 de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Poblenou
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Veure Art de Catalunya і Pompeia
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Veure Art de Catalunya і Pompeu Fabra i Poch
Pontós
Pontós és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Art de Catalunya і Pontós
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Art de Catalunya і Portugal
Praxíteles
Morira dema Reconegut en la seva època i també posteriorment, els romans eren coneixedors i admiradors de la seva obra.
Veure Art de Catalunya і Praxíteles
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Veure Art de Catalunya і Prehistòria
Primer romànic
Interior de l'església del monestir de Sant Pere de Roda El primer romànic fou l'art romànic desenvolupat a Catalunya durant el.
Veure Art de Catalunya і Primer romànic
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Art de Catalunya і Primera Guerra Mundial
Primitius flamencs
El davallament de la Creu. Rogier van der Weyden (pintor) La pintura flamenca tradicionalment conegut com els Primitius flamencs, fa referència al treball d'artistes actius als Països Baixos de Borgonya i dels Habsburg durant el període del Renaixement del Nord dels segles XV i XVI.
Veure Art de Catalunya і Primitius flamencs
Província de Barcelona
La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.
Veure Art de Catalunya і Província de Barcelona
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Art de Catalunya і Provença
Rafael Masó i Valentí
va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del, un precursor del moviment del Noucentisme.
Veure Art de Catalunya і Rafael Masó i Valentí
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Veure Art de Catalunya і Raffaello Sanzio
Ramon Amadeu i Grau
''Ecce Homo'' de Ramon Amadeu, al santuari de la Mare de Déu del Tura d'Olot Pas de la Santa Espina, a la sala gremial de la casa del Gremi de Velers Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 7 de febrer de 1745 - 16 d'octubre de 1821) fou un escultor català deixeble de Josep Trulls i Lluis Bonifaç i Massó.
Veure Art de Catalunya і Ramon Amadeu i Grau
Ramon Casas i Carbó
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.
Veure Art de Catalunya і Ramon Casas i Carbó
Ramon de Mur
va ser un pintor gòtic català representant del gòtic internacional i adscrit a l'escola tarragonina.
Veure Art de Catalunya і Ramon de Mur
Ramon Destorrents
Ramon Destorrents (fl entre el 1351 i el 1362) fou un miniaturista i pintor català d'estil italo-gòtic, influït per l'escola senesa.
Veure Art de Catalunya і Ramon Destorrents
Ramon Martí i Alsina
Ramon Martí i Alsina (Barri de la Ribera, Barcelona, 10 d'agost de 1826 - Barcelona, 21 de desembre de 1894) fou un pintor realista català, i una de les peces claus en la renovació de la pintura catalana moderna.
Veure Art de Catalunya і Ramon Martí i Alsina
Rasquera
Rasquera és un municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Veure Art de Catalunya і Rasquera
Realisme
''Bonjour, Monsieur Courbet'' (1854), pintura realista de l'artista francès Gustave Courbet El realisme tant pot ser una actitud estilística o de teoria de l'art que identifica art i realitat, com pot designar un corrent artístic del que abasta tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Veure Art de Catalunya і Realisme
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.
Veure Art de Catalunya і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Art de Catalunya і Regne Unit
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.
Veure Art de Catalunya і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Art de Catalunya і Reis Catòlics
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Art de Catalunya і Renaixement
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Art de Catalunya і Renaixença
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Art de Catalunya і República Romana
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Veure Art de Catalunya і Retaule
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Veure Art de Catalunya і Revolució Industrial
Ricard Bofill i Leví
Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939 – 14 de gener de 2022) fou un arquitecte i urbanista català, de reconeguda fama mundial.
Veure Art de Catalunya і Ricard Bofill i Leví
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Art de Catalunya і Roma
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Art de Catalunya і Romanticisme
Romanyà de la Selva
Romanyà de la Selva, antigament Biert, és una entitat de població del municipi de Santa Cristina d'Aro.
Veure Art de Catalunya і Romanyà de la Selva
Rosari Monumental de Montserrat
El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880.
Veure Art de Catalunya і Rosari Monumental de Montserrat
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure Art de Catalunya і Rosassa
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Veure Art de Catalunya і Roses
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Art de Catalunya і Rosselló
Rossend Nobas i Ballbé
Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.
Veure Art de Catalunya і Rossend Nobas i Ballbé
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Veure Art de Catalunya і Sabadell
Sala Parés
La Sala Parés és una galeria d'art situat al carrer de Petrixol, 5 de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Sala Parés
Salvador Dalí i Domènech
Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.
Veure Art de Catalunya і Salvador Dalí i Domènech
Salvador Gurri i Corominas
Salvador Gurri i Corominas (Tona, 1749 - Barcelona, 31 d'octubre de 1819) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Salvador Gurri i Corominas
Salvador Mayol
''Un cafè al carnaval'', Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (en dipòsit al MNAC). Salvador Mayol o Maiol (Barcelona, 1775 - ídem, 1834) fou un pintor català.
Veure Art de Catalunya і Salvador Mayol
Sant Climent de Taüll
Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll, al terme municipal de la Vall de Boí.
Veure Art de Catalunya і Sant Climent de Taüll
Sant Climent Sescebes
Sant Climent Sescebes és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Art de Catalunya і Sant Climent Sescebes
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Veure Art de Catalunya і Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat Sesgarrigues
Sant Cugat Sesgarrigues és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Art de Catalunya і Sant Cugat Sesgarrigues
Sant Feliu de Codines
Sant Feliu de Codines és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Art de Catalunya і Sant Feliu de Codines
Sant Fruitós de Bages
Sant Fruitós de Bages és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages.
Veure Art de Catalunya і Sant Fruitós de Bages
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Jaume de Frontanyà és un municipi de la comarca del Berguedà.
Veure Art de Catalunya і Sant Jaume de Frontanyà
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Art de Catalunya і Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan Despí
Sant Joan Despí és un municipi dins de la comarca del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l'esquerra del riu.
Veure Art de Catalunya і Sant Joan Despí
Sant Martí Sarroca
Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.
Veure Art de Catalunya і Sant Martí Sarroca
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Veure Art de Catalunya і Sant Miquel de Cuixà
Sant Pau del Camp
Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.
Veure Art de Catalunya і Sant Pau del Camp
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
Veure Art de Catalunya і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona.
Veure Art de Catalunya і Sant Pere de Galligants
Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Sant Pere de les Puel·les
Sant Pere de Terrassa
Sant Pere de Terrassa va ser un municipi de la comarca del Vallès Occidental, hereu de l'antiga Ègara romana.
Veure Art de Catalunya і Sant Pere de Terrassa
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera és una església romànica erigida al en estil romànic llombard dins del terme municipal de Cervelló (Baix Llobregat).
Veure Art de Catalunya і Sant Ponç de Corbera
Sant Quirze de Pedret
espadanya del segle XVIII Sant Quirze de Pedret és una obra del municipi de Cercs (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional, tot i que el seu accés es fa des de Berga travessant el riu Llobregat mitjançant un pont medieval molt ben conservat.
Veure Art de Catalunya і Sant Quirze de Pedret
Sant Salvador de Breda
El monestir de Sant Salvador de Breda és un antic cenobi benedictí situat a la localitat de Breda, a la comarca de la Selva, molt a prop del massís del Montseny.
Veure Art de Catalunya і Sant Salvador de Breda
Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monestir romànic del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), que es troba en el poble d'Anserall.
Veure Art de Catalunya і Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona és una església romànica situada a Cardona (el Bages).
Veure Art de Catalunya і Sant Vicenç de Cardona
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Veure Art de Catalunya і Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà.
Veure Art de Catalunya і Santa Coloma de Queralt
Santa Cristina d'Aro
Santa Cristina d'Aro és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Art de Catalunya і Santa Cristina d'Aro
Santa Maria d'Agramunt
Santa Maria d'Agramunt és una església romànica al municipi d'Agramunt (Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional des del 1931.
Veure Art de Catalunya і Santa Maria d'Agramunt
Santa Maria de Guimerà
Santa Maria de Guimerà és una obra de Guimerà (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Santa Maria de Guimerà
Santa Maria de Mur
La canònica de Santa Maria de Mur és situada al costat del Castell de Mur, sobre un monticle just rere la serra del Montsec, dins l'antic terme municipal de Mur, anomenat Castell de Mur des del 1972, dins la comarca del Pallars Jussà.
Veure Art de Catalunya і Santa Maria de Mur
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Veure Art de Catalunya і Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Verdú
Santa Maria és una església amb elements romànics i gòtics al nucli urbà de Verdú (l'Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Santa Maria de Verdú
Santa Maria del Castell de Cubells
Santa Maria del Castell de Cubells és l'església del castell de Cubells al municipi homònim de la comarca de la Noguera declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Santa Maria del Castell de Cubells
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Santa Maria del Mar
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Art de Catalunya і Santa Maria del Pi
Santa Perpètua de Mogoda
Santa Perpètua de Mogoda és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.
Veure Art de Catalunya і Santa Perpètua de Mogoda
Santiago Calatrava Valls
Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, València, 1951) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.
Veure Art de Catalunya і Santiago Calatrava Valls
Santiago Rusiñol i Prats
va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.
Veure Art de Catalunya і Santiago Rusiñol i Prats
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Veure Art de Catalunya і Sarcòfag
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Art de Catalunya і Sàpiens
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Veure Art de Catalunya і Símbol
Sebastià Gasch i Carreras
fou un crític d'art català.
Veure Art de Catalunya і Sebastià Gasch i Carreras
Secessió de Viena
Detall del Pavelló de la ''Sezession'' La Secessió de Viena, Sezession o Sezessionsstil, forma part del moviment anomenat Art Nouveau que a Catalunya es va denominar modernisme.
Veure Art de Catalunya і Secessió de Viena
Segle XI aC
El segle XI aC a Europa forma part del període de l'edat del ferro on continuen els canvis engegats al segle anterior, de manera que les antigues civilitzacions de l'edat del bronze cedeixen el control a nous pobles.
Veure Art de Catalunya і Segle XI aC
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Art de Catalunya і Segona Guerra Púnica
Societat caçadora-recol·lectora
Caçadors-recol·lectors a l'illa Bathurst, Austràlia, el 1939 La societat caçadora-recol·lectora és un tipus d'organització social i econòmica basat en l'adquisició dels productes que la natura ofereix, com és la caça dels animals salvatges i la pesca i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres.
Veure Art de Catalunya і Societat caçadora-recol·lectora
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Veure Art de Catalunya і Solsona
Surrealisme
El surrealisme, també conegut com a suprarealisme o superrealisme (del francès surréalisme), és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests.
Veure Art de Catalunya і Surrealisme
Susana Solano Rodríguez
Susana Solano Rodríguez (Barcelona, 25 de juliol de 1946) és una escultora catalana.
Veure Art de Catalunya і Susana Solano Rodríguez
Taüll
Taüll és un poble del municipi de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça.
Veure Art de Catalunya і Taüll
Tapís de la Creació
El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.
Veure Art de Catalunya і Tapís de la Creació
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Art de Catalunya і Tarragona
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Veure Art de Catalunya і Tàrraco
Teatre Grec
El Teatre Grec és un teatre a l'aire lliure a Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc.
Veure Art de Catalunya і Teatre Grec
Teatre Nacional de Catalunya
El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC) és un teatre ubicat a Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Teatre Nacional de Catalunya
Teià
Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Veure Art de Catalunya і Teià
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Veure Art de Catalunya і Temple Expiatori de la Sagrada Família
Temple Expiatori del Sagrat Cor
Temple Expiatori del Sagrat Cor. El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.
Veure Art de Catalunya і Temple Expiatori del Sagrat Cor
Temple grec
Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.
Veure Art de Catalunya і Temple grec
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Veure Art de Catalunya і Teresa d'Entença
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Veure Art de Catalunya і Terrassa
Timpà (arquitectura)
1.
Veure Art de Catalunya і Timpà (arquitectura)
Tivissa
Tivissa és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre.
Veure Art de Catalunya і Tivissa
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Art de Catalunya і Tolosa de Llenguadoc
Torre Bellesguard
La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.
Veure Art de Catalunya і Torre Bellesguard
Torre de Comunicacions de Montjuïc
La torre de comunicacions de Montjuïc, coneguda popularment com a torre Calatrava, és obra de l'arquitecte i enginyer valencià Santiago Calatrava, i va ser construïda entre 1989 i 1992 a l'Anella Olímpica de Montjuïc a Barcelona (Catalunya) amb motiu dels jocs Olímpics del 92.
Veure Art de Catalunya і Torre de Comunicacions de Montjuïc
Torre Mapfre
La torre Mapfre és un gratacel situat a la Vila Olímpica del Poblenou, i és el gratacel més alt de la ciutat i de tot Catalunya, empatat amb el veí Hotel Arts.
Veure Art de Catalunya і Torre Mapfre
Torrent (Baix Empordà)
Torrent és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Art de Catalunya і Torrent (Baix Empordà)
Tossa de Mar
Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.
Veure Art de Catalunya і Tossa de Mar
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Art de Catalunya і Transició democràtica espanyola
Ullastret
Ullastret és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Veure Art de Catalunya і Ullastret
Ulldecona
Ulldecona i la Serra del MontsiàUlldecona és una vila i municipi de la comarca del Montsià.
Veure Art de Catalunya і Ulldecona
Umberto Eco
Umberto Eco (Alessandria, Piemont, Itàlia, 5 de gener de 1932 - Milà, Llombardia, Itàlia, 19 de febrer de 2016) fou un semiòleg, filòsof i escriptor italià, famós tant per les obres de ficció –destaca sobretot en el camp de la novel·la– com pels tractats de semiòtica.
Veure Art de Catalunya і Umberto Eco
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Art de Catalunya і UNESCO
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Veure Art de Catalunya і Universitat de Barcelona
Urbanisme
La Ciutat Ideal, Piero della FrancescaL'urbanisme o la urbanística (també anomenat en altres llengües planificació urbana) és la ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i del territori.
Veure Art de Catalunya і Urbanisme
Uruguai
LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.
Veure Art de Catalunya і Uruguai
Vallfogona de Balaguer
Vallfogona de Balaguer, del llatí Valle fecunda o vall fèrtil, és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, situat al marge esquerre del riu Segre.
Veure Art de Catalunya і Vallfogona de Balaguer
Vandellòs
Vandellòs és un poble que pertany al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, a la comarca del Baix Camp.
Veure Art de Catalunya і Vandellòs
Venanci Vallmitjana i Barbany
Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d'abril de 1830 - 3 de setembre de 1919) fou un escultor realista català que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany varen suposar un gran paradigma dins de l'escultura catalana de mitjans del.
Veure Art de Catalunya і Venanci Vallmitjana i Barbany
Verdú
Verdú és un municipi de la comarca de l'Urgell que rega el canal Segarra-Garrigues.
Veure Art de Catalunya і Verdú
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Veure Art de Catalunya і Via Augusta
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Art de Catalunya і Vic
Vicenç Rodes i Aries
Vicenç Rodes i Aries (Alacant, 1783 - Barcelona, 23 de gener de 1858) fou un pintor valencià.
Veure Art de Catalunya і Vicenç Rodes i Aries
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.
Veure Art de Catalunya і Vilanova i la Geltrú
Vilassar de Dalt
Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.
Veure Art de Catalunya і Vilassar de Dalt
Vil·la romana de Centcelles
La vil·la romana de Centcelles comprèn les restes d'una antiga vil·la rural del, de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal i un magnífic mausoleu del, l'element sens dubte més important del conjunt.
Veure Art de Catalunya і Vil·la romana de Centcelles
Vil·la romana dels Munts
La vil·la romana dels Munts està ubicada al municipi d'Altafulla, a 12 quilòmetres de Tarragona, sobre un petit turó a la vora de la platja.
Veure Art de Catalunya і Vil·la romana dels Munts
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Art de Catalunya і Visigots
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Veure Art de Catalunya і Vitrall
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Art de Catalunya і Volta
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Art de Catalunya і Volta de canó
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Veure Art de Catalunya і Volta de creueria
Xavier Corberó i Olivella
''La família'', de Xavier Corberó, al Parc de Fontajau de Girona. Xavier Corberó i Olivella (Barcelona, 1935 – Barcelona, 24 d'abril de 2017) fou un escultor català.
Veure Art de Catalunya і Xavier Corberó i Olivella
Xilografia
Una xilografia (del grec "xýlon" fusta i "graphé" escriptura, gravat de fusta) és una estampació inclosa en el gravat en relleu.
Veure Art de Catalunya і Xilografia
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Art de Catalunya і 1430
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1435
1443
; Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1443
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1460
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Veure Art de Catalunya і 1470
1490
Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1490
1511
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1511
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Art de Catalunya і 1512
1514
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1514
1521
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1521
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Art de Catalunya і 1526
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure Art de Catalunya і 1527
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1540
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Art de Catalunya і 1544
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Art de Catalunya і 1582
1596
Països Catalans Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1596
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1627
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1629
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Veure Art de Catalunya і 1636
1640
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1640
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Art de Catalunya і 1642
1643
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1643
1647
*.
Veure Art de Catalunya і 1647
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1673
1706
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1706
1711
;Països catalans.
Veure Art de Catalunya і 1711
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Art de Catalunya і 1721
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Veure Art de Catalunya і 1722
1740
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1740
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Art de Catalunya і 1752
1753
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1753
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Art de Catalunya і 1759
1760
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1760
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Veure Art de Catalunya і 1763
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Art de Catalunya і 1765
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1774
1775
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1775
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1778
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1783
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1784
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Art de Catalunya і 1789
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1796
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Art de Catalunya і 1803
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1804
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Art de Catalunya і 1806
1809
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1809
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1813
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Art de Catalunya і 1815
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1818
1830
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1830
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1831
1832
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1832
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1836
1839
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1839
1840
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1840
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1848
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1851
1857
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1857
1860
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1860
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Art de Catalunya і 1861
1863
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1863
1864
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1864
1865
Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1865
1868
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1868
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1870
1873
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1873
1876
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1876
1881
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1881
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Art de Catalunya і 1882
1883
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1883
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Art de Catalunya і 1884
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1885
1886
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1886
1887
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1887
1888
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1888
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1889
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Art de Catalunya і 1890
1891
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1891
1896
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1896
1900
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1900
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1901
1902
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1902
1903
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1903
1904
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1904
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Art de Catalunya і 1905
1906
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1906
1907
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1907
1908
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1908
1909
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1909
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Art de Catalunya і 1910
1911
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1911
1913
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1913
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Art de Catalunya і 1914
1915
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1915
1916
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1916
1917
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Art de Catalunya і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Art de Catalunya і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Art de Catalunya і 1920
1923
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1923
1924
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1924
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Art de Catalunya і 1925
1926
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1926
1927
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1927
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1928
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1929
1930
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1932
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Art de Catalunya і 1933
1934
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1934
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Art de Catalunya і 1935
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Art de Catalunya і 1937
1938
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1938
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Art de Catalunya і 1939
1941
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1941
1946
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1946
1947
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1947
1948
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1948
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Art de Catalunya і 1949
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Art de Catalunya і 1950
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Art de Catalunya і 1954
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Art de Catalunya і 1955
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Art de Catalunya і 1956
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Art de Catalunya і 1957
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Art de Catalunya і 1958
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Art de Catalunya і 1959
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Art de Catalunya і 1960
1961
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1961
1964
;Països Catalans.
Veure Art de Catalunya і 1964
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Art de Catalunya і 1965
1966
Catalunya.
Veure Art de Catalunya і 1966
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Art de Catalunya і 1968
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Art de Catalunya і 1969
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Art de Catalunya і 1970
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Art de Catalunya і 1972
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Art de Catalunya і 1976
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Art de Catalunya і 1981
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Art de Catalunya і 1983
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Art de Catalunya і 1984
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Art de Catalunya і 1985
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Art de Catalunya і 1986
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Art de Catalunya і 1987
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Art de Catalunya і 1990
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Art de Catalunya і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Art de Catalunya і 1992
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Art de Catalunya і 1996
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Art de Catalunya і 1998
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Art de Catalunya і 2004
També conegut com Art català, Història de l'art a Catalunya, Història de l'art català.
, Arc de Triomf de Barcelona, Arc former, Arc toral, Arcbotant, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argent, Argentona, Aristides Maillol, Arnau Puig i Grau, Art, Art abstracte, Art conceptual, Art déco, Art de l'Índia, Art esquemàtic, Art gòtic, Art islàmic, Art llevantí, Art mudèjar, Art paleocristià, Art pop, Art postmodern, Art preromànic, Art romà d'Orient, Art romànic, Art rupestre, Arts aplicades, Asclepi, Atena, August, Auguste Rodin, Avantguardisme, Òscar Tusquets Blanca, Àfrica, Àustria, Badalona, Baetulo, Baix Empordà, Baldaquí, Baptisteri, Barcelona, Barroc, Bartolomé Bermejo, Bartolomé Ordóñez, Basílica de la Mercè, Basílica de Santa Maria de Vilafranca, Bàrcino, Bíblia, Benet Mercadé i Fàbrega, Berga, Bernat Martorell, Bou, Bronze, Burgos, Campdevànol, Carles Buïgas i Sans, Carles Mani i Roig, Carmelites, Casa Amatller, Casa Batlló, Casa Calvet, Casa de l'Ardiaca, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa Fuster, Casa Lleó i Morera, Casa Milà, Casa Terradas, Casa Vicens, Castell de Montjuïc, Castell de Sant Ferran, Castell dels Tres Dragons, Castella, Catalanisme, Català, Catalunya, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de Solsona, Catedral de Tarragona, Catedral de Tortosa, Catedral de Vic, Catenària, Cèsar Martinell i Brunet, Còrdova, Cúpula, Celtes, Ceràmica, Cervera, Claudi Lorenzale i Sugrañes, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Codalet, Colònia romana, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Columna, Columna salomònica, Comillas, Comtat de Barcelona, Comtats catalans, Conflent, Conquesta de Mallorca, Conquesta del País Valencià, Constantí, Constructivisme (art), Contrafort, Corinti, Cornellà de Conflent, Corona d'Aragó, Cova d'en Daina, Cripta de la Colònia Güell, Cristianisme, Cubisme, Cultura del vas campaniforme, Dadaisme, Damià Campeny i Estrany, Damià Forment, Dau al Set, Dècada del 1920, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dibuix, Dinastia borbònica, Disseny, Dolmen, Domènec Fita i Molat, Drassanes Reials de Barcelona, Ducat de Brabant, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat dels metalls, Edat mitjana, Edat moderna, Edifici Montaner i Simon, Eixample de Barcelona, El Capricho, El Cogul, El Perelló, El Pinell de Brai, Elies Rogent i Amat, Elisenda de Montcada, Empúries, Enric Casanovas i Roy, Enric Clarasó i Daudí, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enric Sagnier i Villavecchia, Epipaleolític, Escandinàvia, Escola de la Llotja, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Escultura, Església de Betlem, Església de Sant Julià de Boada, Església dels Sants Just i Pastor, Església Prioral de Sant Pere de Reus, Esglésies de Sant Pere de Terrassa, Espanya, Esparreguera, Estadi Olímpic Lluís Companys, Estatunidencs, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estrasburg, Estuc, Eugène Viollet-le-Duc, Eugeni d'Ors i Rovira, Europa, Eusebi Arnau i Mascort, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició Universal de Barcelona, Expressionisme, Extrem Orient, Fada, Farinera Teixidor, Fauvisme, Fòrum, Fòrum Universal de les Cultures, Fedra, Felip Neri, Ferran d'Antequera, Ferran García Sevilla, Ferrer Bassa, Ferro, Figueres, Finlàndia, Flandes, Flor, Follet, Font màgica de Montjuïc, Forja, França, Francesc Abad i Gómez, Francesc d'Assís Galí i Fabra, Francesc Daniel Molina i Casamajó, Francesc Folguera i Grassi, Francesc Fontbona de Vallescar, Francesc Gimeno i Arasa, Francesc Pla i Duran, Francesc Sans i Cabot, Francesc Tramulles i Roig, Francesc Xavier Nogués i Casas, Francisco de Goya y Lucientes, Franquisme, Frederic de Correa i Ruiz, Frederic Marès i Deulovol, Fundació Joan Miró, Furs, Fusta, Futurisme, Gandesa, Garrigues, Gòtic català, Gòtic internacional, Generalitat de Catalunya, Geometria, Girona, Glòria Bordons de Porrata-Doria, Gran Teatre del Liceu, Gratacel, Gravat, Gremi, Guerra Civil espanyola, Guerra dels Segadors, Guillem Sagrera, Guimerà, Guissona, Gustave Courbet, Hel·lenisme, Herculà, Hermen Anglada i Camarasa, Hipòlit, Hiperboloide, Hiperrealisme, Hispània, Hispània Tarraconense, Història de Catalunya, Història de l'art, Història de l'art a Occident, Historicisme arquitectònic, Home de Cromanyó, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hotel Arts, Ibers, Iesso, Ildefons Cerdà i Sunyer, Iluro, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Impressionisme, Indicets, Isidre Nonell i Monturiol, Islam, Isona, Itàlia, Jacint Rigau-Ros i Serra, Jaume Amigó, Jaume Cascalls, Jaume el Conqueridor, Jaume Huguet, Jaume Serra, Jesús de Natzaret, Joan Brossa i Cuervo, Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan Fiveller, Joan Grau (escultor), Joan Hernàndez Pijuan, Joan Llimona i Bruguera, Joan Martorell i Montells, Joan Mates, Joan Miró i Ferrà, Joan Ponç i Bonet, Joan Roig i Solé, Joan-Josep Tharrats i Vidal, Joan-Pere Viladecans, Joaquim Mir i Trinxet, Joaquim Sunyer i de Miró, Joaquim Torres i García, Joaquim Vancells i Vieta, Joaquim Vayreda i Vila, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Johann Joachim Winckelmann, John Ruskin, Jordi Benito i Verdaguer, Jordi de Déu, Josep Antoni Coderch i de Sentmenat, Josep Aragay i Blanchar, Josep Bonaparte, Josep Bover i Mas, Josep Clarà i Ayats, Josep de Togores i Llach, Josep Fontserè i Mestre, Josep Francesc Ràfols i Fontanals, Josep Goday i Casals, Josep Guinovart i Bertran, Josep Llimona i Bruguera, Josep Llorens i Artigas, Josep Lluís Sert i López, Josep Maria Jujol i Gibert, Josep Maria Sert i Badia, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Mas i Dordal, Josep Mas i Vila, Josep Obiols i Palau, Josep Oriol Mestres i Esplugas, Josep Puig i Cadafalch, Josep Reynés i Gurguí, Josep Torres i Clavé, Josep Tramulles, Josep Vilaseca i Casanovas, Joseph Flaugier, Juan Ricci, Juan-Eduardo Cirlot Laporta, Juli González i Pellicer, Julio Antonio, L'Albi, La Barceloneta, La Ràpita (Montsià), La Secuita, La Selva del Camp, La Seu Vella de Lleida, La Vall de Boí, La Veu de Catalunya, Le Corbusier, Leandre Cristòfol i Peralba, Les Masies de Voltregà, Lesena, Litografia, Llatí, Llatí vulgar, Llàtzer Tramulles, Lleida, Llengües romàniques, Llibertat, Llombardia, Lloret de Mar, Llotja de Mar, Lluçà, Lluís Bonifaç i Massó, Lluís Borrassà, Lluís Dalmau, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Muncunill i Parellada, Lluís Rigalt i Farriols, Lluís XIV de França, Londres, Ludwig Mies van der Rohe, Mallorca, Manolo Martínez Hugué, Manresa, Manuel Cusachs i Xivillé, Manuel Fuxà i Leal, Manuel Vilar i Roca, Mar Mediterrània, Marià Fortuny i Marsal, Martín Díez de Liatzasolo, Masia Freixa, Mataró, Mèxic, Medicina, Menhir, Menhir de la Murtra (Sant Climent Sescebes), Mercat del Born, Minerva, Miniatura, Minimalisme, Miquel Barceló Artigues, Miquel Blay i Fàbrega, Miquel Garriga i Roca, Mitologia, Modernisme, Modernisme català, Modest Cuixart i Tàpies, Modest Urgell i Inglada, Moisès Villèlia i Sanmartín, Monestir de Montserrat, Monestir de Sant Benet de Bages, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Pere de Besalú, Monestir de Sant Pere de Rodes, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Montblanc, Montferri, Montjuïc (Barcelona), Monument a Colom, Mosaic, Mossàrab, Muses, Museu del Prado, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Narbona, Naturalisme, Natzarenisme, Nàpols, Necròpolis, Neobarroc, Neoclassicisme, Neogòtic, Neolític, Neoromànic, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Normandia, Noucentisme, Olga Sacharoff, Orde de Cluny, Orde del Cister, Orfebreria, Orient, Oriol Bohigas i Guardiola, Ortogonal, Os de Balaguer, Pablo Picasso, Palamós, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Palau Güell, Palau Macaya, Palau Nacional (Barcelona), Palau Reial de l'Almudaina, Palau Reial de Pedralbes, Palau Reial Major, Palau Sant Jordi, Paleolític superior, Palma, Paraboloide, París, Parc de la Ciutadella, Parc Güell, Parc Zoològic de Barcelona, Patrimoni de la Humanitat, Pau Costa, Pau Gargallo i Catalán, Pau Milà i Fontanals, Paul Cézanne, Pavelló alemany, Púbol, Pelegrí Clavé i Roqué, Península Ibèrica, Pere Blai, Pere Cuquet, Pere el Cerimoniós, Pere Garcia de Benavarri, Pere Joan (escultor), Pere Mates, Pere Oller, Pere Sanglada, Pere Serra, Perpinyà, Pessebre, Pintura a l'oli, Pintura del Trecento, Pintura francogòtica, Pintura gòtica, Pirineus, Piscines Bernat Picornell, Plaça d'Espanya (Barcelona), Plaça Reial, Poble Espanyol de Barcelona, Poblenou, Pompeia, Pompeu Fabra i Poch, Pontós, Portugal, Praxíteles, Prehistòria, Primer romànic, Primera Guerra Mundial, Primitius flamencs, Província de Barcelona, Provença, Rafael Masó i Valentí, Raffaello Sanzio, Ramon Amadeu i Grau, Ramon Casas i Carbó, Ramon de Mur, Ramon Destorrents, Ramon Martí i Alsina, Rasquera, Realisme, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Regne Unit, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Reis Catòlics, Renaixement, Renaixença, República Romana, Retaule, Revolució Industrial, Ricard Bofill i Leví, Roma, Romanticisme, Romanyà de la Selva, Rosari Monumental de Montserrat, Rosassa, Roses, Rosselló, Rossend Nobas i Ballbé, Sabadell, Sala Parés, Salvador Dalí i Domènech, Salvador Gurri i Corominas, Salvador Mayol, Sant Climent de Taüll, Sant Climent Sescebes, Sant Cugat del Vallès, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Feliu de Codines, Sant Fruitós de Bages, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan Despí, Sant Martí Sarroca, Sant Miquel de Cuixà, Sant Pau del Camp, Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Sant Pere de Galligants, Sant Pere de les Puel·les, Sant Pere de Terrassa, Sant Ponç de Corbera, Sant Quirze de Pedret, Sant Salvador de Breda, Sant Serni de Tavèrnoles, Sant Vicenç de Cardona, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Queralt, Santa Cristina d'Aro, Santa Maria d'Agramunt, Santa Maria de Guimerà, Santa Maria de Mur, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Verdú, Santa Maria del Castell de Cubells, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Santa Perpètua de Mogoda, Santiago Calatrava Valls, Santiago Rusiñol i Prats, Sarcòfag, Sàpiens, Símbol, Sebastià Gasch i Carreras, Secessió de Viena, Segle XI aC, Segona Guerra Púnica, Societat caçadora-recol·lectora, Solsona, Surrealisme, Susana Solano Rodríguez, Taüll, Tapís de la Creació, Tarragona, Tàrraco, Teatre Grec, Teatre Nacional de Catalunya, Teià, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Temple Expiatori del Sagrat Cor, Temple grec, Teresa d'Entença, Terrassa, Timpà (arquitectura), Tivissa, Tolosa de Llenguadoc, Torre Bellesguard, Torre de Comunicacions de Montjuïc, Torre Mapfre, Torrent (Baix Empordà), Tossa de Mar, Transició democràtica espanyola, Ullastret, Ulldecona, Umberto Eco, UNESCO, Universitat de Barcelona, Urbanisme, Uruguai, Vallfogona de Balaguer, Vandellòs, Venanci Vallmitjana i Barbany, Verdú, Via Augusta, Vic, Vicenç Rodes i Aries, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt, Vil·la romana de Centcelles, Vil·la romana dels Munts, Visigots, Vitrall, Volta, Volta de canó, Volta de creueria, Xavier Corberó i Olivella, Xilografia, 1430, 1435, 1443, 1460, 1470, 1490, 1511, 1512, 1514, 1521, 1526, 1527, 1540, 1544, 1582, 1596, 1627, 1629, 1636, 1640, 1642, 1643, 1647, 1673, 1706, 1711, 1721, 1722, 1740, 1752, 1753, 1759, 1760, 1763, 1765, 1774, 1775, 1778, 1783, 1784, 1789, 1796, 1803, 1804, 1806, 1809, 1813, 1815, 1818, 1830, 1831, 1832, 1836, 1839, 1840, 1848, 1851, 1857, 1860, 1861, 1863, 1864, 1865, 1868, 1870, 1873, 1876, 1881, 1882, 1883, 1884, 1885, 1886, 1887, 1888, 1889, 1890, 1891, 1896, 1900, 1901, 1902, 1903, 1904, 1905, 1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1911, 1913, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1923, 1924, 1925, 1926, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1932, 1933, 1934, 1935, 1937, 1938, 1939, 1941, 1946, 1947, 1948, 1949, 1950, 1954, 1955, 1956, 1957, 1958, 1959, 1960, 1961, 1964, 1965, 1966, 1968, 1969, 1970, 1972, 1976, 1981, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1990, 1991, 1992, 1996, 1998, 2004.