Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Art de Catalunya і Catedral de Tarragona
Art de Catalunya і Catedral de Tarragona tenen 46 coses en comú (en Uniopèdia): Aloi de Montbrai, Arc apuntat, Arc de mig punt, Art mudèjar, August, Barcelona, Barroc, Catedral de Barcelona, Columna, Contrafort, Cristianisme, Edat mitjana, Escultura, Forja, França, Frederic Marès i Deulovol, Hispània, Itàlia, Jaume Cascalls, Jaume el Conqueridor, Joan d'Aragó i d'Anjou, Jordi de Déu, Josep Puig i Cadafalch, La Seu Vella de Lleida, Lluís Borrassà, Lluís Domènech i Montaner, Monestir de Sant Cugat, Normandia, Orde del Cister, Orfebreria, ..., Pere el Cerimoniós, Pere Joan (escultor), Policromia, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renaixement, Rosassa, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria del Pi, Tarragona, Tàrraco, Timpà (arquitectura), Vitrall, Volta, Volta de canó, Volta de creueria. Ampliar l'índex (16 més) »
Aloi de Montbrai
Aloi de Montbrai o Mestre Aloi fou un escultor català d'origen francès.
Aloi de Montbrai і Art de Catalunya · Aloi de Montbrai і Catedral de Tarragona ·
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Arc apuntat і Art de Catalunya · Arc apuntat і Catedral de Tarragona ·
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Arc de mig punt і Art de Catalunya · Arc de mig punt і Catedral de Tarragona ·
Art mudèjar
Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.
Art de Catalunya і Art mudèjar · Art mudèjar і Catedral de Tarragona ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Art de Catalunya і August · August і Catedral de Tarragona ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Art de Catalunya і Barcelona · Barcelona і Catedral de Tarragona ·
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Art de Catalunya і Barroc · Barroc і Catedral de Tarragona ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Art de Catalunya і Catedral de Barcelona · Catedral de Barcelona і Catedral de Tarragona ·
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Art de Catalunya і Columna · Catedral de Tarragona і Columna ·
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Art de Catalunya і Contrafort · Catedral de Tarragona і Contrafort ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Art de Catalunya і Cristianisme · Catedral de Tarragona і Cristianisme ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Art de Catalunya і Edat mitjana · Catedral de Tarragona і Edat mitjana ·
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Art de Catalunya і Escultura · Catedral de Tarragona і Escultura ·
Forja
Forjador La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats colpejant amb el martell.
Art de Catalunya і Forja · Catedral de Tarragona і Forja ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Art de Catalunya і França · Catedral de Tarragona і França ·
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Art de Catalunya і Frederic Marès i Deulovol · Catedral de Tarragona і Frederic Marès i Deulovol ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Art de Catalunya і Hispània · Catedral de Tarragona і Hispània ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Art de Catalunya і Itàlia · Catedral de Tarragona і Itàlia ·
Jaume Cascalls
Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.
Art de Catalunya і Jaume Cascalls · Catedral de Tarragona і Jaume Cascalls ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Art de Catalunya і Jaume el Conqueridor · Catedral de Tarragona і Jaume el Conqueridor ·
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Art de Catalunya і Joan d'Aragó i d'Anjou · Catedral de Tarragona і Joan d'Aragó i d'Anjou ·
Jordi de Déu
Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.
Art de Catalunya і Jordi de Déu · Catedral de Tarragona і Jordi de Déu ·
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Art de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch · Catedral de Tarragona і Josep Puig i Cadafalch ·
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Art de Catalunya і La Seu Vella de Lleida · Catedral de Tarragona і La Seu Vella de Lleida ·
Lluís Borrassà
Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Art de Catalunya і Lluís Borrassà · Catedral de Tarragona і Lluís Borrassà ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Art de Catalunya і Lluís Domènech i Montaner · Catedral de Tarragona і Lluís Domènech i Montaner ·
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Art de Catalunya і Monestir de Sant Cugat · Catedral de Tarragona і Monestir de Sant Cugat ·
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Art de Catalunya і Normandia · Catedral de Tarragona і Normandia ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Art de Catalunya і Orde del Cister · Catedral de Tarragona і Orde del Cister ·
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Art de Catalunya і Orfebreria · Catedral de Tarragona і Orfebreria ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Art de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Catedral de Tarragona і Pere el Cerimoniós ·
Pere Joan (escultor)
Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.
Art de Catalunya і Pere Joan (escultor) · Catedral de Tarragona і Pere Joan (escultor) ·
Policromia
Urna etrusca amb restes de policromia Policromia és l'estat, amb diversos colors en què es presenten certes parts dels edificis, estàtues, baixos relleus, llibres, tèxtils, etc.
Art de Catalunya і Policromia · Catedral de Tarragona і Policromia ·
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.
Art de Catalunya і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco · Catedral de Tarragona і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Art de Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Catedral de Tarragona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Art de Catalunya і Renaixement · Catedral de Tarragona і Renaixement ·
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Art de Catalunya і Rosassa · Catedral de Tarragona і Rosassa ·
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Art de Catalunya і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Catedral de Tarragona і Santa Maria de Vallbona de les Monges ·
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Art de Catalunya і Santa Maria del Pi · Catedral de Tarragona і Santa Maria del Pi ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Art de Catalunya і Tarragona · Catedral de Tarragona і Tarragona ·
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Art de Catalunya і Tàrraco · Catedral de Tarragona і Tàrraco ·
Timpà (arquitectura)
1.
Art de Catalunya і Timpà (arquitectura) · Catedral de Tarragona і Timpà (arquitectura) ·
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Art de Catalunya і Vitrall · Catedral de Tarragona і Vitrall ·
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Art de Catalunya і Volta · Catedral de Tarragona і Volta ·
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Art de Catalunya і Volta de canó · Catedral de Tarragona і Volta de canó ·
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Art de Catalunya і Volta de creueria · Catedral de Tarragona і Volta de creueria ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Art de Catalunya і Catedral de Tarragona
- Què tenen en comú Art de Catalunya і Catedral de Tarragona
- Semblances entre Art de Catalunya і Catedral de Tarragona
Comparació entre Art de Catalunya і Catedral de Tarragona
Art de Catalunya té 890 relacions, mentre que Catedral de Tarragona té 212. Com que tenen en comú 46, l'índex de Jaccard és 4.17% = 46 / (890 + 212).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Art de Catalunya і Catedral de Tarragona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
