Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Albània del Caucas, Alp Arslan, Alt Karabakh, Araxes, Armènia, Artsakh, Úmar ibn al-Khattab, Azerbaidjan, Şəmkir, Babak Khorramdin, Badjarwan, Barda (Azerbaidjan), Baylakan, Bogha al-Khabir, Dvin, Gandja, Habib ibn Màslama al-Fihrí, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Imperi Seljúcida, Ixkhan, Kabala, Khàzars, Marwan II, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Mihrakan, Mongols, Phaitakaran, Província de Siunia, Riu Kura, Samarra, Sàjides, Sembat I el Màrtir, Uthman ibn Affan, Uti, Xaddàdides, Xake, 1049, 1067, 1075, 1221, 725, 731, 744, 762, 821, 840, 853, 854, 893, ..., 941, 957. Ampliar l'índex (2 més) »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: Arran (regió) і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Arran (regió) і Albània del Caucas · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Arran (regió) і Alp Arslan · Veure més »
Alt Karabakh
LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.
Nou!!: Arran (regió) і Alt Karabakh · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Arran (regió) і Araxes · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Arran (regió) і Armènia · Veure més »
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Nou!!: Arran (regió) і Artsakh · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Arran (regió) і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Arran (regió) і Azerbaidjan · Veure més »
Şəmkir
Şəmkir (també, Anino, Annenfel'd, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Arran (regió) і Şəmkir · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Arran (regió) і Babak Khorramdin · Veure més »
Badjarwan
Badjarwan és una vila i antiga fortalesa de Mukan (Mughan) al sud de l'Araxes entre Ardabil i Bardhaa a l'Arran.
Nou!!: Arran (regió) і Badjarwan · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Arran (regió) і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Baylakan
Baylakan (armeni Phaitakaran o Paytakaran o Phaïdagaran) és una ciutat de l'Azerbaidjan, moderna Beylagan (també apareix com Beyləqan, Beyläqan, Bejlagan, Beilagan, Jdanov, Zhdanov, Ždanovsk, i Zhdanovsk, rus Байлакане), capital del districte de Beylagan.
Nou!!: Arran (regió) і Baylakan · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Arran (regió) і Bogha al-Khabir · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Arran (regió) і Dvin · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Arran (regió) і Gandja · Veure més »
Habib ibn Màslama al-Fihrí
Habib ibn Màslama al-Fihrí al-Quraixí (la Meca vers 617-662) fou un general del califa Muàwiya I, membre del clan quraixita dels Fihr.
Nou!!: Arran (regió) і Habib ibn Màslama al-Fihrí · Veure més »
Hixam ibn Abd-al-Màlik
Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).
Nou!!: Arran (regió) і Hixam ibn Abd-al-Màlik · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Arran (regió) і Imperi Seljúcida · Veure més »
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Nou!!: Arran (regió) і Ixkhan · Veure més »
Kabala
Qabala, Kabala o Gabala (en àzeri: Qəbələ) és la ciutat més antiga de l'Azerbaidjan i la capital del raion de Kabala.
Nou!!: Arran (regió) і Kabala · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Arran (regió) і Khàzars · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: Arran (regió) і Marwan II · Veure més »
Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.
Nou!!: Arran (regió) і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Mihrakan
Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821.
Nou!!: Arran (regió) і Mihrakan · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Arran (regió) і Mongols · Veure més »
Phaitakaran
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.
Nou!!: Arran (regió) і Phaitakaran · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Arran (regió) і Província de Siunia · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Arran (regió) і Riu Kura · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Arran (regió) і Samarra · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Arran (regió) і Sàjides · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Arran (regió) і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Arran (regió) і Uthman ibn Affan · Veure més »
Uti
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Uti és al nord-est. La província d'Uti o Utiq (també esmentada com Outi, la Otene dels romans) fou una regió del nord-est d'Armènia, entre l'Artaskh i Aghuània.
Nou!!: Arran (regió) і Uti · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Arran (regió) і Xaddàdides · Veure més »
Xake
Xake fou un principat aghuà situat a la part central d'Aghuània que ocupava la vall del riu Getaru, un afluent de l'Alazan (també Aluan o Aghuan) en el qual desaigua a uns 30 km abans que l'Alazan confluexi amb el Kura.
Nou!!: Arran (regió) і Xake · Veure més »
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arran (regió) і 1049 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arran (regió) і 1067 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Arran (regió) і 1075 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Arran (regió) і 1221 · Veure més »
725
El 725 (DCCXXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arran (regió) і 725 · Veure més »
731
Sense descripció.
Nou!!: Arran (regió) і 731 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arran (regió) і 744 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Arran (regió) і 762 · Veure més »
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Arran (regió) і 821 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Arran (regió) і 840 · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: Arran (regió) і 853 · Veure més »
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arran (regió) і 854 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Arran (regió) і 893 · Veure més »
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Arran (regió) і 941 · Veure més »
957
Sense descripció.
Nou!!: Arran (regió) і 957 · Veure més »
