Similituds entre Arquitectura romànica і Pere el Gran
Arquitectura romànica і Pere el Gran tenen 51 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Alfons X de Castella, Almodis, Baldaquí, Casal de Barcelona, Catalunya, Catedral de Barcelona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat del Rosselló, Constança de Sicília, Dinastia carolíngia, França, Frederic II de Sicília, Galera, Güelfs i gibel·lins, Girona, Guifré el Pilós, Imperi Romà d'Orient, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joglar, La Seu Vella de Lleida, Llinatge dels Cardona, Llista de comtes de Barcelona, Maria de Montpeller, ..., Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Moriscos, Orde del Cister, Papa, Peronella d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer IV, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Requena, Sança de Castella i de Polònia, Sicília, Usatges de Barcelona, València, Vall d'Aran, Vespres Sicilianes, Xàtiva. Ampliar l'índex (21 més) »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Arquitectura romànica · Alfons el Cast і Pere el Gran ·
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Alfons X de Castella і Arquitectura romànica · Alfons X de Castella і Pere el Gran ·
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Almodis і Arquitectura romànica · Almodis і Pere el Gran ·
Baldaquí
'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.
Arquitectura romànica і Baldaquí · Baldaquí і Pere el Gran ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Arquitectura romànica і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Pere el Gran ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Arquitectura romànica і Catalunya · Catalunya і Pere el Gran ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Arquitectura romànica і Catedral de Barcelona · Catedral de Barcelona і Pere el Gran ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Arquitectura romànica і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Pere el Gran ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Arquitectura romànica і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Pere el Gran ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Arquitectura romànica і Comtat de Cerdanya · Comtat de Cerdanya і Pere el Gran ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Arquitectura romànica і Comtat de Girona · Comtat de Girona і Pere el Gran ·
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Arquitectura romànica і Comtat de Pallars · Comtat de Pallars і Pere el Gran ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Arquitectura romànica і Comtat de Ribagorça · Comtat de Ribagorça і Pere el Gran ·
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Arquitectura romànica і Comtat del Rosselló · Comtat del Rosselló і Pere el Gran ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Arquitectura romànica і Constança de Sicília · Constança de Sicília і Pere el Gran ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Arquitectura romànica і Dinastia carolíngia · Dinastia carolíngia і Pere el Gran ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Arquitectura romànica і França · França і Pere el Gran ·
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Arquitectura romànica і Frederic II de Sicília · Frederic II de Sicília і Pere el Gran ·
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Arquitectura romànica і Galera · Galera і Pere el Gran ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Arquitectura romànica і Güelfs i gibel·lins · Güelfs i gibel·lins і Pere el Gran ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Arquitectura romànica і Girona · Girona і Pere el Gran ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Arquitectura romànica і Guifré el Pilós · Guifré el Pilós і Pere el Gran ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Arquitectura romànica і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Pere el Gran ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Arquitectura romànica і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Gran ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Arquitectura romànica і Jaume el Just · Jaume el Just і Pere el Gran ·
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Arquitectura romànica і Joglar · Joglar і Pere el Gran ·
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Arquitectura romànica і La Seu Vella de Lleida · La Seu Vella de Lleida і Pere el Gran ·
Llinatge dels Cardona
Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.
Arquitectura romànica і Llinatge dels Cardona · Llinatge dels Cardona і Pere el Gran ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Arquitectura romànica і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Gran ·
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Arquitectura romànica і Maria de Montpeller · Maria de Montpeller і Pere el Gran ·
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Arquitectura romànica і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Monestir de Santa Maria de Ripoll і Pere el Gran ·
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Arquitectura romànica і Monestir de Santes Creus · Monestir de Santes Creus і Pere el Gran ·
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Arquitectura romànica і Moriscos · Moriscos і Pere el Gran ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Arquitectura romànica і Orde del Cister · Orde del Cister і Pere el Gran ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Arquitectura romànica і Papa · Papa і Pere el Gran ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Arquitectura romànica і Peronella d'Aragó · Pere el Gran і Peronella d'Aragó ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Arquitectura romànica і Ramon Berenguer I · Pere el Gran і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Arquitectura romànica і Ramon Berenguer IV · Pere el Gran і Ramon Berenguer IV ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Arquitectura romànica і Regne de França · Pere el Gran і Regne de França ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Arquitectura romànica і Regne de Mallorca · Pere el Gran і Regne de Mallorca ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Arquitectura romànica і Regne de Nàpols · Pere el Gran і Regne de Nàpols ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Arquitectura romànica і Regne de València · Pere el Gran і Regne de València ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Arquitectura romànica і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Pere el Gran і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Arquitectura romànica і Requena · Pere el Gran і Requena ·
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Arquitectura romànica і Sança de Castella i de Polònia · Pere el Gran і Sança de Castella i de Polònia ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Arquitectura romànica і Sicília · Pere el Gran і Sicília ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Arquitectura romànica і Usatges de Barcelona · Pere el Gran і Usatges de Barcelona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Arquitectura romànica і València · Pere el Gran і València ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Arquitectura romànica і Vall d'Aran · Pere el Gran і Vall d'Aran ·
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Arquitectura romànica і Vespres Sicilianes · Pere el Gran і Vespres Sicilianes ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Arquitectura romànica і Pere el Gran
- Què tenen en comú Arquitectura romànica і Pere el Gran
- Semblances entre Arquitectura romànica і Pere el Gran
Comparació entre Arquitectura romànica і Pere el Gran
Arquitectura romànica té 1021 relacions, mentre que Pere el Gran té 321. Com que tenen en comú 51, l'índex de Jaccard és 3.80% = 51 / (1021 + 321).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Arquitectura romànica і Pere el Gran. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: