Accés més ràpid que el navegador!
210 les relacions: Abadia, Abat, Absidiola, Absis, Adda, Adoració, Agustí d'Hipona, Alfabet rúnic, Alps, Alta edat mitjana, Altar del duc Ratchis, Andrea Palladio, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Anunciació, Aquileia, Aquisgrà, Arc (arquitectura), Arc apuntat, Arianisme, Aristocràcia, Arquitectura, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura romana d'Orient, Arquitrau, Arquivolta, Art antic, Art otonià, Art romà d'Orient, Art romànic, Atri (pati), Baix relleu, Baptisme, Baptisteri, Base (arquitectura), Bèrgam, Bífora, Bòsnia i Hercegovina, Benevent, Bobbio, Bolonya, Brescia, Calàbria, Campània, Capçalera, Capella (arquitectura), Capitell, Carlemany, Carreu, Castrum, ..., Catedral d'Aquisgrà, Catedral de Monza, Catolicisme, Còrsega, Cimbori, Ciutadella (arquitectura), Cividale del Friuli, Claustre, Clàssic, Columna, Comtat d'Anjou, Consagració d'una església, Constantinoble, Contrafort, Cor, Corinti, Creu grega, Cripta, Croàcia, Dòric, Deambulatori, Decàgon, Desideri d'Ístria, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Duc, Ducat del Friül, Ducat i Principat de Benevent, Ducs i marquesos del Friül, Edat mitjana, Entaulament, Epigrafia, Equinoderms, Església de San Salvatore (Brescia), Església de Santa Maria Foris Portas, Església primitiva, Estiu, Estuc, Europa, Europa del Nord, Europa Occidental, Exarcat, Exarcat de Ravenna, Façana, Falca, Finestra, Foggia, Font baptismal del patriarca Callisto, Fornícula, França, Francs, Friül, Fris, Gastald, Germànics, Guix, Hexàgon, Història de l'arquitectura, Huns, Iconografia, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Jerarquia, Jesús de Natzaret, Joan Baptista, Lòbul (arquitectura), Leonardo da Vinci, Lesena, Llanternó, Llegenda àuria, Llinda, Llombardia, Longobards, Luitprand, Maó (construcció), Maiestas Domini, Mar Mediterrània, Mènsula, Mecenatge, Miquel (arcàngel), Monarca, Monarquia, Monestir, Monumenta Germaniae Historica, Monza (ciutat d'Itàlia), Morter, Nau (arquitectura), Nèustria, Nord, Normands, Nou Testament, Octàgon, Odin (déu), Opus incertum, Ordres clàssics, Orfebreria, Origo gentis Langobardorum, Ostrogots, Paganisme, Palau (arquitectura), Papa, Parament, Patrimoni de la Humanitat, Pau el Diaca, Pavia, Pòrtic, Pedra calcària, Pelegrinatge, Península Itàlica, Perusa, Pesta, Pica baptismal, Pilastra, Pintura al fresc, Planta (arquitectura), Polígon, Política, Porxe, Presbiteri, Pronaos, Província de Brescia, Província de Pàdua, Pulla, Ravena, Ravenna, Regla de sant Benet, Regne Franc, Regne Longobard, Reis d'Orient, Roma, Romànic llombard, Rotari, Sant, Santa Sofia (Istanbul), Sardenya, Segregació, Seprio, Sicília, Sipont, Spoleto, Sud, Sueus, Temple romà, Teodolinda, Timpà (arquitectura), Torrelló, Toscana, Tova, Tradició, Transsepte, Udine, UNESCO, Val Camonica, Varese, Vèneto, Vicenza, Volta. Ampliar l'índex (160 més) »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Abadia · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Abat · Veure més »
Absidiola
Absidioles a l'església de Sant Girvés de la Torre de Rialb Una absidiola és un absis secundari o de categoria inferior.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Absidiola · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Absis · Veure més »
Adda
Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Adda · Veure més »
Adoració
''Adoració'', 1913, de William Strang L'adoració és respecte, reverència, forta admiració o amor vers una determinada persona, lloc o cosa.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Adoració · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alfabet rúnic
Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Alfabet rúnic · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Alps · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Alta edat mitjana · Veure més »
Altar del duc Ratchis
Duc Ratchis en un manuscrit medieval L'altar del duc Ratchis és una de les principals obres de l'escultura longobarda, elaborada durant el període conegut com la Renaixença Liutpraenda —del rei Luitprand (?, vers 690 - Pavia, 744; regnat 712 - 744).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Altar del duc Ratchis · Veure més »
Andrea Palladio
Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Andrea Palladio · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Antiga Roma · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Antiguitat clàssica · Veure més »
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Anunciació · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Aquileia · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Aquisgrà · Veure més »
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Arc (arquitectura) · Veure més »
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Arc apuntat · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Arianisme · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Aristocràcia · Veure més »
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Arquitectura · Veure més »
Arquitectura paleocristiana
V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Arquitectura paleocristiana · Veure més »
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »
Arquitrau
Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Arquitrau · Veure més »
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Arquivolta · Veure més »
Art antic
84-376-0194-0.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Art antic · Veure més »
Art otonià
Església de Sant Miquel de Hildesheim, declarada Patrimoni de la Humanitat. Lart otonià és un estil artístic englobat en l'art preromànic que es va manifestar sobretot en les arts menors.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Art otonià · Veure més »
Art romà d'Orient
XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Arquitectura longobarda і Art romà d'Orient · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Art romànic · Veure més »
Atri (pati)
Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Atri (pati) · Veure més »
Baix relleu
Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Baix relleu · Veure més »
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Baptisme · Veure més »
Baptisteri
El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Baptisteri · Veure més »
Base (arquitectura)
Base Església de Santa Maria Magdalena (Olivença). Base Base, en arquitectura clàssica, és la part inferior de la columna, sobre la qual descansa el fust, i està compost generalment per motllures.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Base (arquitectura) · Veure més »
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Bèrgam · Veure més »
Bífora
Una bífora, finestra biforada o finestra geminada és una finestra amb dues obertures, dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell, sobre la qual se sostenen dos arcs, de mig punt o apuntats.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Bífora · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Benevent · Veure més »
Bobbio
Bobbio (Bòbi en dialecte del lloc, Bêubbi en llengua ligur, Bobium en llatí) és una ciutat de 3.724 habitants a la província de Piacenza, situada a la Val Trebbia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Bobbio · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Bolonya · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Brescia · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Calàbria · Veure més »
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Campània · Veure més »
Capçalera
Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Capçalera · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Capella (arquitectura) · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Capitell · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Carlemany · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Carreu · Veure més »
Castrum
Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Castrum · Veure més »
Catedral d'Aquisgrà
La catedral d'Aquisgrà —Aachener Dom, Cathédrale d'Aix-la-Chapelle — és una catedral a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a l'oest del país i a pocs quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Catedral d'Aquisgrà · Veure més »
Catedral de Monza
La Catedral de Monza - Duomo di Monza - dedicada a Sant Joan Baptista, és a Monza (ciutat d'Itàlia).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Catedral de Monza · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Catolicisme · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Còrsega · Veure més »
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Cimbori · Veure més »
Ciutadella (arquitectura)
Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Ciutadella (arquitectura) · Veure més »
Cividale del Friuli
Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Cividale del Friuli · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Claustre · Veure més »
Clàssic
s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Clàssic · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Columna · Veure més »
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Comtat d'Anjou · Veure més »
Consagració d'una església
La consagració d'una església és, al cristianisme, un tipus solemne de dedicació, és a dir, de destinació de l'edifici al culte diví, amb un ritual més complex que la simple benedicció.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Consagració d'una església · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Constantinoble · Veure més »
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Contrafort · Veure més »
Cor
El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Cor · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Corinti · Veure més »
Creu grega
Creu grega La creu grega o crux immissa quadrata és una creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Creu grega · Veure més »
Cripta
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Cripta · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Croàcia · Veure més »
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Dòric · Veure més »
Deambulatori
Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Deambulatori · Veure més »
Decàgon
En geometria, un decàgon és qualsevol polígon amb deu costats i deu angles.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Decàgon · Veure més »
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Desideri d'Ístria · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Dinastia merovíngia · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Duc · Veure més »
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Ducat del Friül · Veure més »
Ducat i Principat de Benevent
El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Ducat i Principat de Benevent · Veure més »
Ducs i marquesos del Friül
Els ducs i marquesos del Friül van ser governants del Ducat i la Marca de Friül durant l'edat mitjana.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Ducs i marquesos del Friül · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Edat mitjana · Veure més »
Entaulament
Entaulament del Partenó S'anomena entaulament al conjunt de peces que graviten immediatament sobre les columnes a l'arquitectura arquitravada.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Entaulament · Veure més »
Epigrafia
Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Epigrafia · Veure més »
Equinoderms
Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos 'eriçó'; i δέρμα derma 'pell') són un embrancament d'animals deuteròstoms.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Equinoderms · Veure més »
Església de San Salvatore (Brescia)
San Salvatore és una església a l'interior del complex conventual de Santa Giulia a la ciutat italiana de Brescia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Església de San Salvatore (Brescia) · Veure més »
Església de Santa Maria Foris Portas
L'església de Santa Maria Foris Portas es troba al municipi de Castelseprio de la província de Varese (Itàlia), a una distància de 200 metres de la muralla d'un antic castrum, d'aquí va rebre el nom en llatí medieval (Foris Portas.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Església de Santa Maria Foris Portas · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Església primitiva · Veure més »
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Estiu · Veure més »
Estuc
jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Estuc · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Europa · Veure més »
Europa del Nord
Europa del Nord Europa del Nord és la part septentrional del continent europeu.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Europa del Nord · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Europa Occidental · Veure més »
Exarcat
Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Exarcat · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Façana · Veure més »
Falca
Esquema de forces d'una falca. (Noteu que no estan a escala. Les forces gairebé horitzontals són molt més grans que les del dibuix). Fissurers d'escalada que s'encasten a les fissures i actuen com una falca d'estrènyer. La falca, tascó o cuny és una màquina simple consistent en una peça prismàtica de fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Falca · Veure més »
Finestra
'''Finestres''' en un mur Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Finestra · Veure més »
Foggia
Foggia és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i capital de la província de Foggia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Foggia · Veure més »
Font baptismal del patriarca Callisto
L'esplèndida font baptismal del patriarca Callisto és una notable obra escultòrica longobarda executada el, per a donar servei, en el sagrament del baptisme, a la comunitat cristiana de Cividale del Friuli.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Font baptismal del patriarca Callisto · Veure més »
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Fornícula · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Arquitectura longobarda і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Francs · Veure més »
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Friül · Veure més »
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Fris · Veure més »
Gastald
Gastald és un títol longobard, corresponent a l'administrador d'un gastaldat, una part del patrimoni immobiliari del rei, sobre el qual tenia les competències civils, militars i judicials.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Gastald · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Germànics · Veure més »
Guix
Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Guix · Veure més »
Hexàgon
Bresca de mel En geometria, un hexàgon correspon a qualsevol polígon de sis costats.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Hexàgon · Veure més »
Història de l'arquitectura
miniatura La història de l'arquitectura és una subdivisió de la història de l'art encarregada de l'estudi de l'evolució històrica de l'arquitectura, els seus principis, idees i realitzacions.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Història de l'arquitectura · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Huns · Veure més »
Iconografia
s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Iconografia · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Itàlia · Veure més »
Jerarquia
Esquema que representa una jerarquia a la qual els elements ''c'' depenen directament de ''s'', els ''h'' de ''d'', i tots els elements depenen de ''f'', que és l'únic lliure. Una jerarquia és una ordenació d'elements en què hi ha superiors i subordinats distribuïts en almenys dos estrats, capes o fases diferenciats.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Jerarquia · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Arquitectura longobarda і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Joan Baptista · Veure més »
Lòbul (arquitectura)
Viollet-le-Duc, 1856. Quadrilòbul inscrit en arc apuntat i amb l'intradós trilobat. escultòric, Església La Chaise-Dieu, França El lòbul en arquitectura és un element decoratiu format per un segment de cercle que es multiplica formant un conjunt ornamental.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Lòbul (arquitectura) · Veure més »
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Leonardo da Vinci · Veure més »
Lesena
Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Lesena · Veure més »
Llanternó
Sant Pau a Roma'''. Interior de la cúpula i obertura del llanternó. Un llanternó o llanterna és un tipus de torreta oberta pels costats circular o quadrada, present en el terrat d'un edifici i generalment sobre una volta, o cúpula.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Llanternó · Veure més »
Llegenda àuria
La Llegenda àuria (llatí: Legenda aurea) de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció d'hagiografies o Flos Sanctorum, això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Llegenda àuria · Veure més »
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Llinda · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Llombardia · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Longobards · Veure més »
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Luitprand · Veure més »
Maó (construcció)
El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Maó (construcció) · Veure més »
Maiestas Domini
Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll La Maiestas Domini (en llatí, 'la Majestat del Senyor') o Crist en Majestat és una iconografia del cristianisme, carregada de simbolismes, que representa la manifestació de Déu Totpoderós, senyor de l'Univers.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Maiestas Domini · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Mar Mediterrània · Veure més »
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Mènsula · Veure més »
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació. El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Mecenatge · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Monarca · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Monarquia · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Monestir · Veure més »
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Monumenta Germaniae Historica · Veure més »
Monza (ciutat d'Itàlia)
Monza (en llombard Monscia, pronunciat localment ˈmonʃa, en milanès ˈmunʃa) és un municipi italià de la regió de la Llombardia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Monza (ciutat d'Itàlia) · Veure més »
Morter
'''Morter''' de terrissa esmaltada i '''mà de morter''' de fusta. El morter és una eina que s'utilitza molt sovint en la cuina catalana i valenciana per a triturar i barrejar productes, per a fer picades i també per a fer salses tan nostrades com l'allioli, la maionesa, la romesco, etc.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Morter · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Nau (arquitectura) · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Nèustria · Veure més »
Nord
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Nord · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Normands · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Nou Testament · Veure més »
Octàgon
Octàgon regular En geometria, un octàgon és un polígon amb vuitavat amb vuit costats i vuit angles.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Octàgon · Veure més »
Odin (déu)
Odin, el rodamón Odin —Óðinn en nòrdic occidental antic— és considerat el déu principal de la mitologia nòrdica i un dels principals de la mitologia germànica.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Odin (déu) · Veure més »
Opus incertum
Capes d'''opus incertum'' al flanc oriental de la terrassa del santuari de Júpiter Ànxur a Terracina, al Laci Lopus incertum (en llatí, literalment, 'obra irregular') era una antiga tècnica constructiva romana que usava carreus tallats de forma irregular, col·locats aleatòriament dins un mur dopus caementicium.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Opus incertum · Veure més »
Ordres clàssics
Els ordres clàssics són estils arquitectònics canònics amb els quals, en l'arquitectura grega i romana, s'intentava obtenir edificis de proporcions harmonioses en totes les seves parts.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Ordres clàssics · Veure més »
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Orfebreria · Veure més »
Origo gentis Langobardorum
Origo gentis Langobardorum (títol traduïble del llatí com "origen dels longobards") és un text breu del segle VII que descriu la història dels longobards des dels seus orígens llegendaris fins al segon regnat de Pertarito (o Bertarido, 672-688).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Origo gentis Langobardorum · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Ostrogots · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Paganisme · Veure més »
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Palau (arquitectura) · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Papa · Veure més »
Parament
El parament defineix '' la part vertical '' d'una construcció. Parament exterior d'un castell. Un parament és cada una de les cares de tot element constructiu vertical, com parets o murs.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Parament · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Pau el Diaca · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Pavia · Veure més »
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Pòrtic · Veure més »
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Pedra calcària · Veure més »
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Pelegrinatge · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Península Itàlica · Veure més »
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Perusa · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Pesta · Veure més »
Pica baptismal
XII cognom.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Pica baptismal · Veure més »
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Pilastra · Veure més »
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Pintura al fresc · Veure més »
Planta (arquitectura)
parlaments, tenen una funció fins a cert un punt semblant.La interpretació de la proposta de Bentham, i el seu paral·lelisme amb altres institucions del món contemporani, és un dels punts clau de 'Vigilar i castigar' de Michel Foucault. Una planta –del llatí planta– és la representació d'un cos (un edifici, un moble, una peça o qualsevol altre objecte) sobre un pla horitzontal.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Planta (arquitectura) · Veure més »
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Polígon · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Política · Veure més »
Porxe
Barcelona), antiga plaça del mercat Pòrxens de Pedreguer (Marina Alta), plaça del mercat Un porxe, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (català-valencià-balear) porxo al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans o perxe és un espai cobert i obert a l'exterior per un o més costats, amb el terra al mateix nivell que l'exterior.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Porxe · Veure més »
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Presbiteri · Veure més »
Pronaos
Plantes de temples grecs El pronaos (del grec antic πρόναος, literalment 'l'espai situat davant del temple') designa el vestíbul o l'entrada d'un temple grec o romà.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Pronaos · Veure més »
Província de Brescia
La província de Brescia (en llengua llombarda Provinça de Bressa, pronunciat o; en Italià Provincia di Brescia, pronunciat) és una província que forma part de la regió de Llombardia, a Itàlia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Província de Brescia · Veure més »
Província de Pàdua
La província de Pàdua és una província que forma part de la regió del Vèneto dins d'Itàlia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Província de Pàdua · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Pulla · Veure més »
Ravena
Ravena és una vila del Comtat d'Albany a l'Estat de Nova York als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Ravena · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Ravenna · Veure més »
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Regla de sant Benet · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Regne Franc · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Regne Longobard · Veure més »
Reis d'Orient
Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient, Reis Mags o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Reis d'Orient · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Roma · Veure més »
Romànic llombard
Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Romànic llombard · Veure més »
Rotari
Rotari - Rothari en llatí, Chrothar en alt alemany - (Brescia, 606 - Brescia, 652) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (636 -652).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Rotari · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Sant · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Sardenya · Veure més »
Segregació
Apartheid: senyal en una platja que indica l'ús exclusiu per a gent de raça blanca Es denomina segregacionisme al moviment cultural, social i polític en el que es practica la separació entre poblacions humanes pertanyents a un mateix país o regió en base principalment a plantejaments de tipus racial, sexual, religiós o ideològic.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Segregació · Veure més »
Seprio
Seprio fou un comtat d'Itàlia que va existir des de la meitat del fins a la meitat del, quan fou unit a Milà.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Seprio · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Sicília · Veure més »
Sipont
Sipont (Sipontum) o Sipunt (en Σιποῦς) va ser una ciutat de la Pulla situada a la costa de la mar Adriàtica, al sud del cap Gargano, al golf de Manfredonia, entre els rius Cèrbal i Candelaro, que desaigüen al sud, i formen la llacuna del Pantano Saldo.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Sipont · Veure més »
Spoleto
Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Spoleto · Veure més »
Sud
El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Sud · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Sueus · Veure més »
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Nou!!: Arquitectura longobarda і Temple romà · Veure més »
Teodolinda
Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Teodolinda · Veure més »
Timpà (arquitectura)
1.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Timpà (arquitectura) · Veure més »
Torrelló
'''Torrelló''' d'un castell Un torrelló és una petita torre adossada a un mur, del qual sobresurt només una part de la secció prismàtica de la torre.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Torrelló · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Toscana · Veure més »
Tova
Palència). Mur de tova sobre una base de pedra d'una casa de la província de Burgos. La tova (també anomenada atova o atovó) és una peça per a la construcció feta amb una massa de fang (argila i sorra) barrejada de vegades amb palla, modelada en forma de maó i assecada al sol; amb les toves es construeixen parets i murs d'edificacions variades.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Tova · Veure més »
Tradició
cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Tradició · Veure més »
Transsepte
Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Transsepte · Veure més »
Udine
Udine (en llatí Utinum, en furlà Udin, en eslovè Videm, en alemany Weiden) és una ciutat de 96.678 habitants, capital històrica de la regió geogràfica del Friül, a Itàlia, entre els Alps i el Mar Adriàtic, a 20 km de la frontera eslovena.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Udine · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Arquitectura longobarda і UNESCO · Veure més »
Val Camonica
La Val Camonica (o també Valcamonica i, en els dialectes camuns, Al Camònega) és una de les valls més extenses dels Alps, amb prop de 90 km de llarg i 1.347 km².
Nou!!: Arquitectura longobarda і Val Camonica · Veure més »
Varese
Varese (en llengua Llombarda Varés) és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Varese.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Varese · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Vèneto · Veure més »
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Vicenza · Veure més »
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Nou!!: Arquitectura longobarda і Volta · Veure més »
