Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

321 les relacions: Adelaida de Savoia, Agnès d'Antioquia, Agustí Alcoberro i Pericay, Al-Azraq, Albarrasí, Alcoi, Alfons d'Aragó, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons VII de Lleó, Alfons X de Castella, Aljama, Almodis, Almogàver, Andreu II d'Hongria, Antoni Comas i Pujol, Aragonès, Armada Reial del senyor rei d'Aragó, Arnau de Vilanova, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Artal IV d'Alagón, Àcid desoxiribonucleic, Baix Imperi, Baldaquí, Balduí V d'Hainaut, Batalla d'Alcoi, Batalla de Benevent, Batalla del cap Orlando, Batalla del coll de Panissars, Batalla naval de les Formigues, Béla III d'Hongria, Benigànim, Beniopa, Benissili, Bernart d'Auriac, Bernat Desclot, Blanca d'Antillón, Bovatge, Carles I d'Anjou, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castellà d'Amposta, Català, Catalunya, Catedral de Barcelona, Catedral de Palerm, Cinca, Climent IV, Comtat d'Osona, ..., Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Foix, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Confiscació del Regne de Mallorca, Conradí de Sicília, Consell de Cent, Constança d'Antioquia, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cort Comtal, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1283), Costa, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner, Creu d'Alcoraç, Croada contra la Corona d'Aragó, Dalmau VI de Rocabertí, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Desafiament de Bordeus, Desamortitzacions espanyoles, Desembre, Dinastia almohade, Dinastia carolíngia, Dinastia marínida, Dinastia Trastàmara, Dinastia Ximena, Dionís I de Portugal, Drassanes Reials de Barcelona, Eduard I d'Anglaterra, Egipte, Elisabet de Portugal, Emirat de Granada, Emirat de Múrsiya, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Eudòxia Comnena, Eustaqui de Beaumarchais, Expedició a Tunis (1282-1286), Felip III de França, Felip IV de França, Felip V d'Espanya, Ferran Sanxis de Castre, Fes, Fidel Fita i Colomer, Florí d'or d'Aragó, França, Frederic II de Sicília, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Galera, Géza II d'Hongria, Güelfs i gibel·lins, Generalitat de Catalunya, Gerba, Giovanni Villani, Girona, Gozo, Gran Companyia Catalana, Guerra de Sicília (1282-1294), Guifré el Pilós, Guillem Galceran de Cartellà, Guillem VII de Montpeller, Guillem VIII de Montpeller, Hohenstaufen, Hug V d'Empúries, Illa, Illa de Malta, Imperi Romà d'Orient, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Isaac Comnè (fill de Joan II), Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau), Joan II Nunyez de Lara, Joan Manuel Tresserras i Gaju, Joan Pere, Joana I de Navarra, Jofre III de Rocabertí, Joglar, Justícia d'Aragó, La Seu Vella de Lleida, La Vall d'Alcalà, Llancer, Llatí, Llíria, Lleny, Llibre dels fets, Llinatge dels Cardona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de França, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Llutxent, Manfred I de Sicília, Mar Mediterrània, Margarida I de Flandes, Maria de Montpeller, Mariano Barbasán Lagueruela, Marroc, Martí de Riquer i Morera, Matilda de Borgonya, Messina, Miquelet, Monestir d'El Escorial, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Montesa, Montpeller, Moriscos, Museu d'Història de Catalunya, Numeració del Casal d'Aragó, Nuova Cronica, Occità, Orde del Cister, Ordinals dels reis d'Aragó, Palau Reial de Vilafranca del Penedès, Palerm, Pallars, Papa, Papa Martí IV, Papa Nicolau III, Papa Urbà IV, Pòrfir, Pego, Pere d'Aragó i de Sicília, Pere el Cerimoniós, Pere Salvatge, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Princeps namque, Principat de Catalunya, Privilegi General d'Aragó, Qerqenna, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer IV, Ramon Folc V de Cardona, Ramon Tusquets i Maignon, Recognoverunt Proceres, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sicília, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reinald de Châtillon, Requena, Revolta de Berenguer Oller, Ribagorça, Riquilda de Polònia, Robert I de Nàpols, Roger Bernat III de Foix, Roger de Llúria, Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta), Sanç IV de Castella, Sança de Castella i de Polònia, Sant Feliu de Guíxols, Senyera reial, Senyoria d'Albarrasí, Setge d'Albarrasí (1284), Setge d'Ull, Setge de Balaguer (1280), Setge de Montesa, Sicília, Sirventès, Societat de Lingüística Aragonesa, Tractat d'Alcaràs, Tractat d'Almizra, Tractat d'Argelers, Tractat d'Ágreda (1281), Tractat de Cefalù, Tractat de Perpinyà (1279), Tractat de Tudela, Trapani, Trebiñu, Tunísia, Unió d'Aragó, Urtx (llinatge), Usatges de Barcelona, València, Vall d'Albaida, Vall d'Aran, Vall de Cofrents, Vescomtat de Castellbò, Vespres Sicilianes, Vilafranca del Penedès, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant d'Aragó i de Sicília, Violant d'Hongria, Violant de Courtenay, Violant de Flandes, Xàtiva, 1 d'agost, 10 de setembre, 11 de gener, 11 de novembre, 1240, 1243, 1244, 1254, 1257, 1260, 1262, 1264, 1265, 1266, 1268, 1272, 1275, 1276, 1277, 1278, 1279, 1280, 1281, 1282, 1283, 1284, 1285, 1286, 1288, 1291, 1292, 1293, 1294, 1295, 1297, 1298, 1299, 13 de juny, 1300, 1302, 1305, 1313, 1335, 14 d'abril, 14 de maig, 15 de gener, 16 d'abril, 1714, 18 d'abril, 1836, 1854, 1856, 1857, 2 de desembre, 21 d'agost, 26 d'agost, 27 de juny, 3 d'octubre, 3 de desembre, 30 de març, 30 de setembre, 4 de setembre, 5 de juny, 6 de desembre, 9 de desembre. Ampliar l'índex (271 més) » « Shrink índex

Adelaida de Savoia

Adelaida de Savoia (~1092 - Montmartre, París, 18 de novembre de 1154) fou infanta de Savoia i reina consort de França (1115 - 1137).

Nou!!: Pere el Gran і Adelaida de Savoia · Veure més »

Agnès d'Antioquia

Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Pere el Gran і Agnès d'Antioquia · Veure més »

Agustí Alcoberro i Pericay

Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Pere el Gran і Agustí Alcoberro i Pericay · Veure més »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Pere el Gran і Al-Azraq · Veure més »

Albarrasí

Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.

Nou!!: Pere el Gran і Albarrasí · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Pere el Gran і Alcoi · Veure més »

Alfons d'Aragó

* Alfons d'Aragó i Castella (1222-1260), príncep d'Aragó i fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.

Nou!!: Pere el Gran і Alfons d'Aragó · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Pere el Gran і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Pere el Gran і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Nou!!: Pere el Gran і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Pere el Gran і Alfons X de Castella · Veure més »

Aljama

Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.

Nou!!: Pere el Gran і Aljama · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Pere el Gran і Almodis · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Pere el Gran і Almogàver · Veure més »

Andreu II d'Hongria

Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.

Nou!!: Pere el Gran і Andreu II d'Hongria · Veure més »

Antoni Comas i Pujol

Antoni Comas i Pujol (Mataró, 3 de gener de 1931 - Barcelona, 24 de març de 1981) fou un historiador de la literatura i crític literari, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i membre electe de l'Acadèmia de les Bones Lletres.

Nou!!: Pere el Gran і Antoni Comas i Pujol · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Pere el Gran і Aragonès · Veure més »

Armada Reial del senyor rei d'Aragó

L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial) fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Catalunya, l'armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat mitjana.

Nou!!: Pere el Gran і Armada Reial del senyor rei d'Aragó · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Pere el Gran і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arnau Roger I de Pallars Sobirà

Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.

Nou!!: Pere el Gran і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »

Artal IV d'Alagón

Artal IV d'Alagón (? - 1295) va ser un noble valencià d'origen aragonès, camarlenc del rei Jaume el Just, 4t senyor de Sástago.

Nou!!: Pere el Gran і Artal IV d'Alagón · Veure més »

Àcid desoxiribonucleic

Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.

Nou!!: Pere el Gran і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Pere el Gran і Baix Imperi · Veure més »

Baldaquí

'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.

Nou!!: Pere el Gran і Baldaquí · Veure més »

Balduí V d'Hainaut

Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).

Nou!!: Pere el Gran і Balduí V d'Hainaut · Veure més »

Batalla d'Alcoi

La Batalla d'Alcoi va tindre lloc a finals del mes d'abril de l'any 1276, i va enfrontar cristians i musulmans.

Nou!!: Pere el Gran і Batalla d'Alcoi · Veure més »

Batalla de Benevent

La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.

Nou!!: Pere el Gran і Batalla de Benevent · Veure més »

Batalla del cap Orlando

La batalla del cap Orlando fou una batalla ocorreguda entre el 3 i el 4 de juliol de 1299 en el context de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília.

Nou!!: Pere el Gran і Batalla del cap Orlando · Veure més »

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Nou!!: Pere el Gran і Batalla del coll de Panissars · Veure més »

Batalla naval de les Formigues

La batalla naval de les Formigues va tenir lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285 en el context de la croada contra la Corona d'Aragó, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues.

Nou!!: Pere el Gran і Batalla naval de les Formigues · Veure més »

Béla III d'Hongria

Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.

Nou!!: Pere el Gran і Béla III d'Hongria · Veure més »

Benigànim

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Pere el Gran і Benigànim · Veure més »

Beniopa

Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.

Nou!!: Pere el Gran і Beniopa · Veure més »

Benissili

Benissili és un poble valencià, que forma part del municipi de la Vall de Gallinera.

Nou!!: Pere el Gran і Benissili · Veure més »

Bernart d'Auriac

Bernart d'Auriac (fl. finals del) fou un trobador occità.

Nou!!: Pere el Gran і Bernart d'Auriac · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Pere el Gran і Bernat Desclot · Veure més »

Blanca d'Antillón

Blanca d'Antillón, fou una dama aragonesa i amant de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Pere el Gran і Blanca d'Antillón · Veure més »

Bovatge

El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.

Nou!!: Pere el Gran і Bovatge · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Pere el Gran і Carles I d'Anjou · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Pere el Gran і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Pere el Gran і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Pere el Gran і Casal de Barcelona · Veure més »

Castellà d'Amposta

El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya.

Nou!!: Pere el Gran і Castellà d'Amposta · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Pere el Gran і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Pere el Gran і Catalunya · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Pere el Gran і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: Pere el Gran і Catedral de Palerm · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Pere el Gran і Cinca · Veure més »

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Pere el Gran і Climent IV · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat de Foix · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Pere el Gran і Comtat del Rosselló · Veure més »

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Gran і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »

Conradí de Sicília

Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).

Nou!!: Pere el Gran і Conradí de Sicília · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Pere el Gran і Consell de Cent · Veure més »

Constança d'Antioquia

Constança d'Antioquia (1127 † 1163), princesa d'Antioquia, filla de Bohemond II d'Antioquia i d'Alix de Jerusalem.

Nou!!: Pere el Gran і Constança d'Antioquia · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Pere el Gran і Constança de Sicília · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Pere el Gran і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Pere el Gran і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Nou!!: Pere el Gran і Cort Comtal · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Pere el Gran і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Barcelona (1283)

A les Corts de Barcelona de 1283 Pere el Gran, amb l'amenaça de la Croada contra la Corona d'Aragó es va comprometre a reunir les Corts Catalanes un cop l'any, i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució.

Nou!!: Pere el Gran і Corts de Barcelona (1283) · Veure més »

Costa

Costa rocosa de l'oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa, línia de costa o riba de la mar, es defineix com la zona terrestre d'un continent o d'una illa on la terra limita amb l'oceà o amb un llac, conformant un espai amb un relleu singular.

Nou!!: Pere el Gran і Costa · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Pere el Gran і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Pere el Gran і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Pere el Gran і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Pere el Gran і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Dalmau VI de Rocabertí

Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.

Nou!!: Pere el Gran і Dalmau VI de Rocabertí · Veure més »

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del departament de cultura.

Nou!!: Pere el Gran і Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Desafiament de Bordeus

El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.

Nou!!: Pere el Gran і Desafiament de Bordeus · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: Pere el Gran і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Desembre

Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.

Nou!!: Pere el Gran і Desembre · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Pere el Gran і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Pere el Gran і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.

Nou!!: Pere el Gran і Dinastia marínida · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Pere el Gran і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Pere el Gran і Dinastia Ximena · Veure més »

Dionís I de Portugal

Dionís I de Portugal, dit el Just o el Pagès (Lisboa, 1261 - Santarém, 1325), fou rei de Portugal (1279-1325).

Nou!!: Pere el Gran і Dionís I de Portugal · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: Pere el Gran і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Nou!!: Pere el Gran і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Pere el Gran і Egipte · Veure més »

Elisabet de Portugal

Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).

Nou!!: Pere el Gran і Elisabet de Portugal · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Pere el Gran і Emirat de Granada · Veure més »

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.

Nou!!: Pere el Gran і Emirat de Múrsiya · Veure més »

Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic

va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).

Nou!!: Pere el Gran і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Eudòxia Comnena

Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.

Nou!!: Pere el Gran і Eudòxia Comnena · Veure més »

Eustaqui de Beaumarchais

Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.

Nou!!: Pere el Gran і Eustaqui de Beaumarchais · Veure més »

Expedició a Tunis (1282-1286)

Lexpedició a Tunis de 1282 fou enviada per Pere el Gran amb objecte de donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir en la seva lluita contra Abu-Ishaq Ibrahim I.

Nou!!: Pere el Gran і Expedició a Tunis (1282-1286) · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Nou!!: Pere el Gran і Felip III de França · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Pere el Gran і Felip IV de França · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Pere el Gran і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran Sanxis de Castre

Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Aragó 1275) fou un noble catalanoaragonès, fill (il·legítim) de Jaume I i Blanca d'Antillón i primer baró de Castre (1250-1275).

Nou!!: Pere el Gran і Ferran Sanxis de Castre · Veure més »

Fes

Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.

Nou!!: Pere el Gran і Fes · Veure més »

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.

Nou!!: Pere el Gran і Fidel Fita i Colomer · Veure més »

Florí d'or d'Aragó

Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.

Nou!!: Pere el Gran і Florí d'or d'Aragó · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Pere el Gran і França · Veure més »

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Nou!!: Pere el Gran і Frederic II de Sicília · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Pere el Gran і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Nou!!: Pere el Gran і Galera · Veure més »

Géza II d'Hongria

Géza II d'Hongria (en hongarès: II. Géza) (Tolna, 1130 - 31 de maig de 1162) va ser rei d'Hongria de 1141 fins a la seva mort.

Nou!!: Pere el Gran і Géza II d'Hongria · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Pere el Gran і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Pere el Gran і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gerba

L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: Pere el Gran і Gerba · Veure més »

Giovanni Villani

Giovanni Villani (Florència, abans de 1275 - 1348) fou un mercader, historiador, diplomàtic i cronista florentí considerat un dels més grans cronistes de la seva època.

Nou!!: Pere el Gran і Giovanni Villani · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Pere el Gran і Girona · Veure més »

Gozo

Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.

Nou!!: Pere el Gran і Gozo · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Pere el Gran і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Pere el Gran і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Pere el Gran і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillem Galceran de Cartellà

Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.

Nou!!: Pere el Gran і Guillem Galceran de Cartellà · Veure més »

Guillem VII de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Guillem de Montpeller - Guilhèm VII de Montpeller - (? - 1172) va ser un cavaller occità, senyor de Montpeller i senyor d'Omeladès.

Nou!!: Pere el Gran і Guillem VII de Montpeller · Veure més »

Guillem VIII de Montpeller

Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.

Nou!!: Pere el Gran і Guillem VIII de Montpeller · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Pere el Gran і Hohenstaufen · Veure més »

Hug V d'Empúries

Hug V d'Empúries (ca. 1240 - 1277) fou un noble català, comte d'Empúries (1269-1277) i vescomte de Bas (1262-1277).

Nou!!: Pere el Gran і Hug V d'Empúries · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Pere el Gran і Illa · Veure més »

Illa de Malta

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Nou!!: Pere el Gran і Illa de Malta · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Pere el Gran і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1283)

La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Pere el Gran і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Veure més »

Isaac Comnè (fill de Joan II)

Isaac Comnè (grec: Ισαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1113 i mort després del 1146) fou el cinquè fill (el tercer mascle) de l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè amb Irene d'Hongria.

Nou!!: Pere el Gran і Isaac Comnè (fill de Joan II) · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Pere el Gran і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Pere el Gran і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Pere el Gran і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau)

Jaume Pere (en aragonès: Jaime Pérez) (v. 1258-1308)Fundación Medinacelli: fou almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i senyor de Sogorb.

Nou!!: Pere el Gran і Jaume Pere (d'Aragó i Nicolau) · Veure més »

Joan II Nunyez de Lara

Joan Nunyez de Lara el jove (1282 - 1315) fou el darrer senyor de la Senyoria d'Albarrasí el.

Nou!!: Pere el Gran і Joan II Nunyez de Lara · Veure més »

Joan Manuel Tresserras i Gaju

Joan Manuel Tresserras i Gaju (Rubí, 27 de maig del 1955) va ser conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2010 durant el govern d'Entesa, presidit per José Montilla.

Nou!!: Pere el Gran і Joan Manuel Tresserras i Gaju · Veure més »

Joan Pere

Joan Pere (Tarragona, segle XV - Tarragona, 1476) va ser un eclesiàstic, canonge de la Seu de Tarragona.

Nou!!: Pere el Gran і Joan Pere · Veure més »

Joana I de Navarra

Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).

Nou!!: Pere el Gran і Joana I de Navarra · Veure més »

Jofre III de Rocabertí

Jofre III de Rocabertí (? - ?, 1282) fou vescomte de Rocabertí (1229 - 1282).

Nou!!: Pere el Gran і Jofre III de Rocabertí · Veure més »

Joglar

cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.

Nou!!: Pere el Gran і Joglar · Veure més »

Justícia d'Aragó

Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.

Nou!!: Pere el Gran і Justícia d'Aragó · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Pere el Gran і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

La Vall d'Alcalà

La Vall d'Alcalà és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, a la subcomarca de les Valls de Pego.

Nou!!: Pere el Gran і La Vall d'Alcalà · Veure més »

Llancer

Un llancer era un menestral que té com a ofici fer llances i vendre-les.

Nou!!: Pere el Gran і Llancer · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Pere el Gran і Llatí · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Pere el Gran і Llíria · Veure més »

Lleny

El lleny (sovint escrit leny) era un vaixell de rems, més curt que no pas la galera, més ample i pla.

Nou!!: Pere el Gran і Lleny · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Pere el Gran і Llibre dels fets · Veure més »

Llinatge dels Cardona

Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.

Nou!!: Pere el Gran і Llinatge dels Cardona · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Pere el Gran і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Pere el Gran і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Pere el Gran і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Pere el Gran і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Pere el Gran і Llista de reis de València · Veure més »

Llutxent

Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.

Nou!!: Pere el Gran і Llutxent · Veure més »

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Nou!!: Pere el Gran і Manfred I de Sicília · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Pere el Gran і Mar Mediterrània · Veure més »

Margarida I de Flandes

Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) miniaturaVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.

Nou!!: Pere el Gran і Margarida I de Flandes · Veure més »

Maria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.

Nou!!: Pere el Gran і Maria de Montpeller · Veure més »

Mariano Barbasán Lagueruela

''Pere III el Gran a la collada de Panissars''. 1889-1891. Mariano Barbasán Lagueruela, (Saragossa 1864, Saragossa 1924) va ser un pintor aragonès.

Nou!!: Pere el Gran і Mariano Barbasán Lagueruela · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Pere el Gran і Marroc · Veure més »

Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), comte de Casa Dávalos, Gran d'Espanya, va ser un escriptor i filòleg català.

Nou!!: Pere el Gran і Martí de Riquer i Morera · Veure més »

Matilda de Borgonya

Matilda de Borgonya (?-?), muller de Guilhèm VII de Montpeller.

Nou!!: Pere el Gran і Matilda de Borgonya · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Nou!!: Pere el Gran і Messina · Veure més »

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Nou!!: Pere el Gran і Miquelet · Veure més »

Monestir d'El Escorial

El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: Pere el Gran і Monestir d'El Escorial · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Pere el Gran і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Pere el Gran і Monestir de Santes Creus · Veure més »

Montesa

Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Pere el Gran і Montesa · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Pere el Gran і Montpeller · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Pere el Gran і Moriscos · Veure més »

Museu d'Història de Catalunya

El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.

Nou!!: Pere el Gran і Museu d'Història de Catalunya · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: Pere el Gran і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Nuova Cronica

La Nuova Cronica és un llibre escrit per Giovanni Villani sobre la història de Florència.

Nou!!: Pere el Gran і Nuova Cronica · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Pere el Gran і Occità · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Pere el Gran і Orde del Cister · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Pere el Gran і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Palau Reial de Vilafranca del Penedès

El Palau Reial de Vilafranca del Penedès és un edifici del amb vestigis del, d'estil gòtic.

Nou!!: Pere el Gran і Palau Reial de Vilafranca del Penedès · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Pere el Gran і Palerm · Veure més »

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Nou!!: Pere el Gran і Pallars · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Pere el Gran і Papa · Veure més »

Papa Martí IV

Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.

Nou!!: Pere el Gran і Papa Martí IV · Veure més »

Papa Nicolau III

Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.

Nou!!: Pere el Gran і Papa Nicolau III · Veure més »

Papa Urbà IV

Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.

Nou!!: Pere el Gran і Papa Urbà IV · Veure més »

Pòrfir

El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.

Nou!!: Pere el Gran і Pòrfir · Veure més »

Pego

Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).

Nou!!: Pere el Gran і Pego · Veure més »

Pere d'Aragó i de Sicília

Pere d'Aragó (vers 1270 - Tordehumos, Valladolid 1296) fou infant d'Aragó i lloctinent de Catalunya (1285-1296).

Nou!!: Pere el Gran і Pere d'Aragó i de Sicília · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Pere el Gran і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Salvatge

Pere Salvatge apareix documentat per primer cop l'any 1280, i el 1286, l'última vegada que se'n parla, es diu que havia rebut del rei Alfons I l'encàrrec de distribuir donatius entre els joglars que havien assistit a la seva coronació; era per tant un personatge que gaudia de la confiança reial.

Nou!!: Pere el Gran і Pere Salvatge · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Pere el Gran і Peronella d'Aragó · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pere el Gran і Perpinyà · Veure més »

Princeps namque

Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.

Nou!!: Pere el Gran і Princeps namque · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Pere el Gran і Principat de Catalunya · Veure més »

Privilegi General d'Aragó

El Privilegi General d'Aragó fou un Privilegi concedit pel rei Pere III d'Aragó «el Gran» en les Corts de Tarassona (1283-1284).

Nou!!: Pere el Gran і Privilegi General d'Aragó · Veure més »

Qerqenna

Les illes dels Quèrquens o illes Qerqenna, actualment més conegudes pel seu nom en francès, Kerkennah, Kerkenah o Kerkenna, són un arxipèlag de Tunísia, a la costa sud-est, que forma part de la governació de Sfax.

Nou!!: Pere el Gran і Qerqenna · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Pere el Gran і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Pere el Gran і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Folc V de Cardona

Ramon Folc V de Cardona (?, 1220 - Mallol, 5 de juny de 1276) fou vescomte de Cardona (1241-1276).

Nou!!: Pere el Gran і Ramon Folc V de Cardona · Veure més »

Ramon Tusquets i Maignon

Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona, 8 de setembre de 1838 - Roma, 11 de març de 1904), va ser un pintor català del primer impressionisme.

Nou!!: Pere el Gran і Ramon Tusquets i Maignon · Veure més »

Recognoverunt Proceres

El Recognoverunt Proceres és un privilegi concedit per Pere III d'Aragó el Gran a la universitat (municipi) de Barcelona l'11 de gener de 1284 durant les Corts de Barcelona (1283-1284).

Nou!!: Pere el Gran і Recognoverunt Proceres · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Pere el Gran і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Pere el Gran і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Pere el Gran і Regne de Castella · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Pere el Gran і Regne de França · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Pere el Gran і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Pere el Gran і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Pere el Gran і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Pere el Gran і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Pere el Gran і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Pere el Gran і Regne de València · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Pere el Gran і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reinald de Châtillon

Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.

Nou!!: Pere el Gran і Reinald de Châtillon · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: Pere el Gran і Requena · Veure més »

Revolta de Berenguer Oller

La revolta de Berenguer Oller va ésser una revolta dels menestrals de Barcelona esdevinguda el mes de març de l'any 1285.

Nou!!: Pere el Gran і Revolta de Berenguer Oller · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Pere el Gran і Ribagorça · Veure més »

Riquilda de Polònia

Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).

Nou!!: Pere el Gran і Riquilda de Polònia · Veure més »

Robert I de Nàpols

Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).

Nou!!: Pere el Gran і Robert I de Nàpols · Veure més »

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Nou!!: Pere el Gran і Roger Bernat III de Foix · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Pere el Gran і Roger de Llúria · Veure més »

Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta)

Sanç d'Aragó (Principat de Catalunya, –) fou frare hospitaler i castellà d'Amposta del 1328 al 1341.

Nou!!: Pere el Gran і Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta) · Veure més »

Sanç IV de Castella

Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).

Nou!!: Pere el Gran і Sanç IV de Castella · Veure més »

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Nou!!: Pere el Gran і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.

Nou!!: Pere el Gran і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Pere el Gran і Senyera reial · Veure més »

Senyoria d'Albarrasí

La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.

Nou!!: Pere el Gran і Senyoria d'Albarrasí · Veure més »

Setge d'Albarrasí (1284)

El Setge d'Albarrasí fou una campanya de Pere el Gran el 1284, que va culminar amb la incorporació de la Senyoria d'Albarrasí al Regne d'Aragó.

Nou!!: Pere el Gran і Setge d'Albarrasí (1284) · Veure més »

Setge d'Ull

El Setge d'Ull, de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Pere el Gran і Setge d'Ull · Veure més »

Setge de Balaguer (1280)

El setge de Balaguer fou un setge que es produí a Balaguer el 1280 durant les revoltes dels nobles contra Pere el Gran.

Nou!!: Pere el Gran і Setge de Balaguer (1280) · Veure més »

Setge de Montesa

El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Pere el Gran і Setge de Montesa · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Pere el Gran і Sicília · Veure més »

Sirventès

Un sirventès o sirventés és un gènere de la poesia trobadoresca, condicionat pel contingut.

Nou!!: Pere el Gran і Sirventès · Veure més »

Societat de Lingüística Aragonesa

La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.

Nou!!: Pere el Gran і Societat de Lingüística Aragonesa · Veure més »

Tractat d'Alcaràs

El Tractat d'Alcaràs, signat a Alcaraz el mes d'abril de 1243, reconeixia el protectorat castellà sobre l'emirat de Múrsiya i va significar la seva incorporació a Castella com a Regne de Múrcia.

Nou!!: Pere el Gran і Tractat d'Alcaràs · Veure més »

Tractat d'Almizra

Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.

Nou!!: Pere el Gran і Tractat d'Almizra · Veure més »

Tractat d'Argelers

El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.

Nou!!: Pere el Gran і Tractat d'Argelers · Veure més »

Tractat d'Ágreda (1281)

El Tractat d'Ágreda fou signat entre els dies 27 i 28 de març de 1281 entre el comte-rei de la Corona d'Aragó Pere el Gran i el rei de Castella Alfons X el Savi a El Campillo i Ágreda.

Nou!!: Pere el Gran і Tractat d'Ágreda (1281) · Veure més »

Tractat de Cefalù

El Tractat de Cefalù, signat a Cefalù (Sicília) el 1285 entre Carles II d'Anjou i Pere III d'Aragó "el Gran" de la Corona d'Aragó, pel qual Carles, capturat per Roger de Llúria a la Batalla del golf de Nàpols i presoner de Pere a Cefalù, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume el Just, germà del futur Alfons el Cast i a canvi era alliberat.

Nou!!: Pere el Gran і Tractat de Cefalù · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1279)

El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.

Nou!!: Pere el Gran і Tractat de Perpinyà (1279) · Veure més »

Tractat de Tudela

El Tractat de Tudela fou signat l'any 1231 entre Jaume I de la Corona d'Aragó i Sanç VII de Navarra.

Nou!!: Pere el Gran і Tractat de Tudela · Veure més »

Trapani

Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).

Nou!!: Pere el Gran і Trapani · Veure més »

Trebiñu

Trebiñu (en castellà i oficialment, Treviño) és un municipi pertanyent administrativament a la província de Burgos, a Espanya, tot i que es troba històricament a Àlaba, al País Basc, formant un enclavament.

Nou!!: Pere el Gran і Trebiñu · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Pere el Gran і Tunísia · Veure més »

Unió d'Aragó

La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.

Nou!!: Pere el Gran і Unió d'Aragó · Veure més »

Urtx (llinatge)

Els Urtx eren un llinatge de l'aristocràcia militar catalana probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.

Nou!!: Pere el Gran і Urtx (llinatge) · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Pere el Gran і Usatges de Barcelona · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Pere el Gran і València · Veure més »

Vall d'Albaida

La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.

Nou!!: Pere el Gran і Vall d'Albaida · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Pere el Gran і Vall d'Aran · Veure més »

Vall de Cofrents

La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.

Nou!!: Pere el Gran і Vall de Cofrents · Veure més »

Vescomtat de Castellbò

Armes dels Castellbò El vescomtat de Castellbò fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell.

Nou!!: Pere el Gran і Vescomtat de Castellbò · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Pere el Gran і Vespres Sicilianes · Veure més »

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Pere el Gran і Vilafranca del Penedès · Veure més »

Violant d'Aragó i d'Hongria

Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).

Nou!!: Pere el Gran і Violant d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Violant d'Aragó i de Sicília

Violant d'Aragó (1273 - Termini, Nàpols 1302), princesa d'Aragó.

Nou!!: Pere el Gran і Violant d'Aragó i de Sicília · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: Pere el Gran і Violant d'Hongria · Veure més »

Violant de Courtenay

Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.

Nou!!: Pere el Gran і Violant de Courtenay · Veure més »

Violant de Flandes

Violant de Namur o Violant d'Hainaut esmentada a vegades com Violant de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.

Nou!!: Pere el Gran і Violant de Flandes · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Pere el Gran і Xàtiva · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 1 d'agost · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 10 de setembre · Veure més »

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Pere el Gran і 11 de gener · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 11 de novembre · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1240 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1243 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1244 · Veure més »

1254

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1254 · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1257 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1260 · Veure més »

1262

El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Pere el Gran і 1262 · Veure més »

1264

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1264 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Pere el Gran і 1265 · Veure més »

1266

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1266 · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1268 · Veure més »

1272

El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Pere el Gran і 1272 · Veure més »

1275

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1275 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1276 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1277 · Veure més »

1278

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1278 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1279 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1280 · Veure més »

1281

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1281 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1282 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1283 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1284 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1285 · Veure més »

1286

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1286 · Veure més »

1288

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1288 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1291 · Veure més »

1292

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1292 · Veure més »

1293

El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Pere el Gran і 1293 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1294 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1295 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1297 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1298 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1299 · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 13 de juny · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1300 · Veure més »

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Pere el Gran і 1302 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1305 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1313 · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Pere el Gran і 1335 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 14 d'abril · Veure més »

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 14 de maig · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Pere el Gran і 15 de gener · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 16 d'abril · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Pere el Gran і 1714 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 18 d'abril · Veure més »

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1836 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1854 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1856 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Pere el Gran і 1857 · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 2 de desembre · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 21 d'agost · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 26 d'agost · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 27 de juny · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 3 d'octubre · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 3 de desembre · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 30 de març · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 30 de setembre · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 4 de setembre · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 5 de juny · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 6 de desembre · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pere el Gran і 9 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Conquesta de sicilia, Pere I de Sicília, Pere II de Catalunya, Pere II el Gran, Pere III d'Aragó, Pere III el Gran.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat