Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: ABC-Clio, Annals (Tàcit), August, Aulus Cecina Sever, Batalla del bosc de Teutoburg, Cavaller romà, Elba (riu), Germània (regió), Germànic Cèsar, Història universal, Ingimer, Mar Mediterrània, Marobod, Mosel·la, Oxford University Press, Procés de romanització, Publi Quintili Var (cònsol 13 aC), Queruscs, Rin, Roine, Saona, Segestes, Segimer, Tàcit, The Spectator, Thusnelda, Weser, 10, 14, 15, 16, 17, 19, 9, 9 aC.
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Armini і ABC-Clio · Veure més »
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Nou!!: Armini і Annals (Tàcit) · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Armini і August · Veure més »
Aulus Cecina Sever
Aulus Cecina Sever (Aulus Caecina Severus) va ser un militar romà que va destacar en temps d'August i Tiberi.
Nou!!: Armini і Aulus Cecina Sever · Veure més »
Batalla del bosc de Teutoburg
La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.
Nou!!: Armini і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Armini і Cavaller romà · Veure més »
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Nou!!: Armini і Elba (riu) · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Armini і Germània (regió) · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Armini і Germànic Cèsar · Veure més »
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Nou!!: Armini і Història universal · Veure més »
Ingimer
Ingimer (en llatí Inguiomerus) era germà de Sigimer i oncle d'Armini el rei dels queruscs, Inicialment aliat romà, després va donar suport al seu nebot Armini.
Nou!!: Armini і Ingimer · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Armini і Mar Mediterrània · Veure més »
Marobod
Marobod o Marbod (en llatí Marobodus, alguna vegada Marabodus), va néixer potser l'any 18 aC i va morir l'any 35.
Nou!!: Armini і Marobod · Veure més »
Mosel·la
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Nou!!: Armini і Mosel·la · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Armini і Oxford University Press · Veure més »
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Nou!!: Armini і Procés de romanització · Veure més »
Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)
Publi Quintili Var (en llatí Publius Quintilius Varus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Armini і Publi Quintili Var (cònsol 13 aC) · Veure més »
Queruscs
Els queruscs (cherusci en llatí, Χέρουσκοι en grec antic) eren un poble germànic, veïns dels quades, que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis).
Nou!!: Armini і Queruscs · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Armini і Rin · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Armini і Roine · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Armini і Saona · Veure més »
Segestes
Segestes (en llatí Segestes) va ser un cap dels queruscs, un poble germànic, sogre i enemic d'Armini.
Nou!!: Armini і Segestes · Veure més »
Segimer
Segimer o Sigimer, nom que vol dir "el conqueridor", (en llatí Segimerus) era un cap dels queruscs, germà de Segestes.
Nou!!: Armini і Segimer · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Armini і Tàcit · Veure més »
The Spectator
The Spectator és una revista setmanal britànica publicada per primera vegada el 6 de juliol de 1828.
Nou!!: Armini і The Spectator · Veure més »
Thusnelda
Loggia dei Lanzi, Florència. fou una noble germànica que va ser capturada pel general romà Germanicus durant la seva invasió de Germania.
Nou!!: Armini і Thusnelda · Veure més »
Weser
El Weser o en baix alemany Werser és un riu al nord-oest d'Alemanya.
Nou!!: Armini і Weser · Veure més »
10
Sense descripció.
Nou!!: Armini і 10 · Veure més »
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Nou!!: Armini і 14 · Veure més »
15
Sense descripció.
Nou!!: Armini і 15 · Veure més »
16
Sense descripció.
Nou!!: Armini і 16 · Veure més »
17
Sense descripció.
Nou!!: Armini і 17 · Veure més »
19
Sense descripció.
Nou!!: Armini і 19 · Veure més »
9
Sense descripció.
Nou!!: Armini і 9 · Veure més »
9 aC
Sense descripció.
Nou!!: Armini і 9 aC · Veure més »
