Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Aqueus

Índex Aqueus

Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.

89 les relacions: Acaia, Acaia (província romana), Administració provincial romana, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiga Tessàlia, Apol·lodor d'Atenes, Aqueu (fill de Xutos), Arat de Sició, Argos, Ègion, Èlida, Èol (fill d'Hel·lè), Òlenos, Àtica, Beòcia, Bura, Cerinea, Civilització micènica, Colonització grega, Crotona, Descripció de Grècia, Dime (ciutat), Dionisi d'Halicarnàs, Doris (grup humà), Doros, Edat del bronze, Edats de l'Home, Eges (Acaia), Egira, Epeus, Esparta, Estrabó, Etòlia, Eubea, Fares (Acaia), Filopemen, Ftia (antiga Grècia), Ftiòtida, Geografia d'Estrabó, Grec arcadoxipriota, Grec dòric, Grec eòlic, Grec jònic, Grec nord-occidental, Grecs homèrics, Guerra de Troia, Guerra del Peloponnès, Guerres mèdiques, Hèlice (ciutat), ..., Hel·len, Heròdot, Hesíode, Històries (Heròdot), Hitites, Homer, Ió (heroi), Invasió dòrica, Jònia, Lacònia, Laconis, Leòntion, Lliga Aquea, Lliga Etòlia, Magna Grècia, Micènic, Mitologia grega, Oxford University Press, Patres, Pausànias (geògraf), Pelasg, Pelasgs, Pel·lene, Peloponès, Pitagòrics, Polibi, Posidó, Regne de Macedònia, República Romana, Ripes, Síbaris, Tisamen (fill d'Orestes), Tribus gregues, Tritea, Unitat perifèrica d'Argòlida, Xutos, 146 aC, 280 aC, 373 aC. Ampliar l'índex (39 més) »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.

Nou!!: Aqueus і Acaia · Veure més »

Acaia (província romana)

'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.

Nou!!: Aqueus і Acaia (província romana) · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Aqueus і Administració provincial romana · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Aqueus і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Aqueus і Antiga Roma · Veure més »

Antiga Tessàlia

Lantiga Tessàlia (en grec àtic: Θεσσαλία, Thessalia o Θετταλία, Thettalia) va ser una de les regions tradicionals de l'antiga Grècia.

Nou!!: Aqueus і Antiga Tessàlia · Veure més »

Apol·lodor d'Atenes

Apol·lodor d'Atenes, dit també el Gramàtic (Apollodorus), fou un gramàtic atenès, fill de cert Asclepíades i deixeble d'Aristarc de Samotràcia, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.

Nou!!: Aqueus і Apol·lodor d'Atenes · Veure més »

Aqueu (fill de Xutos)

Segons la mitologia grega, Aqueu (en grec antic Ἀχαιός) va ser un heroi d'Acaia, fill de Xutos i de Creüsa.

Nou!!: Aqueus і Aqueu (fill de Xutos) · Veure més »

Arat de Sició

Arat (Ἄρατος, Aratus; 271 aC-213 aC) fou un cap de la Lliga Aquea nadiu de Sició.

Nou!!: Aqueus і Arat de Sició · Veure més »

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: Aqueus і Argos · Veure més »

Ègion

Ègion (del Aegium) o Égio (del grec modern Αίγιο) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011.

Nou!!: Aqueus і Ègion · Veure més »

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Nou!!: Aqueus і Èlida · Veure més »

Èol (fill d'Hel·lè)

Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, net de Deucalió i de Pirra.

Nou!!: Aqueus і Èol (fill d'Hel·lè) · Veure més »

Òlenos

Òlenos (Ὤλενος, gentilici Ὠλένιος, català oleni) fou una ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea.

Nou!!: Aqueus і Òlenos · Veure més »

Àtica

L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.

Nou!!: Aqueus і Àtica · Veure més »

Beòcia

Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.

Nou!!: Aqueus і Beòcia · Veure més »

Bura

antiga Acaia Bura (Βοῦρα; gentilici Βουραῖος, català bureu) era una de les dotze ciutats del Peloponnès que van formar la Lliga Aquea.

Nou!!: Aqueus і Bura · Veure més »

Cerinea

Cerinea (Κερύνεια, Ceryneia; gentilici Κερύνειος, català cerineu) era una ciutat d'Acaia.

Nou!!: Aqueus і Cerinea · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Aqueus і Civilització micènica · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Aqueus і Colonització grega · Veure més »

Crotona

Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.

Nou!!: Aqueus і Crotona · Veure més »

Descripció de Grècia

Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.

Nou!!: Aqueus і Descripció de Grècia · Veure més »

Dime (ciutat)

Dime (Δύμη; gentilici Δύμιος, català dimi) era una ciutat d'Acaia, la més occidental de les dotze ciutats que van formar la Lliga Aquea.

Nou!!: Aqueus і Dime (ciutat) · Veure més »

Dionisi d'Halicarnàs

Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.

Nou!!: Aqueus і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Nou!!: Aqueus і Doris (grup humà) · Veure més »

Doros

Doros(Dorus, Δῶπος en grec antic) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica. Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseis, per tant, net de Deucalió. És germà de Xutos i Èol, l'heroi epònim dels eolis, una altra gran branca dels hel·lens. En aquesta versió, Doros i els seus descendents, després d'haver viscut a la Ftiòtida, a Tessàlia, van emigrar a la regió de l'Olimp i l'Ossa, i després cap a la regió de Pindos, cap a l'interior, abans de tornar a marxar cap a l'Eta i finalment establir-se al Peloponès. Una altra versió fa de Doros fill d'Apol·lo i de Ftia i germà de Laòdoc i Polipetes. Els tres germans van ser assassinats per Etol, que els va prendre el seu reialme d'Etòlia, a la que donà nom, al nord del golf de Corint. Servi (Servius) diu que fou fill de Posidó i que va reunir el poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos. Egimi va ser fill seu.

Nou!!: Aqueus і Doros · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Aqueus і Edat del bronze · Veure més »

Edats de l'Home

Les edats de l'ésser humà és un tema recurrent en la mitologia de diversos indrets que explica l'evolució de la història de manera que hi ha diversos períodes o etapes civilitzadores (que no es corresponen amb els fets històrics reals).

Nou!!: Aqueus і Edats de l'Home · Veure més »

Eges (Acaia)

Eges (Αἰγαί) va ser una ciutat d'Acaia a l'antiga Grècia, una de les dotze originals de la Lliga Aquea.

Nou!!: Aqueus і Eges (Acaia) · Veure més »

Egira

Egira (Αἴγειρα, Aegira) va ser una antiga ciutat de la costa sud del golf de Corint, a Acaia.

Nou!!: Aqueus і Egira · Veure més »

Epeus

En la mitologia grega, els epeus (en Ἐπειοί) eren els pobladors originaris de l'Èlida, en època històrica desplaçats pels eleus.

Nou!!: Aqueus і Epeus · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Aqueus і Esparta · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Aqueus і Estrabó · Veure més »

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Nou!!: Aqueus і Etòlia · Veure més »

Eubea

Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.

Nou!!: Aqueus і Eubea · Veure més »

Fares (Acaia)

Fares (Φαραί, gentilici Φαραιεύς, català fareu) era una ciutat d'Acaia que, segons Pausànias, va ser una de les dotze ciutats originals en què es va dividir la regió quan hi van arribar els aqueus.

Nou!!: Aqueus і Fares (Acaia) · Veure més »

Filopemen

Filopemen (Philopoemen) (vers 252 aC - 183 aC) fill de Craugis, fou un dirigent de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.

Nou!!: Aqueus і Filopemen · Veure més »

Ftia (antiga Grècia)

Ftia (en grec antic Φθία o Φθίη) era una antiga ciutat o potser un districte de l'antiga Tessàlia mencionada amb freqüència per Homer a la Ilíada.

Nou!!: Aqueus і Ftia (antiga Grècia) · Veure més »

Ftiòtida

La Ftiòtida (Φθιῶτις), dita també Acaia Ftiòtida (Ἀχαΐα Φθιῶτις 'l'Acaia de la Ftiòtida'), era un districte del sud-est de Tessàlia, habitat pels aqueus ftiòtides, nom amb què s'acostumava a anomenar els membres de la lliga Amfictiònica.

Nou!!: Aqueus і Ftiòtida · Veure més »

Geografia d'Estrabó

La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.

Nou!!: Aqueus і Geografia d'Estrabó · Veure més »

Grec arcadoxipriota

blau''', subdialecte arcadiàFora de mapa:20: xipriota21: pamfilià Larcadoxipriota (o aqueu meridional) va ser un dialecte del grec antic parlat a l'Arcàdia (al Peloponès central) i a Xipre aproximadament entre els segles VII aC i IV aC.

Nou!!: Aqueus і Grec arcadoxipriota · Veure més »

Grec dòric

El grec dòric és un dialecte del grec antic.

Nou!!: Aqueus і Grec dòric · Veure més »

Grec eòlic

verd''', subdialectes de l'eoli1: egeu o asiàtic2: lèsbic3: tessali4: beoci L'Eòlic o eoli (en grec antic Αἰολικός i Αἰόλιος) és un dialecte de la llengua grega que engloba un grup de varietats parlades a Lesbos, Beòcia, Tessàlia, l'Eòlida i altres parts de Grècia.

Nou!!: Aqueus і Grec eòlic · Veure més »

Grec jònic

El jònic (Ἰώνιος, Iônios) era un dialecte del grup dialectal àtic-jònic del grec antic.

Nou!!: Aqueus і Grec jònic · Veure més »

Grec nord-occidental

taronja fosc''', domini del grec dòric, relacionat i a cops identificat amb el nord-occidental.7. Laconi/heracli8. Argiu9. Corinti10. Megari11. Dialecte de Kos12. Dialecte de Thera i Cirene13. Rodi14. CretencEl grec nord-occidental és un antic dialecte del grec molt relacionat amb el dòric (tant que a cops no se'n fa cap distinció).

Nou!!: Aqueus і Grec nord-occidental · Veure més »

Grecs homèrics

En els poemes homèrics, els grecs són anomenats amb diversos gentilicis.

Nou!!: Aqueus і Grecs homèrics · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Aqueus і Guerra de Troia · Veure més »

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Aqueus і Guerra del Peloponnès · Veure més »

Guerres mèdiques

Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.

Nou!!: Aqueus і Guerres mèdiques · Veure més »

Hèlice (ciutat)

Hèlice (Ἑλίκη, Helice; gentilici Ἡλικήσιος, català helicesi) era una antiga ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutats aquees, situada a la costa entre els rius Selinunt i Cerinites, i no gaire lluny d'Ègion.

Nou!!: Aqueus і Hèlice (ciutat) · Veure més »

Hel·len

Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.

Nou!!: Aqueus і Hel·len · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Aqueus і Heròdot · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Aqueus і Hesíode · Veure més »

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Nou!!: Aqueus і Històries (Heròdot) · Veure més »

Hitites

Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Aqueus і Hitites · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Aqueus і Homer · Veure més »

Ió (heroi)

Ió (Ion) fou el mític ancestre del jonis i és descrit com el fill d'Apol·lo i de Creusa (la filla d'Erecteu i esposa de Xutos).

Nou!!: Aqueus і Ió (heroi) · Veure més »

Invasió dòrica

La invasió dòrica és un concepte utilitzat pels historiadors de l'antiga Grècia per explicar la substitució dels dialectes i tradicions preclàssics al sud de Grècia pels que van prevaldre a l'època clàssica.

Nou!!: Aqueus і Invasió dòrica · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Nou!!: Aqueus і Jònia · Veure més »

Lacònia

Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.

Nou!!: Aqueus і Lacònia · Veure més »

Laconis

Els laconis (en grec antic Λακωνίς) o lacedemonis (Λακεδαίμωνιον) eren els habitants lliures de Lacònia o Lacedemònia, tant els ciutadans espartans com els periecs.

Nou!!: Aqueus і Laconis · Veure més »

Leòntion

Leòntion (Λεόντιον, Leontium) era una ciutat d'Acaia.

Nou!!: Aqueus і Leòntion · Veure més »

Lliga Aquea

La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.

Nou!!: Aqueus і Lliga Aquea · Veure més »

Lliga Etòlia

La Lliga Etòlia (en grec antic Κοινὸν τῶν Αἰτωλῶν) va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del, probablement a causa de l'oposició al Regne de Macedònia i a la constitució de la Lliga Aquea.

Nou!!: Aqueus і Lliga Etòlia · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Aqueus і Magna Grècia · Veure més »

Micènic

El micènic és la forma de grec més antiga documentada.

Nou!!: Aqueus і Micènic · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Aqueus і Mitologia grega · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Aqueus і Oxford University Press · Veure més »

Patres

Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.

Nou!!: Aqueus і Patres · Veure més »

Pausànias (geògraf)

Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Nou!!: Aqueus і Pausànias (geògraf) · Veure més »

Pelasg

Pelasg (Pelasgus), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.

Nou!!: Aqueus і Pelasg · Veure més »

Pelasgs

Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.

Nou!!: Aqueus і Pelasgs · Veure més »

Pel·lene

Pel·lene (Πελλήνη, en dòric Πελλάνα, Pellene; gentilici Πελληνεύς, català pel·leneu) era una ciutat d'Acaia, la més oriental de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea.

Nou!!: Aqueus і Pel·lene · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Aqueus і Peloponès · Veure més »

Pitagòrics

Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.

Nou!!: Aqueus і Pitagòrics · Veure més »

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Nou!!: Aqueus і Polibi · Veure més »

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Nou!!: Aqueus і Posidó · Veure més »

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Aqueus і Regne de Macedònia · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Aqueus і República Romana · Veure més »

Ripes

Ripes (Ῥύπες o Ῥύπαι, en Rhypes; gentilici Ῥυπικός, català rípic) era una ciutat d'Acaia, a 30 estadis a l'oest d'Ègion.

Nou!!: Aqueus і Ripes · Veure més »

Síbaris

550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.

Nou!!: Aqueus і Síbaris · Veure més »

Tisamen (fill d'Orestes)

Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.

Nou!!: Aqueus і Tisamen (fill d'Orestes) · Veure més »

Tribus gregues

El terme tribu, aplicat als antics pobles d'origen grec, se sol emprar per a designar dues realitats diferents, que responen a diferents substantius grecs, "ètnia" (ἔθνος) i "tribu" (φυλή).

Nou!!: Aqueus і Tribus gregues · Veure més »

Tritea

Tritea (Τριταία, Tritaea; gentilici Τριταιεύς, català triteu) era una ciutat d'Acaia, la més interior de les dotze ciutats dels aqueus.

Nou!!: Aqueus і Tritea · Veure més »

Unitat perifèrica d'Argòlida

Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.

Nou!!: Aqueus і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »

Xutos

Segons la mitologia grega, Xutos fou un heroi, fill d'Hel·lè i d'Orseis.

Nou!!: Aqueus і Xutos · Veure més »

146 aC

Sense descripció.

Nou!!: Aqueus і 146 aC · Veure més »

280 aC

Sense descripció.

Nou!!: Aqueus і 280 aC · Veure més »

373 aC

El 373 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Aqueus і 373 aC · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »