Similituds entre Aq Qoyunlu і Jahangir ben Ali
Aq Qoyunlu і Jahangir ben Ali tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Ali Bey ben Osman Bey, Anatòlia, Şanlıurfa, Azerbaidjan, Bagdad, Barsbay, Bayburt, Dhu l-Kadr, Dinastia aiúbida, Diyarbakır, Erzincan, Erzurum, Eufrates, Imperi Safàvida, Iraq ajamita, Kharpurt, Llac Van, Malatya, Mamelucs, Mardin, Mehmet II, Qara Qoyunlu, Sultan Hamza ben Osman Bey, Timúrides, Uzun Hasan, Xah Rukh (timúrida).
Ali Bey ben Osman Bey
Ali Bey ben Osman Bey (+ 1443) fou un emir Aq Qoyunlu del Diyarbakr, que va aspirar a la alta direcció de l'estat i la confederació tribal Aq Qoyunlu a la mort del seu pare Kara Yülük Osman Bey el 1435.
Ali Bey ben Osman Bey і Aq Qoyunlu · Ali Bey ben Osman Bey і Jahangir ben Ali ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Aq Qoyunlu · Anatòlia і Jahangir ben Ali ·
Şanlıurfa
Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.
Aq Qoyunlu і Şanlıurfa · Jahangir ben Ali і Şanlıurfa ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Aq Qoyunlu і Azerbaidjan · Azerbaidjan і Jahangir ben Ali ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Aq Qoyunlu і Bagdad · Bagdad і Jahangir ben Ali ·
Barsbay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).
Aq Qoyunlu і Barsbay · Barsbay і Jahangir ben Ali ·
Bayburt
Bayburt (armeni Բաբերդ, Baberd) és una ciutat de Turquia capital de la província de Bayburt.
Aq Qoyunlu і Bayburt · Bayburt і Jahangir ben Ali ·
Dhu l-Kadr
Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.
Aq Qoyunlu і Dhu l-Kadr · Dhu l-Kadr і Jahangir ben Ali ·
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Aq Qoyunlu і Dinastia aiúbida · Dinastia aiúbida і Jahangir ben Ali ·
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Aq Qoyunlu і Diyarbakır · Diyarbakır і Jahangir ben Ali ·
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Aq Qoyunlu і Erzincan · Erzincan і Jahangir ben Ali ·
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Aq Qoyunlu і Erzurum · Erzurum і Jahangir ben Ali ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Aq Qoyunlu і Eufrates · Eufrates і Jahangir ben Ali ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Aq Qoyunlu і Imperi Safàvida · Imperi Safàvida і Jahangir ben Ali ·
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Aq Qoyunlu і Iraq ajamita · Iraq ajamita і Jahangir ben Ali ·
Kharpurt
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Aq Qoyunlu і Kharpurt · Jahangir ben Ali і Kharpurt ·
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Aq Qoyunlu і Llac Van · Jahangir ben Ali і Llac Van ·
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Aq Qoyunlu і Malatya · Jahangir ben Ali і Malatya ·
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Aq Qoyunlu і Mamelucs · Jahangir ben Ali і Mamelucs ·
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Aq Qoyunlu і Mardin · Jahangir ben Ali і Mardin ·
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Aq Qoyunlu і Mehmet II · Jahangir ben Ali і Mehmet II ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Aq Qoyunlu і Qara Qoyunlu · Jahangir ben Ali і Qara Qoyunlu ·
Sultan Hamza ben Osman Bey
Sultan Hamza ben Osman Bey (també anomenat Hamza Bey) fou un cap turcman dels Aq Qoyunlu de la primera meitat del, fill del considerat fundador Kara Yülük Osman Bey a la mort del qual, per un acord imposat per un príncep, el va succeir el seu fill Ali Bey.
Aq Qoyunlu і Sultan Hamza ben Osman Bey · Jahangir ben Ali і Sultan Hamza ben Osman Bey ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Aq Qoyunlu і Timúrides · Jahangir ben Ali і Timúrides ·
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Aq Qoyunlu і Uzun Hasan · Jahangir ben Ali і Uzun Hasan ·
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Aq Qoyunlu і Xah Rukh (timúrida) · Jahangir ben Ali і Xah Rukh (timúrida) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Aq Qoyunlu і Jahangir ben Ali
- Què tenen en comú Aq Qoyunlu і Jahangir ben Ali
- Semblances entre Aq Qoyunlu і Jahangir ben Ali
Comparació entre Aq Qoyunlu і Jahangir ben Ali
Aq Qoyunlu té 143 relacions, mentre que Jahangir ben Ali té 73. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 12.04% = 26 / (143 + 73).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Aq Qoyunlu і Jahangir ben Ali. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: